Categoria: Calaix de sastre

Nadal amb jocs de taula en temps de covid

Aquestes festes seran diferents de les anteriors i pitjors, per què no dir-ho. Però com que no hi ha més remei i cal adaptar-se a la situació,  a Ampersand us proposem una selecció per a un Nadal amb jocs de taula per passar-ho d’allò més bé amb la família o els amics. Això sí, en petit comitè, eh?

Els clàssics mai no moren

Abans del jocs de taula tenim els escacs, les dames, el dòmino i les cartes. Si teniu avis o alguna tieta segur que s’apunten a jugar al set i mig, al mentider, al burro, a la brisca, a l’escombra, al tuti, al mus… Que no en sabeu? Aquí us deixem un enllaç amb les instruccions perquè us assegureu que no us facin trampes. Que alguns se les saben totes!

Si voleu jugar a un joc de taula i els participants es poden quedar a dormir a casa, us proposem una partida de Monopoly. Que la cosa no dona per a tant? Doncs aquests  clàssics no fallen: Trivial, Cluedo, Party, Tabú, Scattergories, Rummikub, Scrabble o Pictionary. I si aquests ja no us fan el pes, llegiu l’apartat següent.

Altres jocs de taula

Si sentiu que ja teniu apamats els jocs «de tota la vida» i busqueu novetats per al vostre Nadal amb jocs de taula, de ben segur que en aquest recull trobareu alguna cosa que us pot agradar, tant si voleu jugar amb amics com amb la família.

El tauler de Catan

Us agraden els jocs d’estratègia? Doncs heu de provar Carcassone i Catan, si és que encara no els coneixeu. Per guanyar, haureu de pensar bé on del mapa col·loqueu les vostres peces i anar modificant la vostra estratègia segons el que facin els altres jugadors. Ciudadelas també s’ambienta a l’època medieval, però s’hi juga amb cartes en lloc de tauler. Penseu bé quin personatge voleu ser (rei, mag, arquitecte, assassí, entre altres) i intenteu crear la millor ciutat!

Si els jocs d’estratègia no us convencen, proveu Dixit, un joc amb cartes il·lustrades precioses que creiem que pot agradar a tota la família. La mecànica és molt simple, i segur que us ajuda a conèixer millor els amics i la família.

Us encanta el Cluedo, però ja l’heu avorrit? Cap problema! A Incómodos Invitados també haureu de resoldre un assassinat, però no serà gens fàcil trobar el culpable! I si us agrada resoldre misteris, però voleu alguna cosa una mica diferent, proveu Mysterium, un joc col·laboratiu en què haureu de descobrir què li va passar al fantasma d’una mansió.

Una partida de Dixit

Trobeu a faltar els escape rooms? Doncs us en podeu muntar un a casa amb la col·lecció Exit: The Game. N’hi ha de molts tipus: una cabana abandonada, un museu misteriós i un laboratori secret, entre altres!

Si us agraden les partides ràpides, us encantarà Exploding Kittens: una ruleta russa amb gatets que exploten. Les partides són ràpides, divertides i aptes per a tots els públics.

Un altre joc curt i ràpid que s’ha fet popular els últims anys és Codi Secret. Mitjançant les paraules clau que et dirà el líder del teu equip, hauràs de descobrir la identitat secreta de cada agent, però ho hauràs de fer més ràpidament que l’altre equip! Si t’agradava Tabú, aquest joc fa per a tu.

Per jugar amb la canalla

Tot i que la majoria de propostes per al Nadal amb jocs de taula d’aquesta entrada són aptes per a nens, hem volgut dedicar un petit apartat especial per als més petits, que poden trobar complicats o avorrits alguns dels jocs anteriors.

Més enllà del joc de l’Oca i el parxís, que no perden pistonada, trobem un dels favorits dels nens, l’UNO. El Memory és el clàssic de tots els clàssics i fins i tot se’l poden fabricar ells mateixos durant les vacances de Nadal. Un altre irreductible és ¿Quién es quién? I no penseu en la versió de sempre, que només tenia quatre dones, ehem! Ara hi ha versions de tota mena, però destaquem la de l’Angry Birds (la meitat són porquets verds i l’altra meitat ocells). Els nostàlgics poden jugar amb els seus marrecs a enfonsar la flota, al Tragabolas, a Operación o a Jungle Speed.

Per als nens més moguts i els adults més flexibles recomanem el Twister (Enredos per als lectors del segle passat). D’altra banda, els més curiosos poden jugar al Trivial Junior, saviesa al seu abast!

Jocs en línia

Però… i si no ens podem trobar amb la família i els amics? Cap problema! Ara és més fàcil que mai: podem tenir un Nadal amb jocs de taula jugant en línia.

El primer que cal fer és trobar una manera de comunicar-nos amb els altres jugadors. Això ho podem fer de diverses maneres: fent servir el xat incorporat que molts jocs ja porten, o fent una trucada de Whatsapp o Skype, per exemple. Però si us agrada jugar en línia, nosaltres us recomanem Discord, la plataforma per excel·lència de comunicació entre gamers. És fàcil de fer servir i de ben segur que us farà sentir més a prop dels amics.

Un dels nostres jocs preferits és Among Us. Potser no el coneixeu, però segurament us en sona el funcionament: no deixa de ser una versió moderna de jocs clàssics com llops i vilatans o màfia. En aquest joc som astronautes que hem de completar diverses minitasques mentre intentem detectar a temps els impostors que hi ha infiltrats entre nosaltres. Hi ha l’opció de jugar amb desconeguts, però el millor és jugar-hi amb un grup d’amics mentre parlem per Discord: de ben segur que treballareu els vostres dots d’actuació i persuasió, especialment si sou impostors.

Altres propostes per jugar en línia són els jocs d’estratègia. N’hi ha que abans només eren de taula, però ara també hi podreu jugar en línia amb amics, com Catan i Carcassone, o d’altres, com ara Age of Empires, que eren jocs clàssics d’ordinador que s’han renovat. Si doneu un cop d’ull al catàleg de jocs multijugador de la plataforma de jocs Steam, sens dubte trobareu el joc perfecte per a vosaltres i els vostres amics!

Que després de totes aquestes opcions no us animeu a jugar o us voleu relaxar? Doncs us deixem la llista de cançons de Nadal d’Ampersand i la de l’estiu també. Ara ja ho sabeu: uns bons auriculars i una llar de foc ben maca  i a descansar (als que vivim a la ciutat, sempre ens quedarà el foc de la tele intel·ligent o d’una app al mòbil).

Us desitgem un bon Nadal amb jocs de taula!

 


Fotos: Catan, Dixit, Among us

Dolç Nadal i dolços de Nadal!

Winter is coming, que diria Tyrion Lannister. I amb l’hivern, ve el Nadal. Temps de begudes calentes, tiberis, disbauxa en general i reunions en particular (amenitzades amb dolços de Nadal).

L’any passat vam compartir set maneres d’atraure la bona sort per a l’any vinent. Aquest any continuem parlant de tradicions: culinàries. Tornen a taula els guisats de Nadal, els torrons i el cava, els 12 grans de raïm, la xocolata amb xurros i el tortell de Reis. Què, sou servits?

Menú tradicional

Entre els clàssics destaquen l’escudella de galets, els canelons, el gall d’indi o els llagostins. Tot i així, les tendències i els canvis socials afecten inexorablement la cuina. Mentre que, d’una banda, a finals del segle passat el marisc (i en especial el llagostí) es feia un lloc com a senyal de bonança econòmica, de l’altra banda cada cop és menys freqüent fer plats que requereixen moltes hores, potser dies, de preparació. També ens podem trobar a taula un xai o algun plat de peix.

Gaudir d’una gastronomia tan rica es tradueix en una gran diversitat de plats típics de festes, des del marisc i el bacallà a Galícia fins al garrí a Castellà… i molts altres més! Però si hi ha un àmbit gastronòmic on llueix la diversitat són els dolços de Nadal. Per això, els dediquem un capítol a part.

Dolços de NadalDolços de Nadal

Pensar en dolços és pensar en el sucre, però no sempre ha estat així. Els dolços de Nadal estan molt associats a espècies com la canyella, el gingebre o el clau. Apareixen en la majoria de dolços que han arribat fins als nostres dies, més propis d’una època en la qual no es podia accedir al sucre amb facilitat. Era més comú cuinar amb mel (si se’n tenia, és clar).

Els àrabs van introduir el sucre a la península i, tot i cultivar-lo, els cristians no el van començar a fer servir fins a molts segles després.

Tornem als dolços i enumerem-los.

Torró

Sens dubte, el nostre dolç nadalenc per antonomàsia. D’origen àrab, la versió espanyola del torró es va desenvolupar durant l’edat mitjana. Concretament, la primera constància que es té de la paraula torrons és al receptari de Sent Soví, del segle XIV, a València. Allà van néixer el torró d’Alacant (dur) i el de Xixona (tou). Sense desmerèixer el nostre deliciós torró d’Agramunt o el de crocant, també amb molta tradició.

Avui dia són molt populars el torró de crema cremada, el de xocolata, el de trufa o el de coco. Per no parlar de la miríada de varietats de fruites i de licors que podem trobar a les prestatgeries de les botigues.

Dolços de Nadal

Mantecado i polvoró

En el podi nadalenc, medalla de plata per als mantecados i els polvorons. Un dels dolços de Nadal més assequibles, fet a base de llard, sucre, ametlles, farina i canyella. Aquests són els ingredients bàsics, però també n’hi ha de xocolata, llimona, pasta de full o doble de canyella.

El polvoró és un tipus de mantecado més petit i es fa amb llard, sucre i farina, tot i que normalment també porten ametlles i canyella. A part d’això, es diferencien en la forma, en general allargada, i en la capa fina de farina que els decora i que ens remet al seu nom. Els més famosos són els d’Estepa, que donen feina a una gran part de la població.

Massapà

Un altre clàssic nadalenc a base d’ametlla, sucre i ou. Malgrat que el massapà s’associa principalment amb Toledo, és un dolç tan antic que arrossega un bon grapat de teories i llegendes sobre el seu origen i etimologia.

Dolços de Nadal

Tortell de Reis

L’espetec final. Després d’haver menjat torrons, engolit els dotze grans de raïm, brindat amb cava i haver esmorzat xurros amb xocolata, el dia de Reis entra en escena el tortell. Típic per berenar en uns llocs i per esmorzar en altres. Farcit de massapà, nata o crema, segons els gustos. Això sí, a qui li toqui el rei serà coronat i a qui li toqui la fava… haurà de pagar!

Tanquem amb un reguitzell d’altres dolços nadalencs: neules, confits, panettone, rosquilles de vi, nevaditos,  galetes de gingebre, orellanes, taronges confitades i que el vulgueu. Renoi, amb tants dolços ara tinc set.

Dolços de NadalVi calent especiat

D’aquesta beguda de vi calent, difosa per les legions romanes, sabem que n’hi ha receptes per tot Europa. Lògicament, a cada país li diuen d’una manera diferent i la recepta varia en algun punt. Aquí teniu la del vi calent de Reis, tot i que no és una beguda tan nostrada com el moscatell. És dolç, amb taronja, canyella, clau i anís estrellat. Una beguda d’allò més reconfortant que als països del nord d’Europa es beu durant tot l’hivern.

Els abstemis poden substituir el vi per te i obtindran un te de Nadal ben gustós. I, per als més clàssics, una xocolata desfeta ben calentona.

Alcem les tasses i brindem. Ampersand us desitja un Nadal ben dolç!

Dolços de Nadal

Roadtrip cinematogràfic cap. 4: cinema rus

Una setmana més continuem el nostre viatge a través del cinema. Si l’escala anterior va ser a França, avui arribem a Rússia. A Ampersand som grans admiradors de la cultura russa i, per descomptat, el cinema rus no n’és l’excepció.

La influència de Hollywood sovint ens fa oblidar que hi ha vida més enllà de les seves fronteres. Tanmateix Rússia (o en el seu moment la Unió Soviètica) ha fet contribucions cabdals al cinema. Tot seguit us expliquem quines són les pel·lícules russes i soviètiques que trobem imprescindibles.

Alguns clàssics del cinema soviètic

cinema ruscinema ruscinema rus

Per començar proposem una pel·lícula que fins i tot ha estat considerada la millor de la història del cinema: Bronenóssets Potiomkin (El cuirassat Potemkin, 1925), de Serguei Eisenstein. Basat en fets reals, aquest drama històric narra el motí dels mariners del cuirassat Potemkin i la revolta que això provoca a la ciutat d’Odessa. L’escena de les escales (que podeu veure aquí) és una de les més conegudes i homenatjades del cinema.

La segona recomanació és un drama bèl·lic: Letiat juravli (Les grues volen, 1957), de Mikhaïl Kalazotov. Premiada amb la Palma d’Or del Festival de Cannes el 1958, explica la història de Borís i Verònica, una parella d’enamorats que es veuen obligats a separar-se en esclatar la Segona Guerra Mundial. La pel·lícula mostra com aquesta guerra va afectar durament la societat soviètica. La podeu veure en castellà amb el títol Cuando pasan las cigüeñas. Sí, ja sabem que les grues i les cigonyes no són el mateix ocell, però la traducció no és una ciència exacta!

Convé destacar un altre clàssic del cinema soviètic, també premiat al Festival de Cannes (en aquest cas amb el Premi Especial del Jurat), que és Solaris (1972). Dirigida per Andrei Tarkovski, Solaris és un drama de ciència ficció basat en la novel·la de l’escriptor polonès Stanislaw Lem. Un psicòleg és enviat al planeta Solaris per descobrir què els ha passat als científics de l’estació que hi ha instal·lada. Allí es trobarà atrapat en una realitat paral·lela. Preciosa reflexió filosòfica sobre la comunicació i les relacions humanes.

Grans pel·lícules del cinema rus

Cinema ruscinema rus

La primera pel·lícula posterior a la Unió Soviètica que us recomanem és Utomliónnie sólntsem (Cansats pel sol, 1994). Un coronel de l’exèrcit rus passa tranquil·lament l’estiu amb la família quan rep la visita inesperada d’un vell conegut. Aviat descobreix les intencions que amaga. Estrenada amb el títol Cremat pel sol,  aquest film de Nikita Mikhalkov és una denúncia de les purgues estalinistes. Va rebre diversos premis, com el Gran Premi del Festival de Cannes i l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

A continuació, podem recomanar Russki Covtxeg (L’arca russa, 2002), d’Aleksandr Sokúrov. Rodada en una única seqüència de més de 90 minuts al Palau d’Hivern de Sant Petersburg (avui dia, el museu Ermitage), ens porta a fer un recorregut per 300 anys de la història de Rússia. Sens dubte, una de les pel·lícules russes més especials d’aquest segle.

Un dels directors més destacats dels últims anys és Andrei Zviagintsev. Si bé totes les seves obres són recomanables, ens ha agradat sobretot Leviatan (2014). En un poblet de la costa del mar de Barentsz, en Kolia haurà de lluitar contra l’alcalde, que pretén apropiar-se del seu terreny. Segurament un dels futurs clàssics del cinema rus. El podeu veure aquí.

I per acabar…

cinema rusCom que no sempre tenim ganes de veure pel·lícules profundes, volem parlar-vos d’una comèdia soviètica: Ironia sudbí ili s liogkim parom (La ironia del destí o gaudeixi del seu bany, 1975), d’Eldar Riazànov. Aquest títol té l’honor de ser una de les pel·lícules més vistes del cinema soviètic… de la nit de cap d’any. Després de passar el cap d’any bevent amb els amics en una sauna, en Ievgueni acaba en un avió rumb a Leningrad. Creu que encara és a Moscou, en un carrer igual que el seu i un edifici igual que el seu on tenen lloc tot d’embolics.

Tampoc volem oblidar-nos dels nens, així que per concloure us deixem en darrer lloc un curtmetratge d’animació: Iogik v tumane (L’eriçó a la boira, 1975), de Iuri Norxtein, basat en un conte de Serguei Kozlov. L’any 2003 va ser considerada la millor pel·lícula d’animació de tots els temps al Festival d’Animació de Laputa, al Japó. No patiu per no entendre-la: està subtitulada en castellà!

Si aquesta selecció us ha fet venir ganes de veure més pel·lícules russes, al web de Russia Beyond us en recomanen 100. Però si el que us ve de gust és anar a Rússia, podeu consultar la nostra guia de rus per a viatgers.

I si ja heu tornat a la feina i necessiteu una traducció del rus o d’algun altre idioma, poseu-vos en contacte amb nosaltres. Us farem un pressupost sense compromís.

Roadtrip cinematogràfic cap. 3: cinema francès

Després de passar per Orient tornem a Europa perquè a la nostra llista no hi pot faltar el cinema francès, i no se’ns acut res millor que un viatge per carretera per conèixer el país. Vins, formatges, postres, camps de lavanda, la imponent costa atlàntica… Per això us proposem viatjar des del sofà amb el cinema, tant cinema francès com ambientat a França. Es tracta d’una selecció espontània sense cap més pretensió que sigui cinema fresc, d’estiu.

Cinema francès: Paris, mon amour

Comencem per la capital. Si hi ha un lloc on s’han ambientat multitud de pel·lícules, aquest és París.cinema francès I si hi ha una pel·lícula francesa d’aquest segle on la ciutat sigui gairebé tan protagonista com els seus actors aquesta és Le fabuleux destin d’Amélie Poulain (Amélie)D’una bellesa estètica encisadora, Amélie ens passeja pels carrers empedrats de Montmartre tot buscant un home misteriós. Una altra manera de conèixer un París fabulós és acompanyats de Woody Allen i la seva pel·lícula Midnight in Paris. No és cinema francès, però té cabuda en aquesta selecció. De fet, ens ha fet recordar Paris-Manhattan (París-Manhattan), de la directora Sophie Lelluche. Una comèdia per passar una bona estona.

Jolie campagne!

França és molt més que París, o sigui que ens allunyem una mica de la capital per gaudir dels magnífics paisatges de Val-d’Oise a Médecin de campagne (Un doctor al camp). Val a dir, però, que l’escenari bucòlic per excel·lència del cinema francès és a la Provença. Fins i tot ho afegim al títol com a reclam: Le fils de l’épicier (Un estiu a la Provença). Hollywood també se n’ha aprofitat i hi ha situat algunes històries de «tornar a començar» com A Good Year (Un bon any) o French Kiss.

L'ArnacoeurEns quedem en aquesta part del país, però canviem totalment d’escenari i anem a Marsella en Taxi (l’original, eh?). I si busqueu un ambient més luxós podem passar per la Costa Blava amb L’Arnacoeur (Els seductors). El títol inclou un joc de paraules amb estafador (arnaqueur) i cor (coeur). Us podeu imaginar fàcilment la trama. Les illes troben el seu propi espai en aquesta selecció amb l’intimista Au cul du loup (Una casa a Còrsega).

Canviem de gènere. Si us ve de gust un documental us recomanen Être et avoir (Ser i tenir), que mostra la vida en una escola rural unitària al bell mig de França. A Saint-Étienne-sur-Usson, concretament, un poblet de muntanya.

Paris dessiné

Tampoc no ens oblidem de la canalla. El cinema francès té un bon grapat de pel·lícules de dibuixos animats ambientades a París, com ara Ratatouille o Ballerina. Hem volgut deixar per al final Disney i The Hunchback of Notre Dame (El geperut de Notre-Dame). Desitgem que la Nostra Senyora de París sigui restaurada aviat i puguem visitar-la més enllà d’una pantalla de cinema.

cinema francès

Si, a més de veure pel·lícules franceses, necessites una traducció de francès, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres perquè et preparem un pressupost a mida.

Roadtrip cinematogràfic cap. 2: cinema xinès

A Ampersand som molt fans de la Xina, ja ho sabeu. I també deveu saber que a l’estiu ens agrada «viatjar» a altres països a través de temes concrets. En altres anys hem tocat la gastronomia xinesa i us hem ofert un vocabulari de supervivència per a viatgers, i aquest any us volem parlar del cinema xinès.

Així, doncs, després de parlar sobre el cinema alemany a l’entrada anterior, marxem cap a l’est i fem parada a la Xina. Segur que coneixeu alguns dels directors més famosos del cinema xinès, com ara Zhang Yimou, Chen Kaige, Wong Kar-Wai o Ang Lee. Avui, doncs, us parlarem de les nostres pel·lícules xineses preferides, incloent una gran pel·lícula filmada a la Xina per Bertolucci.

Cinema xinès - El último emperador
El último emperador

El último emperador (1987)

Comencem amb aquesta magnífica pel·lícula de Bernardo Bertolucci. Protagonitzada per John Lone i Joan Chen, El último emperador descriu el final de la dinastia Qing, la darrera dinastia xinesa. Es va rodar a la Ciutat Prohibida de Pequín, en un escenari magnífic, i incorpora una banda sonora original de luxe composta per Ryuichi Sakamoto, David Byrne i Cong Su. No us ha d’estranyar, doncs, que guanyés 9 Oscars l’any 1987, incloent el de Millor Pel·lícula, Millor Director i Millor Música.

La linterna roja (1991)

Aquest és un dels primers productes del tàndem Zhang Yimou (director) – Gong Li (actriu) que van arribar a casa nostra. A La linterna roja, basada en una novel·la del conegut autor Su Tong, Gong Li és una noia de 19 anys que fan casar amb un home de 50 anys que ja té… 3 dones. Així, doncs, en aquesta història veiem la rivalitat que hi havia entre dones d’un mateix senyor a la Xina de principis del segle XX i la vida que es feia a les cases de les classes socials amb més recursos.

Adiós a mi concubina (1993)

Chen Kaige és un altre dels directors més coneguts de la Xina. Amb Adiós a mi concubina, Chen ens porta al món de l’opera xinesa al Pequín de 1925. En aquella època, tots els personatges, fins i tot els femenins, els representaven homes. Aquesta història, doncs, ens parla dels nois que han de fer aquests personatges femenins. La pel·lícula va tenir una bona acollida a Europa i va guanyar la Palma d’Or de Cannes l’any 1993.

Cinema xinès - Adiós a mi concubina
Adiós a mi concubina

¡Vivir! (1994)

A ¡Vivir!, pel·lícula de Zhang Yimou, amb l’actuació de Gong Li i basada en la novel·la homònima de Yu Hua, veiem l’evolució d’una família des de la dècada de 1940 fins a la de 1970: la fundació de la república popular, les èpoques de la fam, el Gran Salt Endavant… En definitiva, en aquesta obra mestra del cinema xinès hi trobareu condensada una bona part de la història de la Xina.

La ducha (1999)

La ducha, dirigida per Zhang Yang, ens porta a una Xina que està desapareixent, la dels antics barris de les ciutats grans. En aquest cas, el director ens porta a uns banys públics de Pequín on veurem la vida de barri i l’activitat que hi ha en instal·lacions com aquestes. Al mateix temps, veurem com tradició i modernitat es contraposen entre l’amo dels banys i el seu fill gran. Tendra i íntima, val molt la pena.

La ducha

Tigre y dragón (2000)

Amb Tigre y dragón Ang Lee, director taiwanès, recupera un dels gèneres més populars del cinema xinès: les històries d’arts marcials. En aquest cas, Lee compta amb l’actuació d’un actor i una actriu molt coneguts: Chow Yun-Fat i Michelle Yeoh. Es tracta d’una pel·lícula molt completa, amb uns efectes especials que us faran oblidar les pel·lícules antigues de guerres i espadatxins. Per altra banda, si voleu conèixer més pel·lícules d’Ang Lee, proveu Beber, comer, amar, on el menjar xinès té un gran protagonisme.

Memorias de China (2004)

A Memorias de China Un noi atropella un gosset, i la noia sorda que n’és la propietària li clava un bon cop al cap. Sembla un inici de pel·lícula una mica estrany, però a partir d’aquí el director Xiao Jiang ens porta enrere per descobrir la relació que hi ha entre tots dos. Així mateix, sabrem per què la noia és sorda, i tot això ho veurem des de la Xina rural, un entorn que té una àmplia representació en el cinema xinès.

Regreso a casa (2014)

Una vegada més, la col·laboració entre Zhang Yimou i Gong Li ens porta una pel·lícula impecable: Regreso a casa. En aquesta ocasió, el marit de la Gong Li, ja gran, torna a casa després de passar anys en un camp de reeducació. Quan torna, però, ella ja no està en les millors condicions. Una mostra actual de cinema xinès, que fa pensar en la vellesa i en tot el que, de joves, donem per fet. Proveu el tràiler que teniu a continuació.

 

10 Years (2015)

Amb aquesta pel·lícula trenquem la línia de pel·lícules xineses que observen la realitat i que havíem traçat fins ara en aquesta llista. 10 Years, filmada a Hong Kong l’any 2015, reflecteix a través de cinc històries com pot ser aquesta ciutat l’any 2025, quan la censura i el sistema xinès s’hi hagi imposat al 100%. Alguns diuen que és una distopia, però altres diuen que és un futur que pot ser real. De moment, ja ha guanyat la 35a edició dels Hong Kong Film Awards i ha estat censurada a la Xina.

The Wandering Earth (2019)

Finalment, tanquem la llista amb un tema de moda: la ciència ficció xinesa. The Wandering Earth es basa en un relat de l’autor Cixin Liu, de qui segurament coneixeu El problema de los tres cuerpos, que s’ha venut com els xurros en diversos idiomes. En aquest cas, el sol s’expandeix i el projecte «Terra errant» intenta portar la Terra fora del Sistema Solar per garantir la supervivència de la humanitat, tot i que el camí estarà ple d’obstacles. Prepareu-vos per a una bona dosi d’efectes especials i una història de ciència ficció «amb característiques xineses». La trobareu a Netflix.

Vull saber més coses sobre el cinema xinès!

Si heu arribat fins aquí a baix i us heu quedat amb ganes de saber més coses sobre el cinema xinès, podeu fer una ullada a plataformes com ara Filmin o Netflix, però també podeu visitar aquesta llista de filmaffinity sobre pel·lícules xineses. Si voleu un coneixement més enciclopèdic, us recomanem que us llegiu el llibre Historia del cine chino, de Ricard Planas, un llibre que podeu llegir tal qual o fer servir com a obra de consulta de pel·lícules concretes.

Per cert: si mentre mireu pel·lícules us adoneu que necessiteu una traducció del xinès o d’alguna altra llengua, no dubteu a trucar-nos o escriure’ns i us farem un pressupost a la vostra mida.

 

 

Fotografia destacada: Gong Li (Alt Film Guide).

Roadtrip cinematogràfic cap. 1: cinema alemany

Com ja és tradició a Ampersand Traduccions, a l’estiu marxem de viatge virtual gràcies a diversos aspectes de la cultura i les tradicions de cada país. Després de viatjar a través de la llengua, la literatura i la gastronomia, aquest estiu anem de roadtrip cinematogràfic. Us hi apunteu?

En aquest primer capítol, us presentem una selecció (del tot arbitrària, sí) d’algunes pel·lícules del cinema alemany que ens agraden per diversos motius. Algunes s’han guanyat un lloc a la nostra llista per ser precursores i revolucionàries en el seus gèneres, d’altres per ser representants indispensables d’un capítol de la història i d’altres, simplement, perquè ens semblen boniques o colpidores.

Vet aquí la nostra llista de pel·lícules emblemàtiques del cinema alemany a càrrec de les Amigues d’en Jeroni, és clar.

Film scene by Alexander IRL
Achtung Aufnahme!

Nosferatu, Eine Symphonie des Grauens (Nosferatu), F.W. Murnau, 1922

Nosferatu és un dels clàssics indiscutibles del gènere de terror i, segurament, un dels títols més mítics del cinema mut. Us garantim que aquesta adaptació de la novel·la Dràcula de Bram Stoker us deixarà garratibats.

Un apunt curiós: la vídua de Stoker va denunciar els creadors perquè es volien estalviar els drets d’autor. La projecció de la pel·lícula es va haver d’aturar i se’n van destruir la majoria de còpies existents.

Nosferatu, Murnau, cinema alemany
Posa els pèls de punta, oi?

Si voleu indagar més sobre el cinema alemany de principis del segle XX, no us perdeu Das Cabinet des Dr. Caligari (Robert Wiene, 1920), Metropolis (Fritz Lang, 1927) i M (Fritz Lang, 1931).

Die Blechtrommel (El timbal de llauna), Volker Schlöndorff, 1979

Die Blechtrommel, el timbal de llauna, Günter Grass, Volker SchlöndorffBasada en la novel·la homònima del premi Nobel de literatura Günter Grass, aquesta crua i commovedora pel·lícula es troba a cavall del realisme i la fantasia. Aquell any va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i la Palma d’Or al Festival de Cannes.

El protagonista és l’Oskar, un nen nascut a Danzig el 1924, on el nazisme ja feia acte de presència. Als tres anys, la seva mare li regala un timbal i ja no se’n vol desprendre. Des d’aleshores, i veient la bogeria del món en vigílies de la Segona Guerra Mundial, decideix que no vol créixer més.

Das Boot (El Submarí), Wolfgang Petersen, 1981

Òbviament, la Segona Guerra Mundial és un tema cabdal per al cinema alemany. Aquest cop des del gènere bèl·lic, us recomanem Das Boot, que narra la història de la tripulació del submarí U 96 i les condicions extremes que havien de suportar, sempre sota l’amenaça constant de les bombes enemigues.

Recentment, s’ha estrenat una nova sèrie inspirada en aquesta pel·lícula nominada a l’Oscar i en la novel·la d’èxit de Lothar-Günther Buchheim.

das boot, 1981, El submarí
Una escena de la claustrofòbica Das Boot

Sobre la Segona Guerra Mundial també val la pena veure Der Untergang (Oliver Hirschbiegel, 2004), que relata els últims dies de Hitler al seu búnquer abans de suicidar-se, i Sophie Scholl – Die letzten Tage (Marc Rothemund, 2005), la història d’una activista de la Rosa Blanca, un grup clandestí de la resistència antinazi.

Der Himmel über Berlin (Cel sobre Berlín), Wim Wenders, 1987

cinema alemany, Wim Wenders, Der Himmel über Berlin, Wings of Desire, Cel sobre Berlín

Aquesta pel·lícula de culte del cinema alemany dels anys 80 explica la història commovedora de dos àngels que observen la vida quotidiana dels berlinesos de la postguerra. Un dels àngels, interpretat per Bruno Ganz, s’enamora d’una trapezista melancòlica i sent el desig de convertir-se en humà.

Veureu que les escenes on apareixen els àngels són en blanc i negre i les dels humans en color. I més detalls curiosos: sentireu música d’en Nick Cave i veureu en Peter Falk, àlies Colombo, fent d’ell mateix com un àngel que també ha renunciat a la immortalitat.

Gegen die Wand (Contra la pared), Fatih Akin, 2004

Gegen die Wand, Contra la pared, Head-on

Gegen die Wand és un drama romàntic sobre dos alemanys d’origen turc que es coneixen en situacions desesperades: d’una banda, en Cahit ha perdut la seva dona i ofega les penes amb drogues i alcohol i, d’altra banda, la Sibel fuig de la seva família turca conservadora fingint un intent de suïcidi. Aleshores, es coneixen en una clínica psiquiàtrica i decideixen casar-se per conveniència. I, és clar, com en totes les pel·lícules romàntiques, acaba sorgint una història d’amor, en aquest cas més aviat turbulenta.

Va rebre el premi Os d’Or a la millor pel·lícula a la Berlinale i un Goya a la millor pel·lícula europea, entre d’altres premis i nominacions.

Das Leben der Anderen (La vida dels altres), Florian Henckel von Donnersmarck, 2006

cinema alemany, pel·lícules alemanyes, Das Leben der Anderen, La vida dels altres, The Lives of Others

Pel·lícula guanyadora de l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 2006. És un thriller polític sobre espies ambientat al Berlín de l’RDA durant la Guerra Freda. El protagonista és un capità de l’Stasi que espia dia i nit el que passa al pis d’una cèlebre parella berlinesa. Per aquest motiu, i per la seva soledat extrema, acaba empatitzant amb ells.

Altres pel·lícules que tracten el tema de les dues Alemanyes, el comunisme i la reunificació són Das schweigende Klassenzimmer (Lars Kraume, 2018) i la divertida Good Bye Lenin! (Wolfgang Becker, 2003), amb la qual Daniel Brühl va saltar a la fama.

Das weiße Band  (La cinta blanca), Michael Haneke, 2009

Haneke, the white ribbon, das weisse band

Sí, d’acord. Michael Haneke és austríac. Però hem volgut fer lloc a la nostra llista per a aquest brillant drama d’època en blanc i negre ambientat als anys previs a la Primera Guerra Mundial. En un petit poblet del nord d’Alemanya, on un pastor protestant imparteix una estricta disciplina als nens, hi comencen a passar fets estranys… Us avisem que aquesta pel·lícula pot remoure consciències.

Film guanyador de la Palma d’Or a la millor pel·lícula del Festival de Cannes (2009), entre altres premis i nominacions.

Victoria (Sebastian Schipper, 2015)

Victoria, Laia Costa,
© Adopt Films

Victoria encapçala una categoria creada especialment per a l’ocasió i que titularem: «Thrillers alemanys trepidants de joves en problemes». La Victoria s’acaba de mudar a Berlín i coneix un grup de nois que li volen ensenyar la ciutat. La nit tot just comença i la Victoria no intueix el desenllaç que l’espera. El més impactant d’aquest film, a part de la interpretació de la Laia Costa, és que es va rodar en un únic pla seqüència.

A la nostra categoria ad hoc també hi caben altres llargmetratges de denúncia social amb joves protagonistes com Die Welle (Dennis Gansel, 2008), Das Experiment (Oliver Hirschbiegel, 2001), Die fetten Jahre sind vorbei (Hans Weingartner, 2004) i Lola rennt (Tom Tykwer, 1998).

Das Experiment, Moritz Bleibtreau
Moritz Bleibtreau a Das Experiment

Toni Erdmann (Maren Ade, 2016)

Per acabar amb un somriure, us recomanem aquesta comèdia dramàtica delirant sobre la vida, la família, la feina i el capitalisme. Dirigida per l’alemanya Maren Ade (per fi, una directora!), relata la relació d’un pare i d’una filla des d’un punt de vista molt peculiar. Si més no, no us deixarà indiferents.

Es va endur el premi FIPRESCI del Festival de Cannes el 2016.

I fins aquí les nostres recomanacions de cinema alemany. Esperem que us agradin i que ens deixeu comentaris amb les vostres pel·lícules preferides!

A la propera parada del nostre roadtrip cinematogràfic canviem totalment d’aires i marxem a la Xina. Agafeu-vos fort.

Mentrestant, si necessiteu traduccions de l’alemany o a qualsevol altra llengua, no dubteu a demanar-nos un pressupost sense compromís.

Auf Wiedersehen!


Foto destacada: fotograma del film Der Himmel über Berlin

Sant Jordi 2019: recomanacions per trobar l’assassí

En aquests dies plens de novetats editorials i escriptors mediàtics que publiquen per Sant Jordi (o, més ben dit, personatges mediàtics que publiquen llibres per Sant Jordi 2019), hem volgut oferir-vos una llista de recomanacions una mica diferent.

Aquest any, volem fer un reconeixement a un gènere literari que la crítica tot sovint deixa com a gènere menor, però que fa les delícies de molta gent arreu del món. Sí, per Sant Jordi 2019 volem parlar de novel·la negra. Així, doncs, uns presentem autors d’arreu del món, amb visions molt diferents de què ha de ser la novel·la negra. No us trobareu recomanacions concretes de llibres, sinó que us presentarem els investigadors principals de cada autor. Som-hi!

Clàssics amb classe

Evidentment, hem de començar l’entrada de Sant Jordi 2019 parlant-vos de dos dels autors detectivescos més coneguts del món: Arthur Conan Doyle i Agatha Christie. Tots dos venen de la Gran Bretanya, i segurament van construir la base que ha inspirat molts dels autors d’avui dia.

  • Agatha Christie, la reina del crim, ens porta Miss Marple i Hercules Poirot. Tots dos, jubilats, apareixen en múltiples llibres, sèries i pel·lícules.
  • Arthur Conan Doyle resol els crims amb Sherlock Holmes i el Dr. Watson. Són llibres que no passen mai de moda, tot i que ara la tendència és veure la sèrie Sherlock.

De tota manera, si teniu més curiositat per la vida d’aquests autors que per les seves novel·les, trieu Il·lustres execrables, un llibre de Santi Jiménez i Malcolm Otero que transcriu la secció homònima del programa Via Lliure (RAC1). Si el llegiu, mai no us els tornareu a mirar igual, ja que en aquestes petites presentacions els autors quedaran totalment desmitificats.

Noir nòrdic

Si calculéssim quants detectius (o crims) literaris hi ha per habitant als països nòrdics, l’índex seria altíssim. I, com que n’hi ha tants, hi ha investigadors de tota mena. Aquí teniu alguns dels reis de la novel·la negra actual:

  • Jo Nesbø ens porta a Noruega amb Harry Hole, un dels policies més anàrquics del món mundial.
  • Hjorth i Rosenfeldt ens fan odiar Sebastian Bergmann al mateix temps que retraten els aspectes més problemàtics de la Suècia actual.
  • Camilla Lackberg és l’alter ego de l’Erica Falck. En un poblet de la costa sueca, l’Erica, que és escriptora, resol els casos de la zona.
  • Jussi Adler-Olsen escriu les històries de Carl Mørck, un policia danès caòtic i rondinaire que investiga casos arxivats.
  • Arnaldur Indrasson escriu des de la remota Islàndia, i el protagonista de les seves aventures és Erlendur Sveinsson.

Anglosaxons

El Regne Unit té una llarga tradició en novel·la negra (només cal que mireu l’apartat dels clàssics), mentre que els Estats Units han donat alguns dels detectius més cèlebres (Philip Marlowe, etc.). I tot això sense comptar en Magnum! Aquesta vegada, però, l’apartat ens ha quedat molt femení:

  • Robert Galbraith, és l’alter ego de J. K. Rowling, que escriu des d’Anglaterra i aclareix misteris mitjançant Cormoran Strike i Robin Ellacott.
  • Sue Grafton repassa l’alfabet amb la Kinsey Milhone, una detectiu de Califòrnia. Llàstima que es va quedar a la Y.
  • Mary Higgins Clark porta les aventures d’Alvirah Meehan i el seu home, en Willy, uns iaiets americans que investiguen pel seu compte.
  • Louise Penny ens presenta Armand Gamache, un detectiu del Canadà, i dona visibilitat a la novel·la negra d’aquest país.

I a Europa… què més tenim?

Hi ha novel·la negra més enllà dels nòrdics i dels anglosaxons. Alguns detectius europeus, com ara el comissari Montalbano o l’Adamsberg, ja formen part del nostre imaginari amb magnífiques traduccions al català.

  • Andrea Camilleri és el creador del comissari Montalbano, un personatge amb solera que treballa des de Sicília.
  • Fred Vargas és una autora francesa que ens porta el comissari Adamsberg, sempre amb unes bones dosis d’humor.
  • Petros Màrkaris ens presenta Kostas Kharitos, un policia peculiar i políticament incorrecte que no dubta a queixar-se de tot el que pot des de Grècia.
  • Dolores Redondo ens porta la inspectora Amaia Salazar, protagonista de la trilogia de Baztán.
  • Francisco García-Pavón ens acompanya a Tomelloso amb Plinio, el cap de la policia municipal, i Don Lotario: el veterinari.

Destinacions «exòtiques»

Austràlia? La Xina? Botswana? Sí, a tot arreu hi ha casos per resoldre. Per això us hem volgut portar alguns dels investigadors més peculiars o inesperats de la llista.

Sant Jordi 2019

  • Jane Harper ens presenta l’Aaron Falck, un detectiu albí que ens porta a l’outback australià.
  • Qiu Xiaolong retrata la Xina per mitjà dels casos de Chen Cao, un inspector de policia que viu a Shanghai. Amb aquestes novel·les intenta oferir una visió actual de la societat xinesa contemporània.
  • Alexander McCall Smith fa servir Precious Ramotswe per resoldre intrigues a Botswana. L’autor va viure en aquest país, motiu pel qual les descripcions són vívides i fiables.

A la porta de casa

A casa nostra també passen coses i es resolen misteris. En Felip Marlot i en Flanagan porten casos per als més joves, però tanquem la llista amb dos pesos pesants de la intriga policíaca a casa nostra: Mendoza i Vázquez-Montalbán.

  • Joaquim Carbó, autor prolífic, ens porta en Felip Marlot i una colla de casos per al públic més jove.
  • Andreu Martín Jaume Ribera són els creadors de Flanagan, un detectiu que molts hem llegit a l’escola: aneu amb compte amb els llobarros!
  • Xavier Bosch ens porta Dani Santana, un periodista que «destapa» casos de corrupció.
  • Alicia Giménez-Barlett és la creadora de la famosa Petra Delicado, una investigadora de policia que treballa des de Barcelona i que fins i tot ha protagonitzat una sèrie de televisió.
  • Jaume Fuster va crear Lluís Arquer, un clàssic de la nostra novel·la.
  • Eduardo Mendoza treballa amb el comissari Flores, que sol resoldre casos que passen a Barcelona i rodalia.
  • Manuel Vázquez-Montalbán es reflecteix, en part, en Carvalho, un home que, a part de resoldre misteris, és conegut per la seva afició al menjar i al barri xino de Barcelona.

Com podeu veure, a tants caps tants barrets. Hi ha investigadors de tota mena, i n’hi ha molts més que no pas els que trobeu aquí. Segur que aquest Sant Jordi 2019, passejant-vos pels carrers, trobareu aquests llibres i molts altres. Compreu molts llibres, fullegeu-ne encara més i gaudiu molt del dia.

Sant Jordi 2019

 


A Ampersand no traduïm llibres de novel·la negra, però si necessiteu qualsevol altra mena de traducció no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres, ja sigui visitant la nostra web o trucant per telèfon.

 

7 maneres d’atreure bona sort la nit de Cap d’Any

Sant tornem-hi! Ja tenim el Nadal a sobre. L’any passat us proposàvem 10 tradicions de Nadal del món d’allò més curioses, i aquest any les nostres santes han fent un tomb per portar-nos altres maneres de celebrar la nit de Cap d’Any. Així, doncs, han trobat tot un ventall de trucs per atreure la bona sort o fer realitat els vostres somnis. Vinga, obriu la vostra sessió de l’Spotify, trieu la nostra llista de cançons de Nadal, regaleu-vos cinc minuts d’esbarjo i mireu què hem trobat.

1. Rússia: entre el Ded Moroz i les cendres al xampany

Entre les diverses tradicions que tenen a Rússia, destaquem que és la nit en què el Ded Moroz (l’homòleg rus del Pare Noel) va per les llars deixant regals. Antigament en deien «la nit generosa» perquè es parava taula amb menjars d’allò més bons. Així atreien prosperitat per a l’any següent. I avui dia la cosa no és gaire diferent. Ah! I les postres típiques d’aquest dia són les mandarines. Pel que fa als rituals, destaquem que a mitjanit s’ha d’escriure un desig en un paper, cremar-lo, posar les cendres dins una copa de xampany i beure-se-la tot seguit.

2. Filipines: roba de pics i monedes per Cap d’Any

Cap d'Any

Els filipins ho tenen ben clar: per tenir fortuna l’any següent s’han de posar roba de pics i rodonetes i dur algunes monedes a la butxaca. Fins i tot mengen fruites rodones. D’altra banda, també comparteixen tradicions amb Nova Zelanda i altres països de la zona, com veurem tot seguit. Així, doncs, teniu uns quants pesos filipins?

3. Nova Zelanda: espantar els mals esperits

Mentre a les ciutats principals gaudeixen de focs d’artifici, com en tants països de l’angloesfera, als llocs més petits la gent surt al carrer amb cullerots i tapes (igual que a les cassolades) per espantar els mals esperits fent tot el soroll possible.

4. Dinamarca: desfogament destructor

Continuem parlant d’estris de cuina, però passem del metall a materials més delicats. La qüestió és trencar plats, tasses i ceràmica en general a la porta de les cases d’amics i veïns com a senyal d’afecte. Vulguis que no, aquí s’ajunten tres aspectes positius: podeu fer neteja de peces escrostonades, alliberar la mala baba acumulada amb tanta reunió familiar i, també, demostrar els vostres sentiments, ja que s’entén que qui tingui més peces a miques a la porta de casa és més apreciat.

5. Japó: les 108 campanades del Joya no Kane

Sembla que la nit de Cap d’Any no pot passar sense escàndol. Al Japó no trenquen ni abonyeguen la vaixella, però es purifiquen. El Joya no Kane és un ritual que es fa als temples budistes: a mitjanit  sonen 107 campanades per purificar-se dels pecats de la societat materialista, i en sona una més per demanar prosperitat de cara a l’any vinent. Que no sigui dit, passeu per un temple i després aneu a brindar amb amazake, un licor que es serveix calent. Kampai!

Cap d'Any, Nadal, Bleigiessen6. Alemanya: endevinació amb plom

No és conya! Aquesta tradició de la nit de Cap d’Any es diu Bleigiessen i consisteix a cremar un tros de plom en una cullereta, abocar el líquid en un recipient amb aigua i interpretar el resultat en funció de la forma que agafi el metall fos. És una cosa semblant a la lectura del pòsit del cafè. Es tracta d’una pràctica mil·lenària que avui dia es manté més que res per diversió. Fins i tot es venen kits de Bleigiessen. Per sort, els kits infantils porten cera en comptes de plom.

7. Brasil: saltar set onades per Cap d’Any

Al Brasil, per Cap d’Any és estiu. Allà la tradició marca vestir-se de blanc (com a símbol de la pau) i, si teniu una platja a mà (la més coneguda és la de Copacabana, que s’omple de gom a gom), ficar-se a l’aigua a mitjanit i saltar set onades. Aquesta tradició practicada per fidels i ateus és d’orígens africans. Com l’ofrena a la deessa Yemayà: es llancen flors al mar, sobretot gladiols. Fins i tot hi ha qui les porta mar endins nadant, per assegurar-se que l’ofrena no torna a la sorra. En canvi, al nord del país la tradició és preparar un bany amb herbes aromàtiques.

Per als qui ens quedem a casa també hi ha opcions més nostrades. Fer la Cursa del Nassos. Menjar el raïm a caseta. Dur calces o calçotets vermells. Sigui com sigui…

 Ampersand us desitja unes bones festes i un millor 2019!

Cap d'Any, Nadal

 

Irlandès per a viatgers: vocabulari de supervivència

Arribem a la fi de l’estiu: després de passar per Alemanya, ens quedem al vell continent i ens dirigim a Irlanda (Ireland en anglès o Éire en irlandès). A Irlanda no tindrem cap problema per moure’ns en anglès, ja que és un dels dos idiomes oficials de l’illa juntament amb l’irlandès i tothom el parla. Però com que segurament també en sabeu prou per recórrer el país sense problemes, farem un petit recull d’irlandès per a viatgers per si voleu fer punts extres amb els locals.

irlandès per a viatgers
Cliffs of Moher, Co. Clare, República d’Irlanda.

Algunes dades sobre Irlanda

Acostumem a viatjar a Irlanda per lleure, pels seus paisatges impressionants i el clima fresquet a l’estiu. També és, però, una destinació freqüent per aprendre anglès, ja sigui fent-hi cursos d’idiomes o treballant-hi d’au-pair. En aquests casos si bé no ens cal cap visat sempre que siguem de la UE és possible que ens calgui fer la traducció jurada de certa documentació, com ara certificats acadèmics, certificats d’antecedents penals, etc. A Ampersand oferim un servei de traducció jurada a l’anglès que us resoldrà aquest tema ràpidament.

Com dèiem abans, sigui quin sigui el motiu pel qual viatgeu a Irlanda, cal que sapigueu que la Constitució del país declara l’irlandès la llengua nacional i primera llengua oficial de la República d’Irlanda (l’anglès és l’altra llengua oficial). Tot i això, el seu ús és actualment força reduït i només és parlada com a llengua nadiua per unes 80.000 persones, principalment a les zones rurals de l’oest del país: Galway, Clare, Mayo i Cork (font: Oficina Central d’Estadístiques d’Irlanda).

irlandès per a viatgers
Parlants d’irlandès per comtat (2016).

Irlandès per a viatgers: vocabulari de supervivència

Per tant, si us dirigiu a aquesta zona, aquest expressions bàsiques us ajudaran a establir un contacte més proper amb els irlandesos i de ben segur els tocareu el cor. Com que l’irlandès és un idioma amb una pronúncia molt complexa, indiquem també la pronunciació aproximada de cadascuna de les expressions d’irlandès per a viatgers perquè us feu entendre:

Irlandès Català Pronunciació
Dia dhuit Hola Gia roig
Dia dhuit ar maidin Bon dia Gia roig ar magin
Oiche mhaith Bona nit Iha uá
Cén chaoi a bhfuil tu? Com va? Que he uil tu?
Slán leat Adeu Shlon lat
Le do thoil Si us plau Le da hel
Go raibh maith agat Gràcies Gora ma agat
Tá fáilte romhat De res Ta folche rod
Tá brón orm Perdó (per disculpar-se) Ta bron orm
Gabh mo leithscéal Disculpi (per cridar l’atenció) Go mo leixquel
Tá aiféala orm Em sap greu Ta afela orm
Ni thuigin No ho entenc Ni heguem
Níl Gaeilge agam No parlo irlandès Nil guelga agam
An bhfuil Béarla agat? Parla anglès? An buil berla agat?
… is ainm dom Em dic… … is anom dom
Pionta beoir, le do thoil Voldria una cervesa Pionta bior, le da hel
Sláinte! Salut! (per brindar) Shlonxa

Deveu estar pensant que no hem inclòs al nostre vocabulari la traducció de «sí» i «no», les paraules més bàsiques que existeixen. I no és que ens n’hàgim oblidat: no ho hem fet perquè no hi ha una simple equivalència, la resposta depèn de l’estructura utilitzada per fer la pregunta. Com a curiositat us deixem aquests vídeos on s’explica, perquè veieu la complexitat de l’idioma: /no.

Amb el nostre pas per Irlanda posem fi a un estiu d’allò més mogut. Esperem que els nostres vocabularis de supervivència us hagin estat útils per gaudir de les vacances. Nosaltres a Ampersand ja estem a ple rendiment en el nostre horari habitual de 9 a 18 h. Si necessiteu una traducció professional a qualsevol idioma, estarem encantats de fer-vos un pressupost sense compromís.

Alemany per a viatgers: vocabulari de supervivència

Després de fer un tomb per l’Àsia, tornem a Europa. Així doncs, amb els peus ja al vell continent ens decidim a fer escala a un dels països fundadors de la Unió Europea: la República Federal d’Alemanya (en alemany, Bundesrepublik Deutschland). I vet aquí el nostre alemany per a viatgers.

Però abans, algunes dades sobre l’alemany

Sabíeu que l’alemany és la llengua més parlada nativament dins la Unió Europea i la quinzena més parlada del món? A més a més, és una de les tres llengües de treball de la Unió, tot i que en total n’hi ha 24 d’oficials.

alemany per a viatgers, German, map of Europe
Nivell de coneixement de l’alemany als diferents estats d’Europa

L’alemany estàndard és la llengua oficial única a Liechtenstein i Àustria. És cooficial a Alemanya (juntament amb altres llengües minoritàries), Suïssa (amb el francès, l’italià i el romanx), Bèlgica (amb el neerlandès i el francès) i Luxemburg (amb el francès i el luxemburguès).

L’alemany es compon d’una gran varietat de dialectes, els quals no sempre són intel·ligibles entre ells i, fins i tot per a un parlant que només conegui l’alemany estàndard (Hochdeutsch), poden arribar a ser incomprensibles.

Per descomptat, els nostres traductors a l’alemany tradueixen a la variant de l’alemany pertinent. És clar, no és el mateix preparar un text per a Alemanya que per a Àustria o Suïssa: caldrà adaptar la variant lingüística i possiblement algunes parts del contingut.

alemany per a viatgers, Koeln, Cologne, Colonia
Colònia, Alemanya

Alemany per a viatgers: vocabulari de supervivència

Tant si decidiu visitar Alemanya per motius de feina com de lleure, conèixer les fórmules de cortesia bàsiques en alemany sempre us pot ajudar a crear complicitat amb les noves coneixences i demostrar l’interès per la cultura del país. Així doncs, us oferim un recull d’expressions d’alemany per a viatgers que us pot ser útil si aneu a Alemanya.

Alemany Català
Hallo Hola
Guten Morgen/Guten Tag Bon dia
Guten Abend Bona tarda/vespre
Gute Nacht Bona nit
Wie geht’s? Com va? (col·loquial)
Auf Widersehen/Tschüß (col·loquial) Adeu
Bitte Si us plau
Danke/Danke schön/Vielen Dank Gràcies
Bitte/Bitte sehr De res
Entschuldigung Perdó (per disculpar-se)
Entschuldigen Sie Disculpi (per cridar l’atenció)
Es tut mir leid Em sap greu
Ich kann nicht verstehen No ho entenc
Ich spreche kein Deutsch No parlo alemany
Sprechen Sie Katalanisch? Parla català?
Sprechen Sie Spanisch? Parla castellà?
Sprechen Sie Englisch? Parla anglès?
Ja
Nein No
Ich heiße… Em dic…
Ich hätte gerne ein Bier Voldria una cervesa
Prost! Salut! (per brindar)
Ara bé, si amb aquesta petita ajuda de supervivència no en teniu prou i us cal una traducció d’alemany, poseu-vos en contacte amb nosaltres i us farem un pressupost sense compromís.  A Ampersand comptem amb traductors professionals amb una àmplia experiència que tradueixen a l’alemany com a idioma nadiu.
alemany per a viatgers
Prost!