Categoria: Calaix de sastre

Gastronomia I: la cuina japonesa més enllà del sushi

Aquest estiu, us proposem viatjar pel món a través del paladar. En aquesta primera entrada us volem fer un petit tast de cuina japonesa. Si bé alguns elements de la cuina del país nipó són coneguts arreu, com el sushi, el ramen, el matcha o te verd, el sake i la tempura, us volem presentar alguns plats no tan coneguts que trobareu si viatgeu al país del sol naixent.

La base de la cuina japonesa és indiscutiblement l’arròs, el qual combinen amb verdures, peix, marisc o carn. Seguint aquesta premissa d’èxit, el donburi (丼) o «bol d’arròs» és un dels plats més populars i assequibles de la gastronomia japonesa. Consisteix en un bol d’arròs blanc amb diversos ingredients per sobre. Hi ha moltes varietats de donburi, com per exemple el tendon (天丼) (amb gambes o verdures en tempura) o el katsudon (カツ丼) (amb tonkatsuque és porc arrebossat, i també ou i ceba).

katsudon, cuina japonesa, cuines del món

Importacions assimilades a la cuina japonesa

De fet, tant la tempura (てんぷら) com el tonkatsu (トンカツ) són fruit de la primera obertura del Japó a Occident i l’arribada dels primers europeus durant la segona meitat del segle XVI. Es creu que són el producte de la combinació de les maneres de fregir espanyola, portuguesa i xinesa.

Un altre plat molt apreciat pels japonesos que té arrels fora de l’arxipèlag és l’arròs amb curri (karē raisu, カレーライス). Els anglesos van introduir el curri al Japó a finals del segle XIX, quan la Índia estava sota el control de l’administració britànica.

El bentō, la carmanyola japonesa

A qui no li hauria agradat de petit (i de no tan petit) que els pares li preparessin una carmanyola com aquesta?

character bento, kyaraben, cuina japonesa, cuines del món, gastronomia japonesa
Font: JNTO

El bentō (弁当) és molt comú al Japó, és el menjar que tradicionalment preparaven les mares per emportar a l’escola o a la feina i es prepara en unes caixes especials. Quan el bentō va dirigit a nens i és molt elaborat, amb les boles d’arròs o onigiri decorades com personatges, se’n diu kyaraben (キャラ弁, character bentō). Els que es poden comprar a l’estació per menjar al tren són els ekiben (駅弁, eki vol dir estació) i són una opció assequible i deliciosa per menjar mentre viatgem amb els famosos Shinkansen o trens bala.

Un altre menjar similar però més complet és l’àpat tradicional d’Any Nou, l’osechi ryōri (御節料理), que es menja en unes caixes amb compartiments i diversos pisos anomenades jūbako (重箱).

Osaka o arruïnar-se menjant

Els habitants d’Osaka són famosos per ser bons menjadors i d’allà és originària l’expressió kuidaore, que vol dir «menjar fins a arruïnar-se». D’Osaka no podeu marxar sense tastar els takoyaki (たこ焼き), unes boletes arrebossades farcides de pop, i els okonomiyaki (お好み焼き), una espècie de truites japoneses amb molts ingredients que varien segons la recepta. A Hiroshima els preparen fins i tot amb fideus.

Takoyaki, cuina japonesa, cuines del món, gastronomia japonesa

okonomiyaki, cuina japonesa, cuines del món, gastronomia japonesa
Okonomiyaki amb katsuobushi per sobre

Compte si demaneu…

Quan viatgem volem conèixer coses noves, explorar, i això vol dir tastar la cuina local. De tota manera, convindria anar previngut de què menjarem abans de demanar-ho.

En aquest sentit potser us interessa saber que el motsunabe (もつ鍋), un tipus d’estofat amb caldo i verdures originari de Fukuoka, té com a ingredient estrella els intestins de boví.

Motsunabe, cuina japonesa, cuines del món, gastronomia japonesa

Al Japó es consumeix la carn del peix globus (fugu, フグ), la qual pot ser verinosa i mortal si no se n’extreuen els òrgans correctament. A més, no existeix cap antídot per combatre’n el verí, la tetradotoxina. Per això el seu consum està estrictament regulat i només cuiners amb molta experiència en poden preparar. Del peix globus i d’altres peixos també se’n menja el shirako, una menja exquisida segons els japonesos, que no és altra cosa que la bossa seminal d’alguns peixos. Es pot menjar crua o fregida.

Sashimi de fugu, shirako, cuina japonesa, cuines del món, gastronomia japonesa

El nattō (納豆) és un plat típic de la cuina japonesa que s’obté de la fermentació de les llavors de soia cuites al vapor per mitjà d’unes bactèries anomenades Bacillus natto. El resultat és una pasta filosa amb un gust i una olor molt fortes no gaire apreciada pels occidentals.

natto, cuina japonesa, cuines del món, gastronomia japonesa

si voleu posar a prova la vostra destresa amb els bastonets (hashi, 箸), podeu tastar els nagashi sōmen (流しそうめん), uns fideus que es mengen freds i que s’han de «pescar» de l’aigua corrent per sucar-los en una salsa abans d’engolir-los.

I per postres…

Si després de tot això, encara us heu quedat amb gana, tasteu els dango (団子), unes boletes de farina d’arròs en una broqueta que acompanyen molt bé el te.

dango, cuina japonesa, cuines del món, gastronomia japonesa

Si fa més aviat calor, decanteu-vos pels kakigori (かき氷), els gelats japonesos fets de gel i amb sirop.

Finalment, si voleu conèixer la gastronomia japonesa des del punt de vista dels japonesos, us recomanem la sèrie Samurai Gourmet, on cada capítol està dedicat a un plat de la cuina nipona.

No us perdeu la següent parada a Portugal.

Sant Jordi: compreu traduccions de qualitat

S’acosta Sant Jordi i tothom (diaris, gent del Twitter, llibreries) fa llistes de llibres que us recomanen que compreu, i molts són traduïts. Per fer la seva tria, uns es basen en la novetat del llibre, altres en l’autor… però molt pocs tenen en compte que un factor cabdal en la compra de llibres traduïts és, precisament, qui ha fet la traducció.

Igual que hi ha autors o editorials que ens fan comprar amb més confiança, hi ha traductors que són una garantia de traducció de qualitat. Alguns solen traduir més o menys sempre els mateixos autors o estils, o sigui que si aconseguiu «connectar» amb un traductor us recomanem que seguiu llegint les seves traduccions: feu-vos-en seguidors, igual que seguiu autors. A continuació us comentem els traductors que últimament han destacat més i us indiquem per on va la seva trajectòria.

Per Sant Jordi, trieu i remeneu!

  • Enviada-especial-echenozSi preferiu la literatura francesa o la literatura italiana, no us podeu perdre la feina de l’Anna Casassas, que va rebre el Premi Trajectòria 2016. A part de traduir grans clàssics com Simenon, Magris o Balzac, ha traduït, entre altres, Anna Gavalda, Jean Echenoz, Irène Némirovski i Marcelo Fois:
  • la-set-nesbo, Sant JordiSi, en canvi, preferiu els aires freds que ens arriben de la literatura escandinava, podeu llegir qualsevol de les coses tan variades que ha traduït la Meritxell Salvany, que tant toca la literatura infantil com la policíaca més salvatge del conegut Jo Nesbø (acaba de publicar La set), passant per les novel·les més serenes de Camilla Läckberg i per algunes obres de Henning Mankell:
  • ANGRM-barbablava_facingSi sou lectors tot terreny i us agrada canviar d’autor, país i tema, en Ferran Ràfols farà les vostres delícies. En Ferran, traductor d’anglès i de francès, tan aviat tradueix Kevin Barry, irlandès amb novel·les fora del comú, com Siri Hudsvedt, una obra més pausada. I també s’endinsa en l’obra de la conegudíssima Amélie Nothomb, que no deixa ningú indiferent.
    • BARRY, Kevin. Beatlebone. Barcelona: Raig Verd, 2016.
    • JOSIPOVICI, Gabriel. Era broma. Barcelona: Raig Verd, 2014.
    • NOTHOMB, Amélie. Barbablava. Barcelona: Anagrama, 2014.
  • shakespeare-sellentTanquem la llista amb un dels traductors més reconeguts de l’àmbit català, que excel·leix en les traduccions (o hauríem de dir adaptacions?) d’obres de teatre. Estem parlant de Joan Sellent, que ha traduït moltíssims dels grans autors de la llengua anglesa, de Charles Dickens a Paul Auster, passant per William Shakespeare, Tenesse Williams i David Mamet. L’any 2016 ens ha fet arribar, en un sol volum, la majoria d’obres de William Shakespeare.
    • RUSHDIE, Salman. Els fills de la mitjanit. Barcelona: Proa, 1987.
    • SHAKESPEARE, William. Shakespeare: versions a peu d’obra. Barcelona: Núvol, 2016. [Antologia de 10 obres de Shakespeare. Inclou Hamlet, Coriolà, El Rei Lear, Ricard II, Nit de Reis, Conte d’hivern, El mercader de Venècia, El somni d’una nit d’estiu, Ricard III, Venus i Adonis.]

Podríem seguir la llista de Sant Jordi, però igualment ens deixaríem traductors que valen molt la pena. Si voleu veure una llista de traductors que tradueixen al castellà, visiteu la nostra entrada en castellà. I si ens voleu explicar quins són els vostres traductors preferits, feu servir el camp dels comentaris.

Tingueu un bon Sant Jordi!

Ampersand presenta: cançons de Nadal de tots els temps!

La nostra tria de cançons internacionals de Nadal

I per posar-vos-ho fàcil hem creat una llista de Spotify perquè només us calgui fer play per escoltar la nostra selecció d’imprescindibles de Nadal!

Què hi trobareu a la llista d’Ampersand?

Clàssics

Si ets de la vella escola i creus que ja no es fa música com la d’abans, no pots deixar de banda els grans clàssics de Nadal interpretats per figures de l’alçada de Frank Sinatra, Louis Armstrong, Nat King Cole, Eartha Kitt, Ella Fitzgerald, Dean Martin o Bing Crosby. A aquests no els feia pas falta el playback!

Pop/Rock

Però des de llavors, la indústria de la música ha canviat molt i ha sabut aprofitar un gènere tan tradicional com les cançons de Nadal per crear grans èxits del pop i del rock. Si no, mireu la Mariah Carey amb el seu ja etern «All I want for Christmas is you», que fins i tot fa pocs anys va versionar amb Justin Bieber, sí.

I és que sembla que per ser algú al món de la música has de passar pel hit nadalenc. Alguns exemples que trobareu a la nostra llista de Spotify: Coldplay, Michael Bublé, la Beyoncé quan formava part de les Destiny’s Child, Backstreet Boys, Queen, U2, Wham!, Paul McCartney, Britney Spears…

Gamberres

Fins i tot els grups que no ens imaginaríem mai dedicant un tema al Nadal s’han rendit a la màgia de les festes i han creat cançons de Nadal d’allò més alternatives i «gamberres», com en diem nosaltres. És el cas de The Ramones, The Pogues i Dropkick Murphys, per exemple.

Frikis

I si ens atrevim a baixar a l’últim esglaó qualitatiu de les cançons de Nadal modernes, arribarem al terreny més inesperat i surrealista. En aquesta categoria podem «gaudir» de perles com «Novi God» o «El mejor regalo eres tú» de Nancys Rubias. Us en deixem un tast.

Us animem a seguir la nostra llista i que passeu un Nadal ben distret!

7 regals de Nadal que pots fer a un traductor

Tens un amic o familiar traductor i no saps què regalar-li? Ets traductor i no saps què demanar aquest any als Reis d’Orient? Queden alguns dies per al Nadal, però no volem que arribi la cavalcada de Reis i encara no hagis triat els regals. Aquí tens set idees, des de clàssics de tots els temps fins a les darreres innovacions tecnològiques.

Regals de Nadal ideals per a traductors

Regals de Nadal

  1. Comencem amb un regal que tothom ha rebut alguna vegada: uns mitjons! Sí, potser és el típic regal de la tieta, però bé que fan servei. Els d’en Superman, a més, donen força de superheroi per poder fer front a textos inintel·ligibles i terminis ajustats.
  2. Parlant de clàssics, a quin traductor no li han regalat mai un diccionari? Ara que tot està a Internet (o això diuen) pot semblar que ja no cal, però amb aquest, encara que no resol dubtes lingüístics, pots amagar els teus secrets.
  3. Un altre regal molt pràctic: un joc de tassa i tetera, amb tot el que necessites per preparar la teva infusió preferida. Així tindràs un bon motiu per fer una pausa enmig d’un text complicat.
  4. La traducció pot ser molt apassionant, però també hi ha molts textos que són un autèntic avorriment. No t’ha agafat mai son enmig d’una traducció? Dormir damunt del teclat no és gens còmode, llevat que en tinguis un com aquest.
  5. Si no en tens prou de llegir el que tradueixes i no et queda espai a les lleixes per a més llibres, et proposem un regal una mica més esplèndid: un llibre electrònic. N’hi ha molts models, i et recordem que hi ha bones raons per comprar-ne un.
  6. Ja estàs fart que et regalin andròmines que no saps on posar? En aquest cas, una subscripció a Spotify pot ser una bona idea. Una mica de música sempre fa la feina més amena!
  7. Molts traductors treballen des de casa, sols amb el seu gat. Si és el teu cas i et sembla que el teu no t’entén quan li expliques els teus problemes laborals, necessites aquest traductor per superar aquests problemes de comunicació.

regals per a traductors, mitjons Superman Diccionari caixa forta, regals per a traductors Diccionari caixa forta, regals per a traductors tetera 3 en 1, regals per a traductors coixí teclat, regals per a traductors Spotify, regals per a traductors traductor gat, regals per a traductors

Esperem que aquests regals t’hagin ajudat. I si n’has trobat d’altres per posar a la teva carta, explica’ns quins són. El que no dubtem és que tot bon traductor es mereix tots aquests regals i molts més!

 

La Barcelona literària: tornem a la ciutat amb els llibres

Nevada Barcelona 1962, Barcelona literària
Aviat arribarà l’hivern a Barcelona.

Roda el món i torna al Born: hem passat l’estiu per països llunyans i exòtics i ara toca tornar a Barcelona. Queden pocs dies d’estiu, cal tornar a la feina i les pròximes vacances encara queden lluny, però no volem pensar-hi gaire.

Per això, a Ampersand continuem amb la lectura. Tenim la sort que la nostra ciutat és l’escenari de molts llibres que ens ve de gust llegir i recomanar.

Coneixeu la Barcelona literària?

Per no deprimir-nos amb la tornada a la rutina, comencem llegint El secreto de la modelo extraviada, d’Eduardo Mendoza. Aquesta història recupera l’esbojarrat detectiu protagonista d’algunes de les novel·les de Mendoza per investigar l’antic cas de la desaparició d’una model. De ben segur que riurem una estona.

Per als que els agradaria poder viatjar en el temps, proposem Victus, d’Albert Sánchez Piñol. Aquesta novel·la tracta el setge de Barcelona durant la Guerra de Successió espanyola a través de la biografia fictícia de Martí Zuviría. Hi podem reconèixer molts dels llocs i carrers on transcorren els fets, a més de refrescar la memòria en qüestió d’història.

Uns quants anys més tard, concretament el 1799, se situa l’argument de Senyoria. Aquesta obra de Jaume Cabré explica la relació que s’estableix entre un jove poeta i el jutge i regent civil de l’Audiència (sa Senyoria). A més, és un retrat de la societat barcelonina del tombant de segle, moment de canvis socials.

Un llibre amb un escenari situat ben a prop de les nostres oficines que no podem deixar de recomanar és La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. Qualsevol moment és bo per llegir la història de la Colometa, sens dubte un dels grans clàssics de la literatura catalana.

No podem deixar d’esmentar una de les obres que, pel seu èxit de vendes tant aquí com arreu del món, més ha donat a conèixer la nostra ciutat: La sombra del viento. Si sou de les poques persones que encara no han llegit la novel·la més destacada de Carlos Ruiz Zafón, us animem a descobrir-la. No us decebrà.

I com a punt final, perquè amb aquest títol és un llibre que no hi podia faltar, proposem La gran novel·la sobre Barcelona. També perquè sabem que quan s’acaben les vacances per a molts s’escurça el temps per llegir, aquest llibre de contes de Sergi Pàmies pot ser una bona opció si no volem endinsar-nos en novel·les de cinc-centes pàgines.

Suècia literària: hi ha algú amagat en la foscor

Suècia literària, PippiSuècia, l’estat del benestar i Ikea. Una societat idíl·lica on la Pippi Langstrump viu sola i fa el que vol. Un país amb polítics que viuen amb sous modestos. Un entorn on et pots passejar sense por que ningú et faci res. O no?

Sí, Suècia és un dels països més segurs del món, però segurament és el que té més novel·les negres per metre quadrat i més assassinats per novel·la. I sembla que també ho han encomanat una mica als seus veïns noruecs i danesos.

Què escriuen, a Suècia?

Aquesta vegada, doncs, les nostres recomanacions de lectura se centren en la novel·la negra de la Suècia literària. Segur que coneixeu algun d’aquests autors, que han estat traduïts a moltíssims idiomes.

Comencem per la brillantíssima obra Els homes que no estimaven les dones, de Stieg Larson, que va iniciar la sèrie «Millenium». Si per casualitat encara no us l’heu llegit, no us espereu més i feu-ho. És una lectura extremadament addictiva i trepidant.

Ara bé, hi ha altres autors que ja s’hi dedicaven abans, a aquesta mena d’històries. Un exemple clar és Henning Mankell, que durant molts anys ens va explicar les històries de l’inspector Kurt Wallander, un clàssic del gènere. S’han publicat pràcticament totes en català; nosaltres us recomanem Ossos al jardí.

Tanquem la llista amb una autora molt coneguda i publicada, la Camilla Läckberg, que publica tot d’històries que passen principalment a Fjällbacka, el poble on va créixer. Us recomanem Els crits del passat, tot i que no és el més nou de la sèrie. Per veure la llista completa, visiteu la Viquipèdia.

Si us agrada la novel·la negra i no en teniu prou amb aquests tres autors, en trobareu molts més a Suècia mateix i als països veïns (spoiler: llegiu-vos la sèrie que Jo Nesbø dedica a Harry Hole).

Propera parada: Barcelona. Final del trajecte.

Literatura del Japó: entre la tradició i la modernitat

Avui arribem al Japó, un país que ofereix una curiosa barreja de tradicions i modernitat. El país d’en Doraemon i d’en Shinchan. Dels temples de Nara i de barris ultramoderns com Shinjuku. De dones vestides amb el kimono de tota la vida i joves amb el cabell pintat de lila i vestides amb l’estil anime més pur…

Aquesta multiplicitat també s’aprecia en la literatura del Japó. Tant ens arriben llibres clàssics com contemporanis, i els temes que tracten també són molt diversos. I, perquè veieu que hi ha vida més enllà de Murakami, us recomanem quatre llibres d’altres autors.

Literatura del Japó: tria i remena

El primer llibre que us recomanem és Una qüestió personal, de Kenzaburô Ôe. Tal com diu el Japó, literatura del Japótítol, tracta un tema molt personal: què passa quan el teu fill és discapacitat? En aquest llibre, aquest Nobel japonès hi reflecteix la seva experiència personal.

Entrem en el món dels contes. O dels relats curts, segons com en vulgueu dir. En la vessant més clàssica, podeu llegir Rashômon i altres contes, de Ryûnosuke Akutagawa. Es tracta d’un recull d’històries escrites a principis del segle XX que tant parlen del Japó medieval com del modern.

Kitchen, de Banana Yoshimoto, hi trobareu un altre estil. La història parla d’una òrfena que se’n va a viure amb una mare i un fill que no són ben bé «mare» i fill… haureu de llegir-lo per saber la resta. Amb aquest llibre, l’autora ha aconseguit més de 50 edicions, i s’ha traduït a moltes llengües.

Tanquem la llista amb una autora provocadora i tremendament original que va viure al Japó de petita: Amélie Nothomb, l’enfant terrible de la literatura francòfona. A Estupor i tremolors ens explica l’experiència d’una noia jove que se’n va a Tòquio a treballar: la influència de la jerarquia, el fet de ser dona, el fet de ser occidental… tots aquests aspectes pesen, i el relat està marcat per les seves vivències al Japó.

Propera parada: Suècia. Què amaga la foscor?

Austràlia i Nova Zelanda, aquestes grans desconegudes

Kiwis i cangurs. Territori pràcticament verge i desert. Què més sabem, d’Austràlia i Nova Zelanda? Que són a l’altra punta de món, literalment. A part d’això i d’alguns edificis o ciutats… en coneixem alguna altra cosa?

Avui us recomanem la lectura de tres llibres molt diferents que us poden ajudar a fer-vos una idea de la vida als antípodes.

Històries d’Austràlia i Nova ZelandaAustralia, Austràlia i Nova Zelanda

Comencem per The Luminaries, d’Eleanor Catton, obra guanyadora del Man Booker Prize 2013. Es tracta d’un llibre immens, tant pel que fa al volum (si podeu, llegiu-vos-el amb un llibre electrònic) com a la història que explica, que ens porta a la Nova Zelanda de fa cent-cinquanta anys, quan tot estava per fer. Arran d’un assassinat, l’autora ens fa entrar en la vida d’aleshores, no gaire diferent del que hem vist a les pel·lícules del Far West americà.

Més a prop nostre en el temps trobem The Narrow Road to the Deep North, de Richard Flanagan, un autor molt conegut a Austràlia i que fa poc ha arribat a casa nostra. El llibre que us recomanem també va ser Man Booker Prize (2014). Hi trobareu explicada una versió de la segona guerra mundial que nosaltres desconeixem: el front del Pacífic i els camps de presoners dels japonesos (si heu vist la sèrie Tenko, us la recordarà una mica). L’edició en català, amb el nom L’estret camí cap al nord profund, és excel·lent (editorial: Raig Verd; traductora: Josefina Caball).

Finalment, ja en els nostres dies, hi ha una història del conegut detectiu Harry Hole que passa a Austràlia: El rat-penat. En aquesta ocasió, Jo Nesbø, un dels autors noruecs més populars avui dia, envia el seu personatge preferit a resoldre l’assassinat d’una ciutadana noruega en aquest país tan llunyà. El que descobrirem, a part de l’assassí, és com es tracten temes com ara l’homosexualitat o els aborígens a Austràlia.

Trobareu tots tres llibres en català, castellà i anglès.

Propera parada: Japó. Continuem amb destins exòtics.


Photo credit: publicdomainphotography via Visual Hunt / CC BY-SA

Llibres de Jamaica: no tot és sol i reggae

Què us ve al cap, quan penseu en Jamaica? Palmeres, mar… i Bob Marley, oi?

Doncs l’illa no s’acaba aquí. Aquesta setmana us fem dues propostes de lectura que van una mica més enllà (una sí que està relacionada amb el cantant més famós del país).

Quins llibres de Jamaica podem llegir?Jamaica, llibres de Jamaica

Per una banda, us recomanem A Brief History of Seven Killings, de Marlon James, obra guanyadora del Man Booker Prize 2015. És un mosaic impressionant, una obra coral que ens descobreix la vida quotidiana a Kingston i les lluites entre màfies, que arriben fins a Nova York. Un llibre brutal que, si podeu, us recomanem que us llegiu en anglès, ja que l’autor hi reprodueix el dialecte propi de Jamaica. No sabem si en castellà i en català s’ha aconseguit reflectir, això.

Per altra banda, també us recomanem Here comes the sun, de Nicole Dennis-Benn. És la primera novel·la de l’autora, que és col·laboradora habitual de diverses publicacions en línia. Hi trobareu una història dura, com l’anterior, però més centrada en la diferència entre classes. L’autora va néixer i es va criar a Jamaica, però ara viu als Estats Units. Podreu saber per què si llegiu aquesta entrevista de The New York Times.

Propera parada: Austràlia i Nova Zelanda, les antípodes.

 

Brasil, un país tropical… i també literari

Avui el nostre viatge arriba al Brasil. A pocs dies perquè comencin els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 ens arriben tantes notícies d’aquest país que a tothom li vénen ganes d’anar-hi!

Què ens ofereix la literatura brasilera?literatura brasilera

Comencem el viatge amb Jorge Amado, un dels grans escriptors de la literatura del Brasil. Us recomanem Gabriela, clau i canyella, on Amado, a través del personatge de Gabriela, ens presenta un retrat de la ciutat d’Ilhéus a principis del segle XX.

Per conèixer una mica la història recent del país, podem llegir Les tres morts de K. En aquesta novel·la Bernardo Kucinski  ens parla sobre un pare que busca la filla desapareguda durant la dictadura militar del Brasil.

Acabem amb un viatge interior amb Clarice Lispector, considerada una de les millors escriptores de la literatura brasilera. A La passió segons G. H., la protagonista es troba un escarabat a casa seva, la qual cosa la porta a fer tot un seguit de reflexions sobre la seva pròpia vida.

Propera parada: Jamaica. Reggae i moltes coses més.