N. de la T.
Traducció i altres animals
Imagen de Karolina Grabowska en Pixabay

Dolç Nadal i dolços de Nadal!

Winter is coming, que diria Tyrion Lannister. I amb l’hivern, ve el Nadal. Temps de begudes calentes, tiberis, disbauxa en general i reunions en particular (amenitzades amb dolços de Nadal).

L’any passat vam compartir set maneres d’atraure la bona sort per a l’any vinent. Aquest any continuem parlant de tradicions: culinàries. Tornen a taula els guisats de Nadal, els torrons i el cava, els 12 grans de raïm, la xocolata amb xurros i el tortell de Reis. Què, sou servits?

Menú tradicional

Entre els clàssics destaquen l’escudella de galets, els canelons, el gall d’indi o els llagostins. Tot i així, les tendències i els canvis socials afecten inexorablement la cuina. Mentre que, d’una banda, a finals del segle passat el marisc (i en especial el llagostí) es feia un lloc com a senyal de bonança econòmica, de l’altra banda cada cop és menys freqüent fer plats que requereixen moltes hores, potser dies, de preparació. També ens podem trobar a taula un xai o algun plat de peix.

Gaudir d’una gastronomia tan rica es tradueix en una gran diversitat de plats típics de festes, des del marisc i el bacallà a Galícia fins al garrí a Castellà… i molts altres més! Però si hi ha un àmbit gastronòmic on llueix la diversitat són els dolços de Nadal. Per això, els dediquem un capítol a part.

Dolços de NadalDolços de Nadal

Pensar en dolços és pensar en el sucre, però no sempre ha estat així. Els dolços de Nadal estan molt associats a espècies com la canyella, el gingebre o el clau. Apareixen en la majoria de dolços que han arribat fins als nostres dies, més propis d’una època en la qual no es podia accedir al sucre amb facilitat. Era més comú cuinar amb mel (si se’n tenia, és clar).

Els àrabs van introduir el sucre a la península i, tot i cultivar-lo, els cristians no el van començar a fer servir fins a molts segles després.

Tornem als dolços i enumerem-los.

Torró

Sens dubte, el nostre dolç nadalenc per antonomàsia. D’origen àrab, la versió espanyola del torró es va desenvolupar durant l’edat mitjana. Concretament, la primera constància que es té de la paraula torrons és al receptari de Sent Soví, del segle XIV, a València. Allà van néixer el torró d’Alacant (dur) i el de Xixona (tou). Sense desmerèixer el nostre deliciós torró d’Agramunt o el de crocant, també amb molta tradició.

Avui dia són molt populars el torró de crema cremada, el de xocolata, el de trufa o el de coco. Per no parlar de la miríada de varietats de fruites i de licors que podem trobar a les prestatgeries de les botigues.

Dolços de Nadal

Mantecado i polvoró

En el podi nadalenc, medalla de plata per als mantecados i els polvorons. Un dels dolços de Nadal més assequibles, fet a base de llard, sucre, ametlles, farina i canyella. Aquests són els ingredients bàsics, però també n’hi ha de xocolata, llimona, pasta de full o doble de canyella.

El polvoró és un tipus de mantecado més petit i es fa amb llard, sucre i farina, tot i que normalment també porten ametlles i canyella. A part d’això, es diferencien en la forma, en general allargada, i en la capa fina de farina que els decora i que ens remet al seu nom. Els més famosos són els d’Estepa, que donen feina a una gran part de la població.

Massapà

Un altre clàssic nadalenc a base d’ametlla, sucre i ou. Malgrat que el massapà s’associa principalment amb Toledo, és un dolç tan antic que arrossega un bon grapat de teories i llegendes sobre el seu origen i etimologia.

Dolços de Nadal

Tortell de Reis

L’espetec final. Després d’haver menjat torrons, engolit els dotze grans de raïm, brindat amb cava i haver esmorzat xurros amb xocolata, el dia de Reis entra en escena el tortell. Típic per berenar en uns llocs i per esmorzar en altres. Farcit de massapà, nata o crema, segons els gustos. Això sí, a qui li toqui el rei serà coronat i a qui li toqui la fava… haurà de pagar!

Tanquem amb un reguitzell d’altres dolços nadalencs: neules, confits, panettone, rosquilles de vi, nevaditos,  galetes de gingebre, orellanes, taronges confitades i que el vulgueu. Renoi, amb tants dolços ara tinc set.

Dolços de NadalVi calent especiat

D’aquesta beguda de vi calent, difosa per les legions romanes, sabem que n’hi ha receptes per tot Europa. Lògicament, a cada país li diuen d’una manera diferent i la recepta varia en algun punt. Aquí teniu la del vi calent de Reis, tot i que no és una beguda tan nostrada com el moscatell. És dolç, amb taronja, canyella, clau i anís estrellat. Una beguda d’allò més reconfortant que als països del nord d’Europa es beu durant tot l’hivern.

Els abstemis poden substituir el vi per te i obtindran un te de Nadal ben gustós. I, per als més clàssics, una xocolata desfeta ben calentona.

Alcem les tasses i brindem. Ampersand us desitja un Nadal ben dolç!

Dolços de Nadal

Fes un comentari:

Your email address will not be published. Required fields are marked *