Categoria: Traducció

Vull una traducció al xinès: tradicional o simplificat?

- Ampersand, digui'm?
- Bon dia. Voldria una traducció al xinès.
- Cap problema. Xinès simplificat o tradicional?
- Eh... mmm...

Sí, aquest podria ser el principi d’una conversa entre les nostres gestores de projectes i algun client. En general, pensem que el xinès és un de sol, sense matisos, i que ve amb aquells dibuixets tan bonics que no entenem gens. Però la cosa no és tan senzilla.

Tot i que, en general, es considera que el xinès és una llengua única, està format per una sèrie de dialectes tan diferents entre ells que potser caldria valorar la possibilitat de dir que són llengües o geolectes diferents, però això ja és tema per a un altre article. Si voleu més informació sobre aquest tema, visiteu el document gratuït Guia d’estil per al tractament dels mots xinesos en català, elaborat pel Grup de recerca en traducció del xinès al català i publicat en línia amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística.

Nosaltres, però, no oferim serveis d’interpretació ni de mediació: només treballem amb la llengua escrita. Això ens facilita una mica la feina, ja que podem reduir la gran quantitat de variants del xinès a dues úniques variants: xinès tradicional i xinès simplificat.

Quina diferència hi ha entre el xinès tradicional i el xinès simplificat?

Una imatge val més que mil paraules, oi? Mireu aquesta taula: la primera columna són caràcters tradicionals i la segona, simplificats.

Els de la columna de l’esquerra volen dir el mateix que la seva parella de la dreta: escriure, escoltar, país (de dalt a baix). Ara bé, els de l’esquerra, que utilitzen la grafia tradicional, contenen més traços que els altres. Se’n diu escriptura tradicional perquè és la manera d’escriure que s’havia fet servir fins a mitjan segle XX: durant la dècada de 1950, el govern xinès va decidir eliminar una part dels traços dels caràcters per simplificar el procés de l’escriptura. Un exemple: en el primer cas, el caràcter tradicional tenia 15 traços, i el simplificat només en té 5.

Es fan servir totes dues variants? Qui les fa servir?

Sí, es fan servir totes dues escriptures. El xinès simplificat és el que té un ús més ampli, ja que es fa servir a la Xina continental i a Singapur. Pel que fa al xinès tradicional, es fa servir a Taiwan i Hong Kong. Els habitants d’un o altre lloc reben formació amb l’escriptura que els correspon, o sigui que, per exemple, la gran majoria de xinesos que viuen a la Xina continental difícilment entendrien un text escrit amb escriptura tradicional.

Conclusió: traducció al xinès tradicional o al xinès simplificat?

És important que sapigueu qui rebrà la documentació traduïda. Si es tracta d’una empresa establerta a la Xina continental, el més habitual és traduir el text fent servir l’escriptura simplificada, que és la d’ús oficial. En canvi, si voleu fer arribar els textos a Taiwan, per exemple, caldria traduir-los al xinès tradicional.

A Ampersand us oferim traduccions a totes dues variants del xinès escrit, ja que disposem d’un equip de traductors al xinès integrat per professionals de la Xina continental i de Taiwan que ens permet cobrir tots dos serveis. Així mateix, disposem d’una de les poques traductores jurades de xinès de Catalunya. Poseu-vos en contacte amb nosaltres per aclarir qualsevol dubte sobre aquest aspecte o per encarregar-nos una traducció al xinès i us atendrem amb molt de gust.

Us heu quedat amb ganes de saber més coses sobre aquesta llengua? Seguiu el nostre blog i us n’explicarem més.

 

 

Dia Internacional de la Traducció, celebrem-lo!

Avui, dia de Sant Jeroni, els traductors estem de celebració: és el Dia Internacional de la Traducció.

Aquí trobareu alguns dels actes que se celebren a Barcelona per commemorar aquesta data i intentar fer més visible la feina dels traductors.

Les amigues d’en Jeroni us desitgem un molt bon Dia de la Traducció!

dia del traductor dia del traductor dia del traductor suec, dia del traductor dia del traductor grec, dia del traductor dia del traductor dia del traductor

La postil·la de la Haia i la traducció jurada

Què és i per a què serveix una postil·la?

La postil·la de la Haia és una certificació que autentifica la firma dels documents als quals va adjunta i que els dota de validesa internacional, malgrat que no autentifica en cap cas la validesa del contingut del document per al qual s’ha expedit. La postil·la només certifica que la persona que firma està autoritzada i qualificada per firmar o segellar el document en qüestió.

 

traducció jurada, postil·la, traducció oficial, postil·la de l'HaiaLa postil·la eximeix de l’obligació de legalitzar el document per via diplomàtica, però només en el cas que el país emissor del document formi part de la llista de signants del XII Conveni de la Haia del 5 d’octubre de 1961. En cas contrari, s’haurà de legalitzar el document a l’ambaixada o el consolat del país emissor amb jurisdicció al país on es vol presentar.

  • Qui expedeix la postil·la de la Haia?

L’autoritat competent per postil·lar en cada cas depèn de la naturalesa del document:

  1. Documents emesos per les autoritats judicials: el secretari de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de la comunitat autònoma corresponent. A Catalunya: Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pg. Lluís Companys, 14-16, 08071 Barcelona.
  2. Documents autoritzats notarialment i documents les firmes dels quals ha legitimat un notari: el degà del Col·legi de Notaris respectiu o un membre de la seva junta directiva.
  3. Documents de l’Administració Central (els ministeris i els seus organismes dependents): el cap de la Secció Central de la Subsecretaria del Ministeri de Justícia. El Ministeri de Justícia està ubicat a Madrid al carrer San Bernardo, 45, 28015, i la sol·licitud es pot fer de forma presencial o per correu.
  4. Documents públics de la resta d’administracions (delegacions i subdelegacions del Govern a cada comunitat autònoma i/o província i la resta d’administracions pròpies de les comunitats autònomes i les entitats municipals): les autoritats del punt 1 i 2 indistintament, és a dir, el secretari de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia o el degà del Col·legi de Notaris.

Postil·les i traduccions jurades

postil·la, apostilla, postil·la de l'Haia

El traductor jurat no és el responsable de dur a terme les gestions per obtenir la postil·la, sinó que és la persona interessada qui ha d’informar-se de si és necessari postil·lar el document i recórrer a l’autoritat corresponent per fer el tràmit.

  • Cal traduir les postil·les?

Legalment no és necessari traduir la postil·la, ja que en l’article 4 del Conveni de la Haia s’estableix que la postil·la pot estar redactada en la llengua oficial de l’autoritat que l’expedeixi. Això no obstant, és recomanable fer-ho, perquè podria ser que el funcionari de torn no n’estigués al corrent i rebutgés la traducció jurada.

  • Cal que dugui postil·la de la Haia la traducció jurada?

El que proveeix de validesa legal la traducció jurada són la firma i el segell del traductor, nomenat per l’Oficina d’Interpretació de Llengües del Ministeri de Assumptes Exteriors i Cooperació. A més, el traductor ha d’incloure una certificació en la qual fa constar que la traducció és completa i fidel al document original. Per tant, si la traducció s’ha de presentar a Espanya, no és necessari legalitzar la firma del traductor.

Malgrat tot, si la traducció s’ha de presentar davant d’un organisme estranger, s’haurà de consultar en cada cas a l’ambaixada o el consolat del país corresponent si la traducció que ha dut a terme el traductor jurat espanyol és vàlida per si mateixa allà. En cas contrari, s’haurà de legalitzar al Ministeri d’Assumptes Exteriors i de Cooperació.

Per a més informació sobre les postil·les en paper o electròniques, us podeu dirigir a la pàgina corresponent del Ministeri de Justícia.


Ampersand Traduccions tenim un equip de traductors jurats de diversos idiomes que compleixen tots els requisits per emetre traduccions jurades oficials segons les directrius del Ministeri d’Assumptes Exteriors i Cooperació.

Ampersand: traducció turística a Barcelona

Barcelona, una ciutat multilingüe

Ampersand Traduccions té les oficines al cor de Barcelona, una ciutat banyada pel mar i també, com a destinació turística de primer ordre, per les onades de turistes que la visiten cada any. Per això, coneixem de primera mà les necessitats de traducció i, des de fa més de 20 anys, us oferim els nostres serveis de traducció turística a Barcelona en una gran varietat d’idiomes.

La importància d’atendre el client en la seva llengua

Amb tants visitants i residents estrangers, i sabent que Barcelona és la tercera ciutat europea amb més despesa turística per darrere de Londres i París i que Catalunya va ser la comunitat autònoma on més diners es van gastar els turistes estrangers el 2015, és més rellevant que mai la idea que atendre el client en la seva llengua és una formalitat elemental en qualsevol tipus de negoci.

Llengües amb més necessitat de traducció

Pel que fa a les llengües a les quals hi ha més demanda de traducció, el rànquing del 2015 sobre les nacionalitats dels turistes que pernocten a Barcelona coincideix aproximadament amb les necessitats que hem detectat:

Turistes que van pernoctar a Barcelona l'any 2015Variació en relació amb l'any 2014
1. Estats Units: 725.285+10,6%
2. Regne Unit: 719.109+6,2%
3. França: 675.255-0,8%
4. Itàlia: 541.091+11,7%
5. Alemanya: 499.364+2,3%
6. Holanda: 234.122+5,2%
7. Japó: 169.247-1%
8. Suïssa: 167.442+9,3%
9. Bèlgica: 145.955-3%
10. Rússia: 140.975-29,2%

Traduir, per què?

traducció, turisme, Barcelona, traducció turística a BarcelonaOferir un servei o un producte a mida per als vostres clients no us servirà de res si el vostre públic objectiu no se n’assabenta. Si voleu que us trobin i que allò que oferiu tingui un abast mundial haureu de recórrer a la traducció. El vostre client us sabrà agrair l’esforç que feu per comunicar-vos-hi perquè:

  • El 80% dels consumidors esperen ser atesos en la seva llengua quan fan transaccions comercials.
  • Més de la meitat dels consumidors estan disposats a pagar un preu més alt per un producte o servei si la documentació i la informació complementària estan en la seva llengua.
  • Més de la meitat dels consumidors compren només en pàgines web en què la informació se’ls presenta en la seva llengua.
  • Els visitants d’una pàgina web són entre tres i quatre vegades més propensos a comprar si el contingut està en la seva llengua.
  • Els usuaris d’Internet passen el doble de temps en una pàgina web si té el contingut en la seva llengua.

Dia Internacional de la Dona… traductora?

dia internacional de la donaAvui, 8 de març, celebrem el Dia Internacional de la Dona per reivindicar la igualtat de drets entre homes i dones, especialment en l’àmbit laboral. En el món de la traducció les dones som majoria; només cal donar un cop d’ull a l’alumnat de les facultats de Traducció i Interpretació per veure-ho. Així, doncs, avui no ens cal demanar que les dones tinguin més presència en el nostre sector, si bé la feminització de la professió també és indicadora de desigualtat.

Tot i això, hi ha una àrea en què sí que ens sembla que la feina de les traductores hauria de tenir més reconeixement: la traducció literària. D’una banda, cada vegada trobem més noms de dones com a traductores de llibres (per exemple, si mirem les novetats que ens ofereixen algunes editorials aquesta primavera, no són poques les obres que de ben segur serà un plaer llegir gràcies a la tasca de moltes traductores col·legues nostres), però, de l’altra, aquesta feina no té la repercussió que caldria esperar.

Malgrat que els traductors no tenim gaire visibilitat, a l’hora de rebre reconeixements per la feina els homes sempre destaquen: si mirem els guardonats amb els Premis Nacionals de Traducció que concedeix el Ministeri d’Educació i Cultura des de 1989, en la categoria de millor traducció només trobem el nom de 10 dones, mentre que d’homes n’hi apareixen 35, i pel que fa al premi a l’obra d’un traductor només l’han rebut 5 dones del total de 27 premiats.

Davant d’aquestes dades ens plantegem molts interrogants: Per què les traduccions fetes per dones no són prou bones per ser premiades? Les traductores dones fan una feina bona però els traductors homes fan una feina excel·lent que sí que és digna de premi? Realment hi ha molts més traductors literaris que traductores literàries? Potser tot és culpa de Sant Jeroni, que es va endur el mèrit de traduir la Bíblia mentre que les seves col·laboradores van quedar a l’ombra? La literatura i, sobretot, els premis són només cosa d’homes, com deia l’informe de l’Observatori Cultural de Gènere?

Sigui com sigui, esperem que la igualtat entre homes i dones avanci en tots els aspectes de la vida i que cada vegada puguem veure més dones en el món de la literatura, tant autores com traductores i, naturalment, guanyadores de premis de traducció.

 

Com extreure el contingut d’una pàgina web

Extreure el contingut d’una pàgina web és el primer pas per traduir-la i, moltes vegades, es tracta d’un pas crític: malgrat que cada dia es tradueixen llocs web a tot el món, molts no han estat pensats perquè se’n pugui extreure fàcilment el contingut en un format editable que permeti traduir els textos d’una manera àgil i carregar-los posteriorment al sistema. A conseqüència d’això, és habitual acabar fent la temuda acció de «copia i enganxa» per enviar a l’empresa de traducció un document Word per traduir i, després, lliurar als programadors les traduccions en Word perquè les incorporin a la web d’una manera més o menys manual.

Com podem suposar, aquest procés, a més d’implicar temps i recursos, facilita la introducció d’errors perquè, com que es tracta manualment el contingut original i la traducció, és molt possible que ens descuidem textos o que introduïm algun error a la traducció. Per això, tot seguit expliquem algunes opcions per extreure el contingut d’una pàgina web que poden ser útils tant per al client de traduccions com per al traductor:

  • Extracció directa des del gestor de continguts. Si la pàgina web funciona amb un gestor de continguts (per exemple, WordPress o Blogspot) és molt probable que hi hagi l’opció d’extreure el contingut en un arxiu editable. Un dels més habituals és el format XML, tot i que determinats gestors permeten exportar el contingut a arxius XLIFF o Excel. En el cas de WordPress, per exemple, només cal fer uns quants clics i podrem exportar el contingut a format XML i reimportar el corresponent a entrades, comentaris, camps personalitzats, categories i etiquetes. Aquests arxius poden ser processats per l’agència de traducció, que pot traduir-los i retornar-los en aquest mateix format, de manera que l’usuari només ha d’importar el fitxer i s’estalvia el procés de remaquetació. En el cas de gestors de continguts més avançats, també és habitual la possibilitat d’extreure els continguts en un arxiu XML o d’altres formats (XLIFF, Excel), però és necessari contactar amb el programador del vostre gestor de continguts perquè us assessori sobre com podeu fer-ho.
  • Extreure el contingut d’un web mitjançant un gestor de descàrregues. Hi ha programes que permeten descarregar els continguts d’un lloc web. Amb aquests programes és possible descarregar els arxius HTML, PDF, PNG, JPG, etc., ubicats en un lloc HTTP. Una vegada descarregats els continguts que volem traduir només és necessari facilitar aquests arxius a l’agència de traducció perquè en faci la traducció i ens la torni en el mateix format, per tal que el programador carregui al nostre web directament el nou contingut.
  • Extracció en fitxers PO. La majoria de les aplicacions de software lliure (per exemple, Drupal o WordPress) fan servir arxius d’extensió PO, que són arxius de text estructurat. Algunes agències de traducció professional, com ara Ampersand Traduccions, treballen amb eines de traducció assistida que permeten editar arxius PO i lliurar les traduccions en aquest mateix format, per la qual cosa si heu de traduir aquests arxius PO només caldrà que els faciliteu a la vostra agència de traducció.

Extreure el contingut d'una web

Finalment, tal com comentàvem la nostra entrada Traducció de pàgines web: la importància del testing, després d’introduir el contingut traduït al lloc web és recomanable fer un testing per comprovar que tot sigui al seu lloc: que les opcions (botons, menús, etc.) mostrin el text complet, que els enllaços funcionin, que la longitud del text traduït no afecti la presentació de la web, etc.

Els millors formats per traduir: word, excel, html, etc.

Molt sovint es parla dels millors formats per traduir, i és que, malgrat que es pot traduir qualsevol tipus de documentació en qualsevol format de text (Word, Excel, PDF, PowerPoint, etc.), és important destacar que hi ha alguns formats que són considerats com els millors formats per traduir, tant per al traductor com per a les eines de traducció assistida que fa servir.

Els millors formats per traduir

Per sort, avui dia els traductors professionals fem servir eines tecnològiques que ens permeten optimitzar els processos de traducció i la qualitat del text resultant. Aquestes eines es poden fer servir únicament amb determinats formats d’arxiu: formats originals editables. Això vol dir que els formats òptims per a aquest tipus de tecnologies són documents originals en formats com ara els següents: Word, Excel, PowerPoint, html, xml, formats d’intercanvi d’InDesign, FrameMaker, etc.

Quan es treballa amb aquest tipus d’arxius, la traducció es fa fent servir totes les eines tecnològiques disponibles i això permet, entre altres coses:

  • Optimitzar els processos de traducció.
  • Reduir els terminis de lliurament.
  • Reduir els costos de traducció.
  • Aconseguir homogeneïtat i coherència en tota la documentació traduïda.
  • Fer servir glossaris terminològics i memòries de traducció.
  • Retornar la traducció en el mateix format que el document original, mantenint també els formats de text, com ara interlineats, negretes, colors, espais, majúscules, enllaços, etc.

Quan no es disposa d’aquest tipus de formats, sinó que els arxius que es lliuren per traduir són PDF, jpg, png i similars, els processos adquireixen més complexitat, perquè és necessari fer una feina prèvia d’adaptació del document per poder fer la traducció optimitzant al màxim els procediments.

 

 

 

L’ortografia afecta el posicionament a Google?

Cada vegada és més habitual que les empreses encarreguin la traducció de la seva pàgina web per posicionar-la al cercador de Google dels mercats als quals s’adrecen, però: l’ortografia afecta el posicionament a Google?

És important que aquesta feina s’encarregui a professionals qualificats que siguin capaços de:

  • Fer una traducció adaptada al mercat objectiu i als seus costums per tal d’evitar malentesos i de facilitar la comunicació amb el client. Si no presentem la informació d’una manera acceptable per a l’usuari, no comprarà.
  • Fer servir una ortografia i una sintaxi correctes, ja que els errors tenen repercussions davant dels seus clients i davant de Google. D’una banda, els errors ortogràfics poden donar una mala imatge de l’empresa; de l’altra, poden afectar la vostra aparició a les cerques de Google: si el vostre web conté errors ortogràfics i els usuaris fan cerques amb l’ortografia correcta, no apareixerà entre els resultats de la cerca. Així de senzill.

El febrer de 2011 Google va posar en funcionament Google Panda, la qual cosa va implicar un canvi important en l’algoritme d’indexació de les pàgines web per oferir resultats de cerca més bons: Panda premia els llocs amb continguts de més qualitat i fa perdre posicions als que ofereixen continguts de menys qualitat.

Inicialment es pensava que aquest algoritme també valorava la qualitat de l’escriptura des del punt de vista ortogràfic o de l’estil, així com l’interès de la informació per als lectors i que, per tant, les faltes d’ortografia penalitzaven la qualitat i, en conseqüència, el posicionament.

Tanmateix, no és exactament així. Segons Matt Cutts, enginyer de l’equip de qualitat de cerca de Google, el fet que molts llocs web incloguin en una mateixa pàgina text en diverses llengües i la impossibilitat de reconèixer amb exactitud tots els idiomes que es fan servir a Internet fan que no es tinguin en compte les faltes d’ortografia a l’hora d’establir la qualitat d’un lloc. Podeu veure les seves explicacions en aquest vídeo:

Així, doncs, en resum, tot i que Google no tingui en compte l’ortografia per decidir la qualitat d’una web, sembla que l’ortografia afecta el posicionament a Google ja que el buscador no localitzarà la web si els usuaris fan cerques sense faltes d’ortografia. En aquest sentit, per tant, una manera d’ajudar a la millora del posicionament del vostre web és que les traduccions les facin traductors professionals que assegurin la qualitat del contingut publicat.

 

Traducció de pàgines web: la importància del testing

La traducció de pàgines web es pot considerar una especialitat per si mateixa, independentment que el contingut al qual faci referència el web sigui tècnic, publicitari o d’una altra mena.

Com ja hem comentat en entrades anteriors, les particularitats de la traducció de pàgines web tenen molt a veure amb tots els aspectes relacionats amb la programació dels continguts. En aquest sentit, en aquesta entrada volem insistir en la importància del testing o verificació sempre que es maqueti contingut nou en qualsevol idioma.

El procés de maquetació web és la transformació del disseny d’un producte o servei en un conjunt d’arxius que els navegadors web puguin reproduir.

traducció de pàgines webQuan es tradueix una pàgina web i es maqueta el contingut traduït és molt possible que es produeixin incompatibilitats entre els dissenys ja establerts a la web (espais, caixes de text, pestanyes, etc.) i el nou contingut.

Per exemple, si es tracta d’una traducció del castellà a l’alemany, és possible que una paraula en alemany no tingui cabuda en la caixa de text existent, ja que les dimensions d’aquella caixa de text s’havien establert pensant en l’extensió de la paraula en castellà, que acostuma a ser més curta que en alemany.

Un altre dels motius pels quals resulta imprescindible fer un testing dels webs traduïts és assegurar-se que la terminologia i l’estil de la traducció s’adaptin a la imatge i el missatge general del web. En el procés de testing, el traductor pot verificar la terminologia i adaptar-la quan sigui necessari.

En darrer lloc, és important recordar que en molts casos el programador/maquetador no té coneixements de l’idioma que està maquetant (per exemple, és molt probable que el maquetador d’una web espanyola que ha decidit traduir la seva pàgina al rus per exportar a Rússia no tingui coneixements d’aquest idioma, per la qual cosa les possibilitats de cometre algun error d’escriptura o de còpia en el procés de maquetació són força elevades. Amb el procés de testing, el traductor pot corregir aquests errors en cas que n’hi hagi.

Per tot això, quan parlem de traducció de pàgines web cal destacar la importància del testing abans de publicar el nou contingut, sobretot si es tracta de contingut redactat en idiomes molt diferents de l’idioma natiu de l’empresa, ja que les probabilitats d’error augmenten considerablement.

Avantatges de traduir amb glossaris terminològics

La vostra empresa fa servir glossaris terminològics per a les traduccions?

Molts clients de traducció fan servir glossaris terminològics perquè ofereixen nombrosos avantatges. Un glossari no és més que una llista de termes i expressions amb la traducció que es vol que es faci servir. El podeu crear vosaltres mateixos per establir la terminologia que voleu que els traductors facin servir a les traduccions, i també el pot crear l’empresa de traducció a mesura que fa traduccions per a la vostra empresa.

Glossaris terminològics

L’ús d’un glossari us permetrà fixar tant vocabulari com altres expressions, i així aconseguireu, entre altres coses, que els textos siguin més coherents i homogenis i evitareu la possibilitat de trobar terminologia diferent en un mateix document.

Segurament, aconseguir que la documentació sigui llegible i coherent gràcies a un llenguatge controlat és un objectiu de la vostra empresa. Però els beneficis són encara més grans. Si homogeneïtzeu els continguts, també podreu reutilitzar els textos en diversos tipus de manuals i documents, amb l’estalvi de costos consegüent.

A més, si el vocabulari i les expressions d’aquests textos estan controlats, els podran traduir més fàcilment traductors humans que facin servir les noves tecnologies de traducció (especialment, memòries de traducció) o bé sistemes de traducció automàtica.

Aquesta estratègia de l’ús de glossaris terminològics combinat amb tecnologies de la traducció us permetrà no només estalviar costos de traducció, sinó també aconseguir un avantatge competitiu respecte de la competència a l’hora de preparar la documentació per al mercat global d’una manera molt més àgil i eficaç.

Per això, us aconsellem que consulteu a la vostra agència de traducció la possibilitat de disposar d’un glossari terminològic propi per a la vostra empresa, ja que el seu ús ofereix nombrosos avantatges.