Categoria: Calaix de sastre

Any Nou Xinès: què és i quan comença

De segur que heu sentit a parlar de l’Any Nou Xinès, però…

  • Sabeu ben bé què és?
  • Per què no comença sempre el mateix dia?
  • Què és això de l’any del mico, o del gos, o de la rata?
  • Com ho celebren, els xinesos?

Aquest tema dona per a molts llibres i tesis i l’espai que ofereix un blog és limitat, o sigui que intentarem fer-vos un resum de tot plegat.

Què és l’Any Nou Xinès?

L’Any Nou Xinès se celebra d’acord amb el calendari tradicional xinès, que es basa en la combinació de cicles lunars i solars. Aquest calendari és molt antic, i sembla que té els origens en la dinastia Xia (segles XXI-XVI aC), i tot i que s’hi afegeixen o treuen dies per fer els ajustos pertinents, no té una durada exactament igual, de 365 dies cada any. Per aquest motiu, a diferència del calendari gregorià que fem servir nosaltres, no sempre comença el mateix dia. Normalment, el canvi es produeix entre finals de gener i mitjans de febrer.

Es fan servir moltes denominacions diferents, com ara Festival de Primavera o Any Nou Lunar, però les formes que es recomanen són Any Nou Xinès o Festa de la Primavera (aquest darrer és la traducció directa del nom original, Chunjie, 春节). Si optem per Any Nou Lunar, cal que especifiquem que ens referim a l’Any Nou Lunar Xinès, ja que hi ha diversos països que celebren el canvi de l’any nou lunar. Si voleu més informació sobre les festes tradicionals xineses, feu una ullada a la Guia d’estil per al tractament de mots xinesos en català, elaborada pel Grup de recerca en traducció del xinès al català/castellà (TXICC) i publicada per la Direcció General de Política Lingüística.

horòscop xinèsMico, gos, rata… per què els anys tenen nom d’animal?

A casa nostra tenim un horòscop basat en les estrelles que té dotze figures, i cada signe del zodíac dura aproximadament un mes. A la Xina, en canvi, el que fan servir com a signes són dotze animals: la rata, el bou, el tigre, la llebre, el drac, la serp, el cavall, la cabra, el mico, el gall, el gos i el porc. Cada un d’aquests signes dura un any en lloc d’un mes, i la llista d’animals correspon als dotze primers animals que van acudir a la crida de Buda (i l’ordre reflecteix l’ordre d’arribada en aquesta crida).

Com celebren l’any nou, els xinesos?

Les celebracions més tradicionals duren 15 dies, i és un període que molts xinesos aprofiten per retrobar la família. Això, en un país en què la migració interna és molt important, és motiu de cues per viatjar en tren, autobús o avió, i pot ser difícil trobar bitllet per a determinades dates: cada any es viu un èxode massiu i moltes empreses tanquen uns quants dies.

Avui dia, el que se celebra més és la nit de cap d’any, que en xinès es diu Chuxi (除夕) i que se celebra sopant amb la família tota mena de menges especials.

I… quan comença el proper any?

L’any 2018, l’Any Nou Xinès serà el dia 16 de febrer, i serà l’any del gos. Si voleu celebrar-lo en companyia, estigueu al cas de la informació de Casa Àsia i de l’Institut Confuci, que de segur que faran alguna mena de celebració!

 

any nou xinès

 

Us heu quedat amb ganes de saber més coses sobre la Xina i el xinès? Doncs passeu per la nostra pàgina sobre gastronomia xinesa o informeu-vos sobre la diferència entre xinès tradicional i xinès simplificat. I si necessiteu traduccions de xinès, escriviu-nos i us assessorarem sense compromís.

Dia dels Sants Innocents: traduccions errònies en tatuatges

El 28 de desembre, dia dels Sants Innocents, se celebra fent petites bromes o entremaliadures sense malícia. Tradicionalment aquestes bromes s’accepten de bona gana, tot i que algunes poden ser més pesades que d’altres… Potser els protagonistes de les històries que us expliquem a continuació van pensar que els havien fet una broma pesada, però el que és innegable és que aquests tatuatges van fer llufa.

Traduccions errònies en tatuatges

Ja fa temps que es va posar de moda tatuar-se missatges en idiomes exòtics, això sí, amb significats com més profunds millor. Vistos els casos que abunden per la xarxa podríem dir que és una pràctica d’alt risc i que a vegades té conseqüències nefastes si no es pot confiar en algú que realment conegui l’idioma per confirmar-ne la traducció.

Vet aquí uns exemples a mode de modest consell:

Compte amb els traductors automàtics

Que no sabem com s’escriu «estimo en Pepet» en hebreu? Doncs ho busquem en alguna pàgina de traducció automàtica d’Internet i ja està. El problema és que, tal com comenten en aquest exemple de Bad Hebrew, en el tatuatge següent hi posa alguna cosa com «Babylon és el líder mundial en diccionaris i programaris de traducció». Sí, tatuatge llufa número u.

Comproveu-ne bé l’ortografia

misspelled tattoo, hayden panettierre, rimipianti, errors en tatuatges, Traduccions errònies en tatuatgesEls famosos no s’escapen de les pífies en els tatuatges. És el cas de l’actriu americana Hayden Panettiere, que va decidir que l’italià era l’idioma ideal per tatuar-se el lema vital següent: Vivere senza rimipianti (viure sense penediment). El problema és que conté una falta ortogràfica en italià, ja que hauria de ser rimpianti i no rimipianti. Ara ja té un motiu de penediment.

L’exemple següent en anglès també és de mocadorada, perquè hi ha errades de puntuació, gramàtica i ortografia. El premi grosEn principi hi hauria de posar alguna cosa com «No deixis que el passat condicioni les teves decisions del present.»

Per començar no hi hauria d’haver comes en aquesta frase, you’re és la contracció de you are (tu ets o estàs) i aquí el correcte seria el possessiu your (les teves decisions), decisions està mal escrit i, finalment, four (quatre) hauria de ser la preposició for.

traduccions errònies en tatuatges, tatuatge fail, your, you're

El xinès i els alfabets macarrònics

Tatuar-se paraules en xinès o japonès queda molt exòtic, però hem de tenir en compte que el sistema d’escriptura xinès i el japonès no funcionen com el nostre i, per tant, no podem establir una correspondència entre les nostres lletres de l’alfabet llatí i els seus caràcters, que poden significar una síl·laba o fins i tot una paraula sencera. Malgrat això, i suposem que per desconeixement, circulen aquestes falses correspondències per alguns salons de tatuatges i els resultats poden ser de traca.

En el millor dels casos, el tatuatge no vol dir realment res en xinès, però en d’altres, com aquest exemple que recullen al blog Hanzismatter, el resultat és desastrós:  lavabo,  dimoni.

errors en tatuatges, xinès, tattoo fail

O aquest altre en què la noia explica que volia que li tatuessin amorpau en xinès. El resultat és  (dolor) en vermell i a 平和 (pau) li falten algunes parts.

errors en tatuatges, xinès, tattoo fail

Tenint en compte que un tatuatge queda gravat a la pell de per vida, potser seria bona idea enviar-ho a algun nadiu o fins i tot a una empresa de traducció. No creieu?

Fora bromes, si heu de fer una traducció d’un material que ha de tenir molta visibilitat, com en el cas de la traducció publicitària, és millor que recorreu als professionals i us recomanem que encarregueu una revisió d’art final per evitar disgustos, tot i que potser no tan permanents com els dels tatuats de més amunt.

10 tradicions de Nadal del món d’allò més curioses

Ja teniu a punt tots els preparatius per a les festes de Nadal? Si us voleu anar ambientant, escolteu el recull musical que vam fer l’any passat amb cançons de Nadal internacionals molt variades. I per agafar idees, feu una ullada a aquests regals per a traductors. Aquest any a Ampersand hem volgut viatjar una mica i comprovar com se celebra el Nadal a altres parts del món. Aquest és el resultat de la nostra recerca: 10 tradicions de Nadal d’allò més curioses (segons les Santes).

1. Nadal sobre rodes a Veneçuela

Comencem les tradicions de Nadal rodant, perquè a molts carrers de Veneçuela es talla el trànsit per tal que la gent gaudeixi a l’aire lliure de la música, els llums i el menjar sobre les rodes de patins, bicicletes, monopatins, etc. Les patinatas estan molt relacionades amb les tradicionals Misas de Aguinaldo.

tradicions de Nadal, tradicions de Nadal del món, patinar, roller skating, Venezuela

2. Les teranyines de Nadal a Ucraïna

Explica una llegenda popular de diversos països de l’Europa de l’Est que una família pobra que no tenia prou diners per decorar l’arbre de Nadal es va llevar el dia de Nadal i l’arbre estava cobert de teranyines que havia filat una aranya durant la nit. Amb els primers raigs de sol les teranyines es van convertir en fils d’or i de plata. D’aleshores ençà, la família no va tornar a passar penúries. A Ucraïna es recorda aquesta llegenda tot decorant l’arbre de Nadal amb motius d’aranyes i de teranyines, com a símbol de bona sort i de fortuna.

tradicions de Nadal, tradicions de Nadal del món, aranyes, Ucraïna

3. El llançament de sabates i altres supersticions de la República Txeca

A la República Txeca sembla que tenen moltes supersticions relacionades amb les festes i les tradicions de Nadal:

L’escata de peix: un plat típic de Nadal del país és la carpa i els txecs diuen que si se’n guarden una escata a la cartera els diners seran abundants durant tot l’any.

tradicions de Nadal, tradicions de Nadal del món, república txeca, poma

Tallar la poma per la meitat: per saber si gaudireu de bona salut, heu de tallar una poma per la meitat transversalment i si apareix la forma d’una estrella al cor llavors podeu estar tranquils. Pel contrari, val més que ens cuidem durant l’any vinent…

El llançament de sabates: Com podem saber si ens casarem? Les dones solteres només cal que llancin una sabata d’esquena per sobre l’espatlla des de la porta de casa. Si la sabata cau amb la punta cap a la casa, hi haurà matrimoni i si cau amb la punta cap a fora, no. És ben senzill.

4. La bruixa Befana a Itàlia

A molts llocs d’Itàlia, qui porta els regals als nens la matinada del 6 de gener no són els Reis Mags d’Orient, sinó que els porta la Befana, una velleta que vola amb escombra. Segons la llegenda, la Befana no va voler acompanyar els Reis Mags a adorar el nen Jesús però després se’n va penedir. Per això, passa per les cases deixant presents als nens, principalment caramels i xocolatines. Com a casa nostra fan els Reis, si no et portes bé, la Befana et porta carbó.

tradicions de nadal, tradicions de Nadal del món, befana, italia

5. La cabra de tres tones de Gävle, Suècia

Al poble de Gävle, a Suècia, des del 1966 cada any construeixen una cabra de palla de 13 metres d’alçada i de tres tones que situen a la plaça del poble durant els dies d’Advent. El més curiós, però, és que gairebé cada any algú l’acaba cremant i no aconsegueix sobreviure les festes, pobra.

tradicions de Nadal, tradicions de Nadal del món, Suècia, Gävle

6. El sopar de Nadal del KFC al Japó

Els japonesos no celebren el Nadal en el sentit religiós perquè el cristianisme és molt minoritari al país nipó. Això no obstant, s’apunten a la vessant consumista i es fan regals i gaudeixen d’un bon àpat. El més típic és fer un festí a base del menú nadalenc de la cadena americana de menjar ràpid Kentucky Fried ChickenPerò per què? Tot es deu a una bona campanya de màrqueting dels anys 70 que va tenir molt d’èxit i encara recull els seus fruits avui dia. Vegeu les cues que es fan als restaurants!

tradicions de Nadal, tradicions de Nadal del món, japó, KFC, japan

7. El Nadal estiuenc de Nova Zelanda

A Nova Zelanda, el desembre cau al bell mig de l’estiu i per Nadal és quan comencen les vacances a les escoles. El sopar de Nadal consisteix sovint en barbacoes a la platja i, malgrat l’herència europea del país, sobretot la britànica, tenen algunes tradicions de Nadal i símbols molt diferents. És el cas del pohutukawa, un arbre neozelandès que s’omple de flors vermelles de desembre a gener i que s’ha guanyat el sobrenom de «l’arbre de Nadal de Nova Zelanda». Sovint se li atribueix un significat espiritual per als maoris.

tradicions de nadal, tradicions de Nadal del món, pohutukawa, nova zelanda

8. El malvat Krampus a Àustria

Mentre que el dia 6 de desembre Sant Nicolau reparteix dolços i petits regals als nens i nenes de molts països europeus com Alemanya i Àustria, el Krampus, un monstre horrorós amb banyes de boc i cos pelut, arriba un dia abans i visita els nens dolents per portar-los carbó o patates. En alguns llocs d’Àustria es fan Krampuslauf, desfilades de Krampus, i fan sonar cadenes que arrosseguen i esquelles per espantar els nens. Del tot adorables.

tradicions de Nadal, tradicions de Nadal del món, krampus, Àustria

9. Els 13 follets entremaliats d’Islàndia

Els nens islandesos són afortunats perquè reben regals durant tretze dies, del 12 al 24 de desembre, dels Jolásveinar. Aquesta mena de follets dolents posen regals a les sabates que els nens deixen a les finestres i cadascun té un nom relacionat amb el seu «delicte» preferit. En general tots són lladregots de primera: un roba salsitxes, un altre escura les sobres de les olles, un llepa culleres, un altre assetja ovelles… la mar de simpàtics.

tradicions de Nadal, tradicions de Nadal del món, yule, islàndia, Jolásveinar10. Tradicions escatològiques a casa nostra

I és clar, si parlem de tradicions de Nadal curioses no podem obviar les de casa nostra! Què fa que els catalans per Nadal tinguem tants símbols relacionats amb anar de ventre? Aquí podeu llegir informació sobre l’origen i les tradicions al voltant del tió i del caganer.

tradicions de Nadal, tradicions de Nadal del món, tió, Catalunya, caga tió

tradicions de nadal, tradicions de Nadal del món, caganer, Catalunya

A Ampersand us desitgem unes bones festes!

Dia de la Traducció, premi per al traductor

El 30 de setembre és el Dia de la Traducció (el Dia Internacional de la Traducció, més exactament). L’any passat el vam celebrar veient algunes portades de Mortadelo y Filemón traduïdes a diversos idiomes, i aquest any volem parlar de premis… per als traductors!

Sí, tots sabem que hi ha premis per a autors. Alguns són un reconeixement a la trajectòria de l’autor, com el Nobel, mentre que d’altres premien un llibre en concret, com el Booker Man Prize o el premi Strega. Però… sabíeu que també hi ha premis que reconeixen el mèrit i la feina dels traductors? Tot seguit en comentarem uns quants, a veure si en coneixeu algun!

  • Premi PEN Català. L’atorga el PEN Català, i premia la traducció d’un llibre al català publicada durant l’any anterior a aquell en què s’atorga el premi. Aquest any se’n celebra la segona edició, i el premi es lliura precisament el 30 de setembre, Dia de la Traducció. El format de la cerimònia és engrescador (inclou una taula rodona): feu una ullada a la crònica de l’any passat!
  • Premi Ramon Llull. Aquest premi, atorgat per l’Institut Ramon Llull, premia obres escrites en català que s’hagin traduït a qualsevol altre idioma. L’import del premi és de 4.000 €, i s’ha atorgat, entre altres, a traduccions de Jaume Cabré, Mercè Rodoreda o Josep Pla.
  • Premi Vidal Alcover. Aquest guardó reconeix la traducció al català d’obres literàries complexes i d’una importància tal que impliquen la necessitat d’un ajut econòmic per dur-la a terme, motiu pel qual té naturalesa de beca-projecte.
  • Premio Nacional a la Mejor Traducción. Un dels veterans, ja que l’atorga des de l’any 1956 el Ministeri de Cultura d’Espanya (abans es coneixia com a Premio Fray Luis de León). Té dues categories: premi a la trajectòria d’un traductor i premi a la traducció d’un llibre. Les traduccions poden ser de qualsevol idioma a un dels idiomes oficials de l’Estat espanyol.
  • Premi de Traducció Ángel Crespo. Aquest guardó reconeix les traduccions publicades en castellà a Catalunya. Les llengües d’origen acceptades són les de l’àmbit de la Unió Europea, a més del llatí i el grec. L’atorguen conjuntament CEDRO, l’ACEC i el gremi d’editors de Catalunya.
  • Man Booker International Prize. Des del 2016 s’atorga a autor i traductor d’un llibre traduït de qualsevol idioma a l’anglès, els quals comparteixen al 50% les 50.000 lliures del premi. Es fa pública una shortlist que inclou els 5 finalistes: és una bona mostra del que s’està publicant arreu del món.
  • International Dublin Literary Award (IMPAC). Aquest és un dels premis més esplèndids quant a diners. No és específicament per a traductors, però accepten obres originals en anglès i traduïdes. Si la guanyadora és una obra traduïda, el premi es reparteix entre l’autor (75.000 euros) i el traductor (25.000 euros). Si no és traduïda, els 100.000 euros complets van a l’autor. Si feu una ullada a la longlist d’enguany hi trobareu bons candidats a lectura!
  • Premio Strega Europeo. Aquest premi es va instituir l’any 2014 i premia escriptors que han estat traduïts i publicats a Itàlia recentment i que han rebut reconeixements al seu país. En origen el premi només era per als autors, però des del 2017 s’atorga també als traductors de l’obra guanyadora.
  • Premi de Traducció del Xinès Marcela de Juan. El més jovenet de tots, ja que tot just s’estrena aquest any. Es tracta d’un premi atorgat per la Facultat de Traducció de la UAB, el grup de recerca en xinès TXICC i la Fundació Institut Confuci de Barcelona, i premia una obra traduïda del xinès al castellà o al català. S’atorga cada dos anys, i les edicions s’alternen entre català i castellà. Si voleu saber qui el guanya aquest any, tingueu les orelles ben obertes el 16 d’octubre.

De fet, hi ha molts més premis de traducció, però l’espai és finit… i el Dia de la Traducció és per celebrar-lo, no per passar-se’l llegint! Si sou traductors, que tingueu molt bon dia. I si no, aprofiteu per comprar un llibre traduït.

Per cert: estigueu al cas de la propera entrada d’aquest blog perquè iniciem la sèrie «Recomanacions lingüístiques», on intentarem aclarir alguns dels dubtes més freqüents que ens podem trobar a l’hora d’escriure en català.

BON DIA DE LA TRADUCCIÓ!

 

 

Gastronomia V: cuina del Pròxim Orient, les mil i una delícies

Des de la Xina, continuem fent camí i arribem a l’última etapa del nostre viatge. Volem que descobriu una mica més la cuina del Pròxim Orient, una de les més condimentades del món, basada en les espècies, els grans, la fruita i les verdures. Així, quins són els plats que podrem tastar si aquest estiu anem al Líban, Turquia, l’Iran, Egipte o, tot i que malauradament sigui poc probable, Síria?

Segurament tots hem menjat alguna vegada xauarmesdurums o falàfels, ja que trobem molts restaurants de cuina del Pròxim Orient a casa nostra, però avui no volem quedar-nos només amb els plats més típics sinó també presentar-ne algun altre de més desconegut que farà que us llepeu els dits.

Per fer gana

Com a aperitiu estrella tenim l’hummus, un puré fet amb cigrons, llimona i tahina (pasta de sèsam) que se sol menjar amb pa de pita. I en segon lloc en termes de popularitat, el mutàbal babaganuix (tal com es coneix a Síria i Palestina), un puré d’albergínia escalivada amb oli, tahina i all també acompanyat amb pa de pita.

hummus, cuina del Pròxim Orient, cuines del món

Menjar sa i refrescant

En aquest estiu tan calorós segurament us vindrà molt  gust el tabule, una amanida de búrgul o cuscús amb verdures d’allò més fresca, o una amanida de cogombre i iogurt, molt similar al tzatziki grec i també típica de molts països àrabs anomenada saltet khiar blaban. Si no, podeu provar el fatuix, elaborat amb hortalisses fresques i pa o pita torrat i condimentat amb els sospitosos habituals: oli d’oliva, suc de llimona, menta i julivert.

tabule, cuina del Pròxim Orient, cuines del món

El tall

La cuina del Pròxim Orient és també coneguda per l’ús de la carn, i la carn principal és la de xai. El xai és l’aliment base de força plats típics, com ara la kebe, una mandonguilla fregida «tipus croqueta» de xai i búrgul amb forma de pilota de rugbi; la kefta, una altra mena de mandonguilla allargada o rodona que es pot fer a la brasa o al forn i que pot ser de xai o també de verdures o formatge; el mundialment famós xauarma, també conegut com a dóner kebab a Turquia; o el kousa mahshi, un plat consistent en albergínies o carbassons farcits amb carn de xai, verdura i arròs. De tota manera, si no us agrada el xai, hi ha infinitat de plats amb vedella o pollastre, per exemple el fatteh, amb pa de pita, cigrons, iogurt i pollastre.

fatteh, cuina del Pròxim Orient, cuines del món
Font: The Mediterranean Dish

Per acabar, el més dolç

I per posar fi al nostre àpat oriental us proposem dues postres. Podeu optar per la baclaua, pasta de full farcida de fruita seca i coberta de mel molt típica de Turquia i també d’altres països del Pròxim Orient, l’origen de la qual es remunta a l’antiga Mesopotàmia. Però si voleu unes postres més lleugeretes, us podeu decantar pel mouhalabieh, unes natilles amb aigua de flor de taronger que generalment se serveixen decorades amb un altre ingredient indispensable d’aquesta cuina: la fruita seca. Bon profit!

mouhalabieh, cuina del Pròxim Orient, cuines del món
Font: Garlic & Pepper

Gastronomia IV: la cuina xinesa només és arròs?

Si us penseu que a la Xina només es menja arròs, us equivoqueu de mig a mig. Com és lògic, en un país tan gran hi ha espai per a tota mena de tradicions culinàries i matèries primeres, i el resultat és que la cuina xinesa és molt variada, més encara que la cuina de Mèxic. D’entrada, hi ha una divisió tradicional entre nord i sud que marca aproximadament el riu Iangtsé (també conegut com a Chang Jiang, 长江), el qual separa les dues grans zones de cultius: blat al nord, arròs al sud. Però això no és tot: si parlem de gastronomia, la Xina queda dividida en cinc zones amb tradicions culinàries diferents marcades pels costums, les creences religioses i els productes més habituals de cada zona.

Pequín i la cuina del nord

cuina xinesa, olla mongolaTot i que avui dia l’arròs és omnipresent en aquesta zona, el cereal que tradicionalment s’hi ha utilitzat més és el blat. Per aquest motiu, hi trobareu una presència important de panets (farcits o no, cuits al vapor o fregits). D’altra banda, veureu que la carn és molt més abundant que el peix, i també hi podeu notar la influència de la cuina mongola, amb plats tan suculents com la fondue xinesa (huoguo, 火锅). Tal com indica el nom, el concepte d’aquest plat és similar al de la fondue europea, ja que cada comensal posa a l’olla el que es vol menjar, tot i que en aquest cas el menjar es cou en caldo (i no en oli). És un plat especialment adequat per als freds hiverns del nord de la Xina, ja que l’olla, situada al centre de la taula, no només serveix per cuinar, sinó que proporciona escalfor als qui seuen al voltant.

No obstant això, el plat per excel·lència de Pequín, que fins i tot en porta el nom, és un plat que també podem trobar a casa nostra: l’ànec lacat o ànec a la pequinesa (Beijing kaoya, 北京烤鸭). Igual que l’olla mongola, aquest és un plat per compartir, pensat perquè cadascú es prepari el seu menjar: com ja deveu suposar, l’element principal del plat és la carn d’ànec, que arriba a taula tallada a filets i acompanyada per una mena de creps petitones, verdures (generalment, cibulet, ceba o cogombre) i salsa haixian (海鲜酱, més coneguda com a salsa hoisin). Només cal que poseu una mica de cada element sobre la crep, hi afegiu salsa i ho emboliqueu. És boníssim!

cuina xinesa, anec pequin

 

Shanghai, la porta de l’est

La zona del delta del Iangtsé, amb un clima més benigne que la zona de Pequín, és terra d’arròs i de peix, i també hi tenen una presència important les aus. La cuina d’aquesta zona és més dolça que a la resta del país, ja que s’hi utilitza més sucre. Un dels plats més coneguts d’aquesta zona són els farcellets de brou o xialongbao (xiaolongbao, 小笼包), una mena de ravioli cuit al vapor que conté brou i carn, i que es desfà a la boca quan el mossegues.

xiaolongbao

 

Sichuan: l’oest picant

El Sichuan forma part del territori de l’arròs, i la seva cuina té fama de ser molt picant. Aquesta província, situada a tocar del Tíbet, és la terra d’origen d’alguns dels plats xinesos més coneguts a Occident, com ara la sopa agripicant i el pollastre gongbao (gongbao jiding, 宫保鸡丁). Es tracta de pollastre tallat ben petit, fet amb pebre i amb cacauets. És un plat que pica una mica i que combina molt bé amb l’arròs blanc. Us el recomanem!

kong-bao-ji-ding

Guangdong i el sud més arrosser

La província de Guangdong, més coneguda com a Canton (aquesta denominació no és exacta, però ja en parlarem en una altra entrada del blog), és una de les zones més arrosseres del país. Així mateix, el peix i el marisc hi són molt importants. De tota manera, el que més destaca en aquesta zona són els dim sum (dianxin, 点心), que en certa manera equivalen a les tapes que es mengen a casa nostra: menjar per fer un mos, que tant pot incloure menjar fet al vapor com fregit i que pot estar farcit d’una gran varietat d’aliments (gambes, carn, verdures… ).

dimsum

 

Cuina musulmana amb característiques xineses

Tot i que la majoria d’habitants de la Xina són de l’ètnia han (més del 91% de la població), hi ha 55 grups ètnics reconeguts, que són prop de 105 milions de persones. Alguns d’aquests grups són de tradició musulmana, com ara els hui, que bàsicament viuen a Ningxia, al centre del país,  i els uigurs, que viuen al Xinjiang, un gran territori desèrtic situat al nord-oest del país i amb una cuina que barreja característiques musulmanes (no mengen porc i fan servir moltes espècies) amb elements clarament xinesos. Un dels plats més coneguts són les broquetes de xai, que podem trobar a qualsevol paradeta de carrer, fins i tot en llocs tan llunyans del Xinjiang com ara Pequín.

pinchos-morunos

 

El gran clàssic de la cuina xinesa

Segur que l’heu trobat a faltar. Té un aspecte poc apetitós i uns colors que no tenen res a veure amb els habituals de la seva espècie. Ho heu encertat: no podíem tancar l’entrada sense fer esment d’un dels grans clàssics de la cuina xinesa, l’ou mil·lenari (pidan, 皮蛋). Es tracta d’un ou que no es consumeix fresc, sinó que es preserva embolicat amb calç viva, cendra o altres materials fins que adquireix una textura gelatinosa i el color del rovell i la clara canvien. No us deixeu intimidar pel seu aspecte i tasteu-lo: és una delicatessen.

ou-milenari

Tenim gana!

Després de llegir tot això potser us ha entrat gana o voleu saber més coses sobre algunes de les cuines xineses més desconegudes a casa nostra. Aquí teniu algunes idees:

Si voleu saber més coses sobre la cuina musulmana a la Xina, trobareu informació sobre la cuina dels huiMUNCHIES, un blog de la revista VICE dedicat al menjar. Si voleu informació sobre el menjar uigur, podeu visitar Sapore di China, un blog que toca tot de temes sobre la Xina.

I si el que voleu és menjar bé, us indiquem tres restaurants xinesos de Barcelona que no us decebran:

  • Melojia. Un restaurant tranquil on podreu degustar plats sense pretensions i fets com a casa. El trobareu al carrer Còrsega, 250.
  • Out of China. Aquest és força més gran i sorollós, però hi trobareu dim sum de gran qualitat i plats sense gluten. El trobareu al carrer Aribau, 112.
  • L’olla de Sichuan. S’anuncia com a restaurant especialitzat en la cuina del Sichuan i el Yunnan, i ofereix una variant de l’olla mongola. El trobareu a la plaça del Dr. Letamendi, 11.

Finalment, si el que voleu és fer-vos una idea general de la cuina xinesa, trobareu informació interessant al blog de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició.

Bon profit!

Gastronomia III: la nostra cuina mexicana preferida

huevos rancheros, cuina mexicanaLes nou del matí d’un dia d’estiu qualsevol a Ciutat de Mèxic, baixem a esmorzar i se’ns presenta el dilema: ous rancheros, mollete, chilaquiles, quesadillas, cafè, suc. És fàcil triar? De cap manera! I aviso els lectors des d’ara que el dubte el tindreu matí, tarda i nit, sigueu on sigueu: Sinaloa, Coahuila de Zaragoza, Yucatán, Oaxaca, Quintana Roo o Nuevo León.

La cuina mexicana es riquíssima, com a mínim en dos dels sentits d’aquest terme. I és que a més dels plats famosos que podem trobar per tota la seva geografia, cada estat diposa de diverses especialitats de la seva cuina regional. Per algun motiu va ser considerada Patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO l’any 2010.

Com podeu veure, el tema resulta inabastable per tractar-lo en una modesta entrada de blog. Per això, descartem comentar-ne les característiques, la història, els elements bàsics (com la típica tortilla o el picant) o el vessant exòtic insectívor. Ni tan sols presentarem un abecé dels plats més famosos, ja que no tindríem prou lletres. Sense cap pretensió, us proposem un menú amb alguns dels nostres plats preferits (les santes també mengem, queda dit).

Ens havíem quedat a la capital decidint l’esmorzar. Una vegada saciats, ens llancem a gaudir del dia, per aturar-nos un parell d’hores mes tard socarrimats per un sol de justícia que ens obliga a buscar una ombra i un gotet de les anomenades aguas frescas: un refrigeri fet amb aigua, fruita i sucre.

cuina mexicana, MéxicoEntre una cosa i una altra, arriba l’hora de dinar. Aquí, de les incomptables opcions que ens ofereix la cuina mexicana, recomano compartir una botana (aperitiu) amb quesadillas, guacamole, nachos, xili o el que ofereixi la casa, acompanyada per una michelada (cervesa amb llimona i diverses espècies servida en un got amb les vores cobertes de sal). Si us sembla massa per començar, també podeu optar per uns nachos machos, que són nachos acompanyats de pico de gallo (tomàquet, ceba i xilis de Jalapa picats amb llimona), xili, guacamole i crema agra, per exemple. De segon, una bona ració de tacos (per a mi, estil pastor o cochinita pibil, sisplau). Per acabar, em saltaria les postres i demanaria un café de olla ben aromàtic, potser amb un raig de Kahlúa, per què no?

Sé que us he deixat sense postres, però no us enfadeu. Us proposo per berenar un pa dolç, un antojito, un panqué o una xicra de xocolata. I per als qui no sou de dolços, us proposo d’aperitiu un margarita i potser uns tamales per anar fent boca abans de sopar. Ja ho veieu, abans de res, varietat.

Ara toca posar-se seriosos: res de «jo no sopo» o «m’he passat tot el dia menjant». Pot ser que no ens convingui, però no podem desaprofitar l’ocasió d’aprofundir en la cuina mexicana. De primer unes fantàstiques fajitas o unas enchiladas per als que siguin de vida, amb una cervesa Modelo ben fresqueta. De segon, una suculenta sopa xochitl (pollastre, alvocat, totopos, formatge, picante) o la clàssica pozole.

Francament, ara tampoc no m’atreveixo a proposar-vos postres, però sí acomiadar-nos amb un caballito de tequila Don Julio. Alcem el got i… ¡viva México!

gastronomía mexicana, México

Gastronomia II: cuina portuguesa, una altra cuina mediterrània

Després de passar pel Japó, aquesta setmana visitem una destinació propera, però de vegades una mica oblidada: Portugal. Tant si preferiu la carn o el peix com si sou més de dolços o el que us agrada és tastar un bon vi, la cuina portuguesa és per a vosaltres.

Les set meravelles de la cuina portuguesa

La gastronomia portuguesa es classifica dins de la cuina mediterrània, però ha recollit influències d’arreu del món. És molt rica: per poder tastar tots els plats de la cuina portuguesa necessitaríem molts més dies que els que solen durar les vacances. Per posar-nos-ho una mica més fàcil a l’hora de triar, l’any 2011 es va fer una votació popular per escollir les set meravelles de la gastronomia de Portugal. Aquests van ser els plats guanyadors:

Alheira de Mirandela. L’alheira és una espècie d’embotit semblant a una botifarra, feta amb carn de porc, carn d’aviram, pa, oli, llard, all i pebre vermell. Se sol servir com a entrant, fregida i acompanyada de verdures, arròs o patates fregides, entre altres. La de Mirandela té denominació d’origen.

Alheira de Mirandela, cuina portuguesa

Queijo Serra da Estrela. Es tracta d’un formatge fet amb llet d’ovella, dels de més renom arreu del món amb aquest ingredient. Prové de la regió de Serra da Estrela que li dóna nom. És un formatge curat, de textura una mica tova i mantegosa, de color blanc o groguenc i de sabor suau.

Queijo Serra da Estrela, cuina portuguesa
Foto: Turismo de Portugal Centro

Caldo verde. Les sopes són un plat molt habitual a la cuina portuguesa. Aquesta sopa està feta amb patata i col, ingredient que li aporta el color característic. És típica de la zona nord de Portugal, tot i que la recepta s’ha estès per tot el país. Se sol menjar com a primer plat o també de ressopó, especialment per cap d’any.

Caldo verde, cuina portuguesa
Foto: Olivia’s Cuisine

Sardinhas assadas. Les sardines a la graella són un plat ben senzill però molt gustós i dels més coneguts de la gastronomia portuguesa. Solen fer-se sardinhadas durant les festes populars; si no us agrada aquesta manera de cuinar-les, a la cuina portuguesa en podeu trobar moltes d’altres.

Sardinhas assadas, cuina portuguesa

Arroz de marisco. L’arròs de marisc és un arròs de tipus caldós preparat amb diversos tipus de marisc, com ara gambes, cloïsses, bou de mar, llagosta, musclos, escopinyes, etc. Depenent de la regió on ens trobem la recepta incorpora uns ingredients o altres.

Arroz de marisco, cuina portuguesa
Foto: Iberismos

Leitão da Bairrada (o assado à Bairrada). Garrí cuinat segons la manera tradicional de la zona de Bairrada, amb un adob fet amb sal, pebre, oli, all, llard, llorer, julivert i oli, i rostit en forn de llenya. Se sol servir acompanyat de patates cuites amb pell.

Leitão da Bairrada, cuina portuguesa
Foto: Rota da Bairrada

Pastel de Belém. Aquests pastissets de pasta de full farcida de crema es preparen segons la recepta original i secreta de la Fábrica dos Pastéis de Belém. En podeu trobar de semblants en altres llocs, però aleshores es tracta simplement de «pastéis de nata». Són boníssims amb una mica de canyella per damunt.

Pastel de Belém, cuina portuguesa

Per si us heu quedat amb gana…

A més dels famosos pastéis de Belém, a Portugal podeu trobar una gran quantitat de dolços i pastissos: cada regió en té un de típic. Molts tenen l’origen en les receptes que es feien als convents, fetes principalment amb sucre, rovell d’ou (sovint per aprofitar els que sobraven si feien servir les clares com a aprest) i fruita seca.

Alguns d’aquests són els ovos moles de Aveiro (literalment, ous tous d’Aveiro). Estan fets amb almívar i rovell d’ou i recoberts de pa d’àngel, amb formes diverses.

Ovos moles de Aveiro, cuina portuguesa
Foto: Portugal Confidential

Un altre dels més coneguts és el pudim abade de Priscos. Aquest púding típic de Braga a més dels ingredients habituals d’aquestes postres incorpora cansalada fresca i vi de Porto.

Pudim abade de Priscos, cuina portuguesa
Foto: Braga Cool

Seguint amb receptes amb ou, podeu tastar els travesseiros de Sintra, un pastisset de pasta de full farcida de crema d’ou i ametlles. Si visiteu Sintra també podeu aprofitar per tastar les famoses queijadas, uns pastissets de recuit.

Queijada de Sintra, travesseiro de Sintra, cuina portuguesa
Foto: Doces portugueses

Un altre pastisset molt conegut a Portugal és la bola de berlim. Està inspirat en el Berliner alemany però, a diferència d’aquest, està farcit de crema pastissera en comptes de confitura de fruites vermelles.

Bola de Berlim, cuina portuguesa
Foto: Doces Regionais

I per als qui no poden viure sense xocolata, una última recomanació: el salame de chocolate. Per fora pot semblar un embotit, però es tracta d’un pastís fet amb xocolata i galetes que solen menjar els nens, però que és bo a qualsevol edat!

Salame de chocolate, cuina portuguesa
Foto: Da Cozinha à Mesa

I per beure…

Portugal és un país amb una gran tradició vinícola que farà feliç a qualsevol amant del bon vi: hi trobareu varietats per acompanyar qualsevol dels saborosos plats de la cuina portuguesa. No deixeu de tastar els famosos vinho do Porto i vinho verde!

Gastronomia I: la cuina japonesa més enllà del sushi

Aquest estiu, us proposem viatjar pel món a través del paladar. En aquesta primera entrada us volem fer un petit tast de cuina japonesa. Si bé alguns elements de la cuina del país nipó són coneguts arreu, (com el sushi, el ramen, el matcha o te verd, el sake i la tempura), us volem presentar alguns plats no tan coneguts que trobareu si viatgeu al país del sol naixent.

La base de la cuina japonesa és indiscutiblement l’arròs, el qual combinen amb verdures, peix, marisc o carn. Seguint aquesta premissa d’èxit, el donburi (丼) o «bol d’arròs» és un dels plats més populars i assequibles de la gastronomia japonesa. Consisteix en un bol d’arròs blanc amb diversos ingredients per sobre. Hi ha moltes varietats de donburi, com per exemple el tendon (天丼) (amb gambes o verdures en tempura) o el katsudon (カツ丼) (amb tonkatsuque és porc arrebossat, i també ou i ceba).

katsudon, cuina japonesa, cuines del món

Importacions assimilades a la cuina japonesa

De fet, tant la tempura (てんぷら) com el tonkatsu (トンカツ) són fruit de la primera obertura del Japó a Occident i l’arribada dels primers europeus durant la segona meitat del segle XVI. Es creu que són el producte de la combinació de les maneres de fregir espanyola, portuguesa i xinesa.

Un altre plat molt apreciat pels japonesos que té arrels fora de l’arxipèlag és l’arròs amb curri (karē raisu, カレーライス). Els anglesos van introduir el curri al Japó a finals del segle XIX, quan la Índia estava sota el control de l’administració britànica.

El bentō, la carmanyola japonesa

A qui no li hauria agradat de petit (i de no tan petit) que els pares li preparessin una carmanyola com aquesta?

character bento, kyaraben, cuina japonesa, cuines del món, gastronomia japonesa
Font: JNTO

El bentō (弁当) és molt comú al Japó, és el menjar que tradicionalment preparaven les mares per emportar a l’escola o a la feina i es prepara en unes caixes especials. Quan el bentō va dirigit a nens i és molt elaborat, amb les boles d’arròs o onigiri decorades com personatges, se’n diu kyaraben (キャラ弁, character bentō). Els que es poden comprar a l’estació per menjar al tren són els ekiben (駅弁, eki vol dir estació) i són una opció assequible i deliciosa per menjar mentre viatgem amb els famosos Shinkansen o trens bala.

Un altre menjar similar però més complet és l’àpat tradicional d’Any Nou, l’osechi ryōri (御節料理), que es menja en unes caixes amb compartiments i diversos pisos anomenades jūbako (重箱).

Osaka o arruïnar-se menjant

Els habitants d’Osaka són famosos per ser bons menjadors i d’allà és originària l’expressió kuidaore, que vol dir «menjar fins a arruïnar-se». D’Osaka no podeu marxar sense tastar els takoyaki (たこ焼き), unes boletes arrebossades farcides de pop, i els okonomiyaki (お好み焼き), una espècie de truites japoneses amb molts ingredients que varien segons la recepta. A Hiroshima els preparen fins i tot amb fideus.

Takoyaki, cuina japonesa, cuines del món, gastronomia japonesa

okonomiyaki, cuina japonesa, cuines del món, gastronomia japonesa
Okonomiyaki amb katsuobushi per sobre

Compte si demaneu…

Quan viatgem volem conèixer coses noves, explorar, i això vol dir tastar la cuina local. De tota manera, convindria anar previngut de què menjarem abans de demanar-ho.

En aquest sentit potser us interessa saber que el motsunabe (もつ鍋), un tipus d’estofat amb caldo i verdures originari de Fukuoka, té com a ingredient estrella els intestins de boví.

Motsunabe, cuina japonesa, cuines del món, gastronomia japonesa

Al Japó es consumeix la carn del peix globus (fugu, フグ), la qual pot ser verinosa i mortal si no se n’extreuen els òrgans correctament. A més, no existeix cap antídot per combatre’n el verí, la tetradotoxina. Per això el seu consum està estrictament regulat i només cuiners amb molta experiència en poden preparar. Del peix globus i d’altres peixos també se’n menja el shirako, una menja exquisida segons els japonesos, que no és altra cosa que la bossa seminal d’alguns peixos. Es pot menjar crua o fregida.

Sashimi de fugu, shirako, cuina japonesa, cuines del món, gastronomia japonesa

El nattō (納豆) és un plat típic de la cuina japonesa que s’obté de la fermentació de les llavors de soia cuites al vapor per mitjà d’unes bactèries anomenades Bacillus natto. El resultat és una pasta filosa amb un gust i una olor molt fortes no gaire apreciada pels occidentals.

natto, cuina japonesa, cuines del món, gastronomia japonesa

si voleu posar a prova la vostra destresa amb els bastonets (hashi, 箸), podeu tastar els nagashi sōmen (流しそうめん), uns fideus que es mengen freds i que s’han de «pescar» de l’aigua corrent per sucar-los en una salsa abans d’engolir-los.

I per postres…

Si després de tot això, encara us heu quedat amb gana, tasteu els dango (団子), unes boletes de farina d’arròs en una broqueta que acompanyen molt bé el te.

dango, cuina japonesa, cuines del món, gastronomia japonesa

Si fa més aviat calor, decanteu-vos pels kakigori (かき氷), els gelats japonesos fets de gel i amb sirop.

Finalment, si voleu conèixer la gastronomia japonesa des del punt de vista dels japonesos, us recomanem la sèrie Samurai Gourmet, on cada capítol està dedicat a un plat de la cuina nipona.

No us perdeu la següent parada a Portugal.

Sant Jordi: compreu traduccions de qualitat

S’acosta Sant Jordi i tothom (diaris, gent del Twitter, llibreries) fa llistes de llibres que us recomanen que compreu, i molts són traduïts. Per fer la seva tria, uns es basen en la novetat del llibre, altres en l’autor… però molt pocs tenen en compte que un factor cabdal en la compra de llibres traduïts és, precisament, qui ha fet la traducció.

Igual que hi ha autors o editorials que ens fan comprar amb més confiança, hi ha traductors que són una garantia de traducció de qualitat. Alguns solen traduir més o menys sempre els mateixos autors o estils, o sigui que si aconseguiu «connectar» amb un traductor us recomanem que seguiu llegint les seves traduccions: feu-vos-en seguidors, igual que seguiu autors. A continuació us comentem els traductors que últimament han destacat més i us indiquem per on va la seva trajectòria.

Per Sant Jordi, trieu i remeneu!

  • Enviada-especial-echenozSi preferiu la literatura francesa o la literatura italiana, no us podeu perdre la feina de l’Anna Casassas, que va rebre el Premi Trajectòria 2016. A part de traduir grans clàssics com Simenon, Magris o Balzac, ha traduït, entre altres, Anna Gavalda, Jean Echenoz, Irène Némirovski i Marcelo Fois:
  • la-set-nesbo, Sant JordiSi, en canvi, preferiu els aires freds que ens arriben de la literatura escandinava, podeu llegir qualsevol de les coses tan variades que ha traduït la Meritxell Salvany, que tant toca la literatura infantil com la policíaca més salvatge del conegut Jo Nesbø (acaba de publicar La set), passant per les novel·les més serenes de Camilla Läckberg i per algunes obres de Henning Mankell:
  • ANGRM-barbablava_facingSi sou lectors tot terreny i us agrada canviar d’autor, país i tema, en Ferran Ràfols farà les vostres delícies. En Ferran, traductor d’anglès i de francès, tan aviat tradueix Kevin Barry, irlandès amb novel·les fora del comú, com Siri Hudsvedt, una obra més pausada. I també s’endinsa en l’obra de la conegudíssima Amélie Nothomb, que no deixa ningú indiferent.
    • BARRY, Kevin. Beatlebone. Barcelona: Raig Verd, 2016.
    • JOSIPOVICI, Gabriel. Era broma. Barcelona: Raig Verd, 2014.
    • NOTHOMB, Amélie. Barbablava. Barcelona: Anagrama, 2014.
  • shakespeare-sellentTanquem la llista amb un dels traductors més reconeguts de l’àmbit català, que excel·leix en les traduccions (o hauríem de dir adaptacions?) d’obres de teatre. Estem parlant de Joan Sellent, que ha traduït moltíssims dels grans autors de la llengua anglesa, de Charles Dickens a Paul Auster, passant per William Shakespeare, Tenesse Williams i David Mamet. L’any 2016 ens ha fet arribar, en un sol volum, la majoria d’obres de William Shakespeare.
    • RUSHDIE, Salman. Els fills de la mitjanit. Barcelona: Proa, 1987.
    • SHAKESPEARE, William. Shakespeare: versions a peu d’obra. Barcelona: Núvol, 2016. [Antologia de 10 obres de Shakespeare. Inclou Hamlet, Coriolà, El Rei Lear, Ricard II, Nit de Reis, Conte d’hivern, El mercader de Venècia, El somni d’una nit d’estiu, Ricard III, Venus i Adonis.]

Podríem seguir la llista de Sant Jordi, però igualment ens deixaríem traductors que valen molt la pena. Si voleu veure una llista de traductors que tradueixen al castellà, visiteu la nostra entrada en castellà. I si ens voleu explicar quins són els vostres traductors preferits, feu servir el camp dels comentaris.

Tingueu un bon Sant Jordi!