Categoria: Calaix de sastre

Gastronomia V: cuina del Pròxim Orient, les mil i una delícies

Des de la Xina, continuem fent camí i arribem a l’última etapa del nostre viatge. Volem que descobriu una mica més la cuina del Pròxim Orient, una de les més condimentades del món, basada en les espècies, els grans, la fruita i les verdures. Així, quins són els plats que podrem tastar si aquest estiu anem al Líban, Turquia, l’Iran, Egipte o, tot i que malauradament sigui poc probable, Síria?

Segurament tots hem menjat alguna vegada xauarmesdurums o falàfels, ja que trobem molts restaurants de cuina del Pròxim Orient a casa nostra, però avui no volem quedar-nos només amb els plats més típics sinó també presentar-ne algun altre de més desconegut que farà que us llepeu els dits.

Per fer gana

Com a aperitiu estrella tenim l’hummus, un puré fet amb cigrons, llimona i tahina (pasta de sèsam) que se sol menjar amb pa de pita. I en segon lloc en termes de popularitat, el mutàbal babaganuix (tal com es coneix a Síria i Palestina), un puré d’albergínia escalivada amb oli, tahina i all també acompanyat amb pa de pita.

hummus, cuina del Pròxim Orient, cuines del món

Menjar sa i refrescant

En aquest estiu tan calorós segurament us vindrà molt  gust el tabule, una amanida de búrgul o cuscús amb verdures d’allò més fresca, o una amanida de cogombre i iogurt, molt similar al tzatziki grec i també típica de molts països àrabs anomenada saltet khiar blaban. Si no, podeu provar el fatuix, elaborat amb hortalisses fresques i pa o pita torrat i condimentat amb els sospitosos habituals: oli d’oliva, suc de llimona, menta i julivert.

tabule, cuina del Pròxim Orient, cuines del món

El tall

La cuina del Pròxim Orient és també coneguda per l’ús de la carn, i la carn principal és la de xai. El xai és l’aliment base de força plats típics, com ara la kebe, una mandonguilla fregida «tipus croqueta» de xai i búrgul amb forma de pilota de rugbi; la kefta, una altra mena de mandonguilla allargada o rodona que es pot fer a la brasa o al forn i que pot ser de xai o també de verdures o formatge; el mundialment famós xauarma, també conegut com a dóner kebab a Turquia; o el kousa mahshi, un plat consistent en albergínies o carbassons farcits amb carn de xai, verdura i arròs. De tota manera, si no us agrada el xai, hi ha infinitat de plats amb vedella o pollastre, per exemple el fatteh, amb pa de pita, cigrons, iogurt i pollastre.

fatteh, cuina del Pròxim Orient, cuines del món
Font: The Mediterranean Dish

Per acabar, el més dolç

I per posar fi al nostre àpat oriental us proposem dues postres. Podeu optar per la baclaua, pasta de full farcida de fruita seca i coberta de mel molt típica de Turquia i també d’altres països del Pròxim Orient, l’origen de la qual es remunta a l’antiga Mesopotàmia. Però si voleu unes postres més lleugeretes, us podeu decantar pel mouhalabieh, unes natilles amb aigua de flor de taronger que generalment se serveixen decorades amb un altre ingredient indispensable d’aquesta cuina: la fruita seca. Bon profit!

mouhalabieh, cuina del Pròxim Orient, cuines del món
Font: Garlic & Pepper

Gastronomia IV: la cuina xinesa només és arròs?

Si us penseu que a la Xina només es menja arròs, us equivoqueu de mig a mig. Com és lògic, en un país tan gran hi ha espai per a tota mena de tradicions culinàries i matèries primeres, i el resultat és que la cuina xinesa és molt variada, més encara que la cuina de Mèxic. D’entrada, hi ha una divisió tradicional entre nord i sud que marca aproximadament el riu Iangtsé (també conegut com a Chang Jiang, 长江), el qual separa les dues grans zones de cultius: blat al nord, arròs al sud. Però això no és tot: si parlem de gastronomia, la Xina queda dividida en cinc zones amb tradicions culinàries diferents marcades pels costums, les creences religioses i els productes més habituals de cada zona.

Pequín i la cuina del nord

cuina xinesa, olla mongolaTot i que avui dia l’arròs és omnipresent en aquesta zona, el cereal que tradicionalment s’hi ha utilitzat més és el blat. Per aquest motiu, hi trobareu una presència important de panets (farcits o no, cuits al vapor o fregits). D’altra banda, veureu que la carn és molt més abundant que el peix, i també hi podeu notar la influència de la cuina mongola, amb plats tan suculents com l’olla mongola (huoguo, 火锅). El concepte d’aquest plat és similar al de la fondue, ja que cada comensal posa a l’olla el que es vol menjar, tot i que en aquest cas el menjar es cou en caldo (i no en oli). És un plat especialment adequat per als freds hiverns del nord de la Xina, ja que l’olla, situada al centre de la taula, no només serveix per cuinar, sinó que proporciona escalfor als qui seuen al voltant.

No obstant això, el plat per excel·lència de Pequín, que fins i tot en porta el nom, és un plat que també podem trobar a casa nostra: l’ànec lacat o ànec a la pequinesa (Beijing kaoya, 北京烤鸭). Igual que l’olla mongola, aquest és un plat per compartir, pensat perquè cadascú es prepari el seu menjar: com ja deveu suposar, l’element principal del plat és la carn d’ànec, que arriba a taula tallada a filets i acompanyada per una mena de creps petitones, verdures (generalment, cibulet, ceba o cogombre) i salsa haixian (海鲜酱, més coneguda com a salsa hoisin). Només cal que poseu una mica de cada element sobre la crep, hi afegiu salsa i ho emboliqueu. És boníssim!

cuina xinesa, anec pequin

 

Shanghai, la porta de l’est

La zona del delta del Iangtsé, amb un clima més benigne que la zona de Pequín, és terra d’arròs i de peix, i també hi tenen una presència important les aus. La cuina d’aquesta zona és més dolça que a la resta del país, ja que s’hi utilitza més sucre. Un dels plats més coneguts d’aquesta zona són els farcellets de brou o xialongbao (xiaolongbao, 小笼包), una mena de ravioli cuit al vapor que conté brou i carn, i que es desfà a la boca quan el mossegues.

xiaolongbao

 

Sichuan: l’oest picant

El Sichuan forma part del territori de l’arròs, i la seva cuina té fama de ser molt picant. Aquesta província, situada a tocar del Tíbet, és la terra d’origen d’alguns dels plats xinesos més coneguts a Occident, com ara la sopa agripicant i el pollastre gongbao (gongbao jiding, 宫保鸡丁). Es tracta de pollastre tallat ben petit, fet amb pebre i amb cacauets. És un plat que pica una mica i que combina molt bé amb l’arròs blanc. Us el recomanem!

kong-bao-ji-ding

Guangdong i el sud més arrosser

La província de Guangdong, més coneguda com a Canton (aquesta denominació no és exacta, però ja en parlarem en una altra entrada del blog), és una de les zones més arrosseres del país. Així mateix, el peix i el marisc hi són molt importants. De tota manera, el que més destaca en aquesta zona són els dim sum (dianxin, 点心), que en certa manera equivalen a les tapes que es mengen a casa nostra: menjar per fer un mos, que tant pot incloure menjar fet al vapor com fregit i que pot estar farcit d’una gran varietat d’aliments (gambes, carn, verdures… ).

dimsum

 

Cuina musulmana amb característiques xineses

Tot i que la majoria d’habitants de la Xina són de l’ètnia han (més del 91% de la població), hi ha 55 grups ètnics reconeguts, que són prop de 105 milions de persones. Alguns d’aquests grups són de tradició musulmana, com ara els hui, que bàsicament viuen a Ningxia, al centre del país,  i els uigurs, que viuen al Xinjiang, un gran territori desèrtic situat al nord-oest del país i amb una cuina que barreja característiques musulmanes (no mengen porc i fan servir moltes espècies) amb elements clarament xinesos. Un dels plats més coneguts són les broquetes de xai, que podem trobar a qualsevol paradeta de carrer, fins i tot en llocs tan llunyans del Xinjiang com ara Pequín.

pinchos-morunos

 

El gran clàssic de la cuina xinesa

Segur que l’heu trobat a faltar. Té un aspecte poc apetitós i uns colors que no tenen res a veure amb els habituals de la seva espècie. Ho heu encertat: no podíem tancar l’entrada sense fer esment d’un dels grans clàssics de la cuina xinesa, l’ou mil·lenari (pidan, 皮蛋). Es tracta d’un ou que no es consumeix fresc, sinó que es preserva embolicat amb calç viva, cendra o altres materials fins que adquireix una textura gelatinosa i el color del rovell i la clara canvien. No us deixeu intimidar pel seu aspecte i tasteu-lo: és una delicatessen.

ou-milenari

Tenim gana!

Després de llegir tot això potser us ha entrat gana o voleu saber més coses sobre algunes de les cuines xineses més desconegudes a casa nostra. Aquí teniu algunes idees:

Si voleu saber més coses sobre la cuina musulmana a la Xina, trobareu informació sobre la cuina dels huiMUNCHIES, un blog de la revista VICE dedicat al menjar. Si voleu informació sobre el menjar uigur, podeu visitar Sapore di China, un blog que toca tot de temes sobre la Xina.

I si el que voleu és menjar bé, us indiquem tres restaurants xinesos de Barcelona que no us decebran:

  • Melojia. Un restaurant tranquil on podreu degustar plats sense pretensions i fets com a casa. El trobareu al carrer Còrsega, 250.
  • Out of China. Aquest és força més gran i sorollós, però hi trobareu dim sum de gran qualitat i plats sense gluten. El trobareu al carrer Aribau, 112.
  • L’olla de Sichuan. S’anuncia com a restaurant especialitzat en la cuina del Sichuan i el Yunnan, i ofereix una variant de l’olla mongola. El trobareu a la plaça del Dr. Letamendi, 11.

Finalment, si el que voleu és fer-vos una idea general de la cuina xinesa, trobareu informació interessant al blog de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició.

Bon profit!

Gastronomia III: la nostra cuina mexicana preferida

huevos rancheros, cuina mexicanaLes nou del matí d’un dia d’estiu qualsevol a Ciutat de Mèxic, baixem a esmorzar i se’ns presenta el dilema: ous rancheros, mollete, chilaquiles, quesadillas, cafè, suc. És fàcil triar? De cap manera! I aviso els lectors des d’ara que el dubte el tindreu matí, tarda i nit, sigueu on sigueu: Sinaloa, Coahuila de Zaragoza, Yucatán, Oaxaca, Quintana Roo o Nuevo León.

La cuina mexicana es riquíssima, com a mínim en dos dels sentits d’aquest terme. I és que a més dels plats famosos que podem trobar per tota la seva geografia, cada estat diposa de diverses especialitats de la seva cuina regional. Per algun motiu va ser considerada Patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO l’any 2010.

Com podeu veure, el tema resulta inabastable per tractar-lo en una modesta entrada de blog. Per això, descartem comentar-ne les característiques, la història, els elements bàsics (com la típica tortilla o el picant) o el vessant exòtic insectívor. Ni tan sols presentarem un abecé dels plats més famosos, ja que no tindríem prou lletres. Sense cap pretensió, us proposem un menú amb alguns dels nostres plats preferits (les santes també mengem, queda dit).

Ens havíem quedat a la capital decidint l’esmorzar. Una vegada saciats, ens llancem a gaudir del dia, per aturar-nos un parell d’hores mes tard socarrimats per un sol de justícia que ens obliga a buscar una ombra i un gotet de les anomenades aguas frescas: un refrigeri fet amb aigua, fruita i sucre.

cuina mexicana, MéxicoEntre una cosa i una altra, arriba l’hora de dinar. Aquí, de les incomptables opcions que ens ofereix la cuina mexicana, recomano compartir una botana (aperitiu) amb quesadillas, guacamole, nachos, xili o el que ofereixi la casa, acompanyada per una michelada (cervesa amb llimona i diverses espècies servida en un got amb les vores cobertes de sal). Si us sembla massa per començar, també podeu optar per uns nachos machos, que són nachos acompanyats de pico de gallo (tomàquet, ceba i xilis de Jalapa picats amb llimona), xili, guacamole i crema agra, per exemple. De segon, una bona ració de tacos (per a mi, estil pastor o cochinita pibil, sisplau). Per acabar, em saltaria les postres i demanaria un café de olla ben aromàtic, potser amb un raig de Kahlúa, per què no?

Sé que us he deixat sense postres, però no us enfadeu. Us proposo per berenar un pa dolç, un antojito, un panqué o una xicra de xocolata. I per als qui no sou de dolços, us proposo d’aperitiu un margarita i potser uns tamales per anar fent boca abans de sopar. Ja ho veieu, abans de res, varietat.

Ara toca posar-se seriosos: res de «jo no sopo» o «m’he passat tot el dia menjant». Pot ser que no ens convingui, però no podem desaprofitar l’ocasió d’aprofundir en la cuina mexicana. De primer unes fantàstiques fajitas o unas enchiladas per als que siguin de vida, amb una cervesa Modelo ben fresqueta. De segon, una suculenta sopa xochitl (pollastre, alvocat, totopos, formatge, picante) o la clàssica pozole.

Francament, ara tampoc no m’atreveixo a proposar-vos postres, però sí acomiadar-nos amb un caballito de tequila Don Julio. Alcem el got i… ¡viva México!

gastronomía mexicana, México

Gastronomia II: cuina portuguesa, una altra cuina mediterrània

Després de passar pel Japó, aquesta setmana visitem una destinació propera, però de vegades una mica oblidada: Portugal. Tant si preferiu la carn o el peix com si sou més de dolços o el que us agrada és tastar un bon vi, la cuina portuguesa és per a vosaltres.

Les set meravelles de la cuina portuguesa

La gastronomia portuguesa es classifica dins de la cuina mediterrània, però ha recollit influències d’arreu del món. És molt rica: per poder tastar tots els plats de la cuina portuguesa necessitaríem molts més dies que els que solen durar les vacances. Per posar-nos-ho una mica més fàcil a l’hora de triar, l’any 2011 es va fer una votació popular per escollir les set meravelles de la gastronomia de Portugal. Aquests van ser els plats guanyadors:

Alheira de Mirandela. L’alheira és una espècie d’embotit semblant a una botifarra, feta amb carn de porc, carn d’aviram, pa, oli, llard, all i pebre vermell. Se sol servir com a entrant, fregida i acompanyada de verdures, arròs o patates fregides, entre altres. La de Mirandela té denominació d’origen.

Alheira de Mirandela, cuina portuguesa

Queijo Serra da Estrela. Es tracta d’un formatge fet amb llet d’ovella, dels de més renom arreu del món amb aquest ingredient. Prové de la regió de Serra da Estrela que li dóna nom. És un formatge curat, de textura una mica tova i mantegosa, de color blanc o groguenc i de sabor suau.

Queijo Serra da Estrela, cuina portuguesa
Foto: Turismo de Portugal Centro

Caldo verde. Les sopes són un plat molt habitual a la cuina portuguesa. Aquesta sopa està feta amb patata i col, ingredient que li aporta el color característic. És típica de la zona nord de Portugal, tot i que la recepta s’ha estès per tot el país. Se sol menjar com a primer plat o també de ressopó, especialment per cap d’any.

Caldo verde, cuina portuguesa
Foto: Olivia’s Cuisine

Sardinhas assadas. Les sardines a la graella són un plat ben senzill però molt gustós i dels més coneguts de la gastronomia portuguesa. Solen fer-se sardinhadas durant les festes populars; si no us agrada aquesta manera de cuinar-les, a la cuina portuguesa en podeu trobar moltes d’altres.

Sardinhas assadas, cuina portuguesa

Arroz de marisco. L’arròs de marisc és un arròs de tipus caldós preparat amb diversos tipus de marisc, com ara gambes, cloïsses, bou de mar, llagosta, musclos, escopinyes, etc. Depenent de la regió on ens trobem la recepta incorpora uns ingredients o altres.

Arroz de marisco, cuina portuguesa
Foto: Iberismos

Leitão da Bairrada (o assado à Bairrada). Garrí cuinat segons la manera tradicional de la zona de Bairrada, amb un adob fet amb sal, pebre, oli, all, llard, llorer, julivert i oli, i rostit en forn de llenya. Se sol servir acompanyat de patates cuites amb pell.

Leitão da Bairrada, cuina portuguesa
Foto: Rota da Bairrada

Pastel de Belém. Aquests pastissets de pasta de full farcida de crema es preparen segons la recepta original i secreta de la Fábrica dos Pastéis de Belém. En podeu trobar de semblants en altres llocs, però aleshores es tracta simplement de «pastéis de nata». Són boníssims amb una mica de canyella per damunt.

Pastel de Belém, cuina portuguesa

Per si us heu quedat amb gana…

A més dels famosos pastéis de Belém, a Portugal podeu trobar una gran quantitat de dolços i pastissos: cada regió en té un de típic. Molts tenen l’origen en les receptes que es feien als convents, fetes principalment amb sucre, rovell d’ou (sovint per aprofitar els que sobraven si feien servir les clares com a aprest) i fruita seca.

Alguns d’aquests són els ovos moles de Aveiro (literalment, ous tous d’Aveiro). Estan fets amb almívar i rovell d’ou i recoberts de pa d’àngel, amb formes diverses.

Ovos moles de Aveiro, cuina portuguesa
Foto: Portugal Confidential

Un altre dels més coneguts és el pudim abade de Priscos. Aquest púding típic de Braga a més dels ingredients habituals d’aquestes postres incorpora cansalada fresca i vi de Porto.

Pudim abade de Priscos, cuina portuguesa
Foto: Braga Cool

Seguint amb receptes amb ou, podeu tastar els travesseiros de Sintra, un pastisset de pasta de full farcida de crema d’ou i ametlles. Si visiteu Sintra també podeu aprofitar per tastar les famoses queijadas, uns pastissets de recuit.

Queijada de Sintra, travesseiro de Sintra, cuina portuguesa
Foto: Doces portugueses

Un altre pastisset molt conegut a Portugal és la bola de berlim. Està inspirat en el Berliner alemany però, a diferència d’aquest, està farcit de crema pastissera en comptes de confitura de fruites vermelles.

Bola de Berlim, cuina portuguesa
Foto: Doces Regionais

I per als qui no poden viure sense xocolata, una última recomanació: el salame de chocolate. Per fora pot semblar un embotit, però es tracta d’un pastís fet amb xocolata i galetes que solen menjar els nens, però que és bo a qualsevol edat!

Salame de chocolate, cuina portuguesa
Foto: Da Cozinha à Mesa

I per beure…

Portugal és un país amb una gran tradició vinícola que farà feliç a qualsevol amant del bon vi: hi trobareu varietats per acompanyar qualsevol dels saborosos plats de la cuina portuguesa. No deixeu de tastar els famosos vinho do Porto i vinho verde!

Gastronomia I: la cuina japonesa més enllà del sushi

Aquest estiu, us proposem viatjar pel món a través del paladar. En aquesta primera entrada us volem fer un petit tast de cuina japonesa. Si bé alguns elements de la cuina del país nipó són coneguts arreu, (com el sushi, el ramen, el matcha o te verd, el sake i la tempura), us volem presentar alguns plats no tan coneguts que trobareu si viatgeu al país del sol naixent.

La base de la cuina japonesa és indiscutiblement l’arròs, el qual combinen amb verdures, peix, marisc o carn. Seguint aquesta premissa d’èxit, el donburi (丼) o «bol d’arròs» és un dels plats més populars i assequibles de la gastronomia japonesa. Consisteix en un bol d’arròs blanc amb diversos ingredients per sobre. Hi ha moltes varietats de donburi, com per exemple el tendon (天丼) (amb gambes o verdures en tempura) o el katsudon (カツ丼) (amb tonkatsuque és porc arrebossat, i també ou i ceba).

katsudon, cuina japonesa, cuines del món

Importacions assimilades a la cuina japonesa

De fet, tant la tempura (てんぷら) com el tonkatsu (トンカツ) són fruit de la primera obertura del Japó a Occident i l’arribada dels primers europeus durant la segona meitat del segle XVI. Es creu que són el producte de la combinació de les maneres de fregir espanyola, portuguesa i xinesa.

Un altre plat molt apreciat pels japonesos que té arrels fora de l’arxipèlag és l’arròs amb curri (karē raisu, カレーライス). Els anglesos van introduir el curri al Japó a finals del segle XIX, quan la Índia estava sota el control de l’administració britànica.

El bentō, la carmanyola japonesa

A qui no li hauria agradat de petit (i de no tan petit) que els pares li preparessin una carmanyola com aquesta?

character bento, kyaraben, cuina japonesa, cuines del món, gastronomia japonesa
Font: JNTO

El bentō (弁当) és molt comú al Japó, és el menjar que tradicionalment preparaven les mares per emportar a l’escola o a la feina i es prepara en unes caixes especials. Quan el bentō va dirigit a nens i és molt elaborat, amb les boles d’arròs o onigiri decorades com personatges, se’n diu kyaraben (キャラ弁, character bentō). Els que es poden comprar a l’estació per menjar al tren són els ekiben (駅弁, eki vol dir estació) i són una opció assequible i deliciosa per menjar mentre viatgem amb els famosos Shinkansen o trens bala.

Un altre menjar similar però més complet és l’àpat tradicional d’Any Nou, l’osechi ryōri (御節料理), que es menja en unes caixes amb compartiments i diversos pisos anomenades jūbako (重箱).

Osaka o arruïnar-se menjant

Els habitants d’Osaka són famosos per ser bons menjadors i d’allà és originària l’expressió kuidaore, que vol dir «menjar fins a arruïnar-se». D’Osaka no podeu marxar sense tastar els takoyaki (たこ焼き), unes boletes arrebossades farcides de pop, i els okonomiyaki (お好み焼き), una espècie de truites japoneses amb molts ingredients que varien segons la recepta. A Hiroshima els preparen fins i tot amb fideus.

Takoyaki, cuina japonesa, cuines del món, gastronomia japonesa

okonomiyaki, cuina japonesa, cuines del món, gastronomia japonesa
Okonomiyaki amb katsuobushi per sobre

Compte si demaneu…

Quan viatgem volem conèixer coses noves, explorar, i això vol dir tastar la cuina local. De tota manera, convindria anar previngut de què menjarem abans de demanar-ho.

En aquest sentit potser us interessa saber que el motsunabe (もつ鍋), un tipus d’estofat amb caldo i verdures originari de Fukuoka, té com a ingredient estrella els intestins de boví.

Motsunabe, cuina japonesa, cuines del món, gastronomia japonesa

Al Japó es consumeix la carn del peix globus (fugu, フグ), la qual pot ser verinosa i mortal si no se n’extreuen els òrgans correctament. A més, no existeix cap antídot per combatre’n el verí, la tetradotoxina. Per això el seu consum està estrictament regulat i només cuiners amb molta experiència en poden preparar. Del peix globus i d’altres peixos també se’n menja el shirako, una menja exquisida segons els japonesos, que no és altra cosa que la bossa seminal d’alguns peixos. Es pot menjar crua o fregida.

Sashimi de fugu, shirako, cuina japonesa, cuines del món, gastronomia japonesa

El nattō (納豆) és un plat típic de la cuina japonesa que s’obté de la fermentació de les llavors de soia cuites al vapor per mitjà d’unes bactèries anomenades Bacillus natto. El resultat és una pasta filosa amb un gust i una olor molt fortes no gaire apreciada pels occidentals.

natto, cuina japonesa, cuines del món, gastronomia japonesa

si voleu posar a prova la vostra destresa amb els bastonets (hashi, 箸), podeu tastar els nagashi sōmen (流しそうめん), uns fideus que es mengen freds i que s’han de «pescar» de l’aigua corrent per sucar-los en una salsa abans d’engolir-los.

I per postres…

Si després de tot això, encara us heu quedat amb gana, tasteu els dango (団子), unes boletes de farina d’arròs en una broqueta que acompanyen molt bé el te.

dango, cuina japonesa, cuines del món, gastronomia japonesa

Si fa més aviat calor, decanteu-vos pels kakigori (かき氷), els gelats japonesos fets de gel i amb sirop.

Finalment, si voleu conèixer la gastronomia japonesa des del punt de vista dels japonesos, us recomanem la sèrie Samurai Gourmet, on cada capítol està dedicat a un plat de la cuina nipona.

No us perdeu la següent parada a Portugal.

Sant Jordi: compreu traduccions de qualitat

S’acosta Sant Jordi i tothom (diaris, gent del Twitter, llibreries) fa llistes de llibres que us recomanen que compreu, i molts són traduïts. Per fer la seva tria, uns es basen en la novetat del llibre, altres en l’autor… però molt pocs tenen en compte que un factor cabdal en la compra de llibres traduïts és, precisament, qui ha fet la traducció.

Igual que hi ha autors o editorials que ens fan comprar amb més confiança, hi ha traductors que són una garantia de traducció de qualitat. Alguns solen traduir més o menys sempre els mateixos autors o estils, o sigui que si aconseguiu «connectar» amb un traductor us recomanem que seguiu llegint les seves traduccions: feu-vos-en seguidors, igual que seguiu autors. A continuació us comentem els traductors que últimament han destacat més i us indiquem per on va la seva trajectòria.

Per Sant Jordi, trieu i remeneu!

  • Enviada-especial-echenozSi preferiu la literatura francesa o la literatura italiana, no us podeu perdre la feina de l’Anna Casassas, que va rebre el Premi Trajectòria 2016. A part de traduir grans clàssics com Simenon, Magris o Balzac, ha traduït, entre altres, Anna Gavalda, Jean Echenoz, Irène Némirovski i Marcelo Fois:
  • la-set-nesbo, Sant JordiSi, en canvi, preferiu els aires freds que ens arriben de la literatura escandinava, podeu llegir qualsevol de les coses tan variades que ha traduït la Meritxell Salvany, que tant toca la literatura infantil com la policíaca més salvatge del conegut Jo Nesbø (acaba de publicar La set), passant per les novel·les més serenes de Camilla Läckberg i per algunes obres de Henning Mankell:
  • ANGRM-barbablava_facingSi sou lectors tot terreny i us agrada canviar d’autor, país i tema, en Ferran Ràfols farà les vostres delícies. En Ferran, traductor d’anglès i de francès, tan aviat tradueix Kevin Barry, irlandès amb novel·les fora del comú, com Siri Hudsvedt, una obra més pausada. I també s’endinsa en l’obra de la conegudíssima Amélie Nothomb, que no deixa ningú indiferent.
    • BARRY, Kevin. Beatlebone. Barcelona: Raig Verd, 2016.
    • JOSIPOVICI, Gabriel. Era broma. Barcelona: Raig Verd, 2014.
    • NOTHOMB, Amélie. Barbablava. Barcelona: Anagrama, 2014.
  • shakespeare-sellentTanquem la llista amb un dels traductors més reconeguts de l’àmbit català, que excel·leix en les traduccions (o hauríem de dir adaptacions?) d’obres de teatre. Estem parlant de Joan Sellent, que ha traduït moltíssims dels grans autors de la llengua anglesa, de Charles Dickens a Paul Auster, passant per William Shakespeare, Tenesse Williams i David Mamet. L’any 2016 ens ha fet arribar, en un sol volum, la majoria d’obres de William Shakespeare.
    • RUSHDIE, Salman. Els fills de la mitjanit. Barcelona: Proa, 1987.
    • SHAKESPEARE, William. Shakespeare: versions a peu d’obra. Barcelona: Núvol, 2016. [Antologia de 10 obres de Shakespeare. Inclou Hamlet, Coriolà, El Rei Lear, Ricard II, Nit de Reis, Conte d’hivern, El mercader de Venècia, El somni d’una nit d’estiu, Ricard III, Venus i Adonis.]

Podríem seguir la llista de Sant Jordi, però igualment ens deixaríem traductors que valen molt la pena. Si voleu veure una llista de traductors que tradueixen al castellà, visiteu la nostra entrada en castellà. I si ens voleu explicar quins són els vostres traductors preferits, feu servir el camp dels comentaris.

Tingueu un bon Sant Jordi!

Com es calcula el pressupost per a un servei de traducció?

La manera més habitual d’estimar el preu d’un servei de traducció és aplicar una tarifa per paraula del document original que cal traduir. Així, doncs, el càlcul del pressupost és ben fàcil: preu de la traducció = nombre de paraules x tarifa/paraula + IVA.

Un altre aspecte que ha de quedar ben clar és a quin idioma s’ha de fer la traducció, ja que sovint les tarifes varien en funció de la combinació d’idiomes de l’encàrrec.

Fins aquí molt bé, però… què es considera paraula per traduir? I és que, de vegades, aquesta fórmula pot generar dubtes sobre què s’inclou i què no en el recompte de paraules a partir del qual es calcula el preu del servei de traducció.

En el pressupost de traducció s’inclouen els números?

En molts casos, els textos que rebem per traduir inclouen números que, òbviament, també han de constar al text traduït i, per tant, s’inclouen en el recompte. D’altra banda, tot i que a primera vista pot semblar que els números no s’han de traduir, hem de tenir en compte el següent:
números, pressupost, traducció

  • Segons la combinació d’idiomes, caldrà adaptar la representació dels valors numèrics. Per exemple: en anglès els milers es representen amb una coma, mentre que en castellà i en català se sol fer amb un punt. Altres idiomes els marquen amb espais fins o apòstrofs.
  • En traduccions com les de comptes anuals o de certificats acadèmics, el format pot ser complex i s’ha de respectar, especialment en el cas de les taules i dels gràfics que reflecteixen les xifres de resultats, pèrdues i guanys o de qualificacions acadèmiques, crèdits, assignatures, etc. De manera que, a més, la traducció d’aquest tipus de documents comporta una feina afegida de formatació.

Aquesta frase sí, aquesta no…

La comprensió d’un text es fonamenta en la disposició lògica i coherent dels seus continguts, la qual cosa confereix unitat al discurs. Un text cohesionat és aquell text ordenat en el qual el trànsit d’un contingut a l’altre facilita la construcció del significat global. En definitiva, un text és una unitat de significat i, per a un traductor, entendre correctament el significat és fonamental per generar una traducció adient.

Què passa, per tant, quan ens demanen traduir textos incomplets amb fragments eliminats i frases a mitges per estalviar en el preu de la traducció? Doncs que el traductor no disposa d’aquesta unitat de significat que proporciona un text complet i es podrien perdre matisos o, fins i tot, es podrien cometre errors per manca d’informació.

Per tant, us recomanem que sempre que sigui possible envieu a traduir textos complets amb el màxim de context possible.

Què fem amb les marques comercials?

marques comercials, pressupost, traduccióÉs clar que en la majoria dels casos les marques comercials no s’hauran de traduir, però sí que han d’aparèixer en el text traduït i, per tant, cal incloure’n la denominació al pressupost. D’altra banda, és recomanable que els traductors puguin corroborar que no hi ha cap problema a mantenir el nom comercial en l’idioma d’arribada. Així evitarem casos com aquests. Però això ja va més enllà del pressupost…

Un cas a part: les traduccions jurades

Un cas particular és el de les traduccions jurades, perquè precisament la seva funció consisteix a acreditar que tot el que consta a la traducció és exactament el que apareix al document original. Per tant, el traductor, amb l’objectiu de recrear fidedignament el contingut del document, farà constar firmes, números, segells, logotips, adreces, noms… I, és clar, tot el que consta a la traducció i requereix temps de feina s’ha de tenir en compte en el preu del servei.

Voleu saber el preu exacte del servei que necessiteu? Demaneu-nos pressupost de traducció sense compromís o escriviu-nos per a més informació.

Ampersand presenta: cançons de Nadal de tots els temps!

La nostra tria de cançons internacionals de Nadal

I per posar-vos-ho fàcil hem creat una llista de Spotify perquè només us calgui fer play per escoltar la nostra selecció d’imprescindibles de Nadal!

Què hi trobareu a la llista d’Ampersand?

Clàssics

Si ets de la vella escola i creus que ja no es fa música com la d’abans, no pots deixar de banda els grans clàssics de Nadal interpretats per figures de l’alçada de Frank Sinatra, Louis Armstrong, Nat King Cole, Eartha Kitt, Ella Fitzgerald, Dean Martin o Bing Crosby. A aquests no els feia pas falta el playback!

Pop/Rock

Però des de llavors, la indústria de la música ha canviat molt i ha sabut aprofitar un gènere tan tradicional com les cançons de Nadal per crear grans èxits del pop i del rock. Si no, mireu la Mariah Carey amb el seu ja etern «All I want for Christmas is you», que fins i tot fa pocs anys va versionar amb Justin Bieber, sí.

I és que sembla que per ser algú al món de la música has de passar pel hit nadalenc. Alguns exemples que trobareu a la nostra llista de Spotify: Coldplay, Michael Bublé, la Beyoncé quan formava part de les Destiny’s Child, Backstreet Boys, Queen, U2, Wham!, Paul McCartney, Britney Spears…

Gamberres

Fins i tot els grups que no ens imaginaríem mai dedicant un tema al Nadal s’han rendit a la màgia de les festes i han creat cançons de Nadal d’allò més alternatives i «gamberres», com en diem nosaltres. És el cas de The Ramones, The Pogues i Dropkick Murphys, per exemple.

Frikis

I si ens atrevim a baixar a l’últim esglaó qualitatiu de les cançons de Nadal modernes, arribarem al terreny més inesperat i surrealista. En aquesta categoria podem «gaudir» de perles com «Novi God» o «El mejor regalo eres tú» de Nancys Rubias. Us en deixem un tast.

Us animem a seguir la nostra llista i que passeu un Nadal ben distret!

7 regals de Nadal que pots fer a un traductor

Tens un amic o familiar traductor i no saps què regalar-li? Ets traductor i no saps què demanar aquest any als Reis d’Orient? Queden alguns dies per al Nadal, però no volem que arribi la cavalcada de Reis i encara no hagis triat els regals. Aquí tens set idees, des de clàssics de tots els temps fins a les darreres innovacions tecnològiques.

Regals de Nadal ideals per a traductors

Regals de Nadal

  1. Comencem amb un regal que tothom ha rebut alguna vegada: uns mitjons! Sí, potser és el típic regal de la tieta, però bé que fan servei. Aquests d’en Superman, a més, donen força de superheroi per poder fer front a textos inintel·ligibles i terminis ajustats.
  2. Parlant de clàssics, a quin traductor no li han regalat mai un diccionari? Ara que tot està a Internet (o això diuen) pot semblar que ja no cal, però amb aquest, encara que no resol dubtes lingüístics, pots amagar els teus secrets.
  3. Un altre regal molt pràctic: un joc de tassa i tetera, amb tot el que necessites per preparar la teva infusió preferida. Així tindràs un bon motiu per fer una pausa enmig d’un text complicat.
  4. La traducció pot ser molt apassionant, però també hi ha molts textos que són un autèntic avorriment. No t’ha agafat mai son enmig d’una traducció? Dormir damunt del teclat no és gens còmode, llevat que en tinguis un com aquest.
  5. Si no en tens prou de llegir el que tradueixes i no et queda espai a les lleixes per a més llibres, et proposem un regal una mica més esplèndid: un llibre electrònic. N’hi ha molts models, i et recordem que hi ha bones raons per comprar-ne un.
  6. Ja estàs fart que et regalin andròmines que no saps on posar? En aquest cas, una subscripció a Spotify pot ser una bona idea. Una mica de música sempre fa la feina més amena!
  7. Molts traductors treballen des de casa, sols amb el seu gat. Si és el teu cas i et sembla que el teu no t’entén quan li expliques els teus problemes laborals, necessites aquest traductor per superar aquests problemes de comunicació.

regals per a traductors, mitjons Superman Diccionari caixa forta, regals per a traductors Diccionari caixa forta, regals per a traductors tetera 3 en 1, regals per a traductors coixí teclat, regals per a traductors Spotify, regals per a traductors traductor gat, regals per a traductors

Esperem que aquests regals t’hagin ajudat. I si n’has trobat d’altres per posar a la teva carta, explica’ns quins són. El que no dubtem és que tot bon traductor es mereix tots aquests regals i molts més!

 

La Barcelona literària: tornem a la ciutat amb els llibres

Nevada Barcelona 1962, Barcelona literària
Aviat arribarà l’hivern a Barcelona.

Roda el món i torna al Born: hem passat l’estiu per països llunyans i exòtics i ara toca tornar a Barcelona. Queden pocs dies d’estiu, cal tornar a la feina i les pròximes vacances encara queden lluny, però no volem pensar-hi gaire.

Per això, a Ampersand continuem amb la lectura. Tenim la sort que la nostra ciutat és l’escenari de molts llibres que ens ve de gust llegir i recomanar.

Coneixeu la Barcelona literària?

Per no deprimir-nos amb la tornada a la rutina, comencem llegint El secreto de la modelo extraviada, d’Eduardo Mendoza. Aquesta història recupera l’esbojarrat detectiu protagonista d’algunes de les novel·les de Mendoza per investigar l’antic cas de la desaparició d’una model. De ben segur que riurem una estona.

Per als que els agradaria poder viatjar en el temps, proposem Victus, d’Albert Sánchez Piñol. Aquesta novel·la tracta el setge de Barcelona durant la Guerra de Successió espanyola a través de la biografia fictícia de Martí Zuviría. Hi podem reconèixer molts dels llocs i carrers on transcorren els fets, a més de refrescar la memòria en qüestió d’història.

Uns quants anys més tard, concretament el 1799, se situa l’argument de Senyoria. Aquesta obra de Jaume Cabré explica la relació que s’estableix entre un jove poeta i el jutge i regent civil de l’Audiència (sa Senyoria). A més, és un retrat de la societat barcelonina del tombant de segle, moment de canvis socials.

Un llibre amb un escenari situat ben a prop de les nostres oficines que no podem deixar de recomanar és La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. Qualsevol moment és bo per llegir la història de la Colometa, sens dubte un dels grans clàssics de la literatura catalana.

No podem deixar d’esmentar una de les obres que, pel seu èxit de vendes tant aquí com arreu del món, més ha donat a conèixer la nostra ciutat: La sombra del viento. Si sou de les poques persones que encara no han llegit la novel·la més destacada de Carlos Ruiz Zafón, us animem a descobrir-la. No us decebrà.

I com a punt final, perquè amb aquest títol és un llibre que no hi podia faltar, proposem La gran novel·la sobre Barcelona. També perquè sabem que quan s’acaben les vacances per a molts s’escurça el temps per llegir, aquest llibre de contes de Sergi Pàmies pot ser una bona opció si no volem endinsar-nos en novel·les de cinc-centes pàgines.