Etiqueta: recomanacions lingüístiques

Tennis en català: evitem estrangerismes

Les recomanacions lingüístiques d’avui són d’un tema d’actualitat: el tennis. Aquesta setmana ha començat una de les competicions més importants, el Roland Garros. Del 21 de maig al 10 de juny, sentirem parlar d’un dels tornejos més apassionants d’aquest esport i un dels quatre que formen el Grand Slam. Perquè pugueu dir la vostra sobre tennis en català, us fem cinc cèntims d’algunes de les expressions bàsiques d’aquest esport.

Els termes del tennis en català

En el món de l’esport és molt habitual l’ús i l’abús de termes en llengües estrangeres. El tennis no n’és cap excepció. En aquest cas, són paraules provinents de l’anglès o del francès. Tanmateix, moltes vegades hi ha una paraula o expressió en llengua catalana que podem fer servir.

El Termcat, l’organisme encarregat d’establir la terminologia per al català, ens facilita la feina. Al seu web, ens ofereix, entre els seus diccionaris en línia, el Diccionari dels esports olímpics. Entre els termes dels esports de raqueta, podem trobar un recull de terminologia tennística, indispensable per explicar i entendre aquest esport.

En aquesta taula us oferim els termes bàsics del tennis en català que qualsevol aficionat hauria de conèixer. De segur que els sentireu en qualsevol retransmissió dels partits del Roland Garros!

AnglèsFrancèsCatalà
aceas, point directpunt directe
breakbreaktrencament de servei
deuceégalitéiguals
drivecoup droitdreta, cop de dreta
match ballballe de matchpilota de partit
match pointpoint de matchpunt de partit
outdehors, fautefora
setmanche, setset
set ballballe de setpilota de set
set pointpoint de setpunt de set
smashsmashesmaixada
tie breakjeu décisifjoc decisiu
tennis en català
Ell ja s’entrena per al Wimbledon!

El tennis a Catalunya

El tennis té una llarga tradició a Catalunya. I és que aquest esport és present a casa nostra des de l’any 1888. A més, té una relació ben curiosa amb la llengua catalana. Del 1927 al 1935, el filòleg Pompeu Fabra va ser president de la Federació Catalana de Tennis, que aleshores s’anomenava «Associació de Lawn Tennis».

Ampersand, a més de donar-vos consells per parlar de tennis en català també us animem a practicar-lo. Al web de la Federació Catalana de Tennis trobareu més informació sobre aquest esport i també dels llocs on podeu jugar-hi.

Normativa catalana: ja apliqueu els canvis?

«En capítols anteriors» us hem parlat d’alguns dels canvis més destacats de la darrera reforma de la normativa catalana (2016). La magnitud de la reforma és tal que és molt difícil, per no dir impossible, repassar-la tota des d’aquest humil blog. Per aquest motiu havíem optat per oferir-vos informació sobre els aspectes més destacats d’aquesta àmplia reforma.

Ara bé, alguns d’aquests aspectes són molt visibles, i hem detectat que la informació no ha arribat a una part del públic general. Una mostra en són les trucades d’alguns clients nostres queixant-se que ens hem deixat un accent en alguna de les feines que els enviem. Per aquest motiu, hem decidit fer-vos cinc cèntims d’aquests canvis que ja apliquem a les nostres traduccions i que us poden sorprendre.

Normativa catalana

Canvis? Quins canvis?

La desaparició d’un gran nombre d’accents diacrítics és, sense cap dubte, l’aspecte més destacat d’aquesta renovació de la normativa catalana. De fet, és un tema que, encara ara, provoca rebuig en determinats sectors. No obstant això, hi ha altres aspectes que també convé destacar i, sobretot, aplicar. Tot seguit destaquem els que poden ser més evidents, tant pel que fa a l’ortografia com a la gramàtica:

  • Desaparició d’un gran nombre d’accents diacrítics. Segurament, el més evident és l’absència d’accent en paraules com soc, dona o adeu. Només en queden 15, i teniu la informació completa en aquesta entrada del nostre blog.
  • Canvis en l’apostrofació de determinades paraules. Ja podem apostrofar paraules com anormalitat. Teniu més informació en aquesta entrada que us vam preparar.
  • en + infinitiu / al + infinitiu. Fins ara calia utilitzar la primera forma, però ara ja s’accepta la segona. Teniu més informació en aquesta fitxa de l’Optimot.
  • Alternança en/a davant d’oracions d’infinitiu. Amb la nova gramàtica, les dues preposicions són correctes, tot i que en registres formals es prefereix l’ús de a. Trobareu més informació en aquesta fitxa de l’Optimot.
  • (No) canvi de preposicions davant d’infinitiu. Fins ara, les expressions com ara: El mètode es basa en actuar no eren acceptades, i calia canviar la preposició: El mètode es basa a actuar. Amb la nova gramàtica, ja no és necessari fer el canvi.
  • Canvis en les combinacions de pronoms febles. En els casos del tipus: Dona-li la tovallola a l’Anna = Dona-la-hi, ja podem utilitzar la forma Dona-l’hi. De tot manera, la forma no abreujada continua essent vàlida i es reserva per als registres més formals (més informació a l’Optimot). També s’accepta ho en casos en què, fins ara, calia utilitzar el. Exemple: és el degà o no ho és? / és el degà o no l’és?
  • Expressió de l’hora. Fins ara calia fer servir expressions com un quart de set. Ara s’accepten també les variants com les sis i quart, tot i que amb certs matisos.

Aquests són tots els canvis de la normativa catalana?

No. Aquests són els canvis de la normativa catalana que més ens han cridat l’atenció, però n’hi ha moltíssims més. Només us direm que la nova ortografia té 232 pàgines, i la nova gramàtica en té més de 1.400. Entendreu, doncs, que no entrem a comentar tots els canvis amb detalls. De tota manera, com podeu veure, la majoria d’aquests canvis impliquen l’ampliació de casos acceptats, més que no pas una retallada. Per aquest motiu, és possible que alguns professionals abracin les noves tendències i que d’altres mantinguin l’ús de les antigues. Cal destacar que totes dues opcions són correctes.

Si voleu ampliar una mica la informació per acabar-vos de fer una idea dels canvis, podeu consultar el resum que va preparar Albert Pla Nualart, cap lingüístic del diari Ara. També trobareu informació a l’Optimot, a la secció dedicada a la nova gramàtica. I si no sabeu què és l’Optimot, llegiu-vos la nostra entrada sobre aquest fantàstic recurs.

En resum, doncs, a Ampersand us oferim traduccions amb la qualitat habitual, tot i que, en un moment donat, us pugui sorprendre algun aspecte que ha canviat amb la reforma. No dubteu a demanar-nos pressupost o informació per a projectes concrets.

 

Canvis en la gramàtica: és correcte degut a? I donat que?

Aquesta setmana a la secció de recomanacions lingüístiques del nostre blog N. de la T. comentarem un parell de canvis normatius que va recollir la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC de l’any 2016. És correcte degut a? I donat que?

És correcte degut a com a sinònim de a causa de?

Fa relativament poc temps, encara podíem dubtar de la correcció de l’expressió degut a perquè en alguns casos l’ús era admissible, però en d’altres no. Fins a la publicació de l’última edició de la Gramàtica de la llengua catalana l’any 2016, la locució causal degut a no era acceptada per la normativa.

Per tant, si bé abans de la reforma era incorrecte fer servir degut a amb valor causal, és a dir, com a sinònim de a causa de, actualment és perfectament acceptable:

«Després de tantes hores sol a casa, el gos es va posar a fer malifetes degut a l’avorriment.»

Altres locucions amb el mateix significat són a causa degràcies aper culpa deper raó deperquè o ja que. Per exemple:

«Per culpa d’haver deixat el gos sol a casa tantes hores, ens hem trobat un camp de batalla a la cuina.»

recomanacions lingüístiques, és correcte degut a, degut a

D’altra banda, abans de la nova gramàtica, ja era correcte fer servir la forma degut a / deguda a com a participi del verb deurei actualment també. En aquest cas, acompanya sempre un altre verb, concorda amb un nom al qual es refereix i pot anar seguit de la preposició a. Per exemple:

«La malifeta del gos va ser deguda a l’avorriment.»

És correcte donat que en català?

Un cas semblant que la Gramàtica de la llengua catalana també ha passat a admetre és el de la locució causal donat que a partir del participi del verb donar:

«Donat que el gos ha fet destrosses, proposo no deixar-lo tantes hores sol i treure’l a passejar més sovint.»

Tradicionalment, es recomanava substituir aquesta locució per atès que o vist que, i sembla lògic que si la frase «Donada la situació, hem de prendre mesures» és sinònima de «Vista la situació…» o «Atesa la situació…» també donat que pugui ser sinònima de les altres dues locucions.

En definitiva, en aquesta acceptació normativa hi veiem una adaptació als usos actuals de la llengua i considerem que seria difícil argumentar-ne la prohibició quan es tracta de formes esteses que es deriven d’altres formes d’ús freqüent en català. En tot cas, cada usuari de la llengua és lliure de fer servir o no aquestes construccions segons li semblin més o menys genuïnes.


Font: Optimot

Escoltar o sentir? Sentir o sentir-hi?

Com en altres edicions de la nostra secció de recomanacions lingüístiques, avui distingirem els usos de dos verbs que sovint es fan servir malament en català: escoltar o sentir? «No et sento» o «No t’escolto»? Sentir o sentir-hi? Parlem de sons i de sorolls.

Escoltar o sentir: diferències

D’entrada tots dos verbs són correctes, però tenen matisos de significat diferents, de manera que no són intercanviables en tots els contextos. Aquestes són les definicions que recull el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC:

Escoltar: v. tr. [LC] Fer atenció (a allò que diu algú), aplicar l’orella a oir (quelcom). Escolta el que et dic. Se sent un soroll llunyà: escolta! 

Sentir: 1 v. tr. [LC] [MD] Percebre per mitjà dels sentits, comunament amb exclusió de la vista. Els animals viuen i senten. Sentir una olor, un sabor. Sentir un soroll. Sentir trepig. 
tr. [LC] [MD] Oir. Sentir cantar algú. Sentir xiular el vent. Sentir gent que enraona. Sentir un tren que passa. Anar a sentir un sermó.

Queda clar, doncs, que la diferència entre els significats de escoltar sentir és la intencionalitat de la persona oient. En el primer cas hi ha una voluntat de percebre el so, mentre que en el segon cas, el so es percep de manera involuntària.

Per tant, són errònies oracions com les següents:

 «Crida més, que no t’escolto.» > «Crida més, que no et sento.»

 «No s’escoltava el que deia el professor des del fons de l’aula.» > «No se sentia el que deia el professor des del fons de l’aula.»

 «Vaig escoltar crits al pis del costat.» > «Vaig sentir crits al pis del costat.»

 «Estàvem sentint una conferència sobre seguretat viària.» > «Estàvem escoltant una conferència sobre seguretat viària.»

 «Vaig sentir el programa de ràdio que m’havies recomanat.» > «Vaig escoltar el programa de ràdio que m’havies recomanat.»

escoltar o sentir, recomanacions lingüístiques, català correcte

Sentir o sentir-hi?

 «No hi sent res» > «No sent res»

 «No sent gens» > «No hi sent gens»

El verb sentir és transitiu, és a dir, va seguit de complement directe, i significa ‘percebre amb el sentit de l’oïda un so‘. Per exemple:

«Va sentir crits a la nit i es va espantar» (i no «Va sentir-hi crits a la nit i es va espantar»).

D’altra banda, el verb sentir-hi és intransitiu, és a dir, no va seguit de complement directe, i fa referència al fet de ‘posseir el sentit de l’oïda‘. Per exemple:

«No cal que li parlis perquè no hi sent» (i no «No cal que li parlis perquè no sent»).


Font: Optimot

Poguem o puguem? Responeu o respongueu?

En aquesta nova entrada de recomanacions lingüístiques ens ocupem d’un tema de morfologia verbal que pot generar dubtes. Ens preguntem quina és la forma correcta poguem puguem? I quan es fa servir responeu i quan respongueu?

Poguem o puguem? Volguem o vulguem?

Com a norma general, en el català oriental les grafies u es pronuncien amb el so de [u] quan es troben en una síl·laba àtona, la qual cosa resulta a vegades en dubtes sobre l’escriptura d’algunes paraules (cobrir, sorgir, rossinyol, torró…).

És el cas d’algunes formes dels verbs podervoler (podia, volia; puguem, vulgueu; pogués, volgués…). No obstant això, només ens cal tenir present que els verbs poder i voler s’escriuen amb o en tots els temps verbals amb formes àtones, excepte en el present de subjuntiu i l’imperatiu.

Per tant, les formes del present de subjuntiu de poder voler són:

  • pugui (puga), puguis (pugues), pugui (puga), puguem, pugueu, puguin (puguen)
  • vulgui (vulga), vulguis (vulgues), vulgui (vulga), vulguem, vulgueu, vulguin (vulguen)

Les formes de l’imperatiu de poder voler també s’escriuen amb u:

  • puguespugueu
  • vulguesvulgueu

dialectes català, recomanacions lingüístiques, poguem o puguem

Responeu o respongueu?

Molts verbs de la segona conjugació, és a dir que tenen els infinitius acabats en –er o –re, presenten el so [k] i el so [g] en l’arrel i això ens pot fer dubtar a l’hora d’escriure algunes formes d’aquests verbs:

  • treure: trec, tragueu
  • poder: puc, poguessis 
  • respondre: responc, respongui

L’imperatiu és un dels temps en què apareixen formes amb el so de [g], però no totes les persones contenen aquest so. En general, si la 2a persona del singular no presenta el so de [g], la 2a persona del plural tampoc no el térespon, respongui, responguem, responeu, responguin.

  • conèixerconeix, conegui, coneguem, coneixeu, coneguin.
  • prendre: pren, prenguin, prenguem, preneu, prenguin.

I, a l’inrevés, si la 2a persona del singular presenta el so de [g], la 2a persona del plural també el té:

  • poder: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin.
  • voler: vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin

Per últim, cal tenir en compte que per donar ordres en català fem servir l‘imperatiu per a les ordres afirmatives però el present de subjuntiu per a les ordres negatives:

  • Responeu. Per què ho heu fet?/ No respongueu. No ho vull saber.
  • Traieu això del mig./ No ho tragueu, que no molesta.
  • Beveu, que ho hem de celebrar./ No begueu, que heu de conduir.

Font: Optimot

Usos de l’apòstrof: apostrofem o no apostrofem?

En aquesta nova entrada de recomanacions lingüístiques parlem de l’apòstrof, el signe ortogràfic que es fa servir en català i en altres llengües per marcar l’elisió d’alguna lletra i que consisteix en una coma volada (  ).

Què és l’apòstrof?

Per norma general, en català les formes de l’article definit (el, la) es converteixen en l’ davant de paraules que comencen en vocal o hac muda seguida de vocal (l’avió, l’ham, l’helicòpter, l’estació). També es pot apostrofar la preposició de (d’acció, d’acord, d’òxid) i els pronoms. Tanmateix, en aquesta entrada parlarem de l’article definit i de la preposició de.

L’ús de l’apòstrof amb l’article definit i la preposició de

Com en tota norma, hi ha un seguit d’excepcions i casos a banda de la norma general sobre l’ús de l’apòstrof que cal esmentar:

  1. Els mots femenins que comencen per u àtones (que no formen part d’una sílaba tònica), amb hac o sense, no apostrofen l’article la:

la universitat, la humanitat, la història, la institució

2. Tampoc s’apostrofa l’article la davant de paraules compostes com les següents, perquè l’accent del primer element és secundari:

la infraestructura, la intercontinental, la ultradreta

3. No s’apostrofa quan el so representat per i o u en aquestes paraules no és vocàlic, sinó amb valor semivocàlic ([j] o [w], respectivament):

el iode, el iogurt, el uombat, el iugoslau, de Huelva, el Iemen, la hiena

4. S’escriu la, sense apostrofar, en aquests tres casos: la ira, la host i la una (referit a l’hora). Tampoc s’apostrofa davant del nom de les lletres (la e, la u, de efa) ni en el cas del topònim neerlandès la Haia.

5. Davant manlleus començats per hac, no s’apostrofa si és aspiradael hawaià, la Helen. S’apostrofa si és hac muda: l’haixix, d’handbol, l’hoquei.

6. Manlleus començats per s seguida de consonant (es pronuncia precedida d’una e de suport): no s’apostrofa l’article femení la ni la preposició de, però sí l’article masculí:

la Scala de Milàde Stalinl’Sporting, l’striptease, la República Democràtica de Sri Lanka

l'apòstrof, apòstrof, apostrof, recomanacions llingüístiques, L'apòstrof

Canvis en la normativa

L’Ortografia catalana de l’IEC de l’any 2016 presenta un canvi respecte de la normativa anterior: abans l’article femení la no s’apostrofava davant de mots formats amb el prefix negatiu a-. S’escrivia, per exemple, la anormalitat per evitar la confusió entre l’anormalitat i la normalitat. La nova normativa considera que la representació gràfica d’aquests mots ja evita l’ambigüitat i que en la llengua oral, on si que hi podria haver confusió, ja es fa la distinció i es pronuncia l’article sencer, si cal. Per tant, mots com els següents ara s’han d’apostrofar:

l’anormalitatl’asèpsial’asimetrial’amoralitat.

Apostrofació davant de sigles i acrònims

L’apostrofació davant de sigles i acrònims és diferent en funció de la seva pronunciació:

  • Pronunciació sil·làbica: es llegeixen com qualsevol altra paraula i s’apostrofen o no d’acord amb les regles generals d’apostrofació dels mots sencers: l’INCAVIl’UCIl’UNICEFd’IVA, la UEFA.
  • Pronunciació lletra per lletra: si la sigla comença amb vocal, també es fa servir l’apòstrof d’acord amb la regla general, però si comença per àtona, no (la UdL, la ITV). Compte també si el nom de la primera consonant comença amb vocal (per exemple, LSDela-essa-de), perquè llavors sí que s’apostrofem: d’LSDl’FMIl’NBAd’FM.

L’apòstrof davant de símbols, números i altres marques tipogràfiques

Davant de cometes i cursiva se segueixen les normes generals d’apostrofació:

El polític va qualificar les acusacions de corrupció contra ell d’«inadmissibles». (citació de paraules textuals)

L’autor d’El Senyor dels Anells és J.R.R. Tolkien.

Això no obstant, no s’apostrofa davant de símbols (5 milions de €, el H és un gas molt volàtil), llevat dels de la rosa dels vents, que es tracten com si fossin sigles (tant bufa de l’E com de l’O)Tampoc apostrofarem quan es tracta d’un ús metalingüístic de la cursiva (El substantiu de atraure és atracció.). 

Davant de nombres i xifres, se segueix la norma general: l’u, l’1, l’onze, l’11, quarts d’onze.


Fonts: Ésadir, OptimotOrtografia catalana
Foto: Laëtitia Buscaylet

Molts, molts menys accents diacrítics

En aquesta entrada de recomanacions lingüístiques us recordem com ha quedat la normativa ortogràfica respecte dels accents diacrítics arran de la publicació de la nova Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans de 2016.

Però, què són els accents diacrítics?

Hi ha algunes paraules que es fan servir amb freqüència i que van accentuades malgrat que segons les normes d’accentuació no hi haurien d’anar. La funció d’aquest accent, anomenat accent diacrític, és distingir aquestes paraules d’altres que s’escriuen igual per tal d’evitar confondre-les.

Fins a l’esmentada reforma de l’any 2016, en català es comptaven 150 mots amb accent diacrític i es va passar a un total de 15, la qual cosa simplifica molt aquest aspecte ortogràfic.

ortografia catalana, IEC, accents diacrítics

Paraules amb accent diacrític

Aquestes són les paraules que encara conserven l’accent diacrític per tal de distingir-les d’altres amb significat diferent que s’escriuen igual:

: ‘benefici’, adverbi, conjunció, interjecció
be: ‘anyell’, nom de la lletra b

déu: ‘divinitat’ – Déu vos guard.
deu: ‘font’, nombre 10, verb deure, verb dar

és: verb ésser/ser
es: pronom feble, article salat, nom de la lletra en plural

: ‘part terminal del braç’
ma: possessiu

més: adverbi i adjectiu quantitatiu, ‘signe de la suma’
mes: ‘una dotzena part de l’any’, participi del verb metre, conjunció, possessiu

món: ‘conjunt de totes les coses creades; la Terra’
mon: possessiu

pèl: ‘vellositat’
pel: contracció de per el

què: pronom relatiu precedit de preposició, pronom interrogatiu, pronom exclamatiu, ‘quid d’una qüestió’
que: pronom relatiu no precedit de preposició, conjunció, adverbi i adjectiu quantitatiu

: verb saber
se: pronom feble

: adverbi afirmatiu, ‘afirmació’
si: pronom reflexiu o recíproc, conjunció, nota musical, ‘interior’

sòl: ‘superfície del terreny’
sol: astre, nota musical, ‘sense companyia’, verb soler, adverbi

són: verb ésser/ser
son: ‘acte o ganes de dormir’, possessiu, verb sonar (balear)

: verb tenir
te: pronom feble, ‘arbust’ i ‘infusió’, nom de la lletra t

ús: ‘acció d’usar’, verb usar (balear i alguerès)
us: pronom feble, nom de la lletra u en plural

vós: pronom fort
vos: pronom feble

Tingueu en compte que es conserva l’accent en plural dels mots següents: bénsdéuspèlsquèssís i sòls (però mansmons).

En canvi, segons l’Ortografia de l’IEC del 2016, no s’aplica l’accent diacrític en els compostos i derivats d’aquests mots, com ara: adeuadeu-siaumarededeupregadeurodamona contrapelrepelentresolsubsol, etc. Però sí que s’accentuen aquests mots quan porten guionetdéu-vos-guard (substantiu), mà-llargpèl-raspèl-roig, etc.

Per tant, desapareix l’accent de paraules que tradicionalment en duien i també dels seus derivats, tinguin el significat que tinguin. Per exemple: botadona (dones), foramoltmoranet (besnetrebesnet), ossec,
socvens (venen), ves…   

Font: Optimot

Expressions per parlar del temps: tic-tac, tic-tac…

Aquesta setmana dediquem la nostra entrada sobre recomanacions lingüístiques a tractar expressions per parlar del temps i a resoldre els dubtes que se’n puguin derivar.

donar temps o tenir temps?

creu, noCrec que no em donarà temps d’acabar la feina durant el termini previst.

tic, ok, siCrec que no tindré temps d’acabar la feina durant el termini previst.

tic, ok, siCrec que no hi ha temps d’acabar la feina durant el termini previst.

No obstant això, l’expressió donar temps és correcta si hi ha algú que dona tempsLa professora no ens dona prou temps per acabar l’examen. Com vèiem en els exemples anteriors, si es tracta d’una oració impersonal, aquesta expressió no és correcta, sinó que s’ha de fer amb el verb haver-hi o amb una altra construcció.

Fer temps portar temps?

Feia temps que no ens vèiem. (construcció genuïna)

Portàvem temps sense veure’ns.

Fa temps que demano que adoptem un gos. (construcció genuïna)

Porto temps demanant que adoptem un gos.

Ambdues construccions estan acceptades i es fan servir per expressar la idea de duració o continuïtat en un temps determinat. Malgrat això, la construcció portar + expressió temporal és més recent i no tant genuïna en català com l’anterior.

expressions per parlar del temps, recomanacions lingüístiques, gos, temps

Fa molt temps o fa molt de temps?

Entre un quantitatiu (molt, gens, gaire…) i el nom que el segueix (temps), la preposició de a vegades és optativa, altres vegades és obligatòria i en alguns casos no s’ha d’usar.

  • Els quantitatius quemassamésmenys i gaire no van seguits de la preposició de

Tinc massa temps lliure.

No tinc gaire temps lliure.

M’agradaria tenir més/menys temps lliure.

Que temps lliure que tinc!

  • Hi ha una sèrie de quantitatius que demanen obligatòriament l’ús de la preposició de. Exemples: gens, una mica, un xic, un munt

 No tinc gens de temps per estudiar.

  • Els quantitatius següents admeten la preposició de abans del substantiu que els segueix:

quantQuant de temps que té! (o Quant temps que té!)
moltFa molt de temps (o Fa molt temps)
pocQueda poc de temps (o Queda poc temps)
tantAmb tant de temps lliure ens avorrim (o Amb tant temps lliure ens avorrim)
prouFa prou de temps (o Fa prou temps)
bastantTenen bastant de temps (o Tenen bastant temps)
força: Fa força de temps (o Fa força temps)

A l’hora d’escollir entre la construcció amb la preposició i la construcció sense la preposició, és recomanable optar per la que sigui habitual segons el propi parlar.

Abreviatures d’hores, minuts i segons

hora: h (i no h. 

minut: min (i no m, que és el símbol de metre; ni tampoc min.)

segon: s (i no s. ni seg.)

  • S’escriuen en minúscules i a continuació de la xifra que acompanyen, separats per un espai:

El nostre horari és de 9 h a 18 h.

  • Si especifiquem la part del dia, no farem servir el símbol:

Tanquem a les 6 de la tarda/ a les sis de la tarda. (però no a les 18 h de la tarda)

  • Si volem expressar hores dels dia amb minuts o segons, el punt o els dos punts són els signes que separen les hores dels minuts i aquests dels segons:

18.30 h o 18:30 h (i no 18,30 h)

18.30.05 h o 18:30:05 h (i no 18,30,05 h)

  • En canvi, entre els segons i les dècimes només hi pot haver una coma:

L’atleta ha fet un temps de 6.32.15,5 h.

Font: Optimot

Foto destacada: Heather Zabriskie
Foto gos: Angelina Litvin

L’Optimot: l’eina de consultes lingüístiques per excel·lència

Què és l’Optimot?optimot

Optimot, consultes lingüístiques, és un servei en línia que, des del 2008, ajuda a resoldre dubtes sobre l’ús de la llengua catalana. Consta d’un cercador i d’un servei d’atenció personalitzada (SAP). L’Optimot és un servei que ofereix la Direcció General de Política Lingüística, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT.

Quines obres de referència s’hi poden consultar?

L’Optimot és una eina imprescindible perquè té integrades una sèrie d’obres de referència de consulta obligada per a qualsevol professional de la llengua catalana. Són les següents:

  • Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2a edició).
  • Verbs conjugats de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2016).
  • Fitxes de l’Optimot: són fitxes que expliquen de manera didàctica i breu continguts relatius a l’ús de la llengua (fonètica i prosòdia, ortografia, morfologia, sintaxi, lèxic, fraseologia i refranys, antroponímia i toponímia, i altres aspectes convencionals o qüestions d’estil de la llengua).
  • Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans: recull la normativa ortogràfica vigent.
  • Diccionari català-castellà Diccionari castellà-català (4a edició) d’Enciclopèdia Catalana.
  • Diccionaris terminològics del TERMCAT: són els diccionaris elaborats pel Centre de Terminologia TERMCAT, que recullen lèxic especialitzat de diferents àmbits del coneixement.
  • Criteris Lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística: són monografies sobre aspectes convencionals de la llengua (majúscules, abreviacions, etc.) i sobre qüestions d’estil (criteris de redacció i de traducció, llenguatge no sexista, etc.).
  • Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya de la Comissió de Toponímia de Catalunya (2a edició).
  • Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord de l’Institut d’Estudis Catalans.

Quines funcions té el cercador de l’Optimot?

l'optimot, diccionaris, català, consultes lingüístiques

A més, l’Optimot inclou una opció de cerca avançada que permet escollir diversos filtres per precisar o limitar la cerca.

En primer lloc, podem decidir si volem que el cercador inclogui totes/alguna/cap de les paraules que introduïm o si volem que el cercador busqui la seqüència de mots exacta que hi anotem. Cal destacar que es pot emprar més d’un criteri alhora. Per exemple, si no recordem la paraula bugaderia, podem buscar-la introduint roba al camp amb totes les paraules i planxar o rentar al camp amb alguna de les paraules (perquè no sabem quines paraules es fan servir a la definició).

La segona opció és la que ens permet escollir les fonts on cercar la informació d’entre les que hem enumerat més amunt. Seguint amb l’exemple anterior, si no recordem bugaderia però sí lavandería, podem escollir la font Diccionari castellà-català.

Si ens interessa trobar alguna fitxa de l’Optimot que ens ajudi a resoldre dubtes, podem emprar paraules clau del tipus “relatiu”, “infinitiu”, “complement indirecte”, etc. D’altra banda, si el que volem és consultar totes les fitxes de l’Optimot, podem introduir text que no es correspongui amb cap paraula (****) i seleccionar la font Fitxes de l’Optimot.

A més, podem consultar les novetats normatives arran de la publicació de la nova Gramàtica de la llengua catalana i de l’inici de la vigència de l’Ortografia catalana (PDF) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) des del novembre del 2016.

Per últim, també volem destacar la funció divulgadora del Blog de l’Optimot, on es publiquen entrades sobre dubtes lingüístics habituals, i el servei d’atenció personalitzada, on us podeu registrar per enviar les vostres consultes lingüístiques.

Donar o fer, aquest és el dilema.

En aquesta nova edició de les nostres recomanacions lingüístiques us expliquem quan fer servir les formes correctes de donar o fer.

Donar o fer?

Sovint aquests dos verbs es fan servir de manera incorrecta en certes expressions. Hi ha, sobretot, una tendència cap a l’ús incorrecte de donar en comptes de la forma correcta amb fer:

* Donar un petó/una abraçada. > Fer un petó/una abraçada.

* Donar fàstic/ràbia/pena/vergonya. > Fer fàstic/ràbia/pena/vergonya.

* Donar un pas/un salt. > Fer un pas/un salt.

* Donar la impressió. > Fer la impressió o fer l’efecte.

No obstant això, hi ha casos en què les dues opcions són correctes amb el mateix significat:

Donar/fer una classe/conferència/xerrada/concert/ponència.

Donar/fer un tomb.

Donar/fer gelosia

Donar/fer ombra

En canvi, la forma verbal canvia de significat segons que s’utilitzi un o altre verb en algunes expressions com:

fer eixamples: ‘eixamplar un espai llevant-ne destorbs’

donar eixamples: ‘conferir llibertat d’acció a algú’

fer lloc: ‘llevar els destorbs d’un espai’

donar lloc: ‘originar’

I hi ha casos, en canvi, en què el verb correcte és donar:

* Fer una ullada/un cop d’ull. > Donar una ullada/un cop d’ull.

* Fer un clatellot/cop/bufetada/puntada de peu. > Donar un clatellot/cop/bufetada/puntada de peu.

donar o fer, recomanacions lingüístiques, donar un cop

Formes verbals i locucions genuïnes

* Donar el sol. > Tocar el sol.

* Donar un mareig. > Marejar-se, agafar/venir un mareig.

* Donar set/gana. > Fer venir set/gana.

* Donar la calefacció. > Engegar la calefacció.

* Donar-li (a una tecla). > Prémer/pitjar una tecla.

* Donar-se la volta. > Girar-se/tombar-se.

* Donar-se bé una cosa a algú. > Tenir-hi traça/la mà trencada, ser el seu fort, tenir facilitat…

Donar o donar de?

En català, les expressions donar menjar, donar beure i donar mamar s’escriuen sense de. Per tant, no és correcte dir *donar de menjar/beure/mamar.

Dongui o doni? Dongués o donés?

Pel que fa a la conjugació, el verb donar segueix el model del verb cantar. Quan es forma el subjuntiu d’aquest verb no s’afegeix el so de g a l’arrel.

Així, les formes del present de subjuntiu són: donidonisdonidonemdoneudonin; i les de l’imperfet de subjuntiu són: donésdonessisdonésdonéssimdonéssiudonessin.

Fonts: Ésadir, Optimot

Foto destacada: Mar Cerdeira
Foto: Hermes Rivera