N. de la T.
Traducció i altres animals
recomanacions lingüístiques, poguem o puguem

Poguem o puguem? Responeu o respongueu?

En aquesta nova entrada de recomanacions lingüístiques ens ocupem d’un tema de morfologia verbal que pot generar dubtes. Ens preguntem quina és la forma correcta poguem puguem? I quan es fa servir responeu i quan respongueu?

Poguem o puguem? Volguem o vulguem?

Com a norma general, en el català oriental les grafies u es pronuncien amb el so de [u] quan es troben en una síl·laba àtona, la qual cosa resulta a vegades en dubtes sobre l’escriptura d’algunes paraules (cobrir, sorgir, rossinyol, torró…).

És el cas d’algunes formes dels verbs podervoler (podia, volia; puguem, vulgueu; pogués, volgués…). No obstant això, només ens cal tenir present que els verbs poder i voler s’escriuen amb o en tots els temps verbals amb formes àtones, excepte en el present de subjuntiu i l’imperatiu.

Per tant, les formes del present de subjuntiu de poder voler són:

  • pugui (puga), puguis (pugues), pugui (puga), puguem, pugueu, puguin (puguen)
  • vulgui (vulga), vulguis (vulgues), vulgui (vulga), vulguem, vulgueu, vulguin (vulguen)

Les formes de l’imperatiu de poder voler també s’escriuen amb u:

  • puguespugueu
  • vulguesvulgueu

dialectes català, recomanacions lingüístiques, poguem o puguem

Responeu o respongueu?

Molts verbs de la segona conjugació, és a dir que tenen els infinitius acabats en –er o –re, presenten el so [k] i el so [g] en l’arrel i això ens pot fer dubtar a l’hora d’escriure algunes formes d’aquests verbs:

  • treure: trec, tragueu
  • poder: puc, poguessis 
  • respondre: responc, respongui

L’imperatiu és un dels temps en què apareixen formes amb el so de [g], però no totes les persones contenen aquest so. En general, si la 2a persona del singular no presenta el so de [g], la 2a persona del plural tampoc no el té:

  • respondre: respon, respongui, responguem, responeu, responguin.
  • conèixerconeix, conegui, coneguem, coneixeu, coneguin.
  • prendre: pren, prenguin, prenguem, preneu, prenguin.

I, a l’inrevés, si la 2a persona del singular presenta el so de [g], la 2a persona del plural també el té:

  • poder: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin.
  • voler: vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin

Per últim, cal tenir en compte que per donar ordres en català fem servir l‘imperatiu per a les ordres afirmatives però el present de subjuntiu per a les ordres negatives:

  • Responeu. Per què ho heu fet?/ No respongueu. No ho vull saber.
  • Traieu això del mig./ No ho tragueu, que no molesta.
  • Beveu, que ho hem de celebrar./ No begueu, que heu de conduir.

Font: Optimot

Fes un comentari:

Your email address will not be published. Required fields are marked *