Poguem o puguem? Responeu o respongueu?
En aquesta nova entrada de recomanacions lingüístiques ens ocupem d’un tema de morfologia verbal que pot generar dubtes. Ens preguntem quina és la forma correcta poguem o puguem? I quan es fa servir responeu i quan respongueu?
Poguem o puguem? Volguem o vulguem?
Com a norma general, en el català oriental les grafies o i u es pronuncien amb el so de [u] quan es troben en una síl·laba àtona, la qual cosa resulta a vegades en dubtes sobre l’escriptura d’algunes paraules (cobrir, sorgir, rossinyol, torró…).
És el cas d’algunes formes dels verbs poder i voler (podia, volia; puguem, vulgueu; pogués, volgués…). No obstant això, només ens cal tenir present que els verbs poder i voler s’escriuen amb o en tots els temps verbals amb formes àtones, excepte en el present de subjuntiu i l’imperatiu.
Per tant, les formes del present de subjuntiu de poder i voler són:
- pugui (puga), puguis (pugues), pugui (puga), puguem, pugueu, puguin (puguen)
- vulgui (vulga), vulguis (vulgues), vulgui (vulga), vulguem, vulgueu, vulguin (vulguen)
Les formes de l’imperatiu de poder i voler també s’escriuen amb u:
- pugues, pugueu
- vulgues, vulgueu
Responeu o respongueu?
Molts verbs de la segona conjugació, és a dir que tenen els infinitius acabats en –er o –re, presenten el so [k] i el so [g] en l’arrel i això ens pot fer dubtar a l’hora d’escriure algunes formes d’aquests verbs:
- treure: trec, tragueu
- poder: puc, poguessis
- respondre: responc, respongui
L’imperatiu és un dels temps en què apareixen formes amb el so de [g], però no totes les persones contenen aquest so. En general, si la 2a persona del singular no presenta el so de [g], la 2a persona del plural tampoc no el té:
- respondre: respon, respongui, responguem, responeu, responguin.
- conèixer: coneix, conegui, coneguem, coneixeu, coneguin.
- prendre: pren, prenguin, prenguem, preneu, prenguin.
I, a l’inrevés, si la 2a persona del singular presenta el so de [g], la 2a persona del plural també el té:
- poder: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin.
- voler: vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin
Per últim, cal tenir en compte que per donar ordres en català fem servir l‘imperatiu per a les ordres afirmatives però el present de subjuntiu per a les ordres negatives:
- Responeu. Per què ho heu fet?/ No respongueu. No ho vull saber.
- Traieu això del mig./ No ho tragueu, que no molesta.
- Beveu, que ho hem de celebrar./ No begueu, que heu de conduir.
