N. de la T.
Traducció i altres animals
verbs amb eix, recomanacions lingüístiques

Verbs amb eix: conec o coneixo, lluu o llueix, acut o acudeix?

En aquesta entrada sobre recomanacions lingüístiques, us presentem alguns aspectes que cal tenir en compte per tal d’evitar errors habituals en les formes d’alguns verbs amb eix o sense aquesta partícula.

1. Conec o coneixo?

La primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs aparèixerconèixerdesconèixer i reconèixer són: aparecconecdesconec i reconec, respectivament.

A vegades, adoptant la conjugació d’altres verbs similars que acaben en –o en la primera persona del present d’indicatiu, com ara créixer (creixo),  merèixer (mereixo), néixer (neixo), etc., se senten les formes incorrectes *apareixo, *coneixo, *desconeixo i *reconeixo.

L’error també s’observa en altres formes verbals a part del present d’indicatiu, com ara en el present de subjuntiu (*coneixi, *coneixis) i l’imperfet de subjuntiu (*coneixés, *coneixessis). Les formes correctes són conec, conegui, coneguis, conegués i coneguessis, respectivament.

2. Lluu o llueix?

Totes dues formes del verb lluir són correctes, però tenen significats diferents.

Les formes sense l’increment –eix– (lluu, lluen, lluï…) s’usen quan lluir significa ‘aparèixer lluminós’. Per exemple: Els ulls del gat lluen en la foscor, Com lluen els estels!

recomanacions lingüístiques, verbs amb eix

En canvi, les formes amb l’increment –eix– (llueix, llueixen, llueixi…) s’usen quan lluir té els significats figurats següents:

1. ‘Mostrar’. Per exemple: No llueix tot el que sap, Tens un vestit preciós i no el llueixes.
2. ‘Tenir èxit’. Per exemple: En el moment de l’entrevista vull que t’hi llueixis.
3. ‘Fer-se notar’. Per exemple: El ram de flors del racó llueix molt.   

3. Acut o acudeix?

Alguns verbs de la tercera conjugació (acabats en –ir) es poden conjugar indistintament com servir o com dormir. Les persones primera singular (jo), segona singular (tu), tercera singular (ell/ella) i tercera plural (ells/elles) del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu tenen dues formes, l’una amb –eix– i l’altra sense.

Per tant, com que són correctes ambdues formes, amb -eix- i sense, són verbs purs i incoatius alhora. És el cas de: acudirarrupirbrunzirconsumirescollirmentirpercudir i presumir.

Exemples:

No se m’acut/se m’acudeix la solució per al problema.

Les abelles brunzen/brunzeixen.

Ja saps que no m’agrada com presums/presumeixes d’aquesta manera.

Font: Optimot

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInGoogle+

Fes un comentari:

Your email address will not be published. Required fields are marked *