Categoria: Llengua

Salut i bones festes!

Aprofitant el 25 aniversari d’Ampersand, us presentem una llista perquè aquest Nadal pogueu brindar en l’idioma que vulgueu! Salut i bones festes!

Alemany

Prost!

Àrab

في صحتك!

[fī siĥĥatik]

Anglès

Cheers!

Castellà

¡Salud!

 

Català

Salut!

Danès

Skål!

 

Eslovac

Na zdravie!

Euskera

Topa!

 

Finès

Kippis!

Francès

Santé !

 

Gallec

Saúde!

Hebreu

לחיים

[leJáim]

Italià

Salute!

Hongarès

Egészségedre!  

 

Neerlandès

Proost!

Japonès

乾杯!

[kanpai]

Noruec

Skål!

Polonès

Na zdrowie!

 

Portuguès

Saúde!

Romanès

Noroc!

 

Suec

Skål!

Rus

За здоровье!

[za zdorovie]

Turc

Şerefe!

Coreà

건배!

[geonbae]

Txec

Na zdraví!

Xinès

干杯!

[ganbei]

Salut

Consells per a la comunicació empresarial en anglès

La globalització i la tecnologia han retallat més que mai la distància entre les persones i les empreses. No obstant això, el que no ha canviat gaire és la necessitat de tractar les comunicacions professionals com a tals. Òbviament, les pautes per escriure una comunicació empresarial en anglès són diferents de les que s’utilitzen en la comunicació empresarial en català.

Les diferències es troben, bàsicament, en el format, la salutació, el tancament i el comiat. Més avall trobareu uns quants exemples d’aquests aspectes de la comunicació empresarial en anglès.

Ser formal o no ser formal: aquesta és la qüestió

Un factor que cal tenir en compte és el grau de formalitat que voleu transmetre, ja que una carta adreçada al president d’una empresa sol requerir un tractament formal, mentre que un correu electrònic adreçat a una persona coneguda i amb un càrrec equivalent al del remitent permet un to més relaxat.

Si voleu utilitzar un to formal en anglès, podeu començar el correu electrònic amb Dear. Aquesta salutació s’utilitza quan s’envia una comunicació electrònica a persones que coneixeu poc o gens, o a un superior llunyà. A més, es recomana no utilitzar les contraccions de paraules en anglès (I’m, it’s, don’t, wasn’t, etc.) quan es vol donar un aire més formal a la comunicació. Per una altra banda, en els correus electrònics informals aquesta salutació és menys indicada. Un simple Hello sol ser una bona alternativa, ja que no és rígid i conserva l’estil professional. Cal dir que, avui dia, en la comunicació empresarial als països angloparlants es busca un to més natural i informal que als països hispanoparlants.

He de tenir en compte la variant de l’anglès que parla el destinatari?

Per als professionals que es comuniquen amb angloparlants del Regne Unit i de l’altra banda de l’Atlàntic, es poden tenir presents les diferències entre les variants de l’anglès corresponents, que van des de les variacions ortogràfiques fins a les de vocabulari, passant per les preposicions i les formes dels temps verbals.

En el context empresarial no cal evitar l’ús de l’anglès britànic quan us comuniqueu amb un americà (i a l’inrevés). Ara bé, si feu la distinció donareu un toc especial a les vostres comunicacions. Per altra banda, si heu de traduir textos a l’anglès, és fonamental triar la variant adequada. Algunes diferències terminològiques poden causar confusió al lector, sobretot en textos publicitaris i manuals tècnics. Evidentment, els nostres traductors a l’anglès tradueixen a la variant pertinent.

Exemples concrets de la comunicació empresarial en anglès

A continuació trobareu algunes de les opcions per a la salutació, el tancament i el comiat en anglès, classificades per registre i ús territorial. Així mateix, podeu consultar aquests models de carta per saber quins són els formats més indicats per a una carta formal, un correu electrònic formal i un correu electrònic informal per a la comunicació empresarial en anglès.

CARTA O CORREU ELECTRÒNIC FORMAL

 Anglès
britànic
 Tots dos Anglès americà
SalutacióDear Ms Jane Doe,

Dear Mr Doe,
Dear Sir or Madam, *Dear Ms. Jane Doe,

Dear Mr. Doe,


TancamentI look forward to hearing from you.

Thank you for your time and consideration.

Should you have any questions, please do not hesitate to contact me.
ComiatYours faithfully,
(Quan se saluda amb Dear Sir or Madam)

Yours sincerely,
(Quan se saluda amb Dear)

Sincerely,
(Quan se saluda amb Dear)
Sincerely,
(Quan se saluda amb Dear Sir or Madam i Dear)

Yours truly,

Regards,

Best regards,

* Aquesta salutació es fa servir quan no es té el nom de la persona a la qual s'adreça la comunicació.

comunicación empresarial en inglés

CORREU ELECTRÒNIC INFORMAL

 Inglés
britànic

 Tots dos Anglès americà
SalutacionsHi John,

Hello Jane,

Dear Joan,

Hello All,

TancamentLooking forward to
hearing from you.

Looking forward to
our collaboration.
ComiatYours,

Regards,

Cheers,
*
Best,Kind regards,

Thanks,
**

* Expressió que manifesta agraïment a persones conegudes, com ara els companys de feina, i que s'utilitza habitualment al Regne Unit i a Austràlia, tot i que als EUA també s'entén perfectament.

** Aquesta variació de Thank you és informal i no s'aconsella utilitzar-la en les comunicacions empresarials.

De tota manera, si preferiu escriure les comunicacions professionals en el vostre idioma matern, nosaltres podem traduir-les a l’anglès. A Ampersand treballem amb traductors professionals nadius de diverses variants de l’anglès, o sigui que no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres perquè us fem un pressupost sense compromís.


Foto destacada: rawpixel
Fotos: Ivan Díaz, Mathyas KurmannCytonn Photography 

 

Números en xinès: lletres, xifres, dits i majúscules

Ja fa molts anys que ens dediquem a la traducció del xinès, i n’hem vist de tots colors. Clients que volien que la traducció al xinès es fes amb Comic Sans, altres que reclamaven les majúscules d’un text i altres que no sabien si la volien en xinès tradicional o simplificat. Avui ens centrarem en un aspecte que, tot i que no sol donar problemes, és curiós: els números en xinès.

Si deixem el tema de la tipografia per a un altre dia, veurem que els números en xinès es poden representar de diverses maneres. Igual que en català, els podem escriure amb xifres o amb caràcters (que en català serien paraules). Els xinesos poden utilitzar la numeració aràbiga, igual que nosaltres. Així, doncs, si trien representar un número amb xifres (opció majoritària), això no presenta gaire dificultat. Ara bé: també fan servir els seus propis caràcters per representar cada número. A continuació teniu els caràcters de l’1 al 9.

Números en xinès

Així, doncs, els números en xinès es poden representar habitualment de dues maneres: 3.345 o 三千三百四十五. En aquest cas, podríem dir que els caràcters són l’equivalent de «tres mil tres-cents quaranta-cinc». Fins aquí, tot clar, oi? Ara bé, què passa quan volem destacar un número? En català podem destacar-lo escrivint amb lletres i MAJÚSCULES. I en xinès?

Majúscules, en xinès?

No, en xinès no hi ha majúscules. Ara bé, en el cas dels números, quan convé destacar-los i dificultar-ne la manipulació, es fan servir uns caràcters especials que alguns occidentals anomenen «majúscules». En diem així perquè, en xinès, aquest sistema de representació s’anomena 大写 (daxie), que vol dir «escriptura gran» (i, d’aquí, saltem a «majúscula»). L’escriptura normal, per oposició, s’anomena 小写 (xiaoxie), que vol dir «escriptura petita». El sistema de «majúscules» s’utilitza, sobretot, en contextos comercials o financers. El motiu principal és que els caràcters que representen els números habitualment (xiaoxie) són força senzills i era relativament fàcil de falsificar-los. Per exemple, és relativament senzill modificar el número 三十 (30) per aconseguir 五千 (5.000) afegint unes quantes ratlles. En canvi, això es complica molt més si fem servir el sistema financer: és més difícil modificar 叁拾 (30) perquè sigui 伍仟 (5.000). A continuació teniu la representació del 0 al 9.

XifraNormal (xiaoxie)Financer (daxie)Transcripció pinyin
0ling
1yi
2er
3san
4si
5wu
6liu
7qi
8ba
9jiu
10shi
100bai
1.000qian
10.000wan

Els números en xinès a l’abast de la mà

Tanquem aquesta entrada parlant sobre la manera en què expressem les quantitats fent servir gestos. Com ja sabeu, no totes les cultures fan servir els mateixos gestos per a una mateixa expressió. I tampoc es fa servir el mateix nombre de gestos. Els italians, per exemple, són coneguts per tenir una gestualitat riquíssima. En el cas dels nombres en xinès, també hi ha una sèrie de gestos estandarditzats que es fan servir molt. La particularitat principal és que, a diferència de nosaltres, poden comptar fins a deu amb una única mà. Només cal que mireu aquesta il·lustració.

Com podeu veure, cada idioma té les seves peculiaritats, fins i tot amb els números. Si voleu més informació sobre la llengua xinesa i sobre com podem adaptar o transcriure al català algunes de les paraules més utilitzades, feu una ullada a la Guia per al tractament de mots xinesos en català, d’ús gratuït. Si necessiteu traduir els vostres documents al xinès, a Ampersand Traduccions coneixem totes les peculiaritats d’aquest idioma i les tenim en compte en tots els projectes de traducció que ens encarregueu. Demaneu-nos un pressupost sense compromís i prepareu els vostres textos perquè siguin ben entesos en altres països!

Tennis en català: evitem estrangerismes

Les recomanacions lingüístiques d’avui són d’un tema d’actualitat: el tennis. Aquesta setmana ha començat una de les competicions més importants, el Roland Garros. Del 21 de maig al 10 de juny, sentirem parlar d’un dels tornejos més apassionants d’aquest esport i un dels quatre que formen el Grand Slam. Perquè pugueu dir la vostra sobre tennis en català, us fem cinc cèntims d’algunes de les expressions bàsiques d’aquest esport.

Els termes del tennis en català

En el món de l’esport és molt habitual l’ús i l’abús de termes en llengües estrangeres. El tennis no n’és cap excepció. En aquest cas, són paraules provinents de l’anglès o del francès. Tanmateix, moltes vegades hi ha una paraula o expressió en llengua catalana que podem fer servir.

El Termcat, l’organisme encarregat d’establir la terminologia per al català, ens facilita la feina. Al seu web, ens ofereix, entre els seus diccionaris en línia, el Diccionari dels esports olímpics. Entre els termes dels esports de raqueta, podem trobar un recull de terminologia tennística, indispensable per explicar i entendre aquest esport.

En aquesta taula us oferim els termes bàsics del tennis en català que qualsevol aficionat hauria de conèixer. De segur que els sentireu en qualsevol retransmissió dels partits del Roland Garros!

AnglèsFrancèsCatalà
aceas, point directpunt directe
breakbreaktrencament de servei
deuceégalitéiguals
drivecoup droitdreta, cop de dreta
match ballballe de matchpilota de partit
match pointpoint de matchpunt de partit
outdehors, fautefora
setmanche, setset
set ballballe de setpilota de set
set pointpoint de setpunt de set
smashsmashesmaixada
tie breakjeu décisifjoc decisiu
tennis en català
Ell ja s’entrena per al Wimbledon!

El tennis a Catalunya

El tennis té una llarga tradició a Catalunya. I és que aquest esport és present a casa nostra des de l’any 1888. A més, té una relació ben curiosa amb la llengua catalana. Del 1927 al 1935, el filòleg Pompeu Fabra va ser president de la Federació Catalana de Tennis, que aleshores s’anomenava «Associació de Lawn Tennis».

Ampersand, a més de donar-vos consells per parlar de tennis en català també us animem a practicar-lo. Al web de la Federació Catalana de Tennis trobareu més informació sobre aquest esport i també dels llocs on podeu jugar-hi.

Normativa catalana: ja apliqueu els canvis?

«En capítols anteriors» us hem parlat d’alguns dels canvis més destacats de la darrera reforma de la normativa catalana (2016). La magnitud de la reforma és tal que és molt difícil, per no dir impossible, repassar-la tota des d’aquest humil blog. Per aquest motiu havíem optat per oferir-vos informació sobre els aspectes més destacats d’aquesta àmplia reforma.

Ara bé, alguns d’aquests aspectes són molt visibles, i hem detectat que la informació no ha arribat a una part del públic general. Una mostra en són les trucades d’alguns clients nostres queixant-se que ens hem deixat un accent en alguna de les feines que els enviem. Per aquest motiu, hem decidit fer-vos cinc cèntims d’aquests canvis que ja apliquem a les nostres traduccions i que us poden sorprendre.

Normativa catalana

Canvis? Quins canvis?

La desaparició d’un gran nombre d’accents diacrítics és, sense cap dubte, l’aspecte més destacat d’aquesta renovació de la normativa catalana. De fet, és un tema que, encara ara, provoca rebuig en determinats sectors. No obstant això, hi ha altres aspectes que també convé destacar i, sobretot, aplicar. Tot seguit destaquem els que poden ser més evidents, tant pel que fa a l’ortografia com a la gramàtica:

  • Desaparició d’un gran nombre d’accents diacrítics. Segurament, el més evident és l’absència d’accent en paraules com soc, dona o adeu. Només en queden 15, i teniu la informació completa en aquesta entrada del nostre blog.
  • Canvis en l’apostrofació de determinades paraules. Ja podem apostrofar paraules com anormalitat. Teniu més informació en aquesta entrada que us vam preparar.
  • en + infinitiu / al + infinitiu. Fins ara calia utilitzar la primera forma, però ara ja s’accepta la segona. Teniu més informació en aquesta fitxa de l’Optimot.
  • Alternança en/a davant d’oracions d’infinitiu. Amb la nova gramàtica, les dues preposicions són correctes, tot i que en registres formals es prefereix l’ús de a. Trobareu més informació en aquesta fitxa de l’Optimot.
  • (No) canvi de preposicions davant d’infinitiu. Fins ara, les expressions com ara: El mètode es basa en actuar no eren acceptades, i calia canviar la preposició: El mètode es basa a actuar. Amb la nova gramàtica, ja no és necessari fer el canvi.
  • Canvis en les combinacions de pronoms febles. En els casos del tipus: Dona-li la tovallola a l’Anna = Dona-la-hi, ja podem utilitzar la forma Dona-l’hi. De tot manera, la forma no abreujada continua essent vàlida i es reserva per als registres més formals (més informació a l’Optimot). També s’accepta ho en casos en què, fins ara, calia utilitzar el. Exemple: és el degà o no ho és? / és el degà o no l’és?
  • Expressió de l’hora. Fins ara calia fer servir expressions com un quart de set. Ara s’accepten també les variants com les sis i quart, tot i que amb certs matisos.

Aquests són tots els canvis de la normativa catalana?

No. Aquests són els canvis de la normativa catalana que més ens han cridat l’atenció, però n’hi ha moltíssims més. Només us direm que la nova ortografia té 232 pàgines, i la nova gramàtica en té més de 1.400. Entendreu, doncs, que no entrem a comentar tots els canvis amb detalls. De tota manera, com podeu veure, la majoria d’aquests canvis impliquen l’ampliació de casos acceptats, més que no pas una retallada. Per aquest motiu, és possible que alguns professionals abracin les noves tendències i que d’altres mantinguin l’ús de les antigues. Cal destacar que totes dues opcions són correctes.

Si voleu ampliar una mica la informació per acabar-vos de fer una idea dels canvis, podeu consultar el resum que va preparar Albert Pla Nualart, cap lingüístic del diari Ara. També trobareu informació a l’Optimot, a la secció dedicada a la nova gramàtica. I si no sabeu què és l’Optimot, llegiu-vos la nostra entrada sobre aquest fantàstic recurs.

En resum, doncs, a Ampersand us oferim traduccions amb la qualitat habitual, tot i que, en un moment donat, us pugui sorprendre algun aspecte que ha canviat amb la reforma. No dubteu a demanar-nos pressupost o informació per a projectes concrets.

 

Canvis en la gramàtica: és correcte degut a? I donat que?

Aquesta setmana a la secció de recomanacions lingüístiques del nostre blog N. de la T. comentarem un parell de canvis normatius que va recollir la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC de l’any 2016. És correcte degut a? I donat que?

És correcte degut a com a sinònim de a causa de?

Fa relativament poc temps, encara podíem dubtar de la correcció de l’expressió degut a perquè en alguns casos l’ús era admissible, però en d’altres no. Fins a la publicació de l’última edició de la Gramàtica de la llengua catalana l’any 2016, la locució causal degut a no era acceptada per la normativa.

Per tant, si bé abans de la reforma era incorrecte fer servir degut a amb valor causal, és a dir, com a sinònim de a causa de, actualment és perfectament acceptable:

«Després de tantes hores sol a casa, el gos es va posar a fer malifetes degut a l’avorriment.»

Altres locucions amb el mateix significat són a causa degràcies aper culpa deper raó deperquè o ja que. Per exemple:

«Per culpa d’haver deixat el gos sol a casa tantes hores, ens hem trobat un camp de batalla a la cuina.»

recomanacions lingüístiques, és correcte degut a, degut a

D’altra banda, abans de la nova gramàtica, ja era correcte fer servir la forma degut a / deguda a com a participi del verb deurei actualment també. En aquest cas, acompanya sempre un altre verb, concorda amb un nom al qual es refereix i pot anar seguit de la preposició a. Per exemple:

«La malifeta del gos va ser deguda a l’avorriment.»

És correcte donat que en català?

Un cas semblant que la Gramàtica de la llengua catalana també ha passat a admetre és el de la locució causal donat que a partir del participi del verb donar:

«Donat que el gos ha fet destrosses, proposo no deixar-lo tantes hores sol i treure’l a passejar més sovint.»

Tradicionalment, es recomanava substituir aquesta locució per atès que o vist que, i sembla lògic que si la frase «Donada la situació, hem de prendre mesures» és sinònima de «Vista la situació…» o «Atesa la situació…» també donat que pugui ser sinònima de les altres dues locucions.

En definitiva, en aquesta acceptació normativa hi veiem una adaptació als usos actuals de la llengua i considerem que seria difícil argumentar-ne la prohibició quan es tracta de formes esteses que es deriven d’altres formes d’ús freqüent en català. En tot cas, cada usuari de la llengua és lliure de fer servir o no aquestes construccions segons li semblin més o menys genuïnes.


Font: Optimot

Cansada o estafada? Ni sí ni no, tot el contrari

falsos amics

Qui hagi tingut la sort d’aprofitar les vacances de Setmana Santa per tocar el dos i visitar qualsevol país del nostre entorn es deu haver adonat de la quantitat de paraules que sonen o s’escriuen igual que en català, però que són falsos amics. Aquell vertigen del turista quan deixa anar una paraula en un idioma amb l’accent d’un altre i si l’encerto l’endevino, però sense saber si està fent un pas en fals, mai millor dit.

El divertit laberint dels falsos amics

Els falsos amics es troben entre idiomes que comparteixen l’origen o que han adoptat paraules de llengües veïnes per acabar-ne modificant el significat.

L’any passat vam dedicar una entrada als calcs i manlleus de l’anglès, no tornarem a dir que en anglès army no és armada, sinó exèrcit. Avui ens ficarem en un bon embolic, ja ho veureu. Les llengües romàniques són descendents del llatí, però amb la caiguda de l’Imperi Romà, les invasions dels bàrbars i tota la pesca, cap a l’Edat Mitjana a Europa territoris i llengües s’esmicolaven i van acabar creant les diferents llengües romàniques.  És per això que trobem una pila de falsos amics entre el català, el castellà, el francès, el portuguès, l’italià i el romanès, per citar-ne algunes. Fem un tomb i ja cal que us calceu:

falsos amics

Entre les més populars tenim voler, verb que en francès vol dir robar, o costum que en romanès vol dir vestit. Fins aquí anem bé, però vigileu i no prenguem mal que la cosa es complica. Per exemple: en francès roman no significa romà, sinó novel·la. En canvi, en francès una nouvelle seria una novel·leta, l’equivalent a novella en anglès, nuvelă en romanès i novela en castellà i portuguès. En aquest últim, novel·la és romance, que també seria una història d’amor, com en castellà.

Continuem amb exemples de la literatura com llibre que en romanès es diu carte, però carte en francès vol dir, entre d’altres coses, targeta, i no carta (de lletra), que seria lettre, i que també significa letra, com en castellà. Ja us heu perdut? No m’estranya gens. També passa el mateix amb constipat, en gairebé totes les llengües romàniques i anglès vol dir restret menys en català i castellà. A veure si serem nosaltres els que anem creant falsos amics a tort i a dret…

Deixem-ho córrer i tornem al títol. Cansada en portuguès es diu estafada, però vigileu que una estafa en italià és una truffa i per nosaltres una trufa és una burla o una tòfona, que en italià seria tartufo. En canvi, en castellà un tartufo és un home hipòcrita i fals.  Ja veieu que podem embolicar la troca fins a tornar-nos bojos com un llum de ganxo, però no m’estic de deixar-vos una paraula en italià, francès, romanès i portuguès respectivament perquè investigueu: lupa, entendre, manta i bodega. Ja us dic que són falsos amics, però què volen dir?

falsos amics

M’acomiado amb un suggeriment: si necessiteu una traducció no us arrisqueu a caure en els falsos amics i contracteu els serveis d’un professional. A Ampersand Traduccions sabem què ens diem i què traduïm.

 

Poguem o puguem? Responeu o respongueu?

En aquesta nova entrada de recomanacions lingüístiques ens ocupem d’un tema de morfologia verbal que pot generar dubtes. Ens preguntem quina és la forma correcta poguem puguem? I quan es fa servir responeu i quan respongueu?

Poguem o puguem? Volguem o vulguem?

Com a norma general, en el català oriental les grafies u es pronuncien amb el so de [u] quan es troben en una síl·laba àtona, la qual cosa resulta a vegades en dubtes sobre l’escriptura d’algunes paraules (cobrir, sorgir, rossinyol, torró…).

És el cas d’algunes formes dels verbs podervoler (podia, volia; puguem, vulgueu; pogués, volgués…). No obstant això, només ens cal tenir present que els verbs poder i voler s’escriuen amb o en tots els temps verbals amb formes àtones, excepte en el present de subjuntiu i l’imperatiu.

Per tant, les formes del present de subjuntiu de poder voler són:

  • pugui (puga), puguis (pugues), pugui (puga), puguem, pugueu, puguin (puguen)
  • vulgui (vulga), vulguis (vulgues), vulgui (vulga), vulguem, vulgueu, vulguin (vulguen)

Les formes de l’imperatiu de poder voler també s’escriuen amb u:

  • puguespugueu
  • vulguesvulgueu

dialectes català, recomanacions lingüístiques, poguem o puguem

Responeu o respongueu?

Molts verbs de la segona conjugació, és a dir que tenen els infinitius acabats en –er o –re, presenten el so [k] i el so [g] en l’arrel i això ens pot fer dubtar a l’hora d’escriure algunes formes d’aquests verbs:

  • treure: trec, tragueu
  • poder: puc, poguessis 
  • respondre: responc, respongui

L’imperatiu és un dels temps en què apareixen formes amb el so de [g], però no totes les persones contenen aquest so. En general, si la 2a persona del singular no presenta el so de [g], la 2a persona del plural tampoc no el té:

  • respondre: respon, respongui, responguem, responeu, responguin.
  • conèixerconeix, conegui, coneguem, coneixeu, coneguin.
  • prendre: pren, prenguin, prenguem, preneu, prenguin.

I, a l’inrevés, si la 2a persona del singular presenta el so de [g], la 2a persona del plural també el té:

  • poder: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin.
  • voler: vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin

Per últim, cal tenir en compte que per donar ordres en català fem servir l‘imperatiu per a les ordres afirmatives però el present de subjuntiu per a les ordres negatives:

  • Responeu. Per què ho heu fet?/ No respongueu. No ho vull saber.
  • Traieu això del mig./ No ho tragueu, que no molesta.
  • Beveu, que ho hem de celebrar./ No begueu, que heu de conduir.

Font: Optimot

Usos de l’apòstrof: apostrofem o no apostrofem?

En aquesta nova entrada de recomanacions lingüístiques parlem de l’apòstrof, el signe ortogràfic que es fa servir en català i en altres llengües per marcar l’elisió d’alguna lletra i que consisteix en una coma volada (  ).

Què és l’apòstrof?

Per norma general, en català les formes de l’article definit (el, la) es converteixen en l’ davant de paraules que comencen en vocal o hac muda seguida de vocal (l’avió, l’ham, l’helicòpter, l’estació). També es pot apostrofar la preposició de (d’acció, d’acord, d’òxid) i els pronoms. Tanmateix, en aquesta entrada parlarem de l’article definit i de la preposició de.

L’ús de l’apòstrof amb l’article definit i la preposició de

Com en tota norma, hi ha un seguit d’excepcions i casos a banda de la norma general sobre l’ús de l’apòstrof que cal esmentar:

  1. Els mots femenins que comencen per u àtones (que no formen part d’una sílaba tònica), amb hac o sense, no apostrofen l’article la:

la universitat, la humanitat, la història, la institució

2. Tampoc s’apostrofa l’article la davant de paraules compostes com les següents, perquè l’accent del primer element és secundari:

la infraestructura, la intercontinental, la ultradreta

3. No s’apostrofa quan el so representat per i o u en aquestes paraules no és vocàlic, sinó amb valor semivocàlic ([j] o [w], respectivament):

el iode, el iogurt, el uombat, el iugoslau, de Huelva, el Iemen, la hiena

4. S’escriu la, sense apostrofar, en aquests tres casos: la ira, la host i la una (referit a l’hora). Tampoc s’apostrofa davant del nom de les lletres (la e, la u, de efa) ni en el cas del topònim neerlandès la Haia.

5. Davant manlleus començats per hac, no s’apostrofa si és aspiradael hawaià, la Helen. S’apostrofa si és hac muda: l’haixix, d’handbol, l’hoquei.

6. Manlleus començats per s seguida de consonant (es pronuncia precedida d’una e de suport): no s’apostrofa l’article femení la ni la preposició de, però sí l’article masculí:

la Scala de Milàde Stalinl’Sporting, l’striptease, la República Democràtica de Sri Lanka

l'apòstrof, apòstrof, apostrof, recomanacions llingüístiques, L'apòstrof

Canvis en la normativa

L’Ortografia catalana de l’IEC de l’any 2016 presenta un canvi respecte de la normativa anterior: abans l’article femení la no s’apostrofava davant de mots formats amb el prefix negatiu a-. S’escrivia, per exemple, la anormalitat per evitar la confusió entre l’anormalitat i la normalitat. La nova normativa considera que la representació gràfica d’aquests mots ja evita l’ambigüitat i que en la llengua oral, on si que hi podria haver confusió, ja es fa la distinció i es pronuncia l’article sencer, si cal. Per tant, mots com els següents ara s’han d’apostrofar:

l’anormalitatl’asèpsial’asimetrial’amoralitat.

Apostrofació davant de sigles i acrònims

L’apostrofació davant de sigles i acrònims és diferent en funció de la seva pronunciació:

  • Pronunciació sil·làbica: es llegeixen com qualsevol altra paraula i s’apostrofen o no d’acord amb les regles generals d’apostrofació dels mots sencers: l’INCAVIl’UCIl’UNICEFd’IVA, la UEFA.
  • Pronunciació lletra per lletra: si la sigla comença amb vocal, també es fa servir l’apòstrof d’acord amb la regla general, però si comença per àtona, no (la UdL, la ITV). Compte també si el nom de la primera consonant comença amb vocal (per exemple, LSDela-essa-de), perquè llavors sí que s’apostrofem: d’LSDl’FMIl’NBAd’FM.

L’apòstrof davant de símbols, números i altres marques tipogràfiques

Davant de cometes i cursiva se segueixen les normes generals d’apostrofació:

El polític va qualificar les acusacions de corrupció contra ell d’«inadmissibles». (citació de paraules textuals)

L’autor d’El Senyor dels Anells és J.R.R. Tolkien.

Això no obstant, no s’apostrofa davant de símbols (5 milions de €, el H és un gas molt volàtil), llevat dels de la rosa dels vents, que es tracten com si fossin sigles (tant bufa de l’E com de l’O)Tampoc apostrofarem quan es tracta d’un ús metalingüístic de la cursiva (El substantiu de atraure és atracció.). 

Davant de nombres i xifres, se segueix la norma general: l’u, l’1, l’onze, l’11, quarts d’onze.


Fonts: Ésadir, OptimotOrtografia catalana
Foto: Laëtitia Buscaylet

Molts, molts menys accents diacrítics

En aquesta entrada de recomanacions lingüístiques us recordem com ha quedat la normativa ortogràfica respecte dels accents diacrítics arran de la publicació de la nova Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans de 2016.

Però, què són els accents diacrítics?

Hi ha algunes paraules que es fan servir amb freqüència i que van accentuades malgrat que segons les normes d’accentuació no hi haurien d’anar. La funció d’aquest accent, anomenat accent diacrític, és distingir aquestes paraules d’altres que s’escriuen igual per tal d’evitar confondre-les.

Fins a l’esmentada reforma de l’any 2016, en català es comptaven 150 mots amb accent diacrític i es va passar a un total de 15, la qual cosa simplifica molt aquest aspecte ortogràfic.

ortografia catalana, IEC, accents diacrítics

Paraules amb accent diacrític

Aquestes són les paraules que encara conserven l’accent diacrític per tal de distingir-les d’altres amb significat diferent que s’escriuen igual:

: ‘benefici’, adverbi, conjunció, interjecció
be: ‘anyell’, nom de la lletra b

déu: ‘divinitat’ – Déu vos guard.
deu: ‘font’, nombre 10, verb deure, verb dar

és: verb ésser/ser
es: pronom feble, article salat, nom de la lletra en plural

: ‘part terminal del braç’
ma: possessiu

més: adverbi i adjectiu quantitatiu, ‘signe de la suma’
mes: ‘una dotzena part de l’any’, participi del verb metre, conjunció, possessiu

món: ‘conjunt de totes les coses creades; la Terra’
mon: possessiu

pèl: ‘vellositat’
pel: contracció de per el

què: pronom relatiu precedit de preposició, pronom interrogatiu, pronom exclamatiu, ‘quid d’una qüestió’
que: pronom relatiu no precedit de preposició, conjunció, adverbi i adjectiu quantitatiu

: verb saber
se: pronom feble

: adverbi afirmatiu, ‘afirmació’
si: pronom reflexiu o recíproc, conjunció, nota musical, ‘interior’

sòl: ‘superfície del terreny’
sol: astre, nota musical, ‘sense companyia’, verb soler, adverbi

són: verb ésser/ser
son: ‘acte o ganes de dormir’, possessiu, verb sonar (balear)

: verb tenir
te: pronom feble, ‘arbust’ i ‘infusió’, nom de la lletra t

ús: ‘acció d’usar’, verb usar (balear i alguerès)
us: pronom feble, nom de la lletra u en plural

vós: pronom fort
vos: pronom feble

Tingueu en compte que es conserva l’accent en plural dels mots següents: bénsdéuspèlsquèssís i sòls (però mansmons).

En canvi, segons l’Ortografia de l’IEC del 2016, no s’aplica l’accent diacrític en els compostos i derivats d’aquests mots, com ara: adeuadeu-siaumarededeupregadeurodamona contrapelrepelentresolsubsol, etc. Però sí que s’accentuen aquests mots quan porten guionetdéu-vos-guard (substantiu), mà-llargpèl-raspèl-roig, etc.

Per tant, desapareix l’accent de paraules que tradicionalment en duien i també dels seus derivats, tinguin el significat que tinguin. Per exemple: botadona (dones), foramoltmoranet (besnetrebesnet), ossec,
socvens (venen), ves…   

Font: Optimot