Etiqueta: Optimot

Verbs amb eix: conec o coneixo, lluu o llueix, acut o acudeix?

En aquesta entrada sobre recomanacions lingüístiques, us presentem alguns aspectes que cal tenir en compte per tal d’evitar errors habituals en les formes d’alguns verbs amb eix o sense aquesta partícula.

1. Conec o coneixo?

La primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs aparèixerconèixerdesconèixer i reconèixer són: aparecconecdesconec i reconec, respectivament.

A vegades, adoptant la conjugació d’altres verbs similars que acaben en –o en la primera persona del present d’indicatiu, com ara créixer (creixo),  merèixer (mereixo), néixer (neixo), etc., se senten les formes incorrectes *apareixo, *coneixo, *desconeixo i *reconeixo.

L’error també s’observa en altres formes verbals a part del present d’indicatiu, com ara en el present de subjuntiu (*coneixi, *coneixis) i l’imperfet de subjuntiu (*coneixés, *coneixessis). Les formes correctes són conec, conegui, coneguis, conegués i coneguessis, respectivament.

2. Lluu o llueix?

Totes dues formes del verb lluir són correctes, però tenen significats diferents.

Les formes sense l’increment –eix– (lluu, lluen, lluï…) s’usen quan lluir significa ‘aparèixer lluminós’. Per exemple: Els ulls del gat lluen en la foscor, Com lluen els estels!

recomanacions lingüístiques, verbs amb eix

En canvi, les formes amb l’increment –eix– (llueix, llueixen, llueixi…) s’usen quan lluir té els significats figurats següents:

1. ‘Mostrar’. Per exemple: No llueix tot el que sap, Tens un vestit preciós i no el llueixes.
2. ‘Tenir èxit’. Per exemple: En el moment de l’entrevista vull que t’hi llueixis.
3. ‘Fer-se notar’. Per exemple: El ram de flors del racó llueix molt.   

3. Acut o acudeix?

Alguns verbs de la tercera conjugació (acabats en –ir) es poden conjugar indistintament com servir o com dormir. Les persones primera singular (jo), segona singular (tu), tercera singular (ell/ella) i tercera plural (ells/elles) del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu tenen dues formes, l’una amb –eix– i l’altra sense.

Per tant, com que són correctes ambdues formes, amb -eix- i sense, són verbs purs i incoatius alhora. És el cas de: acudirarrupirbrunzirconsumirescollirmentirpercudir i presumir.

Exemples:

No se m’acut/se m’acudeix la solució per al problema.

Les abelles brunzen/brunzeixen.

Ja saps que no m’agrada com presums/presumeixes d’aquesta manera.

Font: Optimot

S’escriuen junts o separats? Alhora, almenys i potser

Aquesta setmana a recomanacions lingüístiques: si dubteu sobre la diferència entre alhora/a l’hora, almenys/al menys i potser/pot ser, en aquesta entrada us n’expliquem els usos perquè sapigueu quan s’han d’escriure junts o separats.

Alhora o a l’hora?

  • Alhora és un adverbi que significa «al mateix temps».

Cuinava i, alhora, mirava la tele. No m’estranya que es cremés el dinar.

No obstant això, l’expressió al temps que no és correcta per expressar simultaneïtat.

*Acomiaden treballadors al temps que els directius s’apugen el sou.

Acomiaden treballadors i, alhora/al mateix temps, els directius s’apugen el sou.

  • A l’hora és una construcció formada per la preposició a, l’article i el nom hora i té un significat literal.

Truca’m després de l’hora de sopar.

A l’hora de rentar els plats sempre desapareix.

Almenys o al menys?

  • Almenys és un adverbi i significa «si més no», «com a mínim», «pel cap baix».

Almenys me’n podries donar una mica, no?

Almenys en vam treure un empat, del partit d’ahir.

  • Al menys és una construcció formada per la contracció de la preposició a i l’article el i l’adverbi menys.

Li has anat a preguntar al menys indicat de tots.

També trobem aquesta construcció amb el significat de «el mínim possible”, tot i que hi ha alternatives d’ús més habitual.

Procurarem posar la música al menys forta possible.

Procurarem posar la música com més fluixa millor.

Procurarem posar la música tan fluixa com sigui possible.

Potser o pot ser?

  • L’adverbi potser es fa servir per expressar probabilitat i equival a possiblement, probablement.

Potser convindria que el traguessis a passejar.

junts o separats, recomanacions lingüístiques, alhora, potser, almenys

Potser encara no han arribat a casa i per això no contesten.

  • Pot ser està format per la tercera persona del singular del verb poder i la forma en infinitiu del verb ser.

Pot ser que suspengui l’examen perquè no he estudiat gaire.

Cal tenir en compte que l’adverbi potser no admet el verb en subjuntiu. En canvi, amb el verb poder sí que es pot fer servir el subjuntiu, precedit sempre de la conjunció que.

*Potser plogui demà. > Potser plourà demà./ Pot ser que plogui demà.

En un registre col·loquial, es fa servir la construcció potser que + subjuntiu per expressar un suggeriment. Per exemple:

Potser que afluixis!
Potser que fem un pensament…

Font: Optimot.

Com s’escriuen les dates en català correctament?

Us portem una nova entrada sobre recomanacions lingüístiques i avui hem decidit fixar-nos en com s’escriuen les dates en català.

Parlem del temps: les dates i altres expressions temporals

A l’hora de parlar sobre dates en català ens poden sorgir molts dubtes. Les escrivim amb números o lletres? És correcte «de 2005» o hauria de ser «del 2005»? Hem de dir «cap als anys noranta» o «cap els anys noranta»?

En aquesta entrada us resolem aquests dubtes i us detallem les convencions gràfiques existents per tal d’escriure les dates en català correctament.

Escriure la data completa

L’ordre habitual en català per escriure la data completa, per exemple en cartes, és dia, mes i any: el dia amb xifres, el mes amb lletres i l’any amb xifres completes. Els mesos s’escriuen en minúscula i l’any no ha de portar el punt del miler.

11 de setembre de 1714

Malgrat això, en un context internacional, les normes ISO (International Organization for Standardization) segueixen el criteri d’especificar primer els períodes de temps més llargs amb el format aaaa-mm-dd (és a dir, any-mes-dia). Per exemple: 2012-09-27. Només s’ha d’optar per aquest model en documents de caràcter científic o tècnic d’abast internacional.

La data abreviada

Si ens cal una forma abreujada per a formularis, gràfics, etc., podem escriure la data amb xifres. En aquest cas, el més habitual és separar les datacions amb punts sense espais, tot i que també es poden fer servir els guionets o la barra inclinada.

9.11.2015 o 9.11.15

9-11-2015 o 9-11-15

9/11/2015 o 9/11/15

En aquest cas, l’any es pot escriure sencer o només les dues últimes xifres, però no és correcte marcar-ho amb un apòstrof i es recomana afegir un 0 a les xifres inferiors a 10 per als dies i els mesos en la forma abreviada.

*L’any ’89.

06.05.1989

És correcte, també, escriure el mes amb xifres romanes.

20-V-92

dates en català, calendari, recomanacions lingüístiques

Dècades

Si es fa servir l’expressió «els anys …», «a la dècada dels anys…» o «a la dècada dels…», l’any s’escriu amb lletres.

Els anys seixanta.

A la dècada dels anys seixanta.

A la dècada dels seixanta.

Això no obstant, si fem servir l’expressió «a la dècada de + número de l’any», l’any s’escriu amb xifres.

A la dècada de 1960.

Dates assenyalades

Tot i que habitualment escriurem les dates amb xifres, quan parlem de dates assenyalades, pot ser que la tradició n’hagi consolidat l’escriptura amb lletres:

L’Onze de Setembre (en majúscules perquè és el nom propi per a la Diada)

Els nombres que s’apostrofen quan s’escriuen amb lletres, també s’apostrofen quan els escrivim amb xifres.

L’11-S

Preposicions a les dates

  • De o del davant de l’any

Hem de posar o no l’article el entre la preposició de i la xifra de l’any? Ambdues opcions són correctes, però per al llenguatge administratiu i jurídic es recomana la forma sense l’article i, en tot cas, els usos han de ser coherents al llarg d’un mateix text.

23 d’abril de 2017/ 23 d’abril del 2017

De 1936 a 1939/ del 1936 al 1939

  • Cap a i fins a

Davant de dates i altres expressions temporals amb cap i fins farem servir la preposició a:

Cap a 1980/ cap al 1980/ cap a l’any 1980

De 1789 fins a 1799/ Del 1789 fins al 1799

Abans o després de Crist

Les abreviatures en català corresponents a abans o després de Crist són aC i dC, sense punts. Els segles s’escriuen amb números romans i l’abreviatura corresponent és s.

s. V aC

Fonts: Optimot, ésAdir.

Quan hem d’escriure perquè o per què?

Encetem la sèrie sobre recomanacions lingüístiques aclarint els possibles dubtes sobre quan hem d’escriure perquè o per què. En aquesta entrada us n’expliquem els usos i les diferències i us donem estratègies per evitar confondre’ls.

Perquè

El perquè escrit junt pot funcionar com una conjunció o com un substantiu, però no el podem fer servir en oracions interrogatives. Com a conjunció pot tenir valor causal o final:

  • Conjunció amb valor causal (equival a ja que)

Hi vaig perquè m’agrada.

Ho he dit perquè volia saber com reaccionaries.

  • Conjunció amb valor final (equival a a fi queamb la finalitat que per tal que)

Els seus pares van venir perquè ella els ensenyés el pis nou.

Els va enviar el currículum perquè el tinguessin en compte en el procés de selecció.

  • Nom precedit d’article (el perquè). Equival a la raó o la causa.

No me’n va saber dir el perquè.

Em va dir que m’explicaria el perquè de la seva decisió en privat.

Per què

El per què separat es fa servir per introduir oracions interrogatives, ja siguin directes o indirectes i equival a per quina raó:

Per què em mires d’aquesta manera?

perquè o per què, recomanacions lingüístiques

Li vaig preguntar per què no havia avisat que faria tard.

També s’escriu separat quan funciona com un pronom relatiu i equival a pel qualper la qualpels quals o per les quals:

No saben el motiu per què es va enfadar. (pel qual)

Aquestes són les raons per què hauries d’anar a la universitat. (per les quals)

Per a què

En molts casos per a què té un significat similar al per què interrogatiu però amb un matís diferent:

—Per a què cuines tant de menjar? (amb quina finalitat)

—Perquè me’n sobri per a un altre àpat.

—Per què cuines tant de menjar? (per quina raó)

—Perquè no he calculat bé les quantitats de la recepta.

Un altre ús poc habitual de per a què és quan funciona com a pronom relatiu i equival a per al qualper a la qualper als quals o per a les quals:

L’empresa per a què treballo té un nou director general. (per a la qual)

El centre per a què demaneu accés té poques places. (per al qual)

No tenir per què + infinitiu

Aquesta construcció és poc genuïna en català i és recomanable substituir-la per d’altres com:

*No tens per què venir. > No cal que vinguis./ No has de venir per res.

Com + perquè

En català aquesta expressió no és correcta i s’ha de fer servir només perquè:

*Estic massa nerviós com perquè em surti bé l’examen. > Estic massa nerviós perquè em surti bé l’examen.

I ara, a posar-ho en pràctica!

Font: Optimot