Etiqueta: recomanacions de cinema

Roadtrip cinematogràfic cap. 5: cinema llatinoamericà

Després de passar per Rússia, canviem d’aires i ens n’anem de roadtrip per Llatinoamèrica. El cinema llatinoamericà és molt ric i complex, i ens ha costat triar un sol país, així que ens fixarem en el cinema de tota la regió mitjançant un tema en comú: pel·lícules de viatges. Així doncs, us oferim aquest recull de set road movies ambientades a Amèrica Llatina, perquè marxeu de viatge sense sortir de casa i us animeu a visitar nous racons del planeta!

 

1. Diarios de motocicleta (2004)

Comencem amb una pel·lícula de Walter Salles protagonitzada per Gael García Bernal i Rodrigo de la Serna Chevalier. En aquesta pel·lícula biogràfica recorrem Argentina, Xile, Perú, Colòmbia i Veneçuela guiats per Che Guevara i Alberto Granado. Els dos joves amics emprenen un viatge des de Buenos Aires en moto amb l’objectiu de conèixer el continent. Aquest viatge els portarà a recórrer pobles i regions que desconeixien, i gràcies a això prendran consciència de les injustícies i les marcades diferències entre classes socials que encara afecten la regió. La pel·lícula es basa en les notes de viatge que el Che va escriure entre 1951 i 1952.

 

2. Y tu mamá también (2001)

Gael García Bernal també protagonitza, juntament amb Diego Luna i Maribel Verdú, aquest clàssic del cinema llatinoamericà. Luisa és una dona espanyola deprimida que se’n va de viatge a la costa de Mèxic amb dos adolescents mexicans, Tenoch i Julio. Durant tot el viatge veiem com, a poc a poc, les tensions i els conflictes entre els dos adolescents s’acumulen i el viatge els acaba canviant la vida. Aquesta pel·lícula està dirigida per Alfonso Cuarón, que recentment va guanyar el seu segon Oscar al millor director per Roma, pel·lícula ambientada al Mèxic dels anys 70 i que també val molt la pena veure.

 

3. Qué tan lejos (2006)

Aquesta pel·lícula equatoriana, primer llargmetratge de Tania Hermida, narra el viatge d’Esperanza (Tania Martínez), una turista espanyola, i Tristeza (Cecilia Vallejo), una estudiant equatoriana. Les dues dones es coneixen per casualitat en un autobús en direcció a Cuenca, ciutat que volen visitar per motius diferents. A causa d’una vaga nacional no poden continuar el trajecte, així que emprenen un viatge alternatiu en què faran noves amistats i es retrobaran amb elles mateixes. Aquesta pel·lícula es va rodar en vuit províncies equatorianes diferents, i mostra la varietat i la bellesa dels diversos paisatges i pobles del país.

 

4. El abrazo de la serpiente (2015)

A El abrazo de la serpiente, de Ciro Guerra, ens endinsem de ple en l’Amazones sota el guiatge de Karamakate, xaman i últim supervivent del seu poble. La pel·lícula mostra com, en dues ocasions (1909 i 1940), Karamakate acompanya dos científics a la recerca de la yakruna, una planta sagrada. La pel·lícula mostra imatges exuberants de l’Amazones, però també adreça els conflictes que l’afecten, com ara la destrucció de la selva i els desplaçaments forçats dels pobles originaris, temes més actuals que mai.

Convé destacar que El abrazo de la serpiente és la primera pel·lícula colombiana nominada a un Oscar i ha estat aclamada per la crítica internacionalment. Si en voleu saber més, us recomanem llegir aquesta entrevista amb els dos actors que interpreten Karamakate.

 

5. La sal de la Tierra (2014)

Aquest documental explora la vida i l’obra del fotògraf brasiler Sebastião Salgado. La pel·lícula no només se centra en Brasil (Salgado, al llarg de 40 anys de trajectòria professional, ha fotografiat tot el planeta), però el país sí que hi té una importància especial. Entre les imatges de Brasil que podem veure-hi, destaquen algunes de les fotografies més conegudes de Salgado, com ara les del reportatge que va fer a les mines d’or de Serra Pelada. També coneixerem un dels projectes més recents del fotògraf, Genesis, homenatge al planeta i a la natura salvatge que encara hi resisteix. Actualment, Salgado encapçala una iniciativa per recuperar i conservar l’Amazones i hi ha centrat els seus últims treballs fotogràfics. Podeu veure’n una mostra a Voces de la Amazonia.

 

6. Central do Brasil (1998)

Continuem a Brasil amb aquest clàssic del cinema llatinoamericà dirigit per Walter Salles. A Central do Brasil coneixem la Dora (interpretada magistralment per Fernanda Montenegro), una mestra retirada que es dedica a escriure les cartes que li dicten analfabets a l’estació central de Rio de Janeiro. Dora és una dona freda i distant, però un dia tot canvia: una de les seves clientes mor atropellada i el seu fill petit es queda tot sol a l’estació. En conflicte amb el seu egoisme i distanciament inicial, Dora decideix començar un viatge a través de Brasil amb el nen per reunir-lo amb el seu pare, que viu en una província llunyana.

 

7. 180° South (2010)

Finalment, visitarem alguns dels paisatges més espectaculars de Llatinoamèrica gràcies al surfista i fotògraf estatunidenc Jeff Johnson. En aquest documental, Johnson emprèn un viatge per mar des de Seattle cap a la Patagònia, passant per l’illa de Pasqua i altres indrets impressionants. Si us agraden els esports d’aventura i la natura, no us el podeu perdre!

 


Us ve de gust veure més cinema llatinoamericà? Consulteu aquest llistat de 30 pel·lícules llatinoamericanes imprescindibles! I si voleu continuar coneixent la regió, podeu fer-ho llegint algun dels llibres que recomana el periodista Jon Lee Anderson.

Necessiteu fer una traducció al castellà de Mèxic o al d’Argentina? O potser al portuguès de Brasil? Recordeu que ens adaptem al màxim a les vostres necessitats, així que ens podeu indicar quina variant lingüística necessiteu. Poseu-vos en contacte amb nosaltres i us ajudarem a aconseguir la traducció que voleu!

 

 

 

Roadtrip cinematogràfic cap. 4: cinema rus

Una setmana més continuem el nostre viatge a través del cinema. Si l’escala anterior va ser a França, avui arribem a Rússia. A Ampersand som grans admiradors de la cultura russa i, per descomptat, el cinema rus no n’és l’excepció.

La influència de Hollywood sovint ens fa oblidar que hi ha vida més enllà de les seves fronteres. Tanmateix Rússia (o en el seu moment la Unió Soviètica) ha fet contribucions cabdals al cinema. Tot seguit us expliquem quines són les pel·lícules russes i soviètiques que trobem imprescindibles.

Alguns clàssics del cinema soviètic

cinema ruscinema ruscinema rus

Per començar proposem una pel·lícula que fins i tot ha estat considerada la millor de la història del cinema: Bronenóssets Potiomkin (El cuirassat Potemkin, 1925), de Serguei Eisenstein. Basat en fets reals, aquest drama històric narra el motí dels mariners del cuirassat Potemkin i la revolta que això provoca a la ciutat d’Odessa. L’escena de les escales (que podeu veure aquí) és una de les més conegudes i homenatjades del cinema.

La segona recomanació és un drama bèl·lic: Letiat juravli (Les grues volen, 1957), de Mikhaïl Kalazotov. Premiada amb la Palma d’Or del Festival de Cannes el 1958, explica la història de Borís i Verònica, una parella d’enamorats que es veuen obligats a separar-se en esclatar la Segona Guerra Mundial. La pel·lícula mostra com aquesta guerra va afectar durament la societat soviètica. La podeu veure en castellà amb el títol Cuando pasan las cigüeñas. Sí, ja sabem que les grues i les cigonyes no són el mateix ocell, però la traducció no és una ciència exacta!

Convé destacar un altre clàssic del cinema soviètic, també premiat al Festival de Cannes (en aquest cas amb el Premi Especial del Jurat), que és Solaris (1972). Dirigida per Andrei Tarkovski, Solaris és un drama de ciència ficció basat en la novel·la de l’escriptor polonès Stanislaw Lem. Un psicòleg és enviat al planeta Solaris per descobrir què els ha passat als científics de l’estació que hi ha instal·lada. Allí es trobarà atrapat en una realitat paral·lela. Preciosa reflexió filosòfica sobre la comunicació i les relacions humanes.

Grans pel·lícules del cinema rus

Cinema ruscinema rus

La primera pel·lícula posterior a la Unió Soviètica que us recomanem és Utomliónnie sólntsem (Cansats pel sol, 1994). Un coronel de l’exèrcit rus passa tranquil·lament l’estiu amb la família quan rep la visita inesperada d’un vell conegut. Aviat descobreix les intencions que amaga. Estrenada amb el títol Cremat pel sol,  aquest film de Nikita Mikhalkov és una denúncia de les purgues estalinistes. Va rebre diversos premis, com el Gran Premi del Festival de Cannes i l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

A continuació, podem recomanar Russki Covtxeg (L’arca russa, 2002), d’Aleksandr Sokúrov. Rodada en una única seqüència de més de 90 minuts al Palau d’Hivern de Sant Petersburg (avui dia, el museu Ermitage), ens porta a fer un recorregut per 300 anys de la història de Rússia. Sens dubte, una de les pel·lícules russes més especials d’aquest segle.

Un dels directors més destacats dels últims anys és Andrei Zviagintsev. Si bé totes les seves obres són recomanables, ens ha agradat sobretot Leviatan (2014). En un poblet de la costa del mar de Barentsz, en Kolia haurà de lluitar contra l’alcalde, que pretén apropiar-se del seu terreny. Segurament un dels futurs clàssics del cinema rus. El podeu veure aquí.

I per acabar…

cinema rusCom que no sempre tenim ganes de veure pel·lícules profundes, volem parlar-vos d’una comèdia soviètica: Ironia sudbí ili s liogkim parom (La ironia del destí o gaudeixi del seu bany, 1975), d’Eldar Riazànov. Aquest títol té l’honor de ser una de les pel·lícules més vistes del cinema soviètic… de la nit de cap d’any. Després de passar el cap d’any bevent amb els amics en una sauna, en Ievgueni acaba en un avió rumb a Leningrad. Creu que encara és a Moscou, en un carrer igual que el seu i un edifici igual que el seu on tenen lloc tot d’embolics.

Tampoc volem oblidar-nos dels nens, així que per concloure us deixem en darrer lloc un curtmetratge d’animació: Iogik v tumane (L’eriçó a la boira, 1975), de Iuri Norxtein, basat en un conte de Serguei Kozlov. L’any 2003 va ser considerada la millor pel·lícula d’animació de tots els temps al Festival d’Animació de Laputa, al Japó. No patiu per no entendre-la: està subtitulada en castellà!

Si aquesta selecció us ha fet venir ganes de veure més pel·lícules russes, al web de Russia Beyond us en recomanen 100. Però si el que us ve de gust és anar a Rússia, podeu consultar la nostra guia de rus per a viatgers.

I si ja heu tornat a la feina i necessiteu una traducció del rus o d’algun altre idioma, poseu-vos en contacte amb nosaltres. Us farem un pressupost sense compromís.

Roadtrip cinematogràfic cap. 3: cinema francès

Després de passar per Orient tornem a Europa perquè a la nostra llista no hi pot faltar el cinema francès, i no se’ns acut res millor que un viatge per carretera per conèixer el país. Vins, formatges, postres, camps de lavanda, la imponent costa atlàntica… Per això us proposem viatjar des del sofà amb el cinema, tant cinema francès com ambientat a França. Es tracta d’una selecció espontània sense cap més pretensió que sigui cinema fresc, d’estiu.

Cinema francès: Paris, mon amour

Comencem per la capital. Si hi ha un lloc on s’han ambientat multitud de pel·lícules, aquest és París.cinema francès I si hi ha una pel·lícula francesa d’aquest segle on la ciutat sigui gairebé tan protagonista com els seus actors aquesta és Le fabuleux destin d’Amélie Poulain (Amélie)D’una bellesa estètica encisadora, Amélie ens passeja pels carrers empedrats de Montmartre tot buscant un home misteriós. Una altra manera de conèixer un París fabulós és acompanyats de Woody Allen i la seva pel·lícula Midnight in Paris. No és cinema francès, però té cabuda en aquesta selecció. De fet, ens ha fet recordar Paris-Manhattan (París-Manhattan), de la directora Sophie Lelluche. Una comèdia per passar una bona estona.

Jolie campagne!

França és molt més que París, o sigui que ens allunyem una mica de la capital per gaudir dels magnífics paisatges de Val-d’Oise a Médecin de campagne (Un doctor al camp). Val a dir, però, que l’escenari bucòlic per excel·lència del cinema francès és a la Provença. Fins i tot ho afegim al títol com a reclam: Le fils de l’épicier (Un estiu a la Provença). Hollywood també se n’ha aprofitat i hi ha situat algunes històries de «tornar a començar» com A Good Year (Un bon any) o French Kiss.

L'ArnacoeurEns quedem en aquesta part del país, però canviem totalment d’escenari i anem a Marsella en Taxi (l’original, eh?). I si busqueu un ambient més luxós podem passar per la Costa Blava amb L’Arnacoeur (Els seductors). El títol inclou un joc de paraules amb estafador (arnaqueur) i cor (coeur). Us podeu imaginar fàcilment la trama. Les illes troben el seu propi espai en aquesta selecció amb l’intimista Au cul du loup (Una casa a Còrsega).

Canviem de gènere. Si us ve de gust un documental us recomanen Être et avoir (Ser i tenir), que mostra la vida en una escola rural unitària al bell mig de França. A Saint-Étienne-sur-Usson, concretament, un poblet de muntanya.

Paris dessiné

Tampoc no ens oblidem de la canalla. El cinema francès té un bon grapat de pel·lícules de dibuixos animats ambientades a París, com ara Ratatouille o Ballerina. Hem volgut deixar per al final Disney i The Hunchback of Notre Dame (El geperut de Notre-Dame). Desitgem que la Nostra Senyora de París sigui restaurada aviat i puguem visitar-la més enllà d’una pantalla de cinema.

cinema francès

Si, a més de veure pel·lícules franceses, necessites una traducció de francès, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres perquè et preparem un pressupost a mida.

Roadtrip cinematogràfic cap. 2: cinema xinès

A Ampersand som molt fans de la Xina, ja ho sabeu. I també deveu saber que a l’estiu ens agrada «viatjar» a altres països a través de temes concrets. En altres anys hem tocat la gastronomia xinesa i us hem ofert un vocabulari de supervivència per a viatgers, i aquest any us volem parlar del cinema xinès.

Així, doncs, després de parlar sobre el cinema alemany a l’entrada anterior, marxem cap a l’est i fem parada a la Xina. Segur que coneixeu alguns dels directors més famosos del cinema xinès, com ara Zhang Yimou, Chen Kaige, Wong Kar-Wai o Ang Lee. Avui, doncs, us parlarem de les nostres pel·lícules xineses preferides, incloent una gran pel·lícula filmada a la Xina per Bertolucci.

Cinema xinès - El último emperador
El último emperador

El último emperador (1987)

Comencem amb aquesta magnífica pel·lícula de Bernardo Bertolucci. Protagonitzada per John Lone i Joan Chen, El último emperador descriu el final de la dinastia Qing, la darrera dinastia xinesa. Es va rodar a la Ciutat Prohibida de Pequín, en un escenari magnífic, i incorpora una banda sonora original de luxe composta per Ryuichi Sakamoto, David Byrne i Cong Su. No us ha d’estranyar, doncs, que guanyés 9 Oscars l’any 1987, incloent el de Millor Pel·lícula, Millor Director i Millor Música.

La linterna roja (1991)

Aquest és un dels primers productes del tàndem Zhang Yimou (director) – Gong Li (actriu) que van arribar a casa nostra. A La linterna roja, basada en una novel·la del conegut autor Su Tong, Gong Li és una noia de 19 anys que fan casar amb un home de 50 anys que ja té… 3 dones. Així, doncs, en aquesta història veiem la rivalitat que hi havia entre dones d’un mateix senyor a la Xina de principis del segle XX i la vida que es feia a les cases de les classes socials amb més recursos.

Adiós a mi concubina (1993)

Chen Kaige és un altre dels directors més coneguts de la Xina. Amb Adiós a mi concubina, Chen ens porta al món de l’opera xinesa al Pequín de 1925. En aquella època, tots els personatges, fins i tot els femenins, els representaven homes. Aquesta història, doncs, ens parla dels nois que han de fer aquests personatges femenins. La pel·lícula va tenir una bona acollida a Europa i va guanyar la Palma d’Or de Cannes l’any 1993.

Cinema xinès - Adiós a mi concubina
Adiós a mi concubina

¡Vivir! (1994)

A ¡Vivir!, pel·lícula de Zhang Yimou, amb l’actuació de Gong Li i basada en la novel·la homònima de Yu Hua, veiem l’evolució d’una família des de la dècada de 1940 fins a la de 1970: la fundació de la república popular, les èpoques de la fam, el Gran Salt Endavant… En definitiva, en aquesta obra mestra del cinema xinès hi trobareu condensada una bona part de la història de la Xina.

La ducha (1999)

La ducha, dirigida per Zhang Yang, ens porta a una Xina que està desapareixent, la dels antics barris de les ciutats grans. En aquest cas, el director ens porta a uns banys públics de Pequín on veurem la vida de barri i l’activitat que hi ha en instal·lacions com aquestes. Al mateix temps, veurem com tradició i modernitat es contraposen entre l’amo dels banys i el seu fill gran. Tendra i íntima, val molt la pena.

La ducha

Tigre y dragón (2000)

Amb Tigre y dragón Ang Lee, director taiwanès, recupera un dels gèneres més populars del cinema xinès: les històries d’arts marcials. En aquest cas, Lee compta amb l’actuació d’un actor i una actriu molt coneguts: Chow Yun-Fat i Michelle Yeoh. Es tracta d’una pel·lícula molt completa, amb uns efectes especials que us faran oblidar les pel·lícules antigues de guerres i espadatxins. Per altra banda, si voleu conèixer més pel·lícules d’Ang Lee, proveu Beber, comer, amar, on el menjar xinès té un gran protagonisme.

Memorias de China (2004)

A Memorias de China Un noi atropella un gosset, i la noia sorda que n’és la propietària li clava un bon cop al cap. Sembla un inici de pel·lícula una mica estrany, però a partir d’aquí el director Xiao Jiang ens porta enrere per descobrir la relació que hi ha entre tots dos. Així mateix, sabrem per què la noia és sorda, i tot això ho veurem des de la Xina rural, un entorn que té una àmplia representació en el cinema xinès.

Regreso a casa (2014)

Una vegada més, la col·laboració entre Zhang Yimou i Gong Li ens porta una pel·lícula impecable: Regreso a casa. En aquesta ocasió, el marit de la Gong Li, ja gran, torna a casa després de passar anys en un camp de reeducació. Quan torna, però, ella ja no està en les millors condicions. Una mostra actual de cinema xinès, que fa pensar en la vellesa i en tot el que, de joves, donem per fet. Proveu el tràiler que teniu a continuació.

 

10 Years (2015)

Amb aquesta pel·lícula trenquem la línia de pel·lícules xineses que observen la realitat i que havíem traçat fins ara en aquesta llista. 10 Years, filmada a Hong Kong l’any 2015, reflecteix a través de cinc històries com pot ser aquesta ciutat l’any 2025, quan la censura i el sistema xinès s’hi hagi imposat al 100%. Alguns diuen que és una distopia, però altres diuen que és un futur que pot ser real. De moment, ja ha guanyat la 35a edició dels Hong Kong Film Awards i ha estat censurada a la Xina.

The Wandering Earth (2019)

Finalment, tanquem la llista amb un tema de moda: la ciència ficció xinesa. The Wandering Earth es basa en un relat de l’autor Cixin Liu, de qui segurament coneixeu El problema de los tres cuerpos, que s’ha venut com els xurros en diversos idiomes. En aquest cas, el sol s’expandeix i el projecte «Terra errant» intenta portar la Terra fora del Sistema Solar per garantir la supervivència de la humanitat, tot i que el camí estarà ple d’obstacles. Prepareu-vos per a una bona dosi d’efectes especials i una història de ciència ficció «amb característiques xineses». La trobareu a Netflix.

Vull saber més coses sobre el cinema xinès!

Si heu arribat fins aquí a baix i us heu quedat amb ganes de saber més coses sobre el cinema xinès, podeu fer una ullada a plataformes com ara Filmin o Netflix, però també podeu visitar aquesta llista de filmaffinity sobre pel·lícules xineses. Si voleu un coneixement més enciclopèdic, us recomanem que us llegiu el llibre Historia del cine chino, de Ricard Planas, un llibre que podeu llegir tal qual o fer servir com a obra de consulta de pel·lícules concretes.

Per cert: si mentre mireu pel·lícules us adoneu que necessiteu una traducció del xinès o d’alguna altra llengua, no dubteu a trucar-nos o escriure’ns i us farem un pressupost a la vostra mida.

 

 

Fotografia destacada: Gong Li (Alt Film Guide).

Roadtrip cinematogràfic cap. 1: cinema alemany

Com ja és tradició a Ampersand Traduccions, a l’estiu marxem de viatge virtual gràcies a diversos aspectes de la cultura i les tradicions de cada país. Després de viatjar a través de la llengua, la literatura i la gastronomia, aquest estiu anem de roadtrip cinematogràfic. Us hi apunteu?

En aquest primer capítol, us presentem una selecció (del tot arbitrària, sí) d’algunes pel·lícules del cinema alemany que ens agraden per diversos motius. Algunes s’han guanyat un lloc a la nostra llista per ser precursores i revolucionàries en el seus gèneres, d’altres per ser representants indispensables d’un capítol de la història i d’altres, simplement, perquè ens semblen boniques o colpidores.

Vet aquí la nostra llista de pel·lícules emblemàtiques del cinema alemany a càrrec de les Amigues d’en Jeroni, és clar.

Film scene by Alexander IRL
Achtung Aufnahme!

Nosferatu, Eine Symphonie des Grauens (Nosferatu), F.W. Murnau, 1922

Nosferatu és un dels clàssics indiscutibles del gènere de terror i, segurament, un dels títols més mítics del cinema mut. Us garantim que aquesta adaptació de la novel·la Dràcula de Bram Stoker us deixarà garratibats.

Un apunt curiós: la vídua de Stoker va denunciar els creadors perquè es volien estalviar els drets d’autor. La projecció de la pel·lícula es va haver d’aturar i se’n van destruir la majoria de còpies existents.

Nosferatu, Murnau, cinema alemany
Posa els pèls de punta, oi?

Si voleu indagar més sobre el cinema alemany de principis del segle XX, no us perdeu Das Cabinet des Dr. Caligari (Robert Wiene, 1920), Metropolis (Fritz Lang, 1927) i M (Fritz Lang, 1931).

Die Blechtrommel (El timbal de llauna), Volker Schlöndorff, 1979

Die Blechtrommel, el timbal de llauna, Günter Grass, Volker SchlöndorffBasada en la novel·la homònima del premi Nobel de literatura Günter Grass, aquesta crua i commovedora pel·lícula es troba a cavall del realisme i la fantasia. Aquell any va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i la Palma d’Or al Festival de Cannes.

El protagonista és l’Oskar, un nen nascut a Danzig el 1924, on el nazisme ja feia acte de presència. Als tres anys, la seva mare li regala un timbal i ja no se’n vol desprendre. Des d’aleshores, i veient la bogeria del món en vigílies de la Segona Guerra Mundial, decideix que no vol créixer més.

Das Boot (El Submarí), Wolfgang Petersen, 1981

Òbviament, la Segona Guerra Mundial és un tema cabdal per al cinema alemany. Aquest cop des del gènere bèl·lic, us recomanem Das Boot, que narra la història de la tripulació del submarí U 96 i les condicions extremes que havien de suportar, sempre sota l’amenaça constant de les bombes enemigues.

Recentment, s’ha estrenat una nova sèrie inspirada en aquesta pel·lícula nominada a l’Oscar i en la novel·la d’èxit de Lothar-Günther Buchheim.

das boot, 1981, El submarí
Una escena de la claustrofòbica Das Boot

Sobre la Segona Guerra Mundial també val la pena veure Der Untergang (Oliver Hirschbiegel, 2004), que relata els últims dies de Hitler al seu búnquer abans de suicidar-se, i Sophie Scholl – Die letzten Tage (Marc Rothemund, 2005), la història d’una activista de la Rosa Blanca, un grup clandestí de la resistència antinazi.

Der Himmel über Berlin (Cel sobre Berlín), Wim Wenders, 1987

cinema alemany, Wim Wenders, Der Himmel über Berlin, Wings of Desire, Cel sobre Berlín

Aquesta pel·lícula de culte del cinema alemany dels anys 80 explica la història commovedora de dos àngels que observen la vida quotidiana dels berlinesos de la postguerra. Un dels àngels, interpretat per Bruno Ganz, s’enamora d’una trapezista melancòlica i sent el desig de convertir-se en humà.

Veureu que les escenes on apareixen els àngels són en blanc i negre i les dels humans en color. I més detalls curiosos: sentireu música d’en Nick Cave i veureu en Peter Falk, àlies Colombo, fent d’ell mateix com un àngel que també ha renunciat a la immortalitat.

Gegen die Wand (Contra la pared), Fatih Akin, 2004

Gegen die Wand, Contra la pared, Head-on

Gegen die Wand és un drama romàntic sobre dos alemanys d’origen turc que es coneixen en situacions desesperades: d’una banda, en Cahit ha perdut la seva dona i ofega les penes amb drogues i alcohol i, d’altra banda, la Sibel fuig de la seva família turca conservadora fingint un intent de suïcidi. Aleshores, es coneixen en una clínica psiquiàtrica i decideixen casar-se per conveniència. I, és clar, com en totes les pel·lícules romàntiques, acaba sorgint una història d’amor, en aquest cas més aviat turbulenta.

Va rebre el premi Os d’Or a la millor pel·lícula a la Berlinale i un Goya a la millor pel·lícula europea, entre d’altres premis i nominacions.

Das Leben der Anderen (La vida dels altres), Florian Henckel von Donnersmarck, 2006

cinema alemany, pel·lícules alemanyes, Das Leben der Anderen, La vida dels altres, The Lives of Others

Pel·lícula guanyadora de l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 2006. És un thriller polític sobre espies ambientat al Berlín de l’RDA durant la Guerra Freda. El protagonista és un capità de l’Stasi que espia dia i nit el que passa al pis d’una cèlebre parella berlinesa. Per aquest motiu, i per la seva soledat extrema, acaba empatitzant amb ells.

Altres pel·lícules que tracten el tema de les dues Alemanyes, el comunisme i la reunificació són Das schweigende Klassenzimmer (Lars Kraume, 2018) i la divertida Good Bye Lenin! (Wolfgang Becker, 2003), amb la qual Daniel Brühl va saltar a la fama.

Das weiße Band  (La cinta blanca), Michael Haneke, 2009

Haneke, the white ribbon, das weisse band

Sí, d’acord. Michael Haneke és austríac. Però hem volgut fer lloc a la nostra llista per a aquest brillant drama d’època en blanc i negre ambientat als anys previs a la Primera Guerra Mundial. En un petit poblet del nord d’Alemanya, on un pastor protestant imparteix una estricta disciplina als nens, hi comencen a passar fets estranys… Us avisem que aquesta pel·lícula pot remoure consciències.

Film guanyador de la Palma d’Or a la millor pel·lícula del Festival de Cannes (2009), entre altres premis i nominacions.

Victoria (Sebastian Schipper, 2015)

Victoria, Laia Costa,
© Adopt Films

Victoria encapçala una categoria creada especialment per a l’ocasió i que titularem: «Thrillers alemanys trepidants de joves en problemes». La Victoria s’acaba de mudar a Berlín i coneix un grup de nois que li volen ensenyar la ciutat. La nit tot just comença i la Victoria no intueix el desenllaç que l’espera. El més impactant d’aquest film, a part de la interpretació de la Laia Costa, és que es va rodar en un únic pla seqüència.

A la nostra categoria ad hoc també hi caben altres llargmetratges de denúncia social amb joves protagonistes com Die Welle (Dennis Gansel, 2008), Das Experiment (Oliver Hirschbiegel, 2001), Die fetten Jahre sind vorbei (Hans Weingartner, 2004) i Lola rennt (Tom Tykwer, 1998).

Das Experiment, Moritz Bleibtreau
Moritz Bleibtreau a Das Experiment

Toni Erdmann (Maren Ade, 2016)

Per acabar amb un somriure, us recomanem aquesta comèdia dramàtica delirant sobre la vida, la família, la feina i el capitalisme. Dirigida per l’alemanya Maren Ade (per fi, una directora!), relata la relació d’un pare i d’una filla des d’un punt de vista molt peculiar. Si més no, no us deixarà indiferents.

Es va endur el premi FIPRESCI del Festival de Cannes el 2016.

I fins aquí les nostres recomanacions de cinema alemany. Esperem que us agradin i que ens deixeu comentaris amb les vostres pel·lícules preferides!

A la propera parada del nostre roadtrip cinematogràfic canviem totalment d’aires i marxem a la Xina. Agafeu-vos fort.

Mentrestant, si necessiteu traduccions de l’alemany o a qualsevol altra llengua, no dubteu a demanar-nos un pressupost sense compromís.

Auf Wiedersehen!


Foto destacada: fotograma del film Der Himmel über Berlin