Etiqueta: nova ortografia

Normativa catalana: ja apliqueu els canvis?

«En capítols anteriors» us hem parlat d’alguns dels canvis més destacats de la darrera reforma de la normativa catalana (2016). La magnitud de la reforma és tal que és molt difícil, per no dir impossible, repassar-la tota des d’aquest humil blog. Per aquest motiu havíem optat per oferir-vos informació sobre els aspectes més destacats d’aquesta àmplia reforma.

Ara bé, alguns d’aquests aspectes són molt visibles, i hem detectat que la informació no ha arribat a una part del públic general. Una mostra en són les trucades d’alguns clients nostres queixant-se que ens hem deixat un accent en alguna de les feines que els enviem. Per aquest motiu, hem decidit fer-vos cinc cèntims d’aquests canvis que ja apliquem a les nostres traduccions i que us poden sorprendre.

Normativa catalana

Canvis? Quins canvis?

La desaparició d’un gran nombre d’accents diacrítics és, sense cap dubte, l’aspecte més destacat d’aquesta renovació de la normativa catalana. De fet, és un tema que, encara ara, provoca rebuig en determinats sectors. No obstant això, hi ha altres aspectes que també convé destacar i, sobretot, aplicar. Tot seguit destaquem els que poden ser més evidents, tant pel que fa a l’ortografia com a la gramàtica:

  • Desaparició d’un gran nombre d’accents diacrítics. Segurament, el més evident és l’absència d’accent en paraules com soc, dona o adeu. Només en queden 15, i teniu la informació completa en aquesta entrada del nostre blog.
  • Canvis en l’apostrofació de determinades paraules. Ja podem apostrofar paraules com anormalitat. Teniu més informació en aquesta entrada que us vam preparar.
  • en + infinitiu / al + infinitiu. Fins ara calia utilitzar la primera forma, però ara ja s’accepta la segona. Teniu més informació en aquesta fitxa de l’Optimot.
  • Alternança en/a davant d’oracions d’infinitiu. Amb la nova gramàtica, les dues preposicions són correctes, tot i que en registres formals es prefereix l’ús de a. Trobareu més informació en aquesta fitxa de l’Optimot.
  • (No) canvi de preposicions davant d’infinitiu. Fins ara, les expressions com ara: El mètode es basa en actuar no eren acceptades, i calia canviar la preposició: El mètode es basa a actuar. Amb la nova gramàtica, ja no és necessari fer el canvi.
  • Canvis en les combinacions de pronoms febles. En els casos del tipus: Dona-li la tovallola a l’Anna = Dona-la-hi, ja podem utilitzar la forma Dona-l’hi. De tot manera, la forma no abreujada continua essent vàlida i es reserva per als registres més formals (més informació a l’Optimot). També s’accepta ho en casos en què, fins ara, calia utilitzar el. Exemple: és el degà o no ho és? / és el degà o no l’és?
  • Expressió de l’hora. Fins ara calia fer servir expressions com un quart de set. Ara s’accepten també les variants com les sis i quart, tot i que amb certs matisos.

Aquests són tots els canvis de la normativa catalana?

No. Aquests són els canvis de la normativa catalana que més ens han cridat l’atenció, però n’hi ha moltíssims més. Només us direm que la nova ortografia té 232 pàgines, i la nova gramàtica en té més de 1.400. Entendreu, doncs, que no entrem a comentar tots els canvis amb detalls. De tota manera, com podeu veure, la majoria d’aquests canvis impliquen l’ampliació de casos acceptats, més que no pas una retallada. Per aquest motiu, és possible que alguns professionals abracin les noves tendències i que d’altres mantinguin l’ús de les antigues. Cal destacar que totes dues opcions són correctes.

Si voleu ampliar una mica la informació per acabar-vos de fer una idea dels canvis, podeu consultar el resum que va preparar Albert Pla Nualart, cap lingüístic del diari Ara. També trobareu informació a l’Optimot, a la secció dedicada a la nova gramàtica. I si no sabeu què és l’Optimot, llegiu-vos la nostra entrada sobre aquest fantàstic recurs.

En resum, doncs, a Ampersand us oferim traduccions amb la qualitat habitual, tot i que, en un moment donat, us pugui sorprendre algun aspecte que ha canviat amb la reforma. No dubteu a demanar-nos pressupost o informació per a projectes concrets.

 

Usos de l’apòstrof: apostrofem o no apostrofem?

En aquesta nova entrada de recomanacions lingüístiques parlem de l’apòstrof, el signe ortogràfic que es fa servir en català i en altres llengües per marcar l’elisió d’alguna lletra i que consisteix en una coma volada (  ).

Què és l’apòstrof?

Per norma general, en català les formes de l’article definit (el, la) es converteixen en l’ davant de paraules que comencen en vocal o hac muda seguida de vocal (l’avió, l’ham, l’helicòpter, l’estació). També es pot apostrofar la preposició de (d’acció, d’acord, d’òxid) i els pronoms. Tanmateix, en aquesta entrada parlarem de l’article definit i de la preposició de.

L’ús de l’apòstrof amb l’article definit i la preposició de

Com en tota norma, hi ha un seguit d’excepcions i casos a banda de la norma general sobre l’ús de l’apòstrof que cal esmentar:

  1. Els mots femenins que comencen per u àtones (que no formen part d’una sílaba tònica), amb hac o sense, no apostrofen l’article la:

la universitat, la humanitat, la història, la institució

2. Tampoc s’apostrofa l’article la davant de paraules compostes com les següents, perquè l’accent del primer element és secundari:

la infraestructura, la intercontinental, la ultradreta

3. No s’apostrofa quan el so representat per i o u en aquestes paraules no és vocàlic, sinó amb valor semivocàlic ([j] o [w], respectivament):

el iode, el iogurt, el uombat, el iugoslau, de Huelva, el Iemen, la hiena

4. S’escriu la, sense apostrofar, en aquests tres casos: la ira, la host i la una (referit a l’hora). Tampoc s’apostrofa davant del nom de les lletres (la e, la u, de efa) ni en el cas del topònim neerlandès la Haia.

5. Davant manlleus començats per hac, no s’apostrofa si és aspiradael hawaià, la Helen. S’apostrofa si és hac muda: l’haixix, d’handbol, l’hoquei.

6. Manlleus començats per s seguida de consonant (es pronuncia precedida d’una e de suport): no s’apostrofa l’article femení la ni la preposició de, però sí l’article masculí:

la Scala de Milàde Stalinl’Sporting, l’striptease, la República Democràtica de Sri Lanka

l'apòstrof, apòstrof, apostrof, recomanacions llingüístiques, L'apòstrof

Canvis en la normativa

L’Ortografia catalana de l’IEC de l’any 2016 presenta un canvi respecte de la normativa anterior: abans l’article femení la no s’apostrofava davant de mots formats amb el prefix negatiu a-. S’escrivia, per exemple, la anormalitat per evitar la confusió entre l’anormalitat i la normalitat. La nova normativa considera que la representació gràfica d’aquests mots ja evita l’ambigüitat i que en la llengua oral, on si que hi podria haver confusió, ja es fa la distinció i es pronuncia l’article sencer, si cal. Per tant, mots com els següents ara s’han d’apostrofar:

l’anormalitatl’asèpsial’asimetrial’amoralitat.

Apostrofació davant de sigles i acrònims

L’apostrofació davant de sigles i acrònims és diferent en funció de la seva pronunciació:

  • Pronunciació sil·làbica: es llegeixen com qualsevol altra paraula i s’apostrofen o no d’acord amb les regles generals d’apostrofació dels mots sencers: l’INCAVIl’UCIl’UNICEFd’IVA, la UEFA.
  • Pronunciació lletra per lletra: si la sigla comença amb vocal, també es fa servir l’apòstrof d’acord amb la regla general, però si comença per àtona, no (la UdL, la ITV). Compte també si el nom de la primera consonant comença amb vocal (per exemple, LSDela-essa-de), perquè llavors sí que s’apostrofem: d’LSDl’FMIl’NBAd’FM.

L’apòstrof davant de símbols, números i altres marques tipogràfiques

Davant de cometes i cursiva se segueixen les normes generals d’apostrofació:

El polític va qualificar les acusacions de corrupció contra ell d’«inadmissibles». (citació de paraules textuals)

L’autor d’El Senyor dels Anells és J.R.R. Tolkien.

Això no obstant, no s’apostrofa davant de símbols (5 milions de €, el H és un gas molt volàtil), llevat dels de la rosa dels vents, que es tracten com si fossin sigles (tant bufa de l’E com de l’O)Tampoc apostrofarem quan es tracta d’un ús metalingüístic de la cursiva (El substantiu de atraure és atracció.). 

Davant de nombres i xifres, se segueix la norma general: l’u, l’1, l’onze, l’11, quarts d’onze.


Fonts: Ésadir, OptimotOrtografia catalana
Foto: Laëtitia Buscaylet

Molts, molts menys accents diacrítics

En aquesta entrada de recomanacions lingüístiques us recordem com ha quedat la normativa ortogràfica respecte dels accents diacrítics arran de la publicació de la nova Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans de 2016.

Però, què són els accents diacrítics?

Hi ha algunes paraules que es fan servir amb freqüència i que van accentuades malgrat que segons les normes d’accentuació no hi haurien d’anar. La funció d’aquest accent, anomenat accent diacrític, és distingir aquestes paraules d’altres que s’escriuen igual per tal d’evitar confondre-les.

Fins a l’esmentada reforma de l’any 2016, en català es comptaven 150 mots amb accent diacrític i es va passar a un total de 15, la qual cosa simplifica molt aquest aspecte ortogràfic.

ortografia catalana, IEC, accents diacrítics

Paraules amb accent diacrític

Aquestes són les paraules que encara conserven l’accent diacrític per tal de distingir-les d’altres amb significat diferent que s’escriuen igual:

: ‘benefici’, adverbi, conjunció, interjecció
be: ‘anyell’, nom de la lletra b

déu: ‘divinitat’ – Déu vos guard.
deu: ‘font’, nombre 10, verb deure, verb dar

és: verb ésser/ser
es: pronom feble, article salat, nom de la lletra en plural

: ‘part terminal del braç’
ma: possessiu

més: adverbi i adjectiu quantitatiu, ‘signe de la suma’
mes: ‘una dotzena part de l’any’, participi del verb metre, conjunció, possessiu

món: ‘conjunt de totes les coses creades; la Terra’
mon: possessiu

pèl: ‘vellositat’
pel: contracció de per el

què: pronom relatiu precedit de preposició, pronom interrogatiu, pronom exclamatiu, ‘quid d’una qüestió’
que: pronom relatiu no precedit de preposició, conjunció, adverbi i adjectiu quantitatiu

: verb saber
se: pronom feble

: adverbi afirmatiu, ‘afirmació’
si: pronom reflexiu o recíproc, conjunció, nota musical, ‘interior’

sòl: ‘superfície del terreny’
sol: astre, nota musical, ‘sense companyia’, verb soler, adverbi

són: verb ésser/ser
son: ‘acte o ganes de dormir’, possessiu, verb sonar (balear)

: verb tenir
te: pronom feble, ‘arbust’ i ‘infusió’, nom de la lletra t

ús: ‘acció d’usar’, verb usar (balear i alguerès)
us: pronom feble, nom de la lletra u en plural

vós: pronom fort
vos: pronom feble

Tingueu en compte que es conserva l’accent en plural dels mots següents: bénsdéuspèlsquèssís i sòls (però mansmons).

En canvi, segons l’Ortografia de l’IEC del 2016, no s’aplica l’accent diacrític en els compostos i derivats d’aquests mots, com ara: adeuadeu-siaumarededeupregadeurodamona contrapelrepelentresolsubsol, etc. Però sí que s’accentuen aquests mots quan porten guionetdéu-vos-guard (substantiu), mà-llargpèl-raspèl-roig, etc.

Per tant, desapareix l’accent de paraules que tradicionalment en duien i també dels seus derivats, tinguin el significat que tinguin. Per exemple: botadona (dones), foramoltmoranet (besnetrebesnet), ossec,
socvens (venen), ves…   

Font: Optimot