Etiqueta: Ésadir

Molts, molts menys accents diacrítics

En aquesta entrada de recomanacions lingüístiques us recordem com ha quedat la normativa ortogràfica respecte dels accents diacrítics arran de la publicació de la nova Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans de 2016.

Però, què són els accents diacrítics?

Hi ha algunes paraules que es fan servir amb freqüència i que van accentuades malgrat que segons les normes d’accentuació no hi haurien d’anar. La funció d’aquest accent, anomenat accent diacrític, és distingir aquestes paraules d’altres que s’escriuen igual per tal d’evitar confondre-les.

Fins a l’esmentada reforma de l’any 2016, en català es comptaven 150 mots amb accent diacrític i es va passar a un total de 15, la qual cosa simplifica molt aquest aspecte ortogràfic.

ortografia catalana, IEC, accents diacrítics

Paraules amb accent diacrític

Aquestes són les paraules que encara conserven l’accent diacrític per tal de distingir-les d’altres amb significat diferent que s’escriuen igual:

: ‘benefici’, adverbi, conjunció, interjecció
be: ‘anyell’, nom de la lletra b

déu: ‘divinitat’ – Déu vos guard.
deu: ‘font’, nombre 10, verb deure, verb dar

és: verb ésser/ser
es: pronom feble, article salat, nom de la lletra en plural

: ‘part terminal del braç’
ma: possessiu

més: adverbi i adjectiu quantitatiu, ‘signe de la suma’
mes: ‘una dotzena part de l’any’, participi del verb metre, conjunció, possessiu

món: ‘conjunt de totes les coses creades; la Terra’
mon: possessiu

pèl: ‘vellositat’
pel: contracció de per el

què: pronom relatiu precedit de preposició, pronom interrogatiu, pronom exclamatiu, ‘quid d’una qüestió’
que: pronom relatiu no precedit de preposició, conjunció, adverbi i adjectiu quantitatiu

: verb saber
se: pronom feble

: adverbi afirmatiu, ‘afirmació’
si: pronom reflexiu o recíproc, conjunció, nota musical, ‘interior’

sòl: ‘superfície del terreny’
sol: astre, nota musical, ‘sense companyia’, verb soler, adverbi

són: verb ésser/ser
son: ‘acte o ganes de dormir’, possessiu, verb sonar (balear)

: verb tenir
te: pronom feble, ‘arbust’ i ‘infusió’, nom de la lletra t

ús: ‘acció d’usar’, verb usar (balear i alguerès)
us: pronom feble, nom de la lletra u en plural

vós: pronom fort
vos: pronom feble

Tingueu en compte que es conserva l’accent en plural dels mots següents: bénsdéuspèlsquèssís i sòls (però mansmons).

En canvi, segons l’Ortografia de l’IEC del 2016, no s’aplica l’accent diacrític en els compostos i derivats d’aquests mots, com ara: adeuadeu-siaumarededeupregadeurodamona contrapelrepelentresolsubsol, etc. Però sí que s’accentuen aquests mots quan porten guionetdéu-vos-guard (substantiu), mà-llargpèl-raspèl-roig, etc.

Per tant, desapareix l’accent de paraules que tradicionalment en duien i també dels seus derivats, tinguin el significat que tinguin. Per exemple: botadona (dones), foramoltmoranet (besnetrebesnet), ossec,
socvens (venen), ves…   

Font: Optimot

Donar o fer, aquest és el dilema.

En aquesta nova edició de les nostres recomanacions lingüístiques us expliquem quan fer servir les formes correctes de donar o fer.

Donar o fer?

Sovint aquests dos verbs es fan servir de manera incorrecta en certes expressions. Hi ha, sobretot, una tendència cap a l’ús incorrecte de donar en comptes de la forma correcta amb fer:

* Donar un petó/una abraçada. > Fer un petó/una abraçada.

* Donar fàstic/ràbia/pena/vergonya. > Fer fàstic/ràbia/pena/vergonya.

* Donar un pas/un salt. > Fer un pas/un salt.

* Donar la impressió. > Fer la impressió o fer l’efecte.

No obstant això, hi ha casos en què les dues opcions són correctes amb el mateix significat:

Donar/fer una classe/conferència/xerrada/concert/ponència.

Donar/fer un tomb.

Donar/fer gelosia

Donar/fer ombra

En canvi, la forma verbal canvia de significat segons que s’utilitzi un o altre verb en algunes expressions com:

fer eixamples: ‘eixamplar un espai llevant-ne destorbs’

donar eixamples: ‘conferir llibertat d’acció a algú’

fer lloc: ‘llevar els destorbs d’un espai’

donar lloc: ‘originar’

I hi ha casos, en canvi, en què el verb correcte és donar:

* Fer una ullada/un cop d’ull. > Donar una ullada/un cop d’ull.

* Fer un clatellot/cop/bufetada/puntada de peu. > Donar un clatellot/cop/bufetada/puntada de peu.

donar o fer, recomanacions lingüístiques, donar un cop

Formes verbals i locucions genuïnes

* Donar el sol. > Tocar el sol.

* Donar un mareig. > Marejar-se, agafar/venir un mareig.

* Donar set/gana. > Fer venir set/gana.

* Donar la calefacció. > Engegar la calefacció.

* Donar-li (a una tecla). > Prémer/pitjar una tecla.

* Donar-se la volta. > Girar-se/tombar-se.

* Donar-se bé una cosa a algú. > Tenir-hi traça/la mà trencada, ser el seu fort, tenir facilitat…

Donar o donar de?

En català, les expressions donar menjar, donar beure i donar mamar s’escriuen sense de. Per tant, no és correcte dir *donar de menjar/beure/mamar.

Dongui o doni? Dongués o donés?

Pel que fa a la conjugació, el verb donar segueix el model del verb cantar. Quan es forma el subjuntiu d’aquest verb no s’afegeix el so de g a l’arrel.

Així, les formes del present de subjuntiu són: donidonisdonidonemdoneudonin; i les de l’imperfet de subjuntiu són: donésdonessisdonésdonéssimdonéssiudonessin.

Fonts: Ésadir, Optimot

Foto destacada: Mar Cerdeira
Foto: Hermes Rivera

Errors habituals: quan, quant, tan, tant

Comencem l’any amb una nova entrada sobre recomanacions lingüístiques i us parlem dels usos de quan, quant, tan, tant així com també d’altres expressions amb aquestes paraules.

Quan o quant?

Totes dues formes són correctes, però tenen usos diferents.

Quan és un adverbi de temps amb una única forma invariable que fa referència a un moment concret en el temps:

Quan vas adoptar el teu gos?

En canvi, quant pot funcionar com un adjectiu, com un pronom i com un adverbi i presenta flexió de gènere i nombre: quant, quanta, quants, quantes.

Com a adjectiu significa “quina quantitat de o quin nombre de”.

Quants gossos tens a casa?

Si quant no va acompanyat de cap nom, sinó que en substitueix un, funciona com un pronom amb el mateix significat.

Quants en voldries tenir?

En un registre més formal o literari, quant també pot funcionar com un adverbi de quantitat amb el significat de “en quina mesura”.

Quant gran fou la meva joia en veure aquell gosset!

Cada quan o cada quant?

Quan la frase equival a “quina quantitat de temps” però elidim la paraula temps, haurem de fer servir quant.

Cada quant vas al gimnàs? (Equival a Cada quant temps vas al gimnàs?).

En canvi, en els casos en què l’expressió no equival a “cada quant temps”, sinó que es tracta d’una oració subordinada de temps, ha d’anar introduïda per quan.

Vaig al gimnàs cada quan puc. (No podem dir *cada quant temps puc).

Quant a, en quant a i quant fa a

La formes *en quant a i *quant fa a no són correctes en català. Hi ha diverses maneres d’introduir un tema que volem tractar, com ara amb pel que fa a, a propòsit de, pel que respecta a, quant a, etc. Quant a es fa servir sobretot en contextos formals, però cal evitar fer-ne un ús abusiu.

Sempre i quan

L’expressió sempre i quan no és correcta en català. Per expressar una condició haurem de dir sempre que o fer servir la conjunció si quan el verb és en indicatiu.

Aniré al gimnàs, sempre que no plogui.

Aniré al gimnàs, si no plou.

Quant més i quant menys

Quant més i quant menys no són correctes en català. Per expressar que el grau d’un valor va en funció del grau d’un altre hem de fer servir les expressions com més i com menys.

Com més pastissos menjo, més m’agraden.

Com menys vaig al gimnàs, més em costa de tornar-hi.

Tan o tant?

Tan és un adverbi i, per tant, no pot anar mai sol, sempre ha d’anar acompanyat d’un adjectiu o d’un altre adverbi.

quan, quant, tan, tant

Els gats són tan bonics!

Dormen tan profundament que em fan enveja.

En canvi, tant pot ser un adjectiu o un adverbi. Si és un adjectiu, ha d’acompanyar un nom i hi ha de concordar en gènere i nombre.

No entenc com pots tenir tants animals a casa.

Si tant és un adverbi, pot complementar un verb.

Han jugat tant que ara estan esgotats.

També serveix per introduir dos elements idèntics, ja siguin noms, adjectius o adverbis.

M’agraden tant els gossos com els gats.

Els gossos, tant grossos com petits, m’agraden tots.

De tant en tant, de tant en quan, de quan en quan

L’expressió correcta per referir-se a una freqüència indefinida, a intervals, és de tant en tant. No són correctes les formes *de tant en quan ni *de quan en quan.

De tant en tant el gos em porta la pilota per jugar.

Fonts: Ésadir, Optimot

Com s’escriuen les dates en català correctament?

Us portem una nova entrada sobre recomanacions lingüístiques i avui hem decidit fixar-nos en com s’escriuen les dates en català.

Parlem del temps: les dates i altres expressions temporals

A l’hora de parlar sobre dates en català ens poden sorgir molts dubtes. Les escrivim amb números o lletres? És correcte «de 2005» o hauria de ser «del 2005»? Hem de dir «cap als anys noranta» o «cap els anys noranta»?

En aquesta entrada us resolem aquests dubtes i us detallem les convencions gràfiques existents per tal d’escriure les dates en català correctament.

Escriure la data completa

L’ordre habitual en català per escriure la data completa, per exemple en cartes, és dia, mes i any: el dia amb xifres, el mes amb lletres i l’any amb xifres completes. Els mesos s’escriuen en minúscula i l’any no ha de portar el punt del miler.

11 de setembre de 1714

Malgrat això, en un context internacional, les normes ISO (International Organization for Standardization) segueixen el criteri d’especificar primer els períodes de temps més llargs amb el format aaaa-mm-dd (és a dir, any-mes-dia). Per exemple: 2012-09-27. Només s’ha d’optar per aquest model en documents de caràcter científic o tècnic d’abast internacional.

La data abreviada

Si ens cal una forma abreujada per a formularis, gràfics, etc., podem escriure la data amb xifres. En aquest cas, el més habitual és separar les datacions amb punts sense espais, tot i que també es poden fer servir els guionets o la barra inclinada.

9.11.2015 o 9.11.15

9-11-2015 o 9-11-15

9/11/2015 o 9/11/15

En aquest cas, l’any es pot escriure sencer o només les dues últimes xifres, però no és correcte marcar-ho amb un apòstrof i es recomana afegir un 0 a les xifres inferiors a 10 per als dies i els mesos en la forma abreviada.

*L’any ’89.

06.05.1989

És correcte, també, escriure el mes amb xifres romanes.

20-V-92

dates en català, calendari, recomanacions lingüístiques

Dècades

Si es fa servir l’expressió «els anys …», «a la dècada dels anys…» o «a la dècada dels…», l’any s’escriu amb lletres.

Els anys seixanta.

A la dècada dels anys seixanta.

A la dècada dels seixanta.

Això no obstant, si fem servir l’expressió «a la dècada de + número de l’any», l’any s’escriu amb xifres.

A la dècada de 1960.

Dates assenyalades

Tot i que habitualment escriurem les dates amb xifres, quan parlem de dates assenyalades, pot ser que la tradició n’hagi consolidat l’escriptura amb lletres:

L’Onze de Setembre (en majúscules perquè és el nom propi per a la Diada)

Els nombres que s’apostrofen quan s’escriuen amb lletres, també s’apostrofen quan els escrivim amb xifres.

L’11-S

Preposicions a les dates

  • De o del davant de l’any

Hem de posar o no l’article el entre la preposició de i la xifra de l’any? Ambdues opcions són correctes, però per al llenguatge administratiu i jurídic es recomana la forma sense l’article i, en tot cas, els usos han de ser coherents al llarg d’un mateix text.

23 d’abril de 2017/ 23 d’abril del 2017

De 1936 a 1939/ del 1936 al 1939

  • Cap a i fins a

Davant de dates i altres expressions temporals amb cap i fins farem servir la preposició a:

Cap a 1980/ cap al 1980/ cap a l’any 1980

De 1789 fins a 1799/ Del 1789 fins al 1799

Abans o després de Crist

Les abreviatures en català corresponents a abans o després de Crist són aC i dC, sense punts. Els segles s’escriuen amb números romans i l’abreviatura corresponent és s.

s. V aC

Fonts: Optimot, ésAdir.