Etiqueta: Termcat

Tennis en català: evitem estrangerismes

Les recomanacions lingüístiques d’avui són d’un tema d’actualitat: el tennis. Aquesta setmana ha començat una de les competicions més importants, el Roland Garros. Del 21 de maig al 10 de juny, sentirem parlar d’un dels tornejos més apassionants d’aquest esport i un dels quatre que formen el Grand Slam. Perquè pugueu dir la vostra sobre tennis en català, us fem cinc cèntims d’algunes de les expressions bàsiques d’aquest esport.

Els termes del tennis en català

En el món de l’esport és molt habitual l’ús i l’abús de termes en llengües estrangeres. El tennis no n’és cap excepció. En aquest cas, són paraules provinents de l’anglès o del francès. Tanmateix, moltes vegades hi ha una paraula o expressió en llengua catalana que podem fer servir.

El Termcat, l’organisme encarregat d’establir la terminologia per al català, ens facilita la feina. Al seu web, ens ofereix, entre els seus diccionaris en línia, el Diccionari dels esports olímpics. Entre els termes dels esports de raqueta, podem trobar un recull de terminologia tennística, indispensable per explicar i entendre aquest esport.

En aquesta taula us oferim els termes bàsics del tennis en català que qualsevol aficionat hauria de conèixer. De segur que els sentireu en qualsevol retransmissió dels partits del Roland Garros!

AnglèsFrancèsCatalà
aceas, point directpunt directe
breakbreaktrencament de servei
deuceégalitéiguals
drivecoup droitdreta, cop de dreta
match ballballe de matchpilota de partit
match pointpoint de matchpunt de partit
outdehors, fautefora
setmanche, setset
set ballballe de setpilota de set
set pointpoint de setpunt de set
smashsmashesmaixada
tie breakjeu décisifjoc decisiu
tennis en català
Ell ja s’entrena per al Wimbledon!

El tennis a Catalunya

El tennis té una llarga tradició a Catalunya. I és que aquest esport és present a casa nostra des de l’any 1888. A més, té una relació ben curiosa amb la llengua catalana. Del 1927 al 1935, el filòleg Pompeu Fabra va ser president de la Federació Catalana de Tennis, que aleshores s’anomenava «Associació de Lawn Tennis».

Ampersand, a més de donar-vos consells per parlar de tennis en català també us animem a practicar-lo. Al web de la Federació Catalana de Tennis trobareu més informació sobre aquest esport i també dels llocs on podeu jugar-hi.

L’Optimot: l’eina de consultes lingüístiques per excel·lència

Què és l’Optimot?optimot

Optimot, consultes lingüístiques, és un servei en línia que, des del 2008, ajuda a resoldre dubtes sobre l’ús de la llengua catalana. Consta d’un cercador i d’un servei d’atenció personalitzada (SAP). L’Optimot és un servei que ofereix la Direcció General de Política Lingüística, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT.

Quines obres de referència s’hi poden consultar?

L’Optimot és una eina imprescindible perquè té integrades una sèrie d’obres de referència de consulta obligada per a qualsevol professional de la llengua catalana. Són les següents:

  • Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2a edició).
  • Verbs conjugats de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2016).
  • Fitxes de l’Optimot: són fitxes que expliquen de manera didàctica i breu continguts relatius a l’ús de la llengua (fonètica i prosòdia, ortografia, morfologia, sintaxi, lèxic, fraseologia i refranys, antroponímia i toponímia, i altres aspectes convencionals o qüestions d’estil de la llengua).
  • Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans: recull la normativa ortogràfica vigent.
  • Diccionari català-castellà Diccionari castellà-català (4a edició) d’Enciclopèdia Catalana.
  • Diccionaris terminològics del TERMCAT: són els diccionaris elaborats pel Centre de Terminologia TERMCAT, que recullen lèxic especialitzat de diferents àmbits del coneixement.
  • Criteris Lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística: són monografies sobre aspectes convencionals de la llengua (majúscules, abreviacions, etc.) i sobre qüestions d’estil (criteris de redacció i de traducció, llenguatge no sexista, etc.).
  • Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya de la Comissió de Toponímia de Catalunya (2a edició).
  • Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord de l’Institut d’Estudis Catalans.

Quines funcions té el cercador de l’Optimot?

l'optimot, diccionaris, català, consultes lingüístiques

A més, l’Optimot inclou una opció de cerca avançada que permet escollir diversos filtres per precisar o limitar la cerca.

En primer lloc, podem decidir si volem que el cercador inclogui totes/alguna/cap de les paraules que introduïm o si volem que el cercador busqui la seqüència de mots exacta que hi anotem. Cal destacar que es pot emprar més d’un criteri alhora. Per exemple, si no recordem la paraula bugaderia, podem buscar-la introduint roba al camp amb totes les paraules i planxar o rentar al camp amb alguna de les paraules (perquè no sabem quines paraules es fan servir a la definició).

La segona opció és la que ens permet escollir les fonts on cercar la informació d’entre les que hem enumerat més amunt. Seguint amb l’exemple anterior, si no recordem bugaderia però sí lavandería, podem escollir la font Diccionari castellà-català.

Si ens interessa trobar alguna fitxa de l’Optimot que ens ajudi a resoldre dubtes, podem emprar paraules clau del tipus “relatiu”, “infinitiu”, “complement indirecte”, etc. D’altra banda, si el que volem és consultar totes les fitxes de l’Optimot, podem introduir text que no es correspongui amb cap paraula (****) i seleccionar la font Fitxes de l’Optimot.

A més, podem consultar les novetats normatives arran de la publicació de la nova Gramàtica de la llengua catalana i de l’inici de la vigència de l’Ortografia catalana (PDF) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) des del novembre del 2016.

Per últim, també volem destacar la funció divulgadora del Blog de l’Optimot, on es publiquen entrades sobre dubtes lingüístics habituals, i el servei d’atenció personalitzada, on us podeu registrar per enviar les vostres consultes lingüístiques.

Compte amb els spoilers: calcs i manlleus de l’anglès

No cal dir que l’anglès és molt present a les nostres vides. Els països anglosaxons són els principals exportadors de termes de totes les disciplines i àmbits (científic, econòmic, tecnològic, cultural, audiovisual, etc.) a les altres llengües. A més a més, l’anglès és la llengua vehicular per excel·lència que permet l’intercanvi comunicatiu a nivell mundial. I amb la globalització, és clar, ens arriben constantment conceptes i termes que incorporem com a calcs o manlleus sense tenir en compte que, de vegades, en català ja existeixen termes propis per referir-s’hi.

Calcs i manlleus de l’anglès al català

Així, de tant en tant podem sentir o llegir coses més o menys aberrants com ara:

«Hauríem d’engegar una campanya de crowdsourcing per customitzar el branding de la nostra companyia d’escuradents.»

O com aquesta:

«Pobre de tu que em facis un spoiler de la nova spin off de la sèrie de doctors sexys que m’agrada tant!»

En alguns casos es fan servir manlleus directament de l’anglès, tot i que de vegades en català ja hi ha termes equivalents, que el Termcat proposa i que podem emprar per evitar la denominació anglesa. En les frases de més amunt:

  • Customitzar: personalitzar o adaptar
  • Crowdsourcing: proveïment participatiu
  • Branding: construcció de marca
  • Spoiler: filtració (revelació involuntària o voluntària, és clar)
  • Spin off: sèrie derivada, esqueix
  • Altres exemples: e-mail per correu electrònic, sponsor per patrocinador, resort per complex turístic, training per formació o aprenentatge, tablet per tauleta tàctil, etc.

Altres casos d’interferència de l’anglès es deuen a calcs per traduccions literals que no són correctes en un context concret. A les frases de més amunt en veiem dos exemples:

  • calcs, manlleus, anglèsCompanyia: si bé company es pot traduir per companyia, el més habitual en català és «empresa», mentre que companyia queda restringit a casos concrets com ara «companyia d’assegurances».
  • Doctor: es fa servir com a vocatiu («És gaire greu, doctor?»), però en el sentit general és més correcte parlar de «metges».

Altres exemples de calcs semàntics

  • L’adjectiu «sexy» en català queda restringit a la connotació sexual, mentre que en anglès s’aplica a tota mena de contextos, com ara sexy project o sexy company. En aquests casos convindria traduir-ho per «atractiu», «llaminer», «interessant» o alguna cosa similar.
  • Copy: quan es tracta de llibres o discos, per exemple, s’hauria de traduir per «exemplar», no per còpia.
  • Evidence: en contextos judicials s’hauria de traduir per «indici» o «prova», no evidències. *Hi ha evidències de violència./ Hi ha indicis de violència.
  • Assume: en català assumim culpes i responsabilitats, però suposem o donem per fet (no assumim) que tot anirà bé.
  • Tribute: en anglès a les velles glòries els ofereixen tributes (Tribute to ABBA), però nosaltres els tributs els paguem a Hisenda i en tot cas a ABBA els fem un homenatge.

Per això, tot i que cadascú és lliure de fer servir la llengua com li convingui, en l’àmbit professional, i en aquest cas nosaltres ens ocupem de l’àmbit de la traducció, un professional ha de ser capaç de veure més enllà de l’equivalència aparent i saber trobar el mot indicat en cada cas.

Aspirines, xiruques i les marques comercials

Denominacions procedents de marques comercials

La llengua és un òrgan viu que incorpora paraules noves constantment per adaptar-se a les necessitats comunicatives que sorgeixen arran de l’aparició de nous conceptes.

Un recurs lingüístic habitual per a la formació de nous mots és el pas de noms propis a noms comuns (derivació impròpia o transcategorització). En alguns casos, el noms propis que s’integren en la llengua i esdevenen noms comuns poden ser marques comercials.

marques comercials, marca registradaSovint els noms de marques comercials es popularitzen en la llengua general per designar un objecte determinat de forma genèrica (per una relació de metonímia) i no és estrany sentir-los fins i tot en els mitjans de comunicació. Això no obstant, els diccionaris solen trigar a registrar-los per diversos motius, com ara per assegurar que no es tracta d’usos efímers, per les reserves legals d’algunes empreses i per no discriminar altres marques que poden fer referència al mateix concepte.

En general, doncs, és preferible fer servir designacions descriptives o denominacions tradicionals, si n’hi ha, abans que marques comercials.

Tot i així, en alguns casos l’extensió d’ús, la documentació existent i la internacionalització del mot, entre altres criteris, poden fer aconsellable l’aprovació d’algunes d’aquestes denominacions.

Marques comercials a la llengua catalana

En alguns casos, la marca comercial s’ha integrat en la llengua i ha esdevingut un nom comú, de manera que l’haurem d’escriure amb minúscula.

Tot i així, no tots els diccionaris recullen els mateixos mots provinents de marques comercials. A continuació us mostrem una comparativa a mode d’exemple sobre el tractament d’alguns mots provinents de marques comercials en alguns diccionaris i recursos en línia: el DIEC, diccionari normatiu de referència de la llengua catalana; el GDLC de l’Enciclopèdia Catalana; el Termcat, el centre de terminologia de la llengua catalana; i l’Ésadir, el portal lingüístic de la Coorporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

 DIECGDLCTERMCATÉsadir
aspirina (Aspirina®)tic, ok, sitic, ok, sicreu, notic, ok, si
vamba (Wamba®)tic, ok, sitic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
jeep (un Jeep Cherokee®)tic, ok, sitic, ok, sicreu, notic, ok, si
xiruca (Chiruca®)tic, ok, sitic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
rímel (Rimmel®)tic, ok, sitic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
tefló (Teflon®)tic, ok, sitic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
fòrmica (Formica®)tic, ok, sitic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
piruleta (Piruleta®)tic, ok, sitic, ok, sicreu, notic, ok, si
cel·lo (Cello®)creu, notic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
wifi (organització Wi-Fi® Alliance, wireless fidelity)creu, nocreu, notic, ok, sitic, ok, si
velcro (Velcro®)creu, notic, ok, sicreu, notic, ok, si
clínex (Kleenex®)creu, notic, ok, si
*kleenex
creu, notic, ok, si
xibeca (la Xibeca® de Damm®)creu, notic, ok, sicreu, notic, ok, si
vespa (Vespa®, l’escúter)creu, nocreu, notic, ok, sitic, ok, si

En definitiva, abans de fer servir el nom d’una marca comercial seria convenient establir a quines fonts en trobem documentat l’ús i també tenir en compte la naturalesa del text on volem incorporar el mot.