Etiqueta: rus

Roadtrip cinematogràfic cap. 4: cinema rus

Una setmana més continuem el nostre viatge a través del cinema. Si l’escala anterior va ser a França, avui arribem a Rússia. A Ampersand som grans admiradors de la cultura russa i, per descomptat, el cinema rus no n’és l’excepció.

La influència de Hollywood sovint ens fa oblidar que hi ha vida més enllà de les seves fronteres. Tanmateix Rússia (o en el seu moment la Unió Soviètica) ha fet contribucions cabdals al cinema. Tot seguit us expliquem quines són les pel·lícules russes i soviètiques que trobem imprescindibles.

Alguns clàssics del cinema soviètic

cinema ruscinema ruscinema rus

Per començar proposem una pel·lícula que fins i tot ha estat considerada la millor de la història del cinema: Bronenóssets Potiomkin (El cuirassat Potemkin, 1925), de Serguei Eisenstein. Basat en fets reals, aquest drama històric narra el motí dels mariners del cuirassat Potemkin i la revolta que això provoca a la ciutat d’Odessa. L’escena de les escales (que podeu veure aquí) és una de les més conegudes i homenatjades del cinema.

La segona recomanació és un drama bèl·lic: Letiat juravli (Les grues volen, 1957), de Mikhaïl Kalazotov. Premiada amb la Palma d’Or del Festival de Cannes el 1958, explica la història de Borís i Verònica, una parella d’enamorats que es veuen obligats a separar-se en esclatar la Segona Guerra Mundial. La pel·lícula mostra com aquesta guerra va afectar durament la societat soviètica. La podeu veure en castellà amb el títol Cuando pasan las cigüeñas. Sí, ja sabem que les grues i les cigonyes no són el mateix ocell, però la traducció no és una ciència exacta!

Convé destacar un altre clàssic del cinema soviètic, també premiat al Festival de Cannes (en aquest cas amb el Premi Especial del Jurat), que és Solaris (1972). Dirigida per Andrei Tarkovski, Solaris és un drama de ciència ficció basat en la novel·la de l’escriptor polonès Stanislaw Lem. Un psicòleg és enviat al planeta Solaris per descobrir què els ha passat als científics de l’estació que hi ha instal·lada. Allí es trobarà atrapat en una realitat paral·lela. Preciosa reflexió filosòfica sobre la comunicació i les relacions humanes.

Grans pel·lícules del cinema rus

Cinema ruscinema rus

La primera pel·lícula posterior a la Unió Soviètica que us recomanem és Utomliónnie sólntsem (Cansats pel sol, 1994). Un coronel de l’exèrcit rus passa tranquil·lament l’estiu amb la família quan rep la visita inesperada d’un vell conegut. Aviat descobreix les intencions que amaga. Estrenada amb el títol Cremat pel sol,  aquest film de Nikita Mikhalkov és una denúncia de les purgues estalinistes. Va rebre diversos premis, com el Gran Premi del Festival de Cannes i l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

A continuació, podem recomanar Russki Covtxeg (L’arca russa, 2002), d’Aleksandr Sokúrov. Rodada en una única seqüència de més de 90 minuts al Palau d’Hivern de Sant Petersburg (avui dia, el museu Ermitage), ens porta a fer un recorregut per 300 anys de la història de Rússia. Sens dubte, una de les pel·lícules russes més especials d’aquest segle.

Un dels directors més destacats dels últims anys és Andrei Zviagintsev. Si bé totes les seves obres són recomanables, ens ha agradat sobretot Leviatan (2014). En un poblet de la costa del mar de Barentsz, en Kolia haurà de lluitar contra l’alcalde, que pretén apropiar-se del seu terreny. Segurament un dels futurs clàssics del cinema rus. El podeu veure aquí.

I per acabar…

cinema rusCom que no sempre tenim ganes de veure pel·lícules profundes, volem parlar-vos d’una comèdia soviètica: Ironia sudbí ili s liogkim parom (La ironia del destí o gaudeixi del seu bany, 1975), d’Eldar Riazànov. Aquest títol té l’honor de ser una de les pel·lícules més vistes del cinema soviètic… de la nit de cap d’any. Després de passar el cap d’any bevent amb els amics en una sauna, en Ievgueni acaba en un avió rumb a Leningrad. Creu que encara és a Moscou, en un carrer igual que el seu i un edifici igual que el seu on tenen lloc tot d’embolics.

Tampoc volem oblidar-nos dels nens, així que per concloure us deixem en darrer lloc un curtmetratge d’animació: Iogik v tumane (L’eriçó a la boira, 1975), de Iuri Norxtein, basat en un conte de Serguei Kozlov. L’any 2003 va ser considerada la millor pel·lícula d’animació de tots els temps al Festival d’Animació de Laputa, al Japó. No patiu per no entendre-la: està subtitulada en castellà!

Si aquesta selecció us ha fet venir ganes de veure més pel·lícules russes, al web de Russia Beyond us en recomanen 100. Però si el que us ve de gust és anar a Rússia, podeu consultar la nostra guia de rus per a viatgers.

I si ja heu tornat a la feina i necessiteu una traducció del rus o d’algun altre idioma, poseu-vos en contacte amb nosaltres. Us farem un pressupost sense compromís.

Rus per a viatgers: vocabulari de supervivència

Arriba l’estiu i també les vacances: l’any passat parlàvem de cuines del món i l’anterior sobre llegir per viatjar. Aquest estiu volem sortir de les nostres fronteres i per a això hem preparat petits vocabularis de supervivència per a les nostres vacances. Comencem amb el rus per a viatgers.

La traducció del rus és un dels serveis que oferim a Ampersand. Si bé per aconseguir un visat de turista no cal cap traducció, hi ha altres situacions en què sí que podem necessitar-ne, sovint jurades. Per exemple, documents del Registre Civil per contraure matrimoni, documentació d’un procés d’adopció internacional o expedients acadèmics per estudiar a Rússia. I també, naturalment, documentació empresarial si viatgem per negocis.

rus per a viatgers

Vocabulari de rus per a viatgers

Si teniu temps abans de viatjar a Rússia (o a qualsevol país estranger), us animem a fer un curset de la llengua local. Si no heu previst viatjar amb prou antelació, o si us ha agafat la febre futbolera i heu decidit anar a la final del Mundial a Moscou, no patiu. Hem fet un recull d’algunes expressions de rus per a viatgers que us ajudaran en el vostre viatge. Tingueu en compte que la pronunciació és aproximada, ja que és impossible reproduir-la exactament amb l’alfabet llatí.

Rus Català Pronunciació
Здравствуйте Hola Zdrástvuitie
Доброе утро Bon dia Dóbroie útra
Добрый день Bona tarda Dóbri dién
Добрый вечер Bona nit Dóbri viétxer
До свидания Adeu Da svidánia
Пожалуйста Si us plau Pajálusta
Спасибо Gràcies Spasíba
Не за что / Пожалуйста De res Nie za xto / Pajálusta
Извините Disculpi Izvinítie
Простите Perdoni Prostítie
Я не понимаю No ho entenc Ia nie panimáiu
Я не говорю по-русски No parlo rus Ia nie gabariú pa rúski
Вы говорите по-каталонски? Parla català? Ve gavarítie pa katalónski?
Вы говорите по-испански? Parla castellà? Ve gavarítie pa ispánski?
Вы говорите по-английски? Parla anglès? Ve gavarítie pa anglíski?
Да Da
Нет No Niet

Més consells per viatjar

Encara que l’anglès sigui la lingua franca d’avui dia, no tots els russos el parlen. Tanmateix, si teniu sort, podeu trobar algú que parli castellà. I, si s’alineen els astres, algun dels estudiants de català de l’Institut Ramon Llull de Moscou o Sant Petersburg.

Un darrer consell és aprendre l’alfabet ciríl·lic. Encara que sembli inintel·ligible, en realitat és força senzill. Podeu pensar que llegir paraules en una llengua que no enteneu no té cap sentit, però pot ser molt útil. Per exemple, si feu la visita obligada del metro de Moscou, podreu identificar els rètols de les parades. També podreu llegir els rètols de les estacions si viatgeu amb el Transiberià. La nostra entrada sobre transcripció del rus us pot ajudar.

I si el vostre viatge no acaba a Rússia i agafeu el Transmongolià fins a la Xina, estigueu atents a la pròxima entrada: xinès per a viatgers. Bon viatge!

Canviant d’alfabet: la transcripció del rus

Anem a la biblioteca perquè volem llegir algun dels grans clàssics de la literatura russa, però tenim un dubte: com es deia l’autor de Guerra i pau? Tolstoi? Tolstói? Tolstoy? I el d’Els germans Karamàzov? Dostoievski, Dostoyevski, Dostoyewski, Dostoyevsky, Dostoevsky? I de nom, era Fedor, Fiódor o Theodore? Per què trobem variants de transcripció del rus? Tan complicat és l’alfabet ciríl·lic?

La transliteració i la transcripció

Per traslladar els noms escrits en alfabets diferents del nostre, hi ha dues opcions: la transliteració o la transcripció. Tal com defineix el Termcat, la transliteració és la «representació d’una seqüència d’unitats d’un alfabet mitjançant els signes d’un altre alfabet», mentre que la transcripció és la «representació d’una seqüència d’unitats tenint com a punt de referència la pronunciació dels signes que cal transcriure».

Transcripció del rus - Crim i càstig

Per entendre’ns, en la transliteració s’assigna a cada lletra d’un alfabet una lletra d’un altre alfabet i sempre és reversible. Tanmateix, alguns dels símbols que es fan servir no són entenedors per al parlant estàndard. Per exemple, al sistema de transliteració de la norma ISO 9:1995, trobem lletres com ara č, ŝ, š o ž, poc intuïtives pel que fa a la pronunciació si no som experts en transliteració. Per això, se’n sol restringir l’ús a l’àmbit científic.

La transcripció, en canvi, fa una adaptació a l’alfabet d’una llengua concreta. Es tracta principalment de fer que els lectors puguin llegir les paraules transcrites d’una manera més fluïda. Cal observar, però, que amb aquest sistema no es fa una transcripció fonètica fidel.

Com funciona la transcripció del rus en català?

Per a la transcripció del rus en català disposem de la «Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català» (podeu consultar-la en pdf), feta per la Comissió de Transcripció i Transliteració de Noms Propis i aprovada per la Secció Filològica de l’IEC, actualitzada recentment. Tot seguit reproduïm la taula d’aquesta guia d’equivalències per a la transcripció.

Si seguim les indicacions d’aquesta proposta, Anna Karènina la va escriure Lev Tolstoi i Crim i càstig, Fiòdor Dostoievski. Per què trobem tantes variants, doncs? A part de l’ús de diversos sistemes de transcripció, també s’hi afegeix que moltes traduccions que s’han fet al català o al castellà al llarg dels anys no s’han fet directament del rus, sinó que s’ha traduït a partir de la versió francesa o alemanya, principalment.

També s’han perdut costums «entranyables» —o execrables, tot són opinions—, com el de traduir els noms propis: per això en les traduccions més recents Tolstoi es diu Lev i no Lleó.

Un cas a part: la traducció jurada

Ara hem estudiat amb deteniment la proposta de transcripció del rus i pensem que estem preparats per transcriure qualsevol nom rus. Hem de fer una excepció: les traduccions jurades.

Transcripció del rus - PassaportPer evitar confusions i que tots els documents de ciutadans de la Federació de Rússia en qualsevol llengua es puguin identificar com a pertanyents a una mateixa persona, es fa servir el nom transcrit a l’alfabet llatí que les autoritats russes han inclòs al passaport. Així de senzill.

Tanmateix, la història recent de Rússia fa que això es compliqui una mica. Des de 2013, per ordre del Servei Federal de Migració de Rússia, en la transcripció dels noms dels passaports s’aplica el sistema establert per l’Organització d’Aviació Civil Internacional al document 9303 (Documents de viatge de lectura mecànica). Abans, però, s’han fet servir sistemes diversos (per exemple, el sistema GOST 52535.1-2006 o la transliteració segons el sistema anglès o el sistema francès en l’època soviètica). Així, doncs, al llarg del temps els documents en altres països d’una mateixa persona russa poden mostrar noms lleugerament diferents.