Etiqueta: IEC

Canvis en la gramàtica: és correcte degut a? I donat que?

Aquesta setmana a la secció de recomanacions lingüístiques del nostre blog N. de la T. comentarem un parell de canvis normatius que va recollir la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC de l’any 2016. És correcte degut a? I donat que?

És correcte degut a com a sinònim de a causa de?

Fa relativament poc temps, encara podíem dubtar de la correcció de l’expressió degut a perquè en alguns casos l’ús era admissible, però en d’altres no. Fins a la publicació de l’última edició de la Gramàtica de la llengua catalana l’any 2016, la locució causal degut a no era acceptada per la normativa.

Per tant, si bé abans de la reforma era incorrecte fer servir degut a amb valor causal, és a dir, com a sinònim de a causa de, actualment és perfectament acceptable:

«Després de tantes hores sol a casa, el gos es va posar a fer malifetes degut a l’avorriment.»

Altres locucions amb el mateix significat són a causa degràcies aper culpa deper raó deperquè o ja que. Per exemple:

«Per culpa d’haver deixat el gos sol a casa tantes hores, ens hem trobat un camp de batalla a la cuina.»

recomanacions lingüístiques, és correcte degut a, degut a

D’altra banda, abans de la nova gramàtica, ja era correcte fer servir la forma degut a / deguda a com a participi del verb deurei actualment també. En aquest cas, acompanya sempre un altre verb, concorda amb un nom al qual es refereix i pot anar seguit de la preposició a. Per exemple:

«La malifeta del gos va ser deguda a l’avorriment.»

És correcte donat que en català?

Un cas semblant que la Gramàtica de la llengua catalana també ha passat a admetre és el de la locució causal donat que a partir del participi del verb donar:

«Donat que el gos ha fet destrosses, proposo no deixar-lo tantes hores sol i treure’l a passejar més sovint.»

Tradicionalment, es recomanava substituir aquesta locució per atès que o vist que, i sembla lògic que si la frase «Donada la situació, hem de prendre mesures» és sinònima de «Vista la situació…» o «Atesa la situació…» també donat que pugui ser sinònima de les altres dues locucions.

En definitiva, en aquesta acceptació normativa hi veiem una adaptació als usos actuals de la llengua i considerem que seria difícil argumentar-ne la prohibició quan es tracta de formes esteses que es deriven d’altres formes d’ús freqüent en català. En tot cas, cada usuari de la llengua és lliure de fer servir o no aquestes construccions segons li semblin més o menys genuïnes.


Font: Optimot

Usos de l’apòstrof: apostrofem o no apostrofem?

En aquesta nova entrada de recomanacions lingüístiques parlem de l’apòstrof, el signe ortogràfic que es fa servir en català i en altres llengües per marcar l’elisió d’alguna lletra i que consisteix en una coma volada (  ).

Què és l’apòstrof?

Per norma general, en català les formes de l’article definit (el, la) es converteixen en l’ davant de paraules que comencen en vocal o hac muda seguida de vocal (l’avió, l’ham, l’helicòpter, l’estació). També es pot apostrofar la preposició de (d’acció, d’acord, d’òxid) i els pronoms. Tanmateix, en aquesta entrada parlarem de l’article definit i de la preposició de.

L’ús de l’apòstrof amb l’article definit i la preposició de

Com en tota norma, hi ha un seguit d’excepcions i casos a banda de la norma general sobre l’ús de l’apòstrof que cal esmentar:

  1. Els mots femenins que comencen per u àtones (que no formen part d’una sílaba tònica), amb hac o sense, no apostrofen l’article la:

la universitat, la humanitat, la història, la institució

2. Tampoc s’apostrofa l’article la davant de paraules compostes com les següents, perquè l’accent del primer element és secundari:

la infraestructura, la intercontinental, la ultradreta

3. No s’apostrofa quan el so representat per i o u en aquestes paraules no és vocàlic, sinó amb valor semivocàlic ([j] o [w], respectivament):

el iode, el iogurt, el uombat, el iugoslau, de Huelva, el Iemen, la hiena

4. S’escriu la, sense apostrofar, en aquests tres casos: la ira, la host i la una (referit a l’hora). Tampoc s’apostrofa davant del nom de les lletres (la e, la u, de efa) ni en el cas del topònim neerlandès la Haia.

5. Davant manlleus començats per hac, no s’apostrofa si és aspiradael hawaià, la Helen. S’apostrofa si és hac muda: l’haixix, d’handbol, l’hoquei.

6. Manlleus començats per s seguida de consonant (es pronuncia precedida d’una e de suport): no s’apostrofa l’article femení la ni la preposició de, però sí l’article masculí:

la Scala de Milàde Stalinl’Sporting, l’striptease, la República Democràtica de Sri Lanka

l'apòstrof, apòstrof, apostrof, recomanacions llingüístiques, L'apòstrof

Canvis en la normativa

L’Ortografia catalana de l’IEC de l’any 2016 presenta un canvi respecte de la normativa anterior: abans l’article femení la no s’apostrofava davant de mots formats amb el prefix negatiu a-. S’escrivia, per exemple, la anormalitat per evitar la confusió entre l’anormalitat i la normalitat. La nova normativa considera que la representació gràfica d’aquests mots ja evita l’ambigüitat i que en la llengua oral, on si que hi podria haver confusió, ja es fa la distinció i es pronuncia l’article sencer, si cal. Per tant, mots com els següents ara s’han d’apostrofar:

l’anormalitatl’asèpsial’asimetrial’amoralitat.

Apostrofació davant de sigles i acrònims

L’apostrofació davant de sigles i acrònims és diferent en funció de la seva pronunciació:

  • Pronunciació sil·làbica: es llegeixen com qualsevol altra paraula i s’apostrofen o no d’acord amb les regles generals d’apostrofació dels mots sencers: l’INCAVIl’UCIl’UNICEFd’IVA, la UEFA.
  • Pronunciació lletra per lletra: si la sigla comença amb vocal, també es fa servir l’apòstrof d’acord amb la regla general, però si comença per àtona, no (la UdL, la ITV). Compte també si el nom de la primera consonant comença amb vocal (per exemple, LSDela-essa-de), perquè llavors sí que s’apostrofem: d’LSDl’FMIl’NBAd’FM.

L’apòstrof davant de símbols, números i altres marques tipogràfiques

Davant de cometes i cursiva se segueixen les normes generals d’apostrofació:

El polític va qualificar les acusacions de corrupció contra ell d’«inadmissibles». (citació de paraules textuals)

L’autor d’El Senyor dels Anells és J.R.R. Tolkien.

Això no obstant, no s’apostrofa davant de símbols (5 milions de €, el H és un gas molt volàtil), llevat dels de la rosa dels vents, que es tracten com si fossin sigles (tant bufa de l’E com de l’O)Tampoc apostrofarem quan es tracta d’un ús metalingüístic de la cursiva (El substantiu de atraure és atracció.). 

Davant de nombres i xifres, se segueix la norma general: l’u, l’1, l’onze, l’11, quarts d’onze.


Fonts: Ésadir, OptimotOrtografia catalana
Foto: Laëtitia Buscaylet