Etiqueta: castellà

Traductor d’anglès en plantilla a Ampersand

A Ampersand volem incorporar una persona al nostre equip de traducció aquesta tardor de 2018. Per això posem en marxa un procés de selecció de personal i et donem informació per si t’hi vols presentar. Som-hi!

Qui som?

Ampersand és una empresa amb 25 anys d’experiència en el món de la traducció. Oferim serveis de traducció i de correcció, així com una àmplia gamma de serveis personalitzats per als nostres clients. La nostra oficina és al carrer de Balmes, en una zona molt ben comunicada de Barcelona (Sant Gervasi).

Com és la feina que oferim?

Oferim una feina de traductor amb aquestes característiques:

  • Feina a jornada completa.
  • Tasques de traducció de l’anglès i altres llengües al castellà i el català de temes variats: jurídic, publicitari, tècnic.
  • Correcció de documents escrits en català i en castellà.
  • Revisió final d’originals.
  • Tasques auxiliars relacionades amb la traducció i amb les activitats de l’empresa, com ara la redacció d’entrades per al nostre blog.
  • Ús d’eines de traducció assistida.
  • Formació en l’ús dels sistemes informàtics que utilitzem a l’empresa.
  • Si el traductor té poca experiència, farem una revisió de les feines i li oferirem acompanyament per anar creixent dins del nostre equip.
  • Bon ambient de treball, amb un equip cohesionat.
  • Facilitats per conciliar la vida professional i la personal.
  • Incorporació immediata o en un termini breu.

La nostra intenció és que la persona contractada s’integri en el nostre equip i progressi adequadament fins a consolidar-se a l’empresa. A Ampersand creiem que els equips estables, amb poca rotació, són la millor manera de crear un bon ambient a la feina i d’oferir serveis de traducció de la màxima qualitat.

Quin perfil busquem?

Busquem una persona que tingui les característiques que indiquem tot seguit. Si tens altres habilitats i competències que poden ser útils per a la feina, també les tindrem en compte!

  • Llicenciat o graduat en Traducció i Interpretació.
  • Idiomes de treball necessaris: anglès (origen), castellà i català (destinació).
  • Un segon idioma estranger, prioritàriament europeu.
  • Nocions d’eines de traducció assistida (nosaltres complementarem els teus coneixements!).
  • Valorarem l’experiència que tinguis com a traductor, tot i que estem oberts a contractar gent que en tingui poca. Això influirà en el sou.

Si t’interessa treballar amb nosaltres i creus que les teves característiques s’ajusten a les que comentem en aquest anunci, envia’ns el teu currículum i una carta de motivació a info@ampersand.net perquè et puguem incloure en el procés de selecció.

Si vols més informació, fes una ullada a la resta de la nostra web.

Paraules oblidades: l’empobriment lèxic en català

La tardor ja és aquí i com sempre arriba acompanyada d’aquella malenconia tan pròpia d’aquestes dates en què el dia s’escurça inexorablement. Desem les bermudes i traiem les jaquetes de rigor, i els arbres comencen a groguejar fins que tot plegat acabaran ben pelats. La imatge de les fulles caduques em fa pensar, per allò del símil poètic, en l’empobriment lèxic de la llengua i en totes les paraules en desús que acaben bandejades i fins i tot acaben essent paraules oblidades pels seus parlants: les paraules en perill d’extinció.

paraules en perill d'extinció, tardor, fulles, empobriment lèxic

Què fa que algunes paraules acabin en desús?

D’entrada, podem pensar en dues raons principals per a la desaparició de paraules en la majoria de llengües: o bé allò que els mots anomenen ha deixat d’existir, o bé les paraules de nova creació substitueixen les existents.

Seria el cas d’algunes mesures de pes o de capacitat que eren d’ús habitual quan es comercialitzaven els productes agrícoles a granel abans de l’aparició dels envasos de mida estàndard i de la implantació del sistema cegesimal. Segurament alguns encara recorden què és un petricó, un picotí, una quartera o una arrova (que no una @). Més exemples de conceptes relativament obsolets: macip, junyir, clemàstecs, pubilla, fadrí

Algunes veus, com dèiem, perden la batalla i sobretot són les generacions més joves qui ja no les fan servir o fins i tot les desconeixen. Exemples: murga, xamós, surra, (beure a) galet, voraviu, dèria, enravenar, carallot, capsigrany, cabòries, treure cap, anar a missa...

Paraules oblidades: la reducció del lèxic d’ús habitual

paraules oblidades, paraules en desús, empobriment lèxic, mots encreuats
Els mots encreuats i sobretot llegir són un bon exercici per enriquir el vocabulari i rescatar paraules en desús.

Encara podríem anomenar un altre culpable de l’empobriment lèxic: la simplificació de la llengua, és a dir, la disminució del cabal de paraules que fa servir un parlant a favor de l’ús de «paraules comodí». En aquest sentit veiem com mots que es feien servir habitualment han quedat obsolets o bé restringits al llenguatge literari o culte. Exemples: debades, ensems, antany, adesiara, gambades, clepsa, de gairell, a gratcient, àdhuc, de bell antuvi, menester, guaitar, deixondir, paüra...

Contacte entre llengües i variants dialectals

A més, en el cas del català no podem passar per alt que aquest procés de pèrdua de lèxic propi es veu accentuat per l’adopció indiscriminada de paraules del castellà, per una banda, i de l’anglès, per altra, mitjançant la creació de neologismes que passen al català en forma de calcs i manlleus a vegades per sobre de paraules pròpies.

Finalment, la preeminència del català estàndard en els mitjans de massa i en les noves tecnologies el fan avançar en detriment de les variants dialectals. Així doncs, malauradament, alguns mots d’altres variants geogràfiques del català es van perdent amb la desaparició de les generacions més grans. Exemples: acotxar (en el sentit d’ajupir-se), espill, gitar, moresc, al·lot, arruixó, redol, fato, potxó

En definitiva, la llengua és un òrgan viu que evoluciona constantment i és lògic que incorpori paraules noves mentre que d’altres que designen conceptes obsolets acabin essent paraules oblidades. No obstant això, el que ens hauria de concernir a tots com a parlants és conservar les paraules que denominen conceptes del dia a dia, les que parlen sobre relacions entre persones i sobre el món, atresorar-les i tenir la llibertat d’anomenar aquests conceptes amb tota la riquesa de sinònims i expressions de què disposa la llengua catalana.

Pst! Ja ho saps tot sobre les onomatopeies?

L’onomatopeia és un mot format a partir de la imitació d’un so (és a dir, de la percepció acústica d’un soroll) i, com que aquesta percepció és força subjectiva, les onomatopeies poden variar molt en cada idioma. Vegem-ne alguns casos.

Onomatopeies: casos destacats

Les onomatopeies cobreixen un camp amplíssim que comprèn des del soroll que es fa en caminar fins al de les campanes, passant per un ampli catàleg de reproduccions sonores com ara el fregadís de la roba, el soroll dels mitjans de transport i moltes altres. Avui, però, parlarem de dos dels temes que més criden l’atenció: animals i còmics.

Sons d’animals
onomatopeies, gossos, idiomes
Font: Soundimals.

És curiós veure com s’escriuen els sons dels animals en diferents idiomes. Us en mostrem alguns exemples, tot i que hi pot haver altres opcions diferents per a cada idioma:

  • Ocell: alemany: tschiep, tschiep; japonès: pyu pyu; grec: tsiutsiu; anglès: tweet-tweet; francès: cui-cui; italià: cip cip; castellà: pío, pío; català: piu-piu o xiu-xiu.
  • Gall: alemany: kikeriki; neerlandès: kukeleku; francès: cocorico;  japonès: kokekokkoo; anglès: cock-a-doodle-doo; castellà: quiquiriquí; català: quicquiriquic.
  • Gos: alemany: wau-wau; francès: ouah-ouah; anglès: woof-woof; japonès: wan wan; italià: bau bau; castellà: guau, guau; català: bub-bub.
Còmics
paf, onomatopeies, asterix
L’Astèrix, el famós gal de les aventures de Goscinny i d’Uderzo.

El gènere del còmic té com a característica principal la reproducció de la llengua oral en format escrit, fins al punt que quan llegim tenim la sensació d’estar escoltant el que passa a les vinyetes. En aquest sentit, un dels elements clau d’aquest llenguatge «oral» són les onomatopeies. Algunes de típiques del gènere poden ser:

  • Expressió de dolor: francès: aïe, ouille; anglès: argh, ouch, augh; japonès: u; castellà: ay; català: ahaiohoiui.
  • Plor: francès: hiii-hiii, ouinn; anglès: boo-hoo; japonès: eeee, miiii, hu-e; castellà: buaaa; català: buaaà (o buààà).
  • Cop: francès: paf, baf; anglès: bam, sock, bash; castellà: ¡zas!, ¡paf!; català: clac, pof, pim-pam.

El «so simbòlic» del japonès

Un cas especial el trobem en el japonès i en el manga, és clar. En japonès es fa un ús molt abundant de les onomatopeies més enllà dels simples efectes sonors com ara el so d’un telèfon (ring o dring) o d’alguna cosa que cau a terra (patapam!).

Hi ha un nombre incalculable d’onomatopeies que també adopten funcions verbals i adverbials i que, en alguns casos, fan referència a accions, estats o emocions que no necessàriament tenen un so associat. Per tant, es tracta d’una mena de «so simbòlic» o fonosimbolisme, que és la idea d’atorgar un valor psicològic a les vocals i a les consonants. Així, tant podem trobar onomatopeies per a sons com la pluja (para para), com per a l’escalfor del sol (poka poka), per a la qualitat de «desendreçat» (gocha gocha) o per a l’adverbi «tímidament» (osoru osoru).

Sis apunts sobre les onomatopeies en català
  1. Els mots duplicats s’ajunten amb un guionet (xup-xup), mentre que els triplicats se separen amb comes (bla, bla, bla) o signes d’exclamació per a més èmfasi (oh! oh! oh!).
  2. En català, l’onomatopeia que representa el riure s’escriu correctament amb hac (ha, ha, ha), ja que si ho escrivíssim amb jota hauríem de pronunciar el so ge, com a joc o germen. També podem optar per he, he, he o hi, hi, hi per a riures més irònics o burletes.
  3. Pel que fa a l’allargament de la vocal amb voluntat d’exagerar, se’n solen posar tres o més. I en cas que hi hagi d’anar accent, s’ha d’escriure a l’última vocal (buaaà) o bé a totes (buààà).
  4. Les onomatopeies també participen en la creació de noves paraules: xiuxiuejar, dringuejar, raucar, piuladissa, miolar…
  5. Algunes són manlleus d’altres idiomes i, en aquests casos, és preferent la forma adaptada per sobre de grafies estrangeres. Per exemple, s’aconsella escriure esnif i no sniff.
  6. Similars a les onomatopeies, hi ha mots de creació expressiva que no imiten cap so però que suggereixen una idea a partir del valor psicològic de les seves vocals o consonants. Ex.: batzegar: sacsejar, remoure amb violència. En aquest mot de creació expressiva la presència de les consonants b, t i z evoca la idea de terrabastall.

Per a més informació, us recomanem que consulteu el Diccionari d’onomatopeies i mots de creació expressiva i el Diccionari d’onomatopeies i altres interjeccions, amb equivalències en anglès, espanyol i francès.

Compte amb els spoilers: calcs i manlleus de l’anglès

No cal dir que l’anglès és molt present a les nostres vides. Els països anglosaxons són els principals exportadors de termes de totes les disciplines i àmbits (científic, econòmic, tecnològic, cultural, audiovisual, etc.) a les altres llengües. A més a més, l’anglès és la llengua vehicular per excel·lència que permet l’intercanvi comunicatiu a nivell mundial. I amb la globalització, és clar, ens arriben constantment conceptes i termes que incorporem com a calcs o manlleus sense tenir en compte que, de vegades, en català ja existeixen termes propis per referir-s’hi.

Calcs i manlleus de l’anglès al català

Així, de tant en tant podem sentir o llegir coses més o menys aberrants com ara:

«Hauríem d’engegar una campanya de crowdsourcing per customitzar el branding de la nostra companyia d’escuradents.»

O com aquesta:

«Pobre de tu que em facis un spoiler de la nova spin off de la sèrie de doctors sexys que m’agrada tant!»

En alguns casos es fan servir manlleus directament de l’anglès, tot i que de vegades en català ja hi ha termes equivalents, que el Termcat proposa i que podem emprar per evitar la denominació anglesa. En les frases de més amunt:

  • Customitzar: personalitzar o adaptar
  • Crowdsourcing: proveïment participatiu
  • Branding: construcció de marca
  • Spoiler: filtració (revelació involuntària o voluntària, és clar)
  • Spin off: sèrie derivada, esqueix
  • Altres exemples: e-mail per correu electrònic, sponsor per patrocinador, resort per complex turístic, training per formació o aprenentatge, tablet per tauleta tàctil, etc.

Altres casos d’interferència de l’anglès es deuen a calcs per traduccions literals que no són correctes en un context concret. A les frases de més amunt en veiem dos exemples:

  • calcs, manlleus, anglèsCompanyia: si bé company es pot traduir per companyia, el més habitual en català és «empresa», mentre que companyia queda restringit a casos concrets com ara «companyia d’assegurances».
  • Doctor: es fa servir com a vocatiu («És gaire greu, doctor?»), però en el sentit general és més correcte parlar de «metges».

Altres exemples de calcs semàntics

  • L’adjectiu «sexy» en català queda restringit a la connotació sexual, mentre que en anglès s’aplica a tota mena de contextos, com ara sexy project o sexy company. En aquests casos convindria traduir-ho per «atractiu», «llaminer», «interessant» o alguna cosa similar.
  • Copy: quan es tracta de llibres o discos, per exemple, s’hauria de traduir per «exemplar», no per còpia.
  • Evidence: en contextos judicials s’hauria de traduir per «indici» o «prova», no evidències. *Hi ha evidències de violència./ Hi ha indicis de violència.
  • Assume: en català assumim culpes i responsabilitats, però suposem o donem per fet (no assumim) que tot anirà bé.
  • Tribute: en anglès a les velles glòries els ofereixen tributes (Tribute to ABBA), però nosaltres els tributs els paguem a Hisenda i en tot cas a ABBA els fem un homenatge.

Per això, tot i que cadascú és lliure de fer servir la llengua com li convingui, en l’àmbit professional, i en aquest cas nosaltres ens ocupem de l’àmbit de la traducció, un professional ha de ser capaç de veure més enllà de l’equivalència aparent i saber trobar el mot indicat en cada cas.

WordReference: l’èxit dels diccionaris en línia

Avui dia, quan tenim un dubte lingüístic, el primer que fem ja no és recórrer a un diccionari en paper, sinó que fem servir diccionaris en línia.

A Internet s’hi troba una bona varietat d’eines de consulta, i les grans obres de referència de la llengua no n’han quedat al marge. Tal com exposem en altres entrades d’aquest blog, algunes obres de referència com el Diccionari de la llengua catalana o el Diccionario de la lengua española han sabut valorar la immediatesa i la facilitat d’accés que ofereixen els suports en línia i s’han fet presents a la xarxa.

wordreference, diccionaris en línia

En aquest sentit, un dels primers portals gratuïts de diccionaris en línia que va aparèixer va ser WordReference.com el 1999, que encara es troba entre els llocs web més visitats del món i entre els 100 llocs més visitats de l’Estat espanyol. La pregunta, però, és: quina és la clau de l’èxit de WordReference amb la pila de diccionaris en línia que trobem a Internet?

Probablement, el motiu principal és que aplega en una sola pàgina recursos en 18 llengües diferents, entre els quals hi ha diccionaris bilingües, monolingües, de sinònims i fins i tot de conjugacions, la qual cosa converteix aquesta pàgina en una de les eines en línia més consultades per tota mena d’usuaris: des d’estudiants de llengües fins a traductors.

La pàgina també combina diccionaris de referència, com el Diccionario de la lengua española (2005) o el Collins Spanish Dictionary (2005), amb diccionaris propis de WordReference en constant expansió i revisió. Així, la varietat de fonts ens permet contrastar la informació que rebem.

Recentment, el diccionari ha incorporat una nova pestanya de cerca anomenada «WR reverse» que funciona de la manera següent: si busquem la traducció de bookworm en castellà, per exemple, a la pestanya «WR reverse» ens indicarà en quines entrades del diccionari en castellà apareix la paraula bookworm. Així, disposem d’una eina addicional per buscar equivalències en dos idiomes.

A més a més, des de l’estiu de 2015, gràcies a la proposta de la Direcció General de Política Lingüística, WordReference també disposa d’un diccionari monolingüe de català, el Diccionari manual de la llengua catalana (Vox, 2011). En un futur, es preveu incloure també un diccionari bilingüe anglès-català i català-anglès.

Finalment, una altra bona raó que explica l’èxit de WordReference és que, a part d’oferir diccionaris en línia, ofereix una eina molt valorada pels usuaris: els fòrums de consulta. Des del 2004, podem resoldre dubtes sobre l’ús de la llengua o sobre traducció tot preguntant a parlants nadius d’un munt de llengües. N’hi ha tot un reguitzell: sobre gramàtica, vocabulari o terminologia especialitzada fins a fòrums de consultes generals sobre idiomes com ara l’hongarès, el finlandès, l’hebreu, el coreà, l’àrab, el polonès, etc.

Demanda de traducció l’any 2013 i previsions per al 2014

Un any més, la demanda de traducció de les empreses espanyoles manté les tendències que ja marcava l’estudi ELAN de la Unió Europea, que ja vam comentar a la nostra entrada sobre els idiomes als quals tradueixen les empreses espanyoles. Així, doncs, els idiomes de destinació més sol·licitats per aquestes empreses durant el 2013 han estat l’espanyol i l’anglès, seguits pel francès, l’alemany i el portuguès.

Això reflecteix l’interès de les empreses per oferir la informació en els idiomes que arriben a més persones, com ara l’anglès i el francès. Aquest darrer està en auge, entre altres motius, per la gran quantitat d’empreses que, veient la dificultat que representa vendre en el mercat interior, han començat a exportar a antigues colònies franceses que els ofereixen oportunitats de venda. Entre aquests mercats destaquen Algèria i el Marroc.

Demanda de traducció

Per altra banda, també cal destacar l’augment de la demanda de traducció d’idiomes més exòtics com, per exemple, els de l’Europa de l’Est. Igual que en el cas anterior, vista la crisi espanyola, moltes empreses han detectat oportunitats de vendre els seus productes en aquests països i han començat a traduir la seva documentació al polonès, el romanès i el rus amb l’objectiu d’entrar en aquests mercats emergents. La demanda de traduccions al xinès també està pujant significativament, ja que la Xina s’ha posicionat com a segona economia mundial i moltes empreses espanyoles han començat a exportar al gegant asiàtic.

Per sectors, les empreses que més traduccions han sol·licitat han estat les enginyeries i les consultores, sense oblidar els fabricants industrials i les asseguradores, que continuen tenint un pes important com a clients de traducció habituals.

En general, les empreses han optat per traduir continguts comercials i publicitaris i documents financers i legals. Pel que fa a la documentació comercial i publicitària, els continguts més traduïts han estat, en primer lloc, els continguts de pàgines web, seguits per la traducció de catàlegs, material promocional i notes de premsa. Quant a la documentació financera i legal, els comptes anuals, les escriptures i els contractes continuen essent els documents més traduïts per les empreses espanyoles.

Les previsions per al 2014 són, d’una banda, el creixement de la demanda de traducció causat, al seu torn, per l’increment de les exportacions i la realitat d’un món cada vegada més globalitzat i, d’una altra banda, un increment de la diversificació dels idiomes utilitzats per les empreses en un intent d’adaptar-se als nous mercats emergents.