Etiqueta: alemany

Roadtrip cinematogràfic cap. 1: cinema alemany

Com ja és tradició a Ampersand Traduccions, a l’estiu marxem de viatge virtual gràcies a diversos aspectes de la cultura i les tradicions de cada país. Després de viatjar a través de la llengua, la literatura i la gastronomia, aquest estiu anem de roadtrip cinematogràfic. Us hi apunteu?

En aquest primer capítol, us presentem una selecció (del tot arbitrària, sí) d’algunes pel·lícules del cinema alemany que ens agraden per diversos motius. Algunes s’han guanyat un lloc a la nostra llista per ser precursores i revolucionàries en el seus gèneres, d’altres per ser representants indispensables d’un capítol de la història i d’altres, simplement, perquè ens semblen boniques o colpidores.

Vet aquí la nostra llista de pel·lícules emblemàtiques del cinema alemany a càrrec de les Amigues d’en Jeroni, és clar.

Film scene by Alexander IRL
Achtung Aufnahme!

Nosferatu, Eine Symphonie des Grauens (Nosferatu), F.W. Murnau, 1922

Nosferatu és un dels clàssics indiscutibles del gènere de terror i, segurament, un dels títols més mítics del cinema mut. Us garantim que aquesta adaptació de la novel·la Dràcula de Bram Stoker us deixarà garratibats.

Un apunt curiós: la vídua de Stoker va denunciar els creadors perquè es volien estalviar els drets d’autor. La projecció de la pel·lícula es va haver d’aturar i se’n van destruir la majoria de còpies existents.

Nosferatu, Murnau, cinema alemany
Posa els pèls de punta, oi?

Si voleu indagar més sobre el cinema alemany de principis del segle XX, no us perdeu Das Cabinet des Dr. Caligari (Robert Wiene, 1920), Metropolis (Fritz Lang, 1927) i M (Fritz Lang, 1931).

Die Blechtrommel (El timbal de llauna), Volker Schlöndorff, 1979

Die Blechtrommel, el timbal de llauna, Günter Grass, Volker SchlöndorffBasada en la novel·la homònima del premi Nobel de literatura Günter Grass, aquesta crua i commovedora pel·lícula es troba a cavall del realisme i la fantasia. Aquell any va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i la Palma d’Or al Festival de Cannes.

El protagonista és l’Oskar, un nen nascut a Danzig el 1924, on el nazisme ja feia acte de presència. Als tres anys, la seva mare li regala un timbal i ja no se’n vol desprendre. Des d’aleshores, i veient la bogeria del món en vigílies de la Segona Guerra Mundial, decideix que no vol créixer més.

Das Boot (El Submarí), Wolfgang Petersen, 1981

Òbviament, la Segona Guerra Mundial és un tema cabdal per al cinema alemany. Aquest cop des del gènere bèl·lic, us recomanem Das Boot, que narra la història de la tripulació del submarí U 96 i les condicions extremes que havien de suportar, sempre sota l’amenaça constant de les bombes enemigues.

Recentment, s’ha estrenat una nova sèrie inspirada en aquesta pel·lícula nominada a l’Oscar i en la novel·la d’èxit de Lothar-Günther Buchheim.

das boot, 1981, El submarí
Una escena de la claustrofòbica Das Boot

Sobre la Segona Guerra Mundial també val la pena veure Der Untergang (Oliver Hirschbiegel, 2004), que relata els últims dies de Hitler al seu búnquer abans de suicidar-se, i Sophie Scholl – Die letzten Tage (Marc Rothemund, 2005), la història d’una activista de la Rosa Blanca, un grup clandestí de la resistència antinazi.

Der Himmel über Berlin (Cel sobre Berlín), Wim Wenders, 1987

cinema alemany, Wim Wenders, Der Himmel über Berlin, Wings of Desire, Cel sobre Berlín

Aquesta pel·lícula de culte del cinema alemany dels anys 80 explica la història commovedora de dos àngels que observen la vida quotidiana dels berlinesos de la postguerra. Un dels àngels, interpretat per Bruno Ganz, s’enamora d’una trapezista melancòlica i sent el desig de convertir-se en humà.

Veureu que les escenes on apareixen els àngels són en blanc i negre i les dels humans en color. I més detalls curiosos: sentireu música d’en Nick Cave i veureu en Peter Falk, àlies Colombo, fent d’ell mateix com un àngel que també ha renunciat a la immortalitat.

Gegen die Wand (Contra la pared), Fatih Akin, 2004

Gegen die Wand, Contra la pared, Head-on

Gegen die Wand és un drama romàntic sobre dos alemanys d’origen turc que es coneixen en situacions desesperades: d’una banda, en Cahit ha perdut la seva dona i ofega les penes amb drogues i alcohol i, d’altra banda, la Sibel fuig de la seva família turca conservadora fingint un intent de suïcidi. Aleshores, es coneixen en una clínica psiquiàtrica i decideixen casar-se per conveniència. I, és clar, com en totes les pel·lícules romàntiques, acaba sorgint una història d’amor, en aquest cas més aviat turbulenta.

Va rebre el premi Os d’Or a la millor pel·lícula a la Berlinale i un Goya a la millor pel·lícula europea, entre d’altres premis i nominacions.

Das Leben der Anderen (La vida dels altres), Florian Henckel von Donnersmarck, 2006

cinema alemany, pel·lícules alemanyes, Das Leben der Anderen, La vida dels altres, The Lives of Others

Pel·lícula guanyadora de l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 2006. És un thriller polític sobre espies ambientat al Berlín de l’RDA durant la Guerra Freda. El protagonista és un capità de l’Stasi que espia dia i nit el que passa al pis d’una cèlebre parella berlinesa. Per aquest motiu, i per la seva soledat extrema, acaba empatitzant amb ells.

Altres pel·lícules que tracten el tema de les dues Alemanyes, el comunisme i la reunificació són Das schweigende Klassenzimmer (Lars Kraume, 2018) i la divertida Good Bye Lenin! (Wolfgang Becker, 2003), amb la qual Daniel Brühl va saltar a la fama.

Das weiße Band  (La cinta blanca), Michael Haneke, 2009

Haneke, the white ribbon, das weisse band

Sí, d’acord. Michael Haneke és austríac. Però hem volgut fer lloc a la nostra llista per a aquest brillant drama d’època en blanc i negre ambientat als anys previs a la Primera Guerra Mundial. En un petit poblet del nord d’Alemanya, on un pastor protestant imparteix una estricta disciplina als nens, hi comencen a passar fets estranys… Us avisem que aquesta pel·lícula pot remoure consciències.

Film guanyador de la Palma d’Or a la millor pel·lícula del Festival de Cannes (2009), entre altres premis i nominacions.

Victoria (Sebastian Schipper, 2015)

Victoria, Laia Costa,
© Adopt Films

Victoria encapçala una categoria creada especialment per a l’ocasió i que titularem: «Thrillers alemanys trepidants de joves en problemes». La Victoria s’acaba de mudar a Berlín i coneix un grup de nois que li volen ensenyar la ciutat. La nit tot just comença i la Victoria no intueix el desenllaç que l’espera. El més impactant d’aquest film, a part de la interpretació de la Laia Costa, és que es va rodar en un únic pla seqüència.

A la nostra categoria ad hoc també hi caben altres llargmetratges de denúncia social amb joves protagonistes com Die Welle (Dennis Gansel, 2008), Das Experiment (Oliver Hirschbiegel, 2001), Die fetten Jahre sind vorbei (Hans Weingartner, 2004) i Lola rennt (Tom Tykwer, 1998).

Das Experiment, Moritz Bleibtreau
Moritz Bleibtreau a Das Experiment

Toni Erdmann (Maren Ade, 2016)

Per acabar amb un somriure, us recomanem aquesta comèdia dramàtica delirant sobre la vida, la família, la feina i el capitalisme. Dirigida per l’alemanya Maren Ade (per fi, una directora!), relata la relació d’un pare i d’una filla des d’un punt de vista molt peculiar. Si més no, no us deixarà indiferents.

Es va endur el premi FIPRESCI del Festival de Cannes el 2016.

I fins aquí les nostres recomanacions de cinema alemany. Esperem que us agradin i que ens deixeu comentaris amb les vostres pel·lícules preferides!

A la propera parada del nostre roadtrip cinematogràfic canviem totalment d’aires i marxem a la Xina. Agafeu-vos fort.

Mentrestant, si necessiteu traduccions de l’alemany o a qualsevol altra llengua, no dubteu a demanar-nos un pressupost sense compromís.

Auf Wiedersehen!


Foto destacada: fotograma del film Der Himmel über Berlin

Alemany per a viatgers: vocabulari de supervivència

Després de fer un tomb per l’Àsia, tornem a Europa. Així doncs, amb els peus ja al vell continent ens decidim a fer escala a un dels països fundadors de la Unió Europea: la República Federal d’Alemanya (en alemany, Bundesrepublik Deutschland). I vet aquí el nostre alemany per a viatgers.

Però abans, algunes dades sobre l’alemany

Sabíeu que l’alemany és la llengua més parlada nativament dins la Unió Europea i la quinzena més parlada del món? A més a més, és una de les tres llengües de treball de la Unió, tot i que en total n’hi ha 24 d’oficials.

alemany per a viatgers, German, map of Europe
Nivell de coneixement de l’alemany als diferents estats d’Europa

L’alemany estàndard és la llengua oficial única a Liechtenstein i Àustria. És cooficial a Alemanya (juntament amb altres llengües minoritàries), Suïssa (amb el francès, l’italià i el romanx), Bèlgica (amb el neerlandès i el francès) i Luxemburg (amb el francès i el luxemburguès).

L’alemany es compon d’una gran varietat de dialectes, els quals no sempre són intel·ligibles entre ells i, fins i tot per a un parlant que només conegui l’alemany estàndard (Hochdeutsch), poden arribar a ser incomprensibles.

Per descomptat, els nostres traductors a l’alemany tradueixen a la variant de l’alemany pertinent. És clar, no és el mateix preparar un text per a Alemanya que per a Àustria o Suïssa: caldrà adaptar la variant lingüística i possiblement algunes parts del contingut.

alemany per a viatgers, Koeln, Cologne, Colonia
Colònia, Alemanya

Alemany per a viatgers: vocabulari de supervivència

Tant si decidiu visitar Alemanya per motius de feina com de lleure, conèixer les fórmules de cortesia bàsiques en alemany sempre us pot ajudar a crear complicitat amb les noves coneixences i demostrar l’interès per la cultura del país. Així doncs, us oferim un recull d’expressions d’alemany per a viatgers que us pot ser útil si aneu a Alemanya.

Alemany Català
Hallo Hola
Guten Morgen/Guten Tag Bon dia
Guten Abend Bona tarda/vespre
Gute Nacht Bona nit
Wie geht’s? Com va? (col·loquial)
Auf Widersehen/Tschüß (col·loquial) Adeu
Bitte Si us plau
Danke/Danke schön/Vielen Dank Gràcies
Bitte/Bitte sehr De res
Entschuldigung Perdó (per disculpar-se)
Entschuldigen Sie Disculpi (per cridar l’atenció)
Es tut mir leid Em sap greu
Ich kann nicht verstehen No ho entenc
Ich spreche kein Deutsch No parlo alemany
Sprechen Sie Katalanisch? Parla català?
Sprechen Sie Spanisch? Parla castellà?
Sprechen Sie Englisch? Parla anglès?
Ja
Nein No
Ich heiße… Em dic…
Ich hätte gerne ein Bier Voldria una cervesa
Prost! Salut! (per brindar)
Ara bé, si amb aquesta petita ajuda de supervivència no en teniu prou i us cal una traducció d’alemany, poseu-vos en contacte amb nosaltres i us farem un pressupost sense compromís.  A Ampersand comptem amb traductors professionals amb una àmplia experiència que tradueixen a l’alemany com a idioma nadiu.
alemany per a viatgers
Prost!

Pst! Ja ho saps tot sobre les onomatopeies?

L’onomatopeia és un mot format a partir de la imitació d’un so (és a dir, de la percepció acústica d’un soroll) i, com que aquesta percepció és força subjectiva, les onomatopeies poden variar molt en cada idioma. Vegem-ne alguns casos.

Onomatopeies: casos destacats

Les onomatopeies cobreixen un camp amplíssim que comprèn des del soroll que es fa en caminar fins al de les campanes, passant per un ampli catàleg de reproduccions sonores com ara el fregadís de la roba, el soroll dels mitjans de transport i moltes altres. Avui, però, parlarem de dos dels temes que més criden l’atenció: animals i còmics.

Sons d’animals
onomatopeies, gossos, idiomes
Font: Soundimals.

És curiós veure com s’escriuen els sons dels animals en diferents idiomes. Us en mostrem alguns exemples, tot i que hi pot haver altres opcions diferents per a cada idioma:

  • Ocell: alemany: tschiep, tschiep; japonès: pyu pyu; grec: tsiutsiu; anglès: tweet-tweet; francès: cui-cui; italià: cip cip; castellà: pío, pío; català: piu-piu o xiu-xiu.
  • Gall: alemany: kikeriki; neerlandès: kukeleku; francès: cocorico;  japonès: kokekokkoo; anglès: cock-a-doodle-doo; castellà: quiquiriquí; català: quicquiriquic.
  • Gos: alemany: wau-wau; francès: ouah-ouah; anglès: woof-woof; japonès: wan wan; italià: bau bau; castellà: guau, guau; català: bub-bub.
Còmics
paf, onomatopeies, asterix
L’Astèrix, el famós gal de les aventures de Goscinny i d’Uderzo.

El gènere del còmic té com a característica principal la reproducció de la llengua oral en format escrit, fins al punt que quan llegim tenim la sensació d’estar escoltant el que passa a les vinyetes. En aquest sentit, un dels elements clau d’aquest llenguatge «oral» són les onomatopeies. Algunes de típiques del gènere poden ser:

  • Expressió de dolor: francès: aïe, ouille; anglès: argh, ouch, augh; japonès: u; castellà: ay; català: ahaiohoiui.
  • Plor: francès: hiii-hiii, ouinn; anglès: boo-hoo; japonès: eeee, miiii, hu-e; castellà: buaaa; català: buaaà (o buààà).
  • Cop: francès: paf, baf; anglès: bam, sock, bash; castellà: ¡zas!, ¡paf!; català: clac, pof, pim-pam.

El «so simbòlic» del japonès

Un cas especial el trobem en el japonès i en el manga, és clar. En japonès es fa un ús molt abundant de les onomatopeies més enllà dels simples efectes sonors com ara el so d’un telèfon (ring o dring) o d’alguna cosa que cau a terra (patapam!).

Hi ha un nombre incalculable d’onomatopeies que també adopten funcions verbals i adverbials i que, en alguns casos, fan referència a accions, estats o emocions que no necessàriament tenen un so associat. Per tant, es tracta d’una mena de «so simbòlic» o fonosimbolisme, que és la idea d’atorgar un valor psicològic a les vocals i a les consonants. Així, tant podem trobar onomatopeies per a sons com la pluja (para para), com per a l’escalfor del sol (poka poka), per a la qualitat de «desendreçat» (gocha gocha) o per a l’adverbi «tímidament» (osoru osoru).

Sis apunts sobre les onomatopeies en català
  1. Els mots duplicats s’ajunten amb un guionet (xup-xup), mentre que els triplicats se separen amb comes (bla, bla, bla) o signes d’exclamació per a més èmfasi (oh! oh! oh!).
  2. En català, l’onomatopeia que representa el riure s’escriu correctament amb hac (ha, ha, ha), ja que si ho escrivíssim amb jota hauríem de pronunciar el so ge, com a joc o germen. També podem optar per he, he, he o hi, hi, hi per a riures més irònics o burletes.
  3. Pel que fa a l’allargament de la vocal amb voluntat d’exagerar, se’n solen posar tres o més. I en cas que hi hagi d’anar accent, s’ha d’escriure a l’última vocal (buaaà) o bé a totes (buààà).
  4. Les onomatopeies també participen en la creació de noves paraules: xiuxiuejar, dringuejar, raucar, piuladissa, miolar…
  5. Algunes són manlleus d’altres idiomes i, en aquests casos, és preferent la forma adaptada per sobre de grafies estrangeres. Per exemple, s’aconsella escriure esnif i no sniff.
  6. Similars a les onomatopeies, hi ha mots de creació expressiva que no imiten cap so però que suggereixen una idea a partir del valor psicològic de les seves vocals o consonants. Ex.: batzegar: sacsejar, remoure amb violència. En aquest mot de creació expressiva la presència de les consonants b, t i z evoca la idea de terrabastall.

Per a més informació, us recomanem que consulteu el Diccionari d’onomatopeies i mots de creació expressiva i el Diccionari d’onomatopeies i altres interjeccions, amb equivalències en anglès, espanyol i francès.

Demanda de traducció l’any 2013 i previsions per al 2014

Un any més, la demanda de traducció de les empreses espanyoles manté les tendències que ja marcava l’estudi ELAN de la Unió Europea, que ja vam comentar a la nostra entrada sobre els idiomes als quals tradueixen les empreses espanyoles. Així, doncs, els idiomes de destinació més sol·licitats per aquestes empreses durant el 2013 han estat l’espanyol i l’anglès, seguits pel francès, l’alemany i el portuguès.

Això reflecteix l’interès de les empreses per oferir la informació en els idiomes que arriben a més persones, com ara l’anglès i el francès. Aquest darrer està en auge, entre altres motius, per la gran quantitat d’empreses que, veient la dificultat que representa vendre en el mercat interior, han començat a exportar a antigues colònies franceses que els ofereixen oportunitats de venda. Entre aquests mercats destaquen Algèria i el Marroc.

Demanda de traducció

Per altra banda, també cal destacar l’augment de la demanda de traducció d’idiomes més exòtics com, per exemple, els de l’Europa de l’Est. Igual que en el cas anterior, vista la crisi espanyola, moltes empreses han detectat oportunitats de vendre els seus productes en aquests països i han començat a traduir la seva documentació al polonès, el romanès i el rus amb l’objectiu d’entrar en aquests mercats emergents. La demanda de traduccions al xinès també està pujant significativament, ja que la Xina s’ha posicionat com a segona economia mundial i moltes empreses espanyoles han començat a exportar al gegant asiàtic.

Per sectors, les empreses que més traduccions han sol·licitat han estat les enginyeries i les consultores, sense oblidar els fabricants industrials i les asseguradores, que continuen tenint un pes important com a clients de traducció habituals.

En general, les empreses han optat per traduir continguts comercials i publicitaris i documents financers i legals. Pel que fa a la documentació comercial i publicitària, els continguts més traduïts han estat, en primer lloc, els continguts de pàgines web, seguits per la traducció de catàlegs, material promocional i notes de premsa. Quant a la documentació financera i legal, els comptes anuals, les escriptures i els contractes continuen essent els documents més traduïts per les empreses espanyoles.

Les previsions per al 2014 són, d’una banda, el creixement de la demanda de traducció causat, al seu torn, per l’increment de les exportacions i la realitat d’un món cada vegada més globalitzat i, d’una altra banda, un increment de la diversificació dels idiomes utilitzats per les empreses en un intent d’adaptar-se als nous mercats emergents.