Etiqueta: francès

Roadtrip cinematogràfic cap. 3: cinema francès

Després de passar per Orient tornem a Europa perquè a la nostra llista no hi pot faltar el cinema francès, i no se’ns acut res millor que un viatge per carretera per conèixer el país. Vins, formatges, postres, camps de lavanda, la imponent costa atlàntica… Per això us proposem viatjar des del sofà amb el cinema, tant cinema francès com ambientat a França. Es tracta d’una selecció espontània sense cap més pretensió que sigui cinema fresc, d’estiu.

Cinema francès: Paris, mon amour

Comencem per la capital. Si hi ha un lloc on s’han ambientat multitud de pel·lícules, aquest és París.cinema francès I si hi ha una pel·lícula francesa d’aquest segle on la ciutat sigui gairebé tan protagonista com els seus actors aquesta és Le fabuleux destin d’Amélie Poulain (Amélie)D’una bellesa estètica encisadora, Amélie ens passeja pels carrers empedrats de Montmartre tot buscant un home misteriós. Una altra manera de conèixer un París fabulós és acompanyats de Woody Allen i la seva pel·lícula Midnight in Paris. No és cinema francès, però té cabuda en aquesta selecció. De fet, ens ha fet recordar Paris-Manhattan (París-Manhattan), de la directora Sophie Lelluche. Una comèdia per passar una bona estona.

Jolie campagne!

França és molt més que París, o sigui que ens allunyem una mica de la capital per gaudir dels magnífics paisatges de Val-d’Oise a Médecin de campagne (Un doctor al camp). Val a dir, però, que l’escenari bucòlic per excel·lència del cinema francès és a la Provença. Fins i tot ho afegim al títol com a reclam: Le fils de l’épicier (Un estiu a la Provença). Hollywood també se n’ha aprofitat i hi ha situat algunes històries de «tornar a començar» com A Good Year (Un bon any) o French Kiss.

L'ArnacoeurEns quedem en aquesta part del país, però canviem totalment d’escenari i anem a Marsella en Taxi (l’original, eh?). I si busqueu un ambient més luxós podem passar per la Costa Blava amb L’Arnacoeur (Els seductors). El títol inclou un joc de paraules amb estafador (arnaqueur) i cor (coeur). Us podeu imaginar fàcilment la trama. Les illes troben el seu propi espai en aquesta selecció amb l’intimista Au cul du loup (Una casa a Còrsega).

Canviem de gènere. Si us ve de gust un documental us recomanen Être et avoir (Ser i tenir), que mostra la vida en una escola rural unitària al bell mig de França. A Saint-Étienne-sur-Usson, concretament, un poblet de muntanya.

Paris dessiné

Tampoc no ens oblidem de la canalla. El cinema francès té un bon grapat de pel·lícules de dibuixos animats ambientades a París, com ara Ratatouille o Ballerina. Hem volgut deixar per al final Disney i The Hunchback of Notre Dame (El geperut de Notre-Dame). Desitgem que la Nostra Senyora de París sigui restaurada aviat i puguem visitar-la més enllà d’una pantalla de cinema.

cinema francès

Si, a més de veure pel·lícules franceses, necessites una traducció de francès, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres perquè et preparem un pressupost a mida.

Pst! Ja ho saps tot sobre les onomatopeies?

L’onomatopeia és un mot format a partir de la imitació d’un so (és a dir, de la percepció acústica d’un soroll) i, com que aquesta percepció és força subjectiva, les onomatopeies poden variar molt en cada idioma. Vegem-ne alguns casos.

Onomatopeies: casos destacats

Les onomatopeies cobreixen un camp amplíssim que comprèn des del soroll que es fa en caminar fins al de les campanes, passant per un ampli catàleg de reproduccions sonores com ara el fregadís de la roba, el soroll dels mitjans de transport i moltes altres. Avui, però, parlarem de dos dels temes que més criden l’atenció: animals i còmics.

Sons d’animals
onomatopeies, gossos, idiomes
Font: Soundimals.

És curiós veure com s’escriuen els sons dels animals en diferents idiomes. Us en mostrem alguns exemples, tot i que hi pot haver altres opcions diferents per a cada idioma:

  • Ocell: alemany: tschiep, tschiep; japonès: pyu pyu; grec: tsiutsiu; anglès: tweet-tweet; francès: cui-cui; italià: cip cip; castellà: pío, pío; català: piu-piu o xiu-xiu.
  • Gall: alemany: kikeriki; neerlandès: kukeleku; francès: cocorico;  japonès: kokekokkoo; anglès: cock-a-doodle-doo; castellà: quiquiriquí; català: quicquiriquic.
  • Gos: alemany: wau-wau; francès: ouah-ouah; anglès: woof-woof; japonès: wan wan; italià: bau bau; castellà: guau, guau; català: bub-bub.
Còmics
paf, onomatopeies, asterix
L’Astèrix, el famós gal de les aventures de Goscinny i d’Uderzo.

El gènere del còmic té com a característica principal la reproducció de la llengua oral en format escrit, fins al punt que quan llegim tenim la sensació d’estar escoltant el que passa a les vinyetes. En aquest sentit, un dels elements clau d’aquest llenguatge «oral» són les onomatopeies. Algunes de típiques del gènere poden ser:

  • Expressió de dolor: francès: aïe, ouille; anglès: argh, ouch, augh; japonès: u; castellà: ay; català: ahaiohoiui.
  • Plor: francès: hiii-hiii, ouinn; anglès: boo-hoo; japonès: eeee, miiii, hu-e; castellà: buaaa; català: buaaà (o buààà).
  • Cop: francès: paf, baf; anglès: bam, sock, bash; castellà: ¡zas!, ¡paf!; català: clac, pof, pim-pam.

El «so simbòlic» del japonès

Un cas especial el trobem en el japonès i en el manga, és clar. En japonès es fa un ús molt abundant de les onomatopeies més enllà dels simples efectes sonors com ara el so d’un telèfon (ring o dring) o d’alguna cosa que cau a terra (patapam!).

Hi ha un nombre incalculable d’onomatopeies que també adopten funcions verbals i adverbials i que, en alguns casos, fan referència a accions, estats o emocions que no necessàriament tenen un so associat. Per tant, es tracta d’una mena de «so simbòlic» o fonosimbolisme, que és la idea d’atorgar un valor psicològic a les vocals i a les consonants. Així, tant podem trobar onomatopeies per a sons com la pluja (para para), com per a l’escalfor del sol (poka poka), per a la qualitat de «desendreçat» (gocha gocha) o per a l’adverbi «tímidament» (osoru osoru).

Sis apunts sobre les onomatopeies en català
  1. Els mots duplicats s’ajunten amb un guionet (xup-xup), mentre que els triplicats se separen amb comes (bla, bla, bla) o signes d’exclamació per a més èmfasi (oh! oh! oh!).
  2. En català, l’onomatopeia que representa el riure s’escriu correctament amb hac (ha, ha, ha), ja que si ho escrivíssim amb jota hauríem de pronunciar el so ge, com a joc o germen. També podem optar per he, he, he o hi, hi, hi per a riures més irònics o burletes.
  3. Pel que fa a l’allargament de la vocal amb voluntat d’exagerar, se’n solen posar tres o més. I en cas que hi hagi d’anar accent, s’ha d’escriure a l’última vocal (buaaà) o bé a totes (buààà).
  4. Les onomatopeies també participen en la creació de noves paraules: xiuxiuejar, dringuejar, raucar, piuladissa, miolar…
  5. Algunes són manlleus d’altres idiomes i, en aquests casos, és preferent la forma adaptada per sobre de grafies estrangeres. Per exemple, s’aconsella escriure esnif i no sniff.
  6. Similars a les onomatopeies, hi ha mots de creació expressiva que no imiten cap so però que suggereixen una idea a partir del valor psicològic de les seves vocals o consonants. Ex.: batzegar: sacsejar, remoure amb violència. En aquest mot de creació expressiva la presència de les consonants b, t i z evoca la idea de terrabastall.

Per a més informació, us recomanem que consulteu el Diccionari d’onomatopeies i mots de creació expressiva i el Diccionari d’onomatopeies i altres interjeccions, amb equivalències en anglès, espanyol i francès.

Demanda de traducció l’any 2013 i previsions per al 2014

Un any més, la demanda de traducció de les empreses espanyoles manté les tendències que ja marcava l’estudi ELAN de la Unió Europea, que ja vam comentar a la nostra entrada sobre els idiomes als quals tradueixen les empreses espanyoles. Així, doncs, els idiomes de destinació més sol·licitats per aquestes empreses durant el 2013 han estat l’espanyol i l’anglès, seguits pel francès, l’alemany i el portuguès.

Això reflecteix l’interès de les empreses per oferir la informació en els idiomes que arriben a més persones, com ara l’anglès i el francès. Aquest darrer està en auge, entre altres motius, per la gran quantitat d’empreses que, veient la dificultat que representa vendre en el mercat interior, han començat a exportar a antigues colònies franceses que els ofereixen oportunitats de venda. Entre aquests mercats destaquen Algèria i el Marroc.

Demanda de traducció

Per altra banda, també cal destacar l’augment de la demanda de traducció d’idiomes més exòtics com, per exemple, els de l’Europa de l’Est. Igual que en el cas anterior, vista la crisi espanyola, moltes empreses han detectat oportunitats de vendre els seus productes en aquests països i han començat a traduir la seva documentació al polonès, el romanès i el rus amb l’objectiu d’entrar en aquests mercats emergents. La demanda de traduccions al xinès també està pujant significativament, ja que la Xina s’ha posicionat com a segona economia mundial i moltes empreses espanyoles han començat a exportar al gegant asiàtic.

Per sectors, les empreses que més traduccions han sol·licitat han estat les enginyeries i les consultores, sense oblidar els fabricants industrials i les asseguradores, que continuen tenint un pes important com a clients de traducció habituals.

En general, les empreses han optat per traduir continguts comercials i publicitaris i documents financers i legals. Pel que fa a la documentació comercial i publicitària, els continguts més traduïts han estat, en primer lloc, els continguts de pàgines web, seguits per la traducció de catàlegs, material promocional i notes de premsa. Quant a la documentació financera i legal, els comptes anuals, les escriptures i els contractes continuen essent els documents més traduïts per les empreses espanyoles.

Les previsions per al 2014 són, d’una banda, el creixement de la demanda de traducció causat, al seu torn, per l’increment de les exportacions i la realitat d’un món cada vegada més globalitzat i, d’una altra banda, un increment de la diversificació dels idiomes utilitzats per les empreses en un intent d’adaptar-se als nous mercats emergents.