Etiqueta: Ampersand

Inventores, dones que són referents

La història, la cultura, la ciència i la societat en general tenen comptes pendents amb les dones. I a Ampersand reivindiquem el nostre espai. Per aquest motiu, l’any passat vam aprofitar l’històric 8 de març per recuperar la memòria de dones valentes. Aquest any recordem l’empremta d’altres dones valentes, més concretament la de les inventores.

Així doncs, destaquem el coratge d’aquestes inventores. I ho fem perquè hem de saber que les dones, a diferència dels homes, no sempre han tingut dret a l’educació, a tenir propietats o, directament, a ser considerades éssers intel·ligents i autònoms.

Dret a l’educació superior i a la propietat intel·lectual

inventora
Fins entrat el segle XX a Espanya no existia una llei que emparés el dret de la dona a estudiar a la universitat. Les poques que ho van fer abans van haver de demanar tota mena de permisos especials, donar explicacions i fer front al rebuig social. Als països anglosaxons fins a final del segle XIX les dones depenien administrativament dels homes. Així, doncs, no podien tenir propietats, inclosa la propietat intel·lectual. O sigui que, a més de les dificultats per estudiar, treballar i crear, havien de registrar patents i invents a nom d’homes. Aquest homes podien ser els seus marits, germans o familiar home més proper. Les dones inventores no estaven ben vistes. Les menystenien, es reien d’elles o intentaven plagiar-les.

Es van riure de Mary Anderson quan va inventar l’eixugaparabrises. I un pocavergonya va intentar plagiar l’invent de la màquina de fer bosses de paper de cul pla (encara en ús) de Margaret Knight. L’argument del penques va ser que una dona no hagués estat capaç de tal fita. I no penseu que era un raonament estrafolari perquè fins no fa gaire la dona es considerava un ésser mentalment dèbil i poc fiable.

inventora

Inventores de tota mena

Des d’Hipàtia d’Alexandria, matemàtica, astrònoma i inventora que va morir massacrada a mans de cristians fanàtics, fins a l’actriu i inventora amb poc reconeixement Hedy Lamarr (precursora del wifi), hi ha hagut una multitud de dones amb inquietuds científiques que es van negar a acceptar el paper de ciutadanes de segona o tercera. Casualment, d’Hipàtia es va fer la pel·lícula Àgora i de Lamarr el documental Bombshell. Potser aquests testimonis ajudaran a recordar-les.

A Ampersand posem el nostre granet de sorra aportant altres noms d’inventores que també mereixen reconeixement: Laura García Carrascosa, Fermina Orduña, June A. Carroll, Helen Free, Gertrude B. Elion, Barbara S. Askins, Edith Clarke, Katharine Blodgett, Edith Flanigen, Marion Donovan, Martha Coston, Stephanie Kwolek, Sarah Matter, Josephine Cochrane, Grace Murray Hopper.

inventores

7 maneres d’atreure bona sort la nit de Cap d’Any

Sant tornem-hi! Ja tenim el Nadal a sobre. L’any passat us proposàvem 10 tradicions de Nadal del món d’allò més curioses, i aquest any les nostres santes han fent un tomb per portar-nos altres maneres de celebrar la nit de Cap d’Any. Així, doncs, han trobat tot un ventall de trucs per atreure la bona sort o fer realitat els vostres somnis. Vinga, obriu la vostra sessió de l’Spotify, trieu la nostra llista de cançons de Nadal, regaleu-vos cinc minuts d’esbarjo i mireu què hem trobat.

1. Rússia: entre el Ded Moroz i les cendres al xampany

Entre les diverses tradicions que tenen a Rússia, destaquem que és la nit en què el Ded Moroz (l’homòleg rus del Pare Noel) va per les llars deixant regals. Antigament en deien «la nit generosa» perquè es parava taula amb menjars d’allò més bons. Així atreien prosperitat per a l’any següent. I avui dia la cosa no és gaire diferent. Ah! I les postres típiques d’aquest dia són les mandarines. Pel que fa als rituals, destaquem que a mitjanit s’ha d’escriure un desig en un paper, cremar-lo, posar les cendres dins una copa de xampany i beure-se-la tot seguit.

2. Filipines: roba de pics i monedes per Cap d’Any

Cap d'Any

Els filipins ho tenen ben clar: per tenir fortuna l’any següent s’han de posar roba de pics i rodonetes i dur algunes monedes a la butxaca. Fins i tot mengen fruites rodones. D’altra banda, també comparteixen tradicions amb Nova Zelanda i altres països de la zona, com veurem tot seguit. Així, doncs, teniu uns quants pesos filipins?

3. Nova Zelanda: espantar els mals esperits

Mentre a les ciutats principals gaudeixen de focs d’artifici, com en tants països de l’angloesfera, als llocs més petits la gent surt al carrer amb cullerots i tapes (igual que a les cassolades) per espantar els mals esperits fent tot el soroll possible.

4. Dinamarca: desfogament destructor

Continuem parlant d’estris de cuina, però passem del metall a materials més delicats. La qüestió és trencar plats, tasses i ceràmica en general a la porta de les cases d’amics i veïns com a senyal d’afecte. Vulguis que no, aquí s’ajunten tres aspectes positius: podeu fer neteja de peces escrostonades, alliberar la mala baba acumulada amb tanta reunió familiar i, també, demostrar els vostres sentiments, ja que s’entén que qui tingui més peces a miques a la porta de casa és més apreciat.

5. Japó: les 108 campanades del Joya no Kane

Sembla que la nit de Cap d’Any no pot passar sense escàndol. Al Japó no trenquen ni abonyeguen la vaixella, però es purifiquen. El Joya no Kane és un ritual que es fa als temples budistes: a mitjanit  sonen 107 campanades per purificar-se dels pecats de la societat materialista, i en sona una més per demanar prosperitat de cara a l’any vinent. Que no sigui dit, passeu per un temple i després aneu a brindar amb amazake, un licor que es serveix calent. Kampai!

Cap d'Any, Nadal, Bleigiessen6. Alemanya: endevinació amb plom

No és conya! Aquesta tradició de la nit de Cap d’Any es diu Bleigiessen i consisteix a cremar un tros de plom en una cullereta, abocar el líquid en un recipient amb aigua i interpretar el resultat en funció de la forma que agafi el metall fos. És una cosa semblant a la lectura del pòsit del cafè. Es tracta d’una pràctica mil·lenària que avui dia es manté més que res per diversió. Fins i tot es venen kits de Bleigiessen. Per sort, els kits infantils porten cera en comptes de plom.

7. Brasil: saltar set onades per Cap d’Any

Al Brasil, per Cap d’Any és estiu. Allà la tradició marca vestir-se de blanc (com a símbol de la pau) i, si teniu una platja a mà (la més coneguda és la de Copacabana, que s’omple de gom a gom), ficar-se a l’aigua a mitjanit i saltar set onades. Aquesta tradició practicada per fidels i ateus és d’orígens africans. Com l’ofrena a la deessa Yemayà: es llancen flors al mar, sobretot gladiols. Fins i tot hi ha qui les porta mar endins nadant, per assegurar-se que l’ofrena no torna a la sorra. En canvi, al nord del país la tradició és preparar un bany amb herbes aromàtiques.

Per als qui ens quedem a casa també hi ha opcions més nostrades. Fer la Cursa del Nassos. Menjar el raïm a caseta. Dur calces o calçotets vermells. Sigui com sigui…

 Ampersand us desitja unes bones festes i un millor 2019!

Cap d'Any, Nadal

 

Cansada o estafada? Ni sí ni no, tot el contrari

falsos amics

Qui hagi tingut la sort d’aprofitar les vacances de Setmana Santa per tocar el dos i visitar qualsevol país del nostre entorn es deu haver adonat de la quantitat de paraules que sonen o s’escriuen igual que en català, però que són falsos amics. Aquell vertigen del turista quan deixa anar una paraula en un idioma amb l’accent d’un altre i si l’encerto l’endevino, però sense saber si està fent un pas en fals, mai millor dit.

El divertit laberint dels falsos amics

Els falsos amics es troben entre idiomes que comparteixen l’origen o que han adoptat paraules de llengües veïnes per acabar-ne modificant el significat.

L’any passat vam dedicar una entrada als calcs i manlleus de l’anglès, no tornarem a dir que en anglès army no és armada, sinó exèrcit. Avui ens ficarem en un bon embolic, ja ho veureu. Les llengües romàniques són descendents del llatí, però amb la caiguda de l’Imperi Romà, les invasions dels bàrbars i tota la pesca, cap a l’Edat Mitjana a Europa territoris i llengües s’esmicolaven i van acabar creant les diferents llengües romàniques.  És per això que trobem una pila de falsos amics entre el català, el castellà, el francès, el portuguès, l’italià i el romanès, per citar-ne algunes. Fem un tomb i ja cal que us calceu:

falsos amics

Entre les més populars tenim voler, verb que en francès vol dir robar, o costum que en romanès vol dir vestit. Fins aquí anem bé, però vigileu i no prenguem mal que la cosa es complica. Per exemple: en francès roman no significa romà, sinó novel·la. En canvi, en francès una nouvelle seria una novel·leta, l’equivalent a novella en anglès, nuvelă en romanès i novela en castellà i portuguès. En aquest últim, novel·la és romance, que també seria una història d’amor, com en castellà.

Continuem amb exemples de la literatura com llibre que en romanès es diu carte, però carte en francès vol dir, entre d’altres coses, targeta, i no carta (de lletra), que seria lettre, i que també significa letra, com en castellà. Ja us heu perdut? No m’estranya gens. També passa el mateix amb constipat, en gairebé totes les llengües romàniques i anglès vol dir restret menys en català i castellà. A veure si serem nosaltres els que anem creant falsos amics a tort i a dret…

Deixem-ho córrer i tornem al títol. Cansada en portuguès es diu estafada, però vigileu que una estafa en italià és una truffa i per nosaltres una trufa és una burla o una tòfona, que en italià seria tartufo. En canvi, en castellà un tartufo és un home hipòcrita i fals.  Ja veieu que podem embolicar la troca fins a tornar-nos bojos com un llum de ganxo, però no m’estic de deixar-vos una paraula en italià, francès, romanès i portuguès respectivament perquè investigueu: lupa, entendre, manta i bodega. Ja us dic que són falsos amics, però què volen dir?

falsos amics

M’acomiado amb un suggeriment: si necessiteu una traducció no us arrisqueu a caure en els falsos amics i contracteu els serveis d’un professional. A Ampersand Traduccions sabem què ens diem i què traduïm.