Roadtrip cinematogràfic cap. 1: cinema alemany

Com ja és tradició a Ampersand Traduccions, a l’estiu marxem de viatge virtual gràcies a diversos aspectes de la cultura i les tradicions de cada país. Després de viatjar a través de la llengua, la literatura i la gastronomia, aquest estiu anem de roadtrip cinematogràfic. Us hi apunteu?

En aquest primer capítol, us presentem una selecció (del tot arbitrària, sí) d’algunes pel·lícules del cinema alemany que ens agraden per diversos motius. Algunes s’han guanyat un lloc a la nostra llista per ser precursores i revolucionàries en el seus gèneres, d’altres per ser representants indispensables d’un capítol de la història i d’altres, simplement, perquè ens semblen boniques o colpidores.

Vet aquí la nostra llista de pel·lícules emblemàtiques del cinema alemany a càrrec de les Amigues d’en Jeroni, és clar.

Film scene by Alexander IRL
Achtung Aufnahme!

Nosferatu, Eine Symphonie des Grauens (Nosferatu), F.W. Murnau, 1922

Nosferatu és un dels clàssics indiscutibles del gènere de terror i, segurament, un dels títols més mítics del cinema mut. Us garantim que aquesta adaptació de la novel·la Dràcula de Bram Stoker us deixarà garratibats.

Un apunt curiós: la vídua de Stoker va denunciar els creadors perquè es volien estalviar els drets d’autor. La projecció de la pel·lícula es va haver d’aturar i se’n van destruir la majoria de còpies existents.

Nosferatu, Murnau, cinema alemany
Posa els pèls de punta, oi?

Si voleu indagar més sobre el cinema alemany de principis del segle XX, no us perdeu Das Cabinet des Dr. Caligari (Robert Wiene, 1920), Metropolis (Fritz Lang, 1927) i M (Fritz Lang, 1931).

Die Blechtrommel (El timbal de llauna), Volker Schlöndorff, 1979

Die Blechtrommel, el timbal de llauna, Günter Grass, Volker SchlöndorffBasada en la novel·la homònima del premi Nobel de literatura Günter Grass, aquesta crua i commovedora pel·lícula es troba a cavall del realisme i la fantasia. Aquell any va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i la Palma d’Or al Festival de Cannes.

El protagonista és l’Oskar, un nen nascut a Danzig el 1924, on el nazisme ja feia acte de presència. Als tres anys, la seva mare li regala un timbal i ja no se’n vol desprendre. Des d’aleshores, i veient la bogeria del món en vigílies de la Segona Guerra Mundial, decideix que no vol créixer més.

Das Boot (El Submarí), Wolfgang Petersen, 1981

Òbviament, la Segona Guerra Mundial és un tema cabdal per al cinema alemany. Aquest cop des del gènere bèl·lic, us recomanem Das Boot, que narra la història de la tripulació del submarí U 96 i les condicions extremes que havien de suportar, sempre sota l’amenaça constant de les bombes enemigues.

Recentment, s’ha estrenat una nova sèrie inspirada en aquesta pel·lícula nominada a l’Oscar i en la novel·la d’èxit de Lothar-Günther Buchheim.

das boot, 1981, El submarí
Una escena de la claustrofòbica Das Boot

Sobre la Segona Guerra Mundial també val la pena veure Der Untergang (Oliver Hirschbiegel, 2004), que relata els últims dies de Hitler al seu búnquer abans de suicidar-se, i Sophie Scholl – Die letzten Tage (Marc Rothemund, 2005), la història d’una activista de la Rosa Blanca, un grup clandestí de la resistència antinazi.

Der Himmel über Berlin (Cel sobre Berlín), Wim Wenders, 1987

cinema alemany, Wim Wenders, Der Himmel über Berlin, Wings of Desire, Cel sobre Berlín

Aquesta pel·lícula de culte del cinema alemany dels anys 80 explica la història commovedora de dos àngels que observen la vida quotidiana dels berlinesos de la postguerra. Un dels àngels, interpretat per Bruno Ganz, s’enamora d’una trapezista melancòlica i sent el desig de convertir-se en humà.

Veureu que les escenes on apareixen els àngels són en blanc i negre i les dels humans en color. I més detalls curiosos: sentireu música d’en Nick Cave i veureu en Peter Falk, àlies Colombo, fent d’ell mateix com un àngel que també ha renunciat a la immortalitat.

Gegen die Wand (Contra la pared), Fatih Akin, 2004

Gegen die Wand, Contra la pared, Head-on

Gegen die Wand és un drama romàntic sobre dos alemanys d’origen turc que es coneixen en situacions desesperades: d’una banda, en Cahit ha perdut la seva dona i ofega les penes amb drogues i alcohol i, d’altra banda, la Sibel fuig de la seva família turca conservadora fingint un intent de suïcidi. Aleshores, es coneixen en una clínica psiquiàtrica i decideixen casar-se per conveniència. I, és clar, com en totes les pel·lícules romàntiques, acaba sorgint una història d’amor, en aquest cas més aviat turbulenta.

Va rebre el premi Os d’Or a la millor pel·lícula a la Berlinale i un Goya a la millor pel·lícula europea, entre d’altres premis i nominacions.

Das Leben der Anderen (La vida dels altres), Florian Henckel von Donnersmarck, 2006

cinema alemany, pel·lícules alemanyes, Das Leben der Anderen, La vida dels altres, The Lives of Others

Pel·lícula guanyadora de l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 2006. És un thriller polític sobre espies ambientat al Berlín de l’RDA durant la Guerra Freda. El protagonista és un capità de l’Stasi que espia dia i nit el que passa al pis d’una cèlebre parella berlinesa. Per aquest motiu, i per la seva soledat extrema, acaba empatitzant amb ells.

Altres pel·lícules que tracten el tema de les dues Alemanyes, el comunisme i la reunificació són Das schweigende Klassenzimmer (Lars Kraume, 2018) i la divertida Good Bye Lenin! (Wolfgang Becker, 2003), amb la qual Daniel Brühl va saltar a la fama.

Das weiße Band  (La cinta blanca), Michael Haneke, 2009

Haneke, the white ribbon, das weisse band

Sí, d’acord. Michael Haneke és austríac. Però hem volgut fer lloc a la nostra llista per a aquest brillant drama d’època en blanc i negre ambientat als anys previs a la Primera Guerra Mundial. En un petit poblet del nord d’Alemanya, on un pastor protestant imparteix una estricta disciplina als nens, hi comencen a passar fets estranys… Us avisem que aquesta pel·lícula pot remoure consciències.

Film guanyador de la Palma d’Or a la millor pel·lícula del Festival de Cannes (2009), entre altres premis i nominacions.

Victoria (Sebastian Schipper, 2015)

Victoria, Laia Costa,
© Adopt Films

Victoria encapçala una categoria creada especialment per a l’ocasió i que titularem: «Thrillers alemanys trepidants de joves en problemes». La Victoria s’acaba de mudar a Berlín i coneix un grup de nois que li volen ensenyar la ciutat. La nit tot just comença i la Victoria no intueix el desenllaç que l’espera. El més impactant d’aquest film, a part de la interpretació de la Laia Costa, és que es va rodar en un únic pla seqüència.

A la nostra categoria ad hoc també hi caben altres llargmetratges de denúncia social amb joves protagonistes com Die Welle (Dennis Gansel, 2008), Das Experiment (Oliver Hirschbiegel, 2001), Die fetten Jahre sind vorbei (Hans Weingartner, 2004) i Lola rennt (Tom Tykwer, 1998).

Das Experiment, Moritz Bleibtreau
Moritz Bleibtreau a Das Experiment

Toni Erdmann (Maren Ade, 2016)

Per acabar amb un somriure, us recomanem aquesta comèdia dramàtica delirant sobre la vida, la família, la feina i el capitalisme. Dirigida per l’alemanya Maren Ade (per fi, una directora!), relata la relació d’un pare i d’una filla des d’un punt de vista molt peculiar. Si més no, no us deixarà indiferents.

Es va endur el premi FIPRESCI del Festival de Cannes el 2016.

I fins aquí les nostres recomanacions de cinema alemany. Esperem que us agradin i que ens deixeu comentaris amb les vostres pel·lícules preferides!

A la propera parada del nostre roadtrip cinematogràfic canviem totalment d’aires i marxem a la Xina. Agafeu-vos fort.

Mentrestant, si necessiteu traduccions de l’alemany o a qualsevol altra llengua, no dubteu a demanar-nos un pressupost sense compromís.

Auf Wiedersehen!


Foto destacada: fotograma del film Der Himmel über Berlin

Sant Jordi 2019: recomanacions per trobar l’assassí

En aquests dies plens de novetats editorials i escriptors mediàtics que publiquen per Sant Jordi (o, més ben dit, personatges mediàtics que publiquen llibres per Sant Jordi 2019), hem volgut oferir-vos una llista de recomanacions una mica diferent.

Aquest any, volem fer un reconeixement a un gènere literari que la crítica tot sovint deixa com a gènere menor, però que fa les delícies de molta gent arreu del món. Sí, per Sant Jordi 2019 volem parlar de novel·la negra. Així, doncs, uns presentem autors d’arreu del món, amb visions molt diferents de què ha de ser la novel·la negra. No us trobareu recomanacions concretes de llibres, sinó que us presentarem els investigadors principals de cada autor. Som-hi!

Clàssics amb classe

Evidentment, hem de començar l’entrada de Sant Jordi 2019 parlant-vos de dos dels autors detectivescos més coneguts del món: Arthur Conan Doyle i Agatha Christie. Tots dos venen de la Gran Bretanya, i segurament van construir la base que ha inspirat molts dels autors d’avui dia.

  • Agatha Christie, la reina del crim, ens porta Miss Marple i Hercules Poirot. Tots dos, jubilats, apareixen en múltiples llibres, sèries i pel·lícules.
  • Arthur Conan Doyle resol els crims amb Sherlock Holmes i el Dr. Watson. Són llibres que no passen mai de moda, tot i que ara la tendència és veure la sèrie Sherlock.

De tota manera, si teniu més curiositat per la vida d’aquests autors que per les seves novel·les, trieu Il·lustres execrables, un llibre de Santi Jiménez i Malcolm Otero que transcriu la secció homònima del programa Via Lliure (RAC1). Si el llegiu, mai no us els tornareu a mirar igual, ja que en aquestes petites presentacions els autors quedaran totalment desmitificats.

Noir nòrdic

Si calculéssim quants detectius (o crims) literaris hi ha per habitant als països nòrdics, l’índex seria altíssim. I, com que n’hi ha tants, hi ha investigadors de tota mena. Aquí teniu alguns dels reis de la novel·la negra actual:

  • Jo Nesbø ens porta a Noruega amb Harry Hole, un dels policies més anàrquics del món mundial.
  • Hjorth i Rosenfeldt ens fan odiar Sebastian Bergmann al mateix temps que retraten els aspectes més problemàtics de la Suècia actual.
  • Camilla Lackberg és l’alter ego de l’Erica Falck. En un poblet de la costa sueca, l’Erica, que és escriptora, resol els casos de la zona.
  • Jussi Adler-Olsen escriu les històries de Carl Mørck, un policia danès caòtic i rondinaire que investiga casos arxivats.
  • Arnaldur Indrasson escriu des de la remota Islàndia, i el protagonista de les seves aventures és Erlendur Sveinsson.

Anglosaxons

El Regne Unit té una llarga tradició en novel·la negra (només cal que mireu l’apartat dels clàssics), mentre que els Estats Units han donat alguns dels detectius més cèlebres (Philip Marlowe, etc.). I tot això sense comptar en Magnum! Aquesta vegada, però, l’apartat ens ha quedat molt femení:

  • Robert Galbraith, és l’alter ego de J. K. Rowling, que escriu des d’Anglaterra i aclareix misteris mitjançant Cormoran Strike i Robin Ellacott.
  • Sue Grafton repassa l’alfabet amb la Kinsey Milhone, una detectiu de Califòrnia. Llàstima que es va quedar a la Y.
  • Mary Higgins Clark porta les aventures d’Alvirah Meehan i el seu home, en Willy, uns iaiets americans que investiguen pel seu compte.
  • Louise Penny ens presenta Armand Gamache, un detectiu del Canadà, i dona visibilitat a la novel·la negra d’aquest país.

I a Europa… què més tenim?

Hi ha novel·la negra més enllà dels nòrdics i dels anglosaxons. Alguns detectius europeus, com ara el comissari Montalbano o l’Adamsberg, ja formen part del nostre imaginari amb magnífiques traduccions al català.

  • Andrea Camilleri és el creador del comissari Montalbano, un personatge amb solera que treballa des de Sicília.
  • Fred Vargas és una autora francesa que ens porta el comissari Adamsberg, sempre amb unes bones dosis d’humor.
  • Petros Màrkaris ens presenta Kostas Kharitos, un policia peculiar i políticament incorrecte que no dubta a queixar-se de tot el que pot des de Grècia.
  • Dolores Redondo ens porta la inspectora Amaia Salazar, protagonista de la trilogia de Baztán.
  • Francisco García-Pavón ens acompanya a Tomelloso amb Plinio, el cap de la policia municipal, i Don Lotario: el veterinari.

Destinacions «exòtiques»

Austràlia? La Xina? Botswana? Sí, a tot arreu hi ha casos per resoldre. Per això us hem volgut portar alguns dels investigadors més peculiars o inesperats de la llista.

Sant Jordi 2019

  • Jane Harper ens presenta l’Aaron Falck, un detectiu albí que ens porta a l’outback australià.
  • Qiu Xiaolong retrata la Xina per mitjà dels casos de Chen Cao, un inspector de policia que viu a Shanghai. Amb aquestes novel·les intenta oferir una visió actual de la societat xinesa contemporània.
  • Alexander McCall Smith fa servir Precious Ramotswe per resoldre intrigues a Botswana. L’autor va viure en aquest país, motiu pel qual les descripcions són vívides i fiables.

A la porta de casa

A casa nostra també passen coses i es resolen misteris. En Felip Marlot i en Flanagan porten casos per als més joves, però tanquem la llista amb dos pesos pesants de la intriga policíaca a casa nostra: Mendoza i Vázquez-Montalbán.

  • Joaquim Carbó, autor prolífic, ens porta en Felip Marlot i una colla de casos per al públic més jove.
  • Andreu Martín Jaume Ribera són els creadors de Flanagan, un detectiu que molts hem llegit a l’escola: aneu amb compte amb els llobarros!
  • Xavier Bosch ens porta Dani Santana, un periodista que «destapa» casos de corrupció.
  • Alicia Giménez-Barlett és la creadora de la famosa Petra Delicado, una investigadora de policia que treballa des de Barcelona i que fins i tot ha protagonitzat una sèrie de televisió.
  • Jaume Fuster va crear Lluís Arquer, un clàssic de la nostra novel·la.
  • Eduardo Mendoza treballa amb el comissari Flores, que sol resoldre casos que passen a Barcelona i rodalia.
  • Manuel Vázquez-Montalbán es reflecteix, en part, en Carvalho, un home que, a part de resoldre misteris, és conegut per la seva afició al menjar i al barri xino de Barcelona.

Com podeu veure, a tants caps tants barrets. Hi ha investigadors de tota mena, i n’hi ha molts més que no pas els que trobeu aquí. Segur que aquest Sant Jordi 2019, passejant-vos pels carrers, trobareu aquests llibres i molts altres. Compreu molts llibres, fullegeu-ne encara més i gaudiu molt del dia.

Sant Jordi 2019

 


A Ampersand no traduïm llibres de novel·la negra, però si necessiteu qualsevol altra mena de traducció no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres, ja sigui visitant la nostra web o trucant per telèfon.

 

Inventores, dones que són referents

La història, la cultura, la ciència i la societat en general tenen comptes pendents amb les dones. I a Ampersand reivindiquem el nostre espai. Per aquest motiu, l’any passat vam aprofitar l’històric 8 de març per recuperar la memòria de dones valentes. Aquest any recordem l’empremta d’altres dones valentes, més concretament la de les inventores.

Així doncs, destaquem el coratge d’aquestes inventores. I ho fem perquè hem de saber que les dones, a diferència dels homes, no sempre han tingut dret a l’educació, a tenir propietats o, directament, a ser considerades éssers intel·ligents i autònoms.

Dret a l’educació superior i a la propietat intel·lectual

inventora
Fins entrat el segle XX a Espanya no existia una llei que emparés el dret de la dona a estudiar a la universitat. Les poques que ho van fer abans van haver de demanar tota mena de permisos especials, donar explicacions i fer front al rebuig social. Als països anglosaxons fins a final del segle XIX les dones depenien administrativament dels homes. Així, doncs, no podien tenir propietats, inclosa la propietat intel·lectual. O sigui que, a més de les dificultats per estudiar, treballar i crear, havien de registrar patents i invents a nom d’homes. Aquest homes podien ser els seus marits, germans o familiar home més proper. Les dones inventores no estaven ben vistes. Les menystenien, es reien d’elles o intentaven plagiar-les.

Es van riure de Mary Anderson quan va inventar l’eixugaparabrises. I un pocavergonya va intentar plagiar l’invent de la màquina de fer bosses de paper de cul pla (encara en ús) de Margaret Knight. L’argument del penques va ser que una dona no hagués estat capaç de tal fita. I no penseu que era un raonament estrafolari perquè fins no fa gaire la dona es considerava un ésser mentalment dèbil i poc fiable.

inventora

Inventores de tota mena

Des d’Hipàtia d’Alexandria, matemàtica, astrònoma i inventora que va morir massacrada a mans de cristians fanàtics, fins a l’actriu i inventora amb poc reconeixement Hedy Lamarr (precursora del wifi), hi ha hagut una multitud de dones amb inquietuds científiques que es van negar a acceptar el paper de ciutadanes de segona o tercera. Casualment, d’Hipàtia es va fer la pel·lícula Àgora i de Lamarr el documental Bombshell. Potser aquests testimonis ajudaran a recordar-les.

A Ampersand posem el nostre granet de sorra aportant altres noms d’inventores que també mereixen reconeixement: Laura García Carrascosa, Fermina Orduña, June A. Carroll, Helen Free, Gertrude B. Elion, Barbara S. Askins, Edith Clarke, Katharine Blodgett, Edith Flanigen, Marion Donovan, Martha Coston, Stephanie Kwolek, Sarah Matter, Josephine Cochrane, Grace Murray Hopper.

inventores

Traducció del xinès: 5 autors xinesos per celebrar l’any nou

A Ampersand som experts en la traducció del xinès i ens atrau aquesta llengua. Per aquest motiu volem celebrar l’any nou xinès amb vosaltres. Com que l’any passat ja us vam explicar què era, aquesta vegada el celebrarem parlant-vos sobre alguns dels autors xinesos més populars a casa nostra.

Tot i que la producció literària xinesa és immensa, la traducció del xinès al català en l’àmbit editorial està a les beceroles. Així, doncs, els lectors de casa nostra no poden copsar tot el potencial d’aquest país. Aquests són alguns dels autors més traduïts a casa nostra:

  • Lu Xun
  • Mo Yan
  • Sanmao
  • Yan Lianke
  • Yu Hua

És possible que el segon d’aquests autors us sigui familiar, ja que va rebre el premi Nobel fa uns pocs anys. De la resta, però… n’heu sentit a parlar mai? Tot seguit en teniu una breu presentació per si voleu llegir-ne algun llibre.

traducció del xinès

Autors traduïts del xinès

Inaugurem la llista amb Lu Xun (1881-1936), considerat el pare de la literatura moderna a la Xina. Volem destacar Diari d’un boig i altres relats, traduït del xinès per Carles Prado-Fonts, que conté alguns dels relats més famosos d’aquest autor. També destaquem Contar nuevo de historias viejas, traduït per Laureano Ramírez, on l’autor «re-crea» les històries fundacionals més importants de la cultura xinesa.

El segon de la llista és Mo Yan (1955), segurament el més conegut gràcies al premi Nobel de literatura que va rebre l’any 2012. S’han traduït molts dels seus llibres al castellà, però no tots són traduccions directes del xinès. Una de les seves millors obres és Sorgo rojo, i en català podeu trobar Canvis, una autobiografia traduïda per Carles Prado-Fonts.

Pel que fa a Sanmao (1943-1991), autora conegudíssima al seu país d’origen, ha arribat a casa nostra gràcies a Rata Books. De moment podeu llegir Diaris del Sàhara, amb traducció de Sara Rovira-Esteva, i Diaris de les Canàries, de Mireia Vargas-Urpí.

Quan parlem de Yan Lianke (1958) parlem d’algú que és crític amb el govern xinès. De fet, és més fàcil accedir a les seves obres des de l’exterior que no pas al seu propi país. És un autor força traduït al castellà, però encara no té presència en català. Si voleu fer-ne un tastet, proveu Crónica de una explosión, amb traducció del xinès de Belen Cuadra Mora i publicació d’Automática Editorial.

Finalment, parlem de Yu Hua (1960), molt traduït del xinès al castellà i amb un únic llibre en català: El passat i els càstigs, traduït del xinès per Carla Benet Duran i publicat per Males Herbes. Aquest autor situa les seves històries en entorns molt diversos i denuncia determinades situacions del seu país. Un exemple: les donacions de sang per diners.

La traducció del xinès: literatura i més enllà

És evident que necessitem la figura del traductor de xinès per arribar a una cultura amb un potencial innegable. També és evident que el servei de traducció del xinès no es queda en la traducció literària. Si aneu a la Xina per estudiar haureu de traduir al xinès el vostre expedient acadèmic. Si hi aneu a treballar, segur que us demanen la traducció dels vostres antecedents penals o informes mèdics. I si adopteu una criatura xinesa la diversitat de documents que caldrà traduir al xinès serà àmplia. Per aquest motiu, és possible que necessiteu els serveis d’una empresa de traducció com la nostra. Si aquest és el cas, no dubteu a enviar-nos els vostres documents perquè us en puguem fer un pressupost.

Mentrestant, gaudiu llegint literatura xinesa amb una bona traducció del xinès!

Bon any nou xinès!

 

 

 

La foto de capçalera és de Lalitphat Phunchuang (Unsplash).
Foto: Hanson Lu

7 maneres d’atreure bona sort la nit de Cap d’Any

Sant tornem-hi! Ja tenim el Nadal a sobre. L’any passat us proposàvem 10 tradicions de Nadal del món d’allò més curioses, i aquest any les nostres santes han fent un tomb per portar-nos altres maneres de celebrar la nit de Cap d’Any. Així, doncs, han trobat tot un ventall de trucs per atreure la bona sort o fer realitat els vostres somnis. Vinga, obriu la vostra sessió de l’Spotify, trieu la nostra llista de cançons de Nadal, regaleu-vos cinc minuts d’esbarjo i mireu què hem trobat.

1. Rússia: entre el Ded Moroz i les cendres al xampany

Entre les diverses tradicions que tenen a Rússia, destaquem que és la nit en què el Ded Moroz (l’homòleg rus del Pare Noel) va per les llars deixant regals. Antigament en deien «la nit generosa» perquè es parava taula amb menjars d’allò més bons. Així atreien prosperitat per a l’any següent. I avui dia la cosa no és gaire diferent. Ah! I les postres típiques d’aquest dia són les mandarines. Pel que fa als rituals, destaquem que a mitjanit s’ha d’escriure un desig en un paper, cremar-lo, posar les cendres dins una copa de xampany i beure-se-la tot seguit.

2. Filipines: roba de pics i monedes per Cap d’Any

Cap d'Any

Els filipins ho tenen ben clar: per tenir fortuna l’any següent s’han de posar roba de pics i rodonetes i dur algunes monedes a la butxaca. Fins i tot mengen fruites rodones. D’altra banda, també comparteixen tradicions amb Nova Zelanda i altres països de la zona, com veurem tot seguit. Així, doncs, teniu uns quants pesos filipins?

3. Nova Zelanda: espantar els mals esperits

Mentre a les ciutats principals gaudeixen de focs d’artifici, com en tants països de l’angloesfera, als llocs més petits la gent surt al carrer amb cullerots i tapes (igual que a les cassolades) per espantar els mals esperits fent tot el soroll possible.

4. Dinamarca: desfogament destructor

Continuem parlant d’estris de cuina, però passem del metall a materials més delicats. La qüestió és trencar plats, tasses i ceràmica en general a la porta de les cases d’amics i veïns com a senyal d’afecte. Vulguis que no, aquí s’ajunten tres aspectes positius: podeu fer neteja de peces escrostonades, alliberar la mala baba acumulada amb tanta reunió familiar i, també, demostrar els vostres sentiments, ja que s’entén que qui tingui més peces a miques a la porta de casa és més apreciat.

5. Japó: les 108 campanades del Joya no Kane

Sembla que la nit de Cap d’Any no pot passar sense escàndol. Al Japó no trenquen ni abonyeguen la vaixella, però es purifiquen. El Joya no Kane és un ritual que es fa als temples budistes: a mitjanit  sonen 107 campanades per purificar-se dels pecats de la societat materialista, i en sona una més per demanar prosperitat de cara a l’any vinent. Que no sigui dit, passeu per un temple i després aneu a brindar amb amazake, un licor que es serveix calent. Kampai!

Cap d'Any, Nadal, Bleigiessen6. Alemanya: endevinació amb plom

No és conya! Aquesta tradició de la nit de Cap d’Any es diu Bleigiessen i consisteix a cremar un tros de plom en una cullereta, abocar el líquid en un recipient amb aigua i interpretar el resultat en funció de la forma que agafi el metall fos. És una cosa semblant a la lectura del pòsit del cafè. Es tracta d’una pràctica mil·lenària que avui dia es manté més que res per diversió. Fins i tot es venen kits de Bleigiessen. Per sort, els kits infantils porten cera en comptes de plom.

7. Brasil: saltar set onades per Cap d’Any

Al Brasil, per Cap d’Any és estiu. Allà la tradició marca vestir-se de blanc (com a símbol de la pau) i, si teniu una platja a mà (la més coneguda és la de Copacabana, que s’omple de gom a gom), ficar-se a l’aigua a mitjanit i saltar set onades. Aquesta tradició practicada per fidels i ateus és d’orígens africans. Com l’ofrena a la deessa Yemayà: es llancen flors al mar, sobretot gladiols. Fins i tot hi ha qui les porta mar endins nadant, per assegurar-se que l’ofrena no torna a la sorra. En canvi, al nord del país la tradició és preparar un bany amb herbes aromàtiques.

Per als qui ens quedem a casa també hi ha opcions més nostrades. Fer la Cursa del Nassos. Menjar el raïm a caseta. Dur calces o calçotets vermells. Sigui com sigui…

 Ampersand us desitja unes bones festes i un millor 2019!

Cap d'Any, Nadal

 

Irlandès per a viatgers: vocabulari de supervivència

Arribem a la fi de l’estiu: després de passar per Alemanya, ens quedem al vell continent i ens dirigim a Irlanda (Ireland en anglès o Éire en irlandès). A Irlanda no tindrem cap problema per moure’ns en anglès, ja que és un dels dos idiomes oficials de l’illa juntament amb l’irlandès i tothom el parla. Però com que segurament també en sabeu prou per recórrer el país sense problemes, farem un petit recull d’irlandès per a viatgers per si voleu fer punts extres amb els locals.

irlandès per a viatgers
Cliffs of Moher, Co. Clare, República d’Irlanda.

Algunes dades sobre Irlanda

Acostumem a viatjar a Irlanda per lleure, pels seus paisatges impressionants i el clima fresquet a l’estiu. També és, però, una destinació freqüent per aprendre anglès, ja sigui fent-hi cursos d’idiomes o treballant-hi d’au-pair. En aquests casos si bé no ens cal cap visat sempre que siguem de la UE és possible que ens calgui fer la traducció jurada de certa documentació, com ara certificats acadèmics, certificats d’antecedents penals, etc. A Ampersand oferim un servei de traducció jurada a l’anglès que us resoldrà aquest tema ràpidament.

Com dèiem abans, sigui quin sigui el motiu pel qual viatgeu a Irlanda, cal que sapigueu que la Constitució del país declara l’irlandès la llengua nacional i primera llengua oficial de la República d’Irlanda (l’anglès és l’altra llengua oficial). Tot i això, el seu ús és actualment força reduït i només és parlada com a llengua nadiua per unes 80.000 persones, principalment a les zones rurals de l’oest del país: Galway, Clare, Mayo i Cork (font: Oficina Central d’Estadístiques d’Irlanda).

irlandès per a viatgers
Parlants d’irlandès per comtat (2016).

Irlandès per a viatgers: vocabulari de supervivència

Per tant, si us dirigiu a aquesta zona, aquest expressions bàsiques us ajudaran a establir un contacte més proper amb els irlandesos i de ben segur els tocareu el cor. Com que l’irlandès és un idioma amb una pronúncia molt complexa, indiquem també la pronunciació aproximada de cadascuna de les expressions d’irlandès per a viatgers perquè us feu entendre:

Irlandès Català Pronunciació
Dia dhuit Hola Gia roig
Dia dhuit ar maidin Bon dia Gia roig ar magin
Oiche mhaith Bona nit Iha uá
Cén chaoi a bhfuil tu? Com va? Que he uil tu?
Slán leat Adeu Shlon lat
Le do thoil Si us plau Le da hel
Go raibh maith agat Gràcies Gora ma agat
Tá fáilte romhat De res Ta folche rod
Tá brón orm Perdó (per disculpar-se) Ta bron orm
Gabh mo leithscéal Disculpi (per cridar l’atenció) Go mo leixquel
Tá aiféala orm Em sap greu Ta afela orm
Ni thuigin No ho entenc Ni heguem
Níl Gaeilge agam No parlo irlandès Nil guelga agam
An bhfuil Béarla agat? Parla anglès? An buil berla agat?
… is ainm dom Em dic… … is anom dom
Pionta beoir, le do thoil Voldria una cervesa Pionta bior, le da hel
Sláinte! Salut! (per brindar) Shlonxa

Deveu estar pensant que no hem inclòs al nostre vocabulari la traducció de «sí» i «no», les paraules més bàsiques que existeixen. I no és que ens n’hàgim oblidat: no ho hem fet perquè no hi ha una simple equivalència, la resposta depèn de l’estructura utilitzada per fer la pregunta. Com a curiositat us deixem aquests vídeos on s’explica, perquè veieu la complexitat de l’idioma: /no.

Amb el nostre pas per Irlanda posem fi a un estiu d’allò més mogut. Esperem que els nostres vocabularis de supervivència us hagin estat útils per gaudir de les vacances. Nosaltres a Ampersand ja estem a ple rendiment en el nostre horari habitual de 9 a 18 h. Si necessiteu una traducció professional a qualsevol idioma, estarem encantats de fer-vos un pressupost sense compromís.

Alemany per a viatgers: vocabulari de supervivència

Després de fer un tomb per l’Àsia, tornem a Europa. Així doncs, amb els peus ja al vell continent ens decidim a fer escala a un dels països fundadors de la Unió Europea: la República Federal d’Alemanya (en alemany, Bundesrepublik Deutschland). I vet aquí el nostre alemany per a viatgers.

Però abans, algunes dades sobre l’alemany

Sabíeu que l’alemany és la llengua més parlada nativament dins la Unió Europea i la quinzena més parlada del món? A més a més, és una de les tres llengües de treball de la Unió, tot i que en total n’hi ha 24 d’oficials.

alemany per a viatgers, German, map of Europe
Nivell de coneixement de l’alemany als diferents estats d’Europa

L’alemany estàndard és la llengua oficial única a Liechtenstein i Àustria. És cooficial a Alemanya (juntament amb altres llengües minoritàries), Suïssa (amb el francès, l’italià i el romanx), Bèlgica (amb el neerlandès i el francès) i Luxemburg (amb el francès i el luxemburguès).

L’alemany es compon d’una gran varietat de dialectes, els quals no sempre són intel·ligibles entre ells i, fins i tot per a un parlant que només conegui l’alemany estàndard (Hochdeutsch), poden arribar a ser incomprensibles.

Per descomptat, els nostres traductors a l’alemany tradueixen a la variant de l’alemany pertinent. És clar, no és el mateix preparar un text per a Alemanya que per a Àustria o Suïssa: caldrà adaptar la variant lingüística i possiblement algunes parts del contingut.

alemany per a viatgers, Koeln, Cologne, Colonia
Colònia, Alemanya

Alemany per a viatgers: vocabulari de supervivència

Tant si decidiu visitar Alemanya per motius de feina com de lleure, conèixer les fórmules de cortesia bàsiques en alemany sempre us pot ajudar a crear complicitat amb les noves coneixences i demostrar l’interès per la cultura del país. Així doncs, us oferim un recull d’expressions d’alemany per a viatgers que us pot ser útil si aneu a Alemanya.

Alemany Català
Hallo Hola
Guten Morgen/Guten Tag Bon dia
Guten Abend Bona tarda/vespre
Gute Nacht Bona nit
Wie geht’s? Com va? (col·loquial)
Auf Widersehen/Tschüß (col·loquial) Adeu
Bitte Si us plau
Danke/Danke schön/Vielen Dank Gràcies
Bitte/Bitte sehr De res
Entschuldigung Perdó (per disculpar-se)
Entschuldigen Sie Disculpi (per cridar l’atenció)
Es tut mir leid Em sap greu
Ich kann nicht verstehen No ho entenc
Ich spreche kein Deutsch No parlo alemany
Sprechen Sie Katalanisch? Parla català?
Sprechen Sie Spanisch? Parla castellà?
Sprechen Sie Englisch? Parla anglès?
Ja
Nein No
Ich heiße… Em dic…
Ich hätte gerne ein Bier Voldria una cervesa
Prost! Salut! (per brindar)
Ara bé, si amb aquesta petita ajuda de supervivència no en teniu prou i us cal una traducció d’alemany, poseu-vos en contacte amb nosaltres i us farem un pressupost sense compromís.  A Ampersand comptem amb traductors professionals amb una àmplia experiència que tradueixen a l’alemany com a idioma nadiu.
alemany per a viatgers
Prost!

Japonès per a viatgers: vocabulari de supervivència

Ampersand Traduccions continuem de viatge, i després de visitar la Xina continuem el nostre trajecte cap a l’est. En aquesta nova entrada, anem al país del sol naixent per donar-vos una breu explicació sobre japonès per a viatgers.

japonés para viajeros

Preparar un viatge al Japó no és poca broma. Si teniu bitllet d’anada i tornada, no necessiteu visat de turista, però cal tenir en compte altres factors. Per exemple, aquest: convé apuntar-se al Registre de viatgers de la web del Ministeri d’Afers Exteriors. I, és clar, si voleu llogar un vehicle quan hi arribeu, cal que us feu el carnet de conduir internacional.

En general, aquests tràmits no requereixen la intervenció de cap empresa de traduccions, però si la visita no és merament turística segurament necessitareu la traducció jurada de diversos documents. Així, doncs, si us contracten per treballar al Japó, potser haureu de presentar la traducció de documents personals com ara els antecedents penals. I si el viatge té l’objectiu d’assistir a una fira, haureu de traduir tot el material de l’empresa que necessiteu per a l’estand, la targeta de negocis…

Però tornem al tema turístic, que és estiu! A més de la part administrativa, un viatge al Japó requereix documentar-se i organitzar-se bé perquè cal decidir quin estil de viatge volem i, per tant, quin tipus d’illes o ciutats volem visitar. Okinawa i les seves platges paradisíaques? Tòquio i el vibrant Shibuya? Estar-se en hotels d’estil occidental o en un tradicional ryokan? I el transport? En aquest aspecte, els viatgers solen comprar un bitllet del Shinkansen (tren bala) abans de marxar de viatge i, així, poder visitar diverses zones del país.

El que teniu totalment garantit és el xoc cultural. Tant si us esteu ben tranquils en un onsen (banys termals d’origen volcànic) en plena muntanya, com si esteu a Kioto, antiga capital, o al festival de jazz de Sapporo, heu de fer un esforç per obrir-vos a la cultura receptora. El Japó té molt per oferir, com ara la seva gastronomia. Per cert, pareu atenció: ara que parlem de menjar i costums, val més que no digueu «xin xin» quan brindeu perquè en japonès significa penis. Val més que digueu kampai!

Capbussar-se sense por

La primera barrera que cal saltar és la idiomàtica. No ens podem refiar del tot de l’anglès, ja que molts japonesos no el parlen. A més de tenir a mà una guia lingüística, convé que sapigueu quatre coses del japonès i un mica de vocabulari bàsic (per això parlem de japonès per a viatgers). L’inconvenient més gran és que els japonesos pràcticament no fan servir l’alfabet llatí (romaji). En lloc d’això, fan servir dos sil·labaris (hiragana – ひらがな i katakana – カタカナ) i ideogrames (kanji – 漢字). Els kanjis expressen conceptes, però… què fan els sil·labaris? Grosso modo, el hiragana s’utilitza per a paraules, partícules o desinències i el katakana serveix per representar paraules estrangeres i onomatopeies. La part positiva és que són molt fàcils de pronunciar, ja que la fonètica és molt similar a la del castellà. Aquí teniu uns quants exemples:

Els números que veiem a l’esquerra són kanjis i es pronuncien així:

1 [ichi]                    6 [roku]

2 [ni]                       7 [nana] o [sichi]

3 [san]                    8 [hachi]

4 [shi] o [yon]          9 [kyū]

5 [go]                      10 [jū]

Japonès per a viatgers

Català

Japonès

Pronunciació

Hola / bona tarda こんにちは [konnichiwa]
Adeu さようなら [sayōnara]
Bon dia おはよございます [ohayō gozaimas]
Bona nit こんばんは [konbanwa]
はい [hai]
No いいえ [iie]
Per favor お願いします [onegai shimas]
Moltes gràcies どうもありがとう [domo arigatō]
De res どういたしまして [dō itashimashite]
Perdoni (per cridar l’atenció) すみません [sumimasen]
Perdó ごめんなさい [gomen nasai]
Com està? おげんきですか [ogenki des ka]
Bé, gràcies げんきです [genki des]
Molt de gust (presentació) はじめまして [hajimemashite]
Em dic Ana 私はアナアです [watashi wa Ana des]
No ho sé / no ho entenc 分かりません [wakarimasen]
Parla anglès? 英語を話すか [eego o hanasemaska]
Em sap greu, no sé parlar japonès すみません日本語が分かりません [sumimasen nihongo ga hanasemasen]
Sí, ho entenc はい分かります [hai wakarimas]

Per acabar aquesta entrada sobre japonès per a viatgers, us recomanem que tingueu present que la comunicació és molt més que paraules. El llenguatge corporal i els gestos són més importants que dominar l’idioma. Per això, el sentit de l’humor i la bona predisposició ens poden portar on no arriba l’idioma. En definitiva, doncs, la bona educació sol ser la clau mestra per al viatge. Us recordem la contrasenya per obrir el pany: sumimasén i arigató.

Japonès per a viatgers

Xinès per a viatgers: vocabulari de supervivència

La Xina és un país que ens apassiona. De fet, tenim un departament de traducció de xinès i oferim traduccions jurades de xinès. Per això ens agrada molt escriure en aquest blog per explicar-vos diversos aspectes d’aquest país mil·lenari: els números en xinès, la diferència entre xinès simplificat i xinès tradicional, la gastronomia xinesa, etc. Avui, igual que quan us vam parlar sobre Rússia, us oferirem un petit vocabulari xinès per a viatgers, pensat per si hi aneu de vacances. Però també us explicarem altres coses.

En l’àmbit de la traducció, la Xina és coneguda per diverses coses. Aquí en teniu algunes:

Més enllà d’això, hi ha una part més lúdica de coneixement de la llengua i la cultura. Un exemple clar és la traducció d’obres de literatura xineses, que comencen a arribar a casa nostra. I un altre exemple ben clar és el que ens ocupa en aquesta entrada: tenir un coneixement mínim de la llengua per poder anar a la Xina i quedar mínimament bé amb els xinesos.

Xinès per a viatgers

Xinès per a viatgers: quatre pinzellades

No us ha passat mai que un estranger, al bell mig de la vostra ciutat, se us adreci en el vostre idioma i se us estovi el cor? Nosaltres pensem que poder dir alguna cosa en l’idioma del país que visites sempre t’obre portes. En el cas de la Xina, encara que feu servir l’anglès (o gestos) com a eina principal de comunicació, dir 谢谢 o 你好 despertarà la curiositat del receptor i, segurament, us obrirà camí per connectar-hi. Us proposem un joc: busqueu aquestes dues paraules al vocabulari que teniu tot seguit!

Xines Transcripció pinyin Català
你好 Ni hao Hola
再见 Zai jian Adeu
谢谢 Xiexie Gràcies
不用谢 Bu yong xie De res
对不起 Duibuqi Perdó!
我听不懂。 Wo ting bu dong. No l’entenc
我不会汉语。 Wo bu hui hanyu. No parlo xinès
你回加泰罗尼亚语吗? Ni hui jiataluoniyayu ma? Parla català?
你会西班牙语吗? Ni hui xibanyayu ma? Parla castellà?
你会英语吗? Ni hui yingyu ma? Parla anglès?
Dui
不对 Budui No
我叫Anna。 Wo jiao Anna. Em dic Anna
Yi Un
Er Dos
San Tres
Si Quatre
Wu Cinc

Les heu trobades? Sí, són les paraules gràcieshola. Desenganyem-nos: no aprendreu xinès en un dia. Ara bé, si aneu a la Xina i sabeu saludar i donar les gràcies, sempre tindreu alguna cosa guanyada.

De tota manera, el nostre modest «xinès per a viatgers» pot no cobrir les vostres necessitats. Així, doncs, si necessiteu una traducció al xinès o del xinès, poseu-vos en contacte amb nosaltres i us farem un pressupost sense compromís. Si, per altra banda, voleu més informació sobre el xinès, podeu consultar gratuïtament la Guia per al tractament de mots xinesos en català publicada per la Direcció General de Política Lingüística en col·laboració amb el Grup de Recerca de Traducció del Xinès al Català de la UAB.

Rus per a viatgers: vocabulari de supervivència

Arriba l’estiu i també les vacances: l’any passat parlàvem de cuines del món i l’anterior sobre llegir per viatjar. Aquest estiu volem sortir de les nostres fronteres i per a això hem preparat petits vocabularis de supervivència per a les nostres vacances. Comencem amb el rus per a viatgers.

La traducció del rus és un dels serveis que oferim a Ampersand. Si bé per aconseguir un visat de turista no cal cap traducció, hi ha altres situacions en què sí que podem necessitar-ne, sovint jurades. Per exemple, documents del Registre Civil per contraure matrimoni, documentació d’un procés d’adopció internacional o expedients acadèmics per estudiar a Rússia. I també, naturalment, documentació empresarial si viatgem per negocis.

rus per a viatgers

Vocabulari de rus per a viatgers

Si teniu temps abans de viatjar a Rússia (o a qualsevol país estranger), us animem a fer un curset de la llengua local. Si no heu previst viatjar amb prou antelació, o si us ha agafat la febre futbolera i heu decidit anar a la final del Mundial a Moscou, no patiu. Hem fet un recull d’algunes expressions de rus per a viatgers que us ajudaran en el vostre viatge. Tingueu en compte que la pronunciació és aproximada, ja que és impossible reproduir-la exactament amb l’alfabet llatí.

Rus Català Pronunciació
Здравствуйте Hola Zdrástvuitie
Доброе утро Bon dia Dóbroie útra
Добрый день Bona tarda Dóbri dién
Добрый вечер Bona nit Dóbri viétxer
До свидания Adeu Da svidánia
Пожалуйста Si us plau Pajálusta
Спасибо Gràcies Spasíba
Не за что / Пожалуйста De res Nie za xto / Pajálusta
Извините Disculpi Izvinítie
Простите Perdoni Prostítie
Я не понимаю No ho entenc Ia nie panimáiu
Я не говорю по-русски No parlo rus Ia nie gabariú pa rúski
Вы говорите по-каталонски? Parla català? Ve gavarítie pa katalónski?
Вы говорите по-испански? Parla castellà? Ve gavarítie pa ispánski?
Вы говорите по-английски? Parla anglès? Ve gavarítie pa anglíski?
Да Da
Нет No Niet

Més consells per viatjar

Encara que l’anglès sigui la lingua franca d’avui dia, no tots els russos el parlen. Tanmateix, si teniu sort, podeu trobar algú que parli castellà. I, si s’alineen els astres, algun dels estudiants de català de l’Institut Ramon Llull de Moscou o Sant Petersburg.

Un darrer consell és aprendre l’alfabet ciríl·lic. Encara que sembli inintel·ligible, en realitat és força senzill. Podeu pensar que llegir paraules en una llengua que no enteneu no té cap sentit, però pot ser molt útil. Per exemple, si feu la visita obligada del metro de Moscou, podreu identificar els rètols de les parades. També podreu llegir els rètols de les estacions si viatgeu amb el Transiberià. La nostra entrada sobre transcripció del rus us pot ajudar.

I si el vostre viatge no acaba a Rússia i agafeu el Transmongolià fins a la Xina, estigueu atents a la pròxima entrada: xinès per a viatgers. Bon viatge!