Etiqueta: recomanacions de lectura

Sant Jordi: compreu traduccions de qualitat

S’acosta Sant Jordi i tothom (diaris, gent del Twitter, llibreries) fa llistes de llibres que us recomanen que compreu, i molts són traduïts. Per fer la seva tria, uns es basen en la novetat del llibre, altres en l’autor… però molt pocs tenen en compte que un factor cabdal en la compra de llibres traduïts és, precisament, qui ha fet la traducció.

Igual que hi ha autors o editorials que ens fan comprar amb més confiança, hi ha traductors que són una garantia de traducció de qualitat. Alguns solen traduir més o menys sempre els mateixos autors o estils, o sigui que si aconseguiu «connectar» amb un traductor us recomanem que seguiu llegint les seves traduccions: feu-vos-en seguidors, igual que seguiu autors. A continuació us comentem els traductors que últimament han destacat més i us indiquem per on va la seva trajectòria.

Per Sant Jordi, trieu i remeneu!

  • Enviada-especial-echenozSi preferiu la literatura francesa o la literatura italiana, no us podeu perdre la feina de l’Anna Casassas, que va rebre el Premi Trajectòria 2016. A part de traduir grans clàssics com Simenon, Magris o Balzac, ha traduït, entre altres, Anna Gavalda, Jean Echenoz, Irène Némirovski i Marcelo Fois:
  • la-set-nesbo, Sant JordiSi, en canvi, preferiu els aires freds que ens arriben de la literatura escandinava, podeu llegir qualsevol de les coses tan variades que ha traduït la Meritxell Salvany, que tant toca la literatura infantil com la policíaca més salvatge del conegut Jo Nesbø (acaba de publicar La set), passant per les novel·les més serenes de Camilla Läckberg i per algunes obres de Henning Mankell:
  • ANGRM-barbablava_facingSi sou lectors tot terreny i us agrada canviar d’autor, país i tema, en Ferran Ràfols farà les vostres delícies. En Ferran, traductor d’anglès i de francès, tan aviat tradueix Kevin Barry, irlandès amb novel·les fora del comú, com Siri Hudsvedt, una obra més pausada. I també s’endinsa en l’obra de la conegudíssima Amélie Nothomb, que no deixa ningú indiferent.
    • BARRY, Kevin. Beatlebone. Barcelona: Raig Verd, 2016.
    • JOSIPOVICI, Gabriel. Era broma. Barcelona: Raig Verd, 2014.
    • NOTHOMB, Amélie. Barbablava. Barcelona: Anagrama, 2014.
  • shakespeare-sellentTanquem la llista amb un dels traductors més reconeguts de l’àmbit català, que excel·leix en les traduccions (o hauríem de dir adaptacions?) d’obres de teatre. Estem parlant de Joan Sellent, que ha traduït moltíssims dels grans autors de la llengua anglesa, de Charles Dickens a Paul Auster, passant per William Shakespeare, Tenesse Williams i David Mamet. L’any 2016 ens ha fet arribar, en un sol volum, la majoria d’obres de William Shakespeare.
    • RUSHDIE, Salman. Els fills de la mitjanit. Barcelona: Proa, 1987.
    • SHAKESPEARE, William. Shakespeare: versions a peu d’obra. Barcelona: Núvol, 2016. [Antologia de 10 obres de Shakespeare. Inclou Hamlet, Coriolà, El Rei Lear, Ricard II, Nit de Reis, Conte d’hivern, El mercader de Venècia, El somni d’una nit d’estiu, Ricard III, Venus i Adonis.]

Podríem seguir la llista de Sant Jordi, però igualment ens deixaríem traductors que valen molt la pena. Si voleu veure una llista de traductors que tradueixen al castellà, visiteu la nostra entrada en castellà. I si ens voleu explicar quins són els vostres traductors preferits, feu servir el camp dels comentaris.

Tingueu un bon Sant Jordi!

La Barcelona literària: tornem a la ciutat amb els llibres

Nevada Barcelona 1962, Barcelona literària
Aviat arribarà l’hivern a Barcelona.

Roda el món i torna al Born: hem passat l’estiu per països llunyans i exòtics i ara toca tornar a Barcelona. Queden pocs dies d’estiu, cal tornar a la feina i les pròximes vacances encara queden lluny, però no volem pensar-hi gaire.

Per això, a Ampersand continuem amb la lectura. Tenim la sort que la nostra ciutat és l’escenari de molts llibres que ens ve de gust llegir i recomanar.

Coneixeu la Barcelona literària?

Per no deprimir-nos amb la tornada a la rutina, comencem llegint El secreto de la modelo extraviada, d’Eduardo Mendoza. Aquesta història recupera l’esbojarrat detectiu protagonista d’algunes de les novel·les de Mendoza per investigar l’antic cas de la desaparició d’una model. De ben segur que riurem una estona.

Per als que els agradaria poder viatjar en el temps, proposem Victus, d’Albert Sánchez Piñol. Aquesta novel·la tracta el setge de Barcelona durant la Guerra de Successió espanyola a través de la biografia fictícia de Martí Zuviría. Hi podem reconèixer molts dels llocs i carrers on transcorren els fets, a més de refrescar la memòria en qüestió d’història.

Uns quants anys més tard, concretament el 1799, se situa l’argument de Senyoria. Aquesta obra de Jaume Cabré explica la relació que s’estableix entre un jove poeta i el jutge i regent civil de l’Audiència (sa Senyoria). A més, és un retrat de la societat barcelonina del tombant de segle, moment de canvis socials.

Un llibre amb un escenari situat ben a prop de les nostres oficines que no podem deixar de recomanar és La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. Qualsevol moment és bo per llegir la història de la Colometa, sens dubte un dels grans clàssics de la literatura catalana.

No podem deixar d’esmentar una de les obres que, pel seu èxit de vendes tant aquí com arreu del món, més ha donat a conèixer la nostra ciutat: La sombra del viento. Si sou de les poques persones que encara no han llegit la novel·la més destacada de Carlos Ruiz Zafón, us animem a descobrir-la. No us decebrà.

I com a punt final, perquè amb aquest títol és un llibre que no hi podia faltar, proposem La gran novel·la sobre Barcelona. També perquè sabem que quan s’acaben les vacances per a molts s’escurça el temps per llegir, aquest llibre de contes de Sergi Pàmies pot ser una bona opció si no volem endinsar-nos en novel·les de cinc-centes pàgines.

Suècia literària: hi ha algú amagat en la foscor

Suècia literària, PippiSuècia, l’estat del benestar i Ikea. Una societat idíl·lica on la Pippi Langstrump viu sola i fa el que vol. Un país amb polítics que viuen amb sous modestos. Un entorn on et pots passejar sense por que ningú et faci res. O no?

Sí, Suècia és un dels països més segurs del món, però segurament és el que té més novel·les negres per metre quadrat i més assassinats per novel·la. I sembla que també ho han encomanat una mica als seus veïns noruecs i danesos.

Què escriuen, a Suècia?

Aquesta vegada, doncs, les nostres recomanacions de lectura se centren en la novel·la negra de la Suècia literària. Segur que coneixeu algun d’aquests autors, que han estat traduïts a moltíssims idiomes.

Comencem per la brillantíssima obra Els homes que no estimaven les dones, de Stieg Larson, que va iniciar la sèrie «Millenium». Si per casualitat encara no us l’heu llegit, no us espereu més i feu-ho. És una lectura extremadament addictiva i trepidant.

Ara bé, hi ha altres autors que ja s’hi dedicaven abans, a aquesta mena d’històries. Un exemple clar és Henning Mankell, que durant molts anys ens va explicar les històries de l’inspector Kurt Wallander, un clàssic del gènere. S’han publicat pràcticament totes en català; nosaltres us recomanem Ossos al jardí.

Tanquem la llista amb una autora molt coneguda i publicada, la Camilla Läckberg, que publica tot d’històries que passen principalment a Fjällbacka, el poble on va créixer. Us recomanem Els crits del passat, tot i que no és el més nou de la sèrie. Per veure la llista completa, visiteu la Viquipèdia.

Si us agrada la novel·la negra i no en teniu prou amb aquests tres autors, en trobareu molts més a Suècia mateix i als països veïns (spoiler: llegiu-vos la sèrie que Jo Nesbø dedica a Harry Hole).

Propera parada: Barcelona. Final del trajecte.

Literatura del Japó: entre la tradició i la modernitat

Avui arribem al Japó, un país que ofereix una curiosa barreja de tradicions i modernitat. El país d’en Doraemon i d’en Shinchan. Dels temples de Nara i de barris ultramoderns com Shinjuku. De dones vestides amb el kimono de tota la vida i joves amb el cabell pintat de lila i vestides amb l’estil anime més pur…

Aquesta multiplicitat també s’aprecia en la literatura del Japó. Tant ens arriben llibres clàssics com contemporanis, i els temes que tracten també són molt diversos. I, perquè veieu que hi ha vida més enllà de Murakami, us recomanem quatre llibres d’altres autors.

Literatura del Japó: tria i remena

El primer llibre que us recomanem és Una qüestió personal, de Kenzaburô Ôe. Tal com diu el Japó, literatura del Japótítol, tracta un tema molt personal: què passa quan el teu fill és discapacitat? En aquest llibre, aquest Nobel japonès hi reflecteix la seva experiència personal.

Entrem en el món dels contes. O dels relats curts, segons com en vulgueu dir. En la vessant més clàssica, podeu llegir Rashômon i altres contes, de Ryûnosuke Akutagawa. Es tracta d’un recull d’històries escrites a principis del segle XX que tant parlen del Japó medieval com del modern.

Kitchen, de Banana Yoshimoto, hi trobareu un altre estil. La història parla d’una òrfena que se’n va a viure amb una mare i un fill que no són ben bé «mare» i fill… haureu de llegir-lo per saber la resta. Amb aquest llibre, l’autora ha aconseguit més de 50 edicions, i s’ha traduït a moltes llengües.

Tanquem la llista amb una autora provocadora i tremendament original que va viure al Japó de petita: Amélie Nothomb, l’enfant terrible de la literatura francòfona. A Estupor i tremolors ens explica l’experiència d’una noia jove que se’n va a Tòquio a treballar: la influència de la jerarquia, el fet de ser dona, el fet de ser occidental… tots aquests aspectes pesen, i el relat està marcat per les seves vivències al Japó.

Propera parada: Suècia. Què amaga la foscor?

Austràlia i Nova Zelanda, aquestes grans desconegudes

Kiwis i cangurs. Territori pràcticament verge i desert. Què més sabem, d’Austràlia i Nova Zelanda? Que són a l’altra punta de món, literalment. A part d’això i d’alguns edificis o ciutats… en coneixem alguna altra cosa?

Avui us recomanem la lectura de tres llibres molt diferents que us poden ajudar a fer-vos una idea de la vida als antípodes.

Històries d’Austràlia i Nova ZelandaAustralia, Austràlia i Nova Zelanda

Comencem per The Luminaries, d’Eleanor Catton, obra guanyadora del Man Booker Prize 2013. Es tracta d’un llibre immens, tant pel que fa al volum (si podeu, llegiu-vos-el amb un llibre electrònic) com a la història que explica, que ens porta a la Nova Zelanda de fa cent-cinquanta anys, quan tot estava per fer. Arran d’un assassinat, l’autora ens fa entrar en la vida d’aleshores, no gaire diferent del que hem vist a les pel·lícules del Far West americà.

Més a prop nostre en el temps trobem The Narrow Road to the Deep North, de Richard Flanagan, un autor molt conegut a Austràlia i que fa poc ha arribat a casa nostra. El llibre que us recomanem també va ser Man Booker Prize (2014). Hi trobareu explicada una versió de la segona guerra mundial que nosaltres desconeixem: el front del Pacífic i els camps de presoners dels japonesos (si heu vist la sèrie Tenko, us la recordarà una mica). L’edició en català, amb el nom L’estret camí cap al nord profund, és excel·lent (editorial: Raig Verd; traductora: Josefina Caball).

Finalment, ja en els nostres dies, hi ha una història del conegut detectiu Harry Hole que passa a Austràlia: El rat-penat. En aquesta ocasió, Jo Nesbø, un dels autors noruecs més populars avui dia, envia el seu personatge preferit a resoldre l’assassinat d’una ciutadana noruega en aquest país tan llunyà. El que descobrirem, a part de l’assassí, és com es tracten temes com ara l’homosexualitat o els aborígens a Austràlia.

Trobareu tots tres llibres en català, castellà i anglès.

Propera parada: Japó. Continuem amb destins exòtics.


Photo credit: publicdomainphotography via Visual Hunt / CC BY-SA

Llibres de Jamaica: no tot és sol i reggae

Què us ve al cap, quan penseu en Jamaica? Palmeres, mar… i Bob Marley, oi?

Doncs l’illa no s’acaba aquí. Aquesta setmana us fem dues propostes de lectura que van una mica més enllà (una sí que està relacionada amb el cantant més famós del país).

Quins llibres de Jamaica podem llegir?Jamaica, llibres de Jamaica

Per una banda, us recomanem A Brief History of Seven Killings, de Marlon James, obra guanyadora del Man Booker Prize 2015. És un mosaic impressionant, una obra coral que ens descobreix la vida quotidiana a Kingston i les lluites entre màfies, que arriben fins a Nova York. Un llibre brutal que, si podeu, us recomanem que us llegiu en anglès, ja que l’autor hi reprodueix el dialecte propi de Jamaica. No sabem si en castellà i en català s’ha aconseguit reflectir, això.

Per altra banda, també us recomanem Here comes the sun, de Nicole Dennis-Benn. És la primera novel·la de l’autora, que és col·laboradora habitual de diverses publicacions en línia. Hi trobareu una història dura, com l’anterior, però més centrada en la diferència entre classes. L’autora va néixer i es va criar a Jamaica, però ara viu als Estats Units. Podreu saber per què si llegiu aquesta entrevista de The New York Times.

Propera parada: Austràlia i Nova Zelanda, les antípodes.

 

Brasil, un país tropical… i també literari

Avui el nostre viatge arriba al Brasil. A pocs dies perquè comencin els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 ens arriben tantes notícies d’aquest país que a tothom li vénen ganes d’anar-hi!

Què ens ofereix la literatura brasilera?literatura brasilera

Comencem el viatge amb Jorge Amado, un dels grans escriptors de la literatura del Brasil. Us recomanem Gabriela, clau i canyella, on Amado, a través del personatge de Gabriela, ens presenta un retrat de la ciutat d’Ilhéus a principis del segle XX.

Per conèixer una mica la història recent del país, podem llegir Les tres morts de K. En aquesta novel·la Bernardo Kucinski  ens parla sobre un pare que busca la filla desapareguda durant la dictadura militar del Brasil.

Acabem amb un viatge interior amb Clarice Lispector, considerada una de les millors escriptores de la literatura brasilera. A La passió segons G. H., la protagonista es troba un escarabat a casa seva, la qual cosa la porta a fer tot un seguit de reflexions sobre la seva pròpia vida.

Propera parada: Jamaica. Reggae i moltes coses més.

 

Llegir per viatjar: fem la volta al món amb els llibres

llegir per viatjarLlegir és fantàstic. I viatjar, també. L’oportunitat de conèixer altres països, altres maneres de viure, altres maneres d’urbanitzar, altres costums, gent que té altres aspectes o que parlen altres idiomes, és temptadora. Però també pot ser molt car.

Llegir per viatjar

Una manera més econòmica de viatjar és llegir. Un bon llibre ens pot transportar a una altra realitat i fer-nos veure, com si fos una pel·lícula, l’entorn on passa la història que ens explica. I només haurem de pagar el preu que ens costi el llibre. Que serà zero, si l’agafem en préstec d’una biblioteca.

Aquest estiu, doncs, us proposem fer la volta al món llegint, sense moure-us del sofà o la cadira a la fresca, amb la vostra beguda preferida a l’abast de la mà, sense suar ni facturar maletes i sense retards. Cada setmana us recomanarem històries que passen en un lloc diferent del món, de manera que farem la volta al globus terraqüi i visitarem llocs als quals, potser, ni us havíeu plantejar d’anar.

Primera parada: Nigèria

Comencem el viatge en un dels països africans que diuen que té més potencial: Nigèria. Aquest potencial no només és econòmic, sinó que també té a veure amb la seva literatura. Us recomanem aquests tres llibres:

Things fall apart, de Chinua Achebe (1930-2013), un autor consagrat que situa aquest relat a la Nigèria postcolonial. La seva feina ha estat reconeguda amb nombrosos premis i guardons, entre els quals destaca el Man Booker Prize.

Americanah, de Chimamanda Ngozi Adichie (1977). Aquest llibre ens explica la història d’una noia que emigra de Nigèria als Estats Units. Aquesta autora és una dona de caràcter, ben coneguda pel seu discurs «We should all be feminists», que podeu comprar en forma de llibre o veure a YouTube.

The fishermen, de Chigozie Obioma (1986). Autor jove que amb aquesta novel·la, la primera que publica, va aconseguir ser finalista del Man Booker Prize 2015. És una història tendra i dramàtica alhora que ens porta la infantesa de quatre germans i que podeu trobar en anglès, català i castellà.

Propera parada: Brasil. Olimpíades tropicals.

Photo via VisualHunt

Amazon Kindle: perquè ens encanta llegir

Tot traductor gaudeix de la lectura, i el llibre electrònic s’està convertint en una de les eines més utilitzades per llegir perquè ofereix força prestacions que el converteixen en un dispositiu molt pràctic.

Llegir amb Kindle: més que lectura

eReader, llegir amb kindleAl mercat trobem molts llibres electrònics (Kindle, Kobo o Tagus, entre altres), però aquí ens centrarem en el Kindle d’Amazon, el llibre electrònic que té una quota de mercat més gran gràcies, segurament, al fet que el seu catàleg de llibres és el més potent i complet del mercat. De tota manera, també podem obtenir llibres electrònics per a Kindle en altres plataformes, encara que de vegades calgui fer una senzilla conversió de format.

En un món dominat pels aparells electrònics, les tauletes tàctils tipus iPad també ens poden servir per llegir, però el llibre electrònic presenta més avantatges: el pes d’aquests dispositius és menor i podem llegir amb una sola mà, la llum integrada regulable del Kindle és una llum que no cansa la vista, i a la seva pantalla no s’hi reflecteix la llum del sol. En aquest sentit, la novetat d’un dels últims models, el Kindle Voyage, és un sensor que s’encarrega d’ajustar la quantitat de llum que emet cap a la pantalla en funció de l’entorn; així, si és fosc la il·luminació baixa perquè no ens molesti als ulls.

Altres prestacions per llegir amb Kindle

Però això no és tot. Els últims models tenen un diccionari integrat, cerca a la Viquipèdia i traductor a diversos idiomes. Així, si marquem una paraula, el Kindle ofereix automàticament la definició del diccionari, sense connexió a Internet, i també la busca a la Viquipèdia i n’ofereix la traducció a l’idioma triat sempre que estiguem connectats a una xarxa Wi-Fi. Per tant, llegir en un altre idioma ens resultarà molt fàcil.

Diccionari integrat del Kindle, llegir amb kindle

Una altra prestació interessant avui dia és la possibilitat d’afegir notes al text i exportar-les a l’ordinador o compartir els passatges que subratllis o et semblin rellevants a Facebook o Twitter, així com veure quins són els passatges que altres lectors han considerat interessants.

Per acabar, destaquem una altra funció per a aquells que volen aprofitar el temps al màxim: el temps de lectura (time to read), que mostra el temps que queda fins al final del capítol o del llibre, s’ajusta a la teva velocitat de lectura i es va actualitzant a mesura que els teus hàbits canvien. Si ets un amant de la lectura i estàs a l’última en tecnologia, amb el Kindle no et quedaràs mai més a mig capítol.

Sant Jordi: dia del llibre, d’autors i de traductors

Marina Espasa - Sant Jordi, autors-traductorsSi ens seguiu a Twitter, deveu haver vist que fa dies que recomanem llibres per a Sant Jordi: n’hi ha per a tots els gustos, des de comèdies romàntiques fins a thrillers, passant per novel·les juvenils. Com que no podem oblidar que som traductors a més de lectors, hem inclòs algunes traduccions per difondre la molt bona feina que es fa i, sobretot, perquè pugueu gaudir-ne.

Tanmateix, no només amb traduccions gaudim de la feina dels traductors. La traducció és una activitat compatible amb moltes altres professions i, com que té un component d’escriptura molt important, no són pocs els traductors que també escriuen o els escriptors que també tradueixen.

Si busquem una mica, trobarem autors-traductors de tota mena: des d’escriptors consagrats, com Javier Marías –guanyador el 1979 de l’aleshores premi nacional de traducció, el premi Fray Luis de León–, Quim Monzó o Sergi Pàmies, fins a d’altres de més novells, com Tina Vallès, Patricio Pron, Yannick Garcia o Marina Espasa. Aquesta última, per exemple, acaba de publicar El dia del cérvol (L’altra editorial).

Zgustova - Sant Jordi, autors-traductorsUn cas remarcable és el de Monika Zgustová. Establerta a Catalunya, ha aconseguit un domini del català i el castellà que li ha permès traduir a aquestes llengües: gràcies a ella hem pogut descobrir els autors més importants de la literatura txeca. Tot i que sempre defensem que les traduccions les ha de fer un traductor nadiu de la llengua d’arribada, de tant en tant podem fer alguna excepció! I també escriu la seva pròpia obra en català i en castellà, com el seu darrer llibre, Les roses de Stalin (Galaxia Gutenberg), que pot ser un dels més venuts d’aquest Sant Jordi.

I si algú pensava que els escriptors només es dediquen a traduir literatura, tenim l’exemple d’Eduardo Mendoza, que va treballar com a traductor de les Nacions Unides a Nova York del 1973 al 1982. Els aficionats a l’anàlisi literària podrien comparar la influència que té en l’obra dels autors la traducció literària i la traducció de documentació; havent llegit La ciudad de los prodigios o Sin noticias de Gurb (tots dos a Seix Barral) ens atreviríem a dir que per a Mendoza l’efecte no va ser negatiu.

Animeu-vos aquest Sant Jordi amb llibres d’autors-traductors. De segur que no us en penedireu!