Etiqueta: errors de traducció

Compte amb els spoilers: calcs i manlleus de l’anglès

No cal dir que l’anglès és molt present a les nostres vides. Els països anglosaxons són els principals exportadors de termes de totes les disciplines i àmbits (científic, econòmic, tecnològic, cultural, audiovisual, etc.) a les altres llengües. A més a més, l’anglès és la llengua vehicular per excel·lència que permet l’intercanvi comunicatiu a nivell mundial. I amb la globalització, és clar, ens arriben constantment conceptes i termes que incorporem com a calcs o manlleus sense tenir en compte que, de vegades, en català ja existeixen termes propis per referir-s’hi.

Calcs i manlleus de l’anglès al català

Així, de tant en tant podem sentir o llegir coses més o menys aberrants com ara:

«Hauríem d’engegar una campanya de crowdsourcing per customitzar el branding de la nostra companyia d’escuradents.»

O com aquesta:

«Pobre de tu que em facis un spoiler de la nova spin off de la sèrie de doctors sexys que m’agrada tant!»

En alguns casos es fan servir manlleus directament de l’anglès, tot i que de vegades en català ja hi ha termes equivalents, que el Termcat proposa i que podem emprar per evitar la denominació anglesa. En les frases de més amunt:

  • Customitzar: personalitzar o adaptar
  • Crowdsourcing: proveïment participatiu
  • Branding: construcció de marca
  • Spoiler: filtració (revelació involuntària o voluntària, és clar)
  • Spin off: sèrie derivada, esqueix
  • Altres exemples: e-mail per correu electrònic, sponsor per patrocinador, resort per complex turístic, training per formació o aprenentatge, tablet per tauleta tàctil, etc.

Altres casos d’interferència de l’anglès es deuen a calcs per traduccions literals que no són correctes en un context concret. A les frases de més amunt en veiem dos exemples:

  • calcs, manlleus, anglèsCompanyia: si bé company es pot traduir per companyia, el més habitual en català és «empresa», mentre que companyia queda restringit a casos concrets com ara «companyia d’assegurances».
  • Doctor: es fa servir com a vocatiu («És gaire greu, doctor?»), però en el sentit general és més correcte parlar de «metges».

Altres exemples de calcs semàntics

  • L’adjectiu «sexy» en català queda restringit a la connotació sexual, mentre que en anglès s’aplica a tota mena de contextos, com ara sexy project o sexy company. En aquests casos convindria traduir-ho per «atractiu», «llaminer», «interessant» o alguna cosa similar.
  • Copy: quan es tracta de llibres o discos, per exemple, s’hauria de traduir per «exemplar», no per còpia.
  • Evidence: en contextos judicials s’hauria de traduir per «indici» o «prova», no evidències. *Hi ha evidències de violència./ Hi ha indicis de violència.
  • Assume: en català assumim culpes i responsabilitats, però suposem o donem per fet (no assumim) que tot anirà bé.
  • Tribute: en anglès a les velles glòries els ofereixen tributes (Tribute to ABBA), però nosaltres els tributs els paguem a Hisenda i en tot cas a ABBA els fem un homenatge.

Per això, tot i que cadascú és lliure de fer servir la llengua com li convingui, en l’àmbit professional, i en aquest cas nosaltres ens ocupem de l’àmbit de la traducció, un professional ha de ser capaç de veure més enllà de l’equivalència aparent i saber trobar el mot indicat en cada cas.

Errades en textos publicitaris: fem revisió d’art final!

El servei de revisió d’art final o galerades és un gran desconegut, tot i que és molt útil per als clients que encarreguen traduccions. Els principals destinataris d’aquest servei, encara que no haurien de ser els únics, són les empreses que fan grans campanyes de publicitat.

Les campanyes de comunicació o de publicitat consumeixen molts recursos i diners, i tant les poden posar en marxa agències de publicitat com els departaments de màrqueting de les grans empreses. Molt sovint, però, l’èxit de la campanya o de la sortida al mercat d’un producte es pot veure frustrat per un error lingüístic no detectat per cap dels departaments involucrats en les diverses fases del projecte.

galerades-tanca, revisió d'art finalDe vegades, l’error apareix en el material publicitari, com en el cas d’aquesta empresa de roba. En aquesta ocasió, ningú no s’ha adonat que la forma verbal en anglès no és correcta (came en lloc de come) i que l’apòstrof que fan servir és, en realitat, un accent. Es podria discutir si cal posar una majúscula al principi de la frase o si ho podríem deixar estar per donar-li més «efecte», però la part del verb està clara: hi ha un error objectiu.

En el cas de la samarreta de més avall, que hem trobat a Barcelona en una botiga molt coneguda, l’errada va més enllà i ens deixa amb el dubte de si volien dir «Vaig néixer l’any 1993» o «Hauria hagut de néixer l’any 1993». Algú portarà aquesta samarreta durant molt temps, i potser no s’adonarà de l’errada garrafal que porta al pit. I també pot ser que altres s’adonin de l’errada a temps i no comprin la samarreta.

revisió d'art final, traducció publicitària, errors de traducció

Per què ens arriben textos amb errades?

El fet que aquesta mena d’errades acabin arribant a les botigues i a les tanques publicitàries ens fa pensar que en algun punt del procés ha fallat el control de qualitat. No sabem si les persones que han creat el missatge o el text no sabien prou anglès o si, simplement, no s’ha fet una revisió del text un cop maquetat o preparat per a la impressió. El que queda clar és que, en la majoria de casos, aquestes errades es poden evitar contractant un servei professional de traducció o, simplement, encarregant la correcció del text a un professional nadiu.

Revisió d’art final: seguretat addicional

A més de fer una traducció professional, en els casos en què el material s’ha de publicar, imprimir o estampar a gran escala, recomanem el servei de revisió d’art final o galerades per assegurar-nos que:

  • s’utilitza la llengua correctament,
  • no hi ha errors ortogràfics, tipogràfics ni d’estil,
  • el text traduït és coherent amb les imatges que l’acompanyen,
  • el text traduït s’ha maquetat correctament.

Aquests són exemples d’errors que s’haurien pogut evitar si s’hagués encarregat el servei de galerades:

galerades-pronom
En un anunci d’una ONG al metro de Barcelona es podia llegir «Trucan’s». La forma correcta és «Truca'ns».
galerades-desconte
En aquest cas, ens ofereixen un «desconte» que hauria de ser un «descompte» i ens regalen tot de majúscules que no vénen al cas.

Com podeu veure, en l’àmbit publicitari és especialment important comptar amb un professional nadiu per mirar de buscar la millor opció, una opció que sigui correcta des del punt de vista lingüístic i adequada al públic objectiu de la campanya.

A Ampersand treballem amb traductors professionals nadius que ens permeten oferir el servei de traducció publicitària i revisió d’art final en un gran nombre d’idiomes. No dubteu a demanar-nos més informació o a sol·licitar un pressupost sense compromís.

Traducció publicitària: aspectes que cal tenir en compte

La traducció publicitària és una especialitat que requereix una traducció professional que transmeti el missatge original i que provoqui en el receptor de la traducció les mateixes sensacions, percepcions i reaccions que el text original. El traductor ha de tenir en compte les referències culturals i els jocs de paraules que es fan servir al text original i els ha d’adaptar al nou idioma.

Així, doncs, en aquest tipus de traduccions són molt importants les indicacions del client sobre el públic objectiu al qual s’adreça el missatge publicitari o sobre l’estil de la campanya, i també és important que el client faciliti tot el material de referència possible perquè el traductor pugui transmetre l’estil que l’anunciant vol.

Un altre aspecte característic de la traducció publicitària és l’ús de programes de maquetació i de disseny com, per error traduccióexemple, els productes d’Adobe: InDesign, Freehand, QuarkXPress o Illustrator. En el procés de maquetació per part de l’agència de publicitat que s’encarrega de la campanya publicitària és possible que es produeixin errors, sobretot si es treballa amb textos en un idioma que el maquetador no coneix.

Per aquest motiu, s’aconsella que, quan les traduccions estiguin maquetades i abans d’enviar-les a impremta, l’agència de publicitat enviï a l’agència de traducció la peça publicitària perquè el traductor faci una revisió d’art final (també coneguda com a galerada) en què comprovi que el text traduït s’hagi maquetat correctament, que no s’han introduït errors ortogràfics i que es respecta el missatge publicitari d’acord amb les imatges de la peça publicitària i del públic al qual s’adreça el missatge.

Per tot això, és important contractar traductors professionals que tinguin experiència en l’àmbit de la traducció publicitària, ja que així es pot evitar que es repeteixin errors tant sonats com els que es descriuen al post d’Óscar Ray «Una docena de traducciones y nombres mal elegidos que arruinaron el lanzamiento de campañas publicitarias y de productos».

Errors comuns a les traduccions informàtiques

En aquesta entrada volem fer un resum a manera de taula d’errors comuns a les traduccions informàtiques, ja que és habitual navegar per una pàgina web o una aplicació i trobar expressions que, molt sovint, són traduccions literals de l’anglès al català o bé traduccions que en un altre context són correctes però que en el de la informàtica no ho són. Parlem del que es coneix com «falsos amics de la traducció informàtica»:

AnglèsTraducció no recomanadaTraducció recomanada
bannerbannerbàner
click (to)clickejar, cliquejarfer clic, clicar
dll libraryllibreria dll
biblioteca dll
onlineonlineen línia
passwordpassword
contrasenya
release
alliberament, llançament
distribució, publicació, lliurament, versió
remove
remoure (una aplicació)
treure, esborrar, eliminar, desinstal•lar
run
córrer (un programa)obrir, executar, iniciar
state-of-the-art
estat de l'art
tecnologia punta, d'avantguarda, d'última generació
supportsuportaradmetre, ser compatible amb

Tanmateix, en alguns casos, tot i que la normativa recomana fer servir una forma traduïda o adaptada al català, és possible que aquesta no tingui èxit entre els professionals del sector. Un dels motius d’aquest rebuig és que, en moltes ocasions, els organismes reguladors adopten una resolució contrària a l’ús ja establert i ja és massa tard per aconseguir implantar-la amb èxit.

Aquests són alguns exemples de termes d’aquesta categoria que cal tenir en compte per tal de no cometre alguns dels errors comuns a les traduccions informàtiques:

AnglèsTerme recomanatTerme utilitzat habitualment
cookiegaleta
cookie
hardwaremaquinarihardware
routerencaminadorrouter
softwareprogramarisoftware

Les traduccions d’aquesta taula són les propostes que ha fet el Termcat, organisme encarregat de sistematitzar i difondre la terminologia de la llengua catalana, en què participen la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística. Una altra font de consulta pel que fa a terminologia informàtica en català és Softcatalà, associació sense ànim de lucre que té l’objectiu de difondre l’ús de la llengua catalana en l’àmbit de la informàtica i evitar aquests errors comuns a les traduccions informàtiques al català.


El fet és que aquest és un camp del saber que evoluciona a una gran velocitat i de manera contínua. Per això, per aconseguir traduccions adequades, és necessari disposar de traductors professionals que dominin la terminologia informàtica, coneguin aquest camp i recorrin a eines i glossaris terminològics actualitzats i fiables.

 

Errors habituals en redactar cartes en català

En el desenvolupament de la nostra activitat professional com a agència de traducció, hem detectat alguns errors habituals en redactar cartes en català. Per això hem escrit aquest post en què expliquem breument quins són aquests errors comuns i com se solen corregir.

Errors habituals en redactar cartes en català:

1) Dates

En català, el nom dels mesos va sempre en minúscula, llevat que es trobi al començament de la frase. Així, doncs, quan posem una data en una carta hem d’escriure:

5 de gener de 2013

o

Gener de 2013

2) Adreces postals

En català, les adreces postals s’escriuen amb el nom comú genèric de la via en minúscula (o majúscula si es troba a l’inici de la frase) i el nom propi de la via en majúscula, seguit del número de l’edifici entre comes i, tot seguit, el pis o la planta. S’ha de destacar que, en el cas de les abreviacions del pis i la planta, només es posa una lletra i no va volada (7è 2a).

Pel que fa al telèfon, si fem servir l’abreviació és imprescindible posar un punt a continuació (s’ha de recordar que aquest punt és el que marca el final de l’abreviació) i, després, dos punts seguits del número de telèfon.

C/ Balmes, 195, 7è 2a

Tel.: 93 415 99 90

3) Salutació

Un altre dels errors habituals en redactar cartes en català es troba a la salutació. Molt sovint veiem escrita la salutació inicial seguida del nom de la persona i dos punts («Bon dia Sr. Ferrer:»). Tanmateix, s’ha de tenir en compte que en català:

  • La salutació es tanca amb una coma.
  • El tractament (senyor, senyora, etc.) s’escriu amb minúscula si s’escriu desplegat i amb majúscula si es presenta abreujat (Sr., Sra.).
  • En les salutacions més informals (bon dia, bona tarda, hola) cal posar una coma abans del nom del destinatari.

Vet aquí alguns exemples:

Benvolgut Sr. Ferrer,

Bon dia, senyor Ferrer,

Bon dia, Sr. Ferrer,

4) Càrrecs

Els substantius que designen càrrecs o ocupacions s’han d’escriure en minúscula llevat que es trobin al començament d’una frase.  

És director general d’Ampersand Traduccions.

Signat:

[xxxx]

Director general d’Ampersand Traduccions

Errors habituals en redactar cartes en català