Etiqueta: DIEC

L’Optimot: l’eina de consultes lingüístiques per excel·lència

Què és l’Optimot?optimot

Optimot, consultes lingüístiques, és un servei en línia que, des del 2008, ajuda a resoldre dubtes sobre l’ús de la llengua catalana. Consta d’un cercador i d’un servei d’atenció personalitzada (SAP). L’Optimot és un servei que ofereix la Direcció General de Política Lingüística, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT.

Quines obres de referència s’hi poden consultar?

L’Optimot és una eina imprescindible perquè té integrades una sèrie d’obres de referència de consulta obligada per a qualsevol professional de la llengua catalana. Són les següents:

  • Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2a edició).
  • Verbs conjugats de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2016).
  • Fitxes de l’Optimot: són fitxes que expliquen de manera didàctica i breu continguts relatius a l’ús de la llengua (fonètica i prosòdia, ortografia, morfologia, sintaxi, lèxic, fraseologia i refranys, antroponímia i toponímia, i altres aspectes convencionals o qüestions d’estil de la llengua).
  • Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans: recull la normativa ortogràfica vigent.
  • Diccionari català-castellà Diccionari castellà-català (4a edició) d’Enciclopèdia Catalana.
  • Diccionaris terminològics del TERMCAT: són els diccionaris elaborats pel Centre de Terminologia TERMCAT, que recullen lèxic especialitzat de diferents àmbits del coneixement.
  • Criteris Lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística: són monografies sobre aspectes convencionals de la llengua (majúscules, abreviacions, etc.) i sobre qüestions d’estil (criteris de redacció i de traducció, llenguatge no sexista, etc.).
  • Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya de la Comissió de Toponímia de Catalunya (2a edició).
  • Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord de l’Institut d’Estudis Catalans.

Quines funcions té el cercador de l’Optimot?

l'optimot, diccionaris, català, consultes lingüístiques

A més, l’Optimot inclou una opció de cerca avançada que permet escollir diversos filtres per precisar o limitar la cerca.

En primer lloc, podem decidir si volem que el cercador inclogui totes/alguna/cap de les paraules que introduïm o si volem que el cercador busqui la seqüència de mots exacta que hi anotem. Cal destacar que es pot emprar més d’un criteri alhora. Per exemple, si no recordem la paraula bugaderia, podem buscar-la introduint roba al camp amb totes les paraules i planxar o rentar al camp amb alguna de les paraules (perquè no sabem quines paraules es fan servir a la definició).

La segona opció és la que ens permet escollir les fonts on cercar la informació d’entre les que hem enumerat més amunt. Seguint amb l’exemple anterior, si no recordem bugaderia però sí lavandería, podem escollir la font Diccionari castellà-català.

Si ens interessa trobar alguna fitxa de l’Optimot que ens ajudi a resoldre dubtes, podem emprar paraules clau del tipus “relatiu”, “infinitiu”, “complement indirecte”, etc. D’altra banda, si el que volem és consultar totes les fitxes de l’Optimot, podem introduir text que no es correspongui amb cap paraula (****) i seleccionar la font Fitxes de l’Optimot.

A més, podem consultar les novetats normatives arran de la publicació de la nova Gramàtica de la llengua catalana i de l’inici de la vigència de l’Ortografia catalana (PDF) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) des del novembre del 2016.

Per últim, també volem destacar la funció divulgadora del Blog de l’Optimot, on es publiquen entrades sobre dubtes lingüístics habituals, i el servei d’atenció personalitzada, on us podeu registrar per enviar les vostres consultes lingüístiques.

Aspirines, xiruques i les marques comercials

Denominacions procedents de marques comercials

La llengua és un òrgan viu que incorpora paraules noves constantment per adaptar-se a les necessitats comunicatives que sorgeixen arran de l’aparició de nous conceptes.

Un recurs lingüístic habitual per a la formació de nous mots és el pas de noms propis a noms comuns (derivació impròpia o transcategorització). En alguns casos, el noms propis que s’integren en la llengua i esdevenen noms comuns poden ser marques comercials.

marques comercials, marca registradaSovint els noms de marques comercials es popularitzen en la llengua general per designar un objecte determinat de forma genèrica (per una relació de metonímia) i no és estrany sentir-los fins i tot en els mitjans de comunicació. Això no obstant, els diccionaris solen trigar a registrar-los per diversos motius, com ara per assegurar que no es tracta d’usos efímers, per les reserves legals d’algunes empreses i per no discriminar altres marques que poden fer referència al mateix concepte.

En general, doncs, és preferible fer servir designacions descriptives o denominacions tradicionals, si n’hi ha, abans que marques comercials.

Tot i així, en alguns casos l’extensió d’ús, la documentació existent i la internacionalització del mot, entre altres criteris, poden fer aconsellable l’aprovació d’algunes d’aquestes denominacions.

Marques comercials a la llengua catalana

En alguns casos, la marca comercial s’ha integrat en la llengua i ha esdevingut un nom comú, de manera que l’haurem d’escriure amb minúscula.

Tot i així, no tots els diccionaris recullen els mateixos mots provinents de marques comercials. A continuació us mostrem una comparativa a mode d’exemple sobre el tractament d’alguns mots provinents de marques comercials en alguns diccionaris i recursos en línia: el DIEC, diccionari normatiu de referència de la llengua catalana; el GDLC de l’Enciclopèdia Catalana; el Termcat, el centre de terminologia de la llengua catalana; i l’Ésadir, el portal lingüístic de la Coorporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

 DIECGDLCTERMCATÉsadir
aspirina (Aspirina®)tic, ok, sitic, ok, sicreu, notic, ok, si
vamba (Wamba®)tic, ok, sitic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
jeep (un Jeep Cherokee®)tic, ok, sitic, ok, sicreu, notic, ok, si
xiruca (Chiruca®)tic, ok, sitic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
rímel (Rimmel®)tic, ok, sitic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
tefló (Teflon®)tic, ok, sitic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
fòrmica (Formica®)tic, ok, sitic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
piruleta (Piruleta®)tic, ok, sitic, ok, sicreu, notic, ok, si
cel·lo (Cello®)creu, notic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
wifi (organització Wi-Fi® Alliance, wireless fidelity)creu, nocreu, notic, ok, sitic, ok, si
velcro (Velcro®)creu, notic, ok, sicreu, notic, ok, si
clínex (Kleenex®)creu, notic, ok, si
*kleenex
creu, notic, ok, si
xibeca (la Xibeca® de Damm®)creu, notic, ok, sicreu, notic, ok, si
vespa (Vespa®, l’escúter)creu, nocreu, notic, ok, sitic, ok, si

En definitiva, abans de fer servir el nom d’una marca comercial seria convenient establir a quines fonts en trobem documentat l’ús i també tenir en compte la naturalesa del text on volem incorporar el mot.

Què ofereix el Diccionari de la llengua catalana?

El diccionari de la llengua catalana normatiu i de referència

El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans és el diccionari normatiu i de referència de la llengua catalana. És un diccionari monolingüe que estableix la forma i el significat de les paraules reconegudes com a pròpies i generals del català. Per tant, ha de constar entre les obres de referència de consulta habitual per a qualsevol professional que tingui com a eina la llengua catalana.

El precursor d’aquesta obra va ser el Diccionari general de la llengua catalana (1932) de Pompeu Fabra. Després d’anys de reedicions, el 1995 es va publicar el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. La segona edició (2007) es va fer consultable per Internet en accés lliure i des de llavors el diccionari s’ha anat enriquint amb nombrosos articles, subentrades i accepcions.

Afortunadament per a Ampersand i per a tots els usuaris de la llengua, el coneixement i la informació recollits pels lexicògrafs al llarg de tants anys es troben al nostre abast a un clic de ratolí i els podem utilitzar quan fem traduccions professionals.

Tipus de cerques

Consulta DIEC, diccionari de la llengua catalanaEl DIEC2 a Internet permet fer dos tipus de cerca: la consulta bàsica i la consulta avançada. La consulta bàsica preveu diverses condicions de cerca:

  • coincident,
  • començada per,
  • acabada en,
  • en qualsevol posició,
  • no començada per,
  • no acabada en i
  • que no contingui en cap posició.

D’altra banda, la consulta avançada disposa d’un bon nombre de paràmetres de filtratge addicionals:

  • entrada,
  • subentrada,
  • categoria gramatical,
  • llengua d’origen,
  • àrea temàtica (agricultura, geologia, química, música, literatura, etc.),
  • definició,
  • exemple,
  • marca valorativa (obsolet, en recessió, popularment, vulgarment, etc.) i
  • informació morfològica.

Com a resultat de la consulta, al costat esquerre de la pantalla apareixerà la llista de les entrades del diccionari que compleixen les condicions seleccionades. Si volem, podem imprimir o desar en un arxiu una entrada o la llista sencera.

Enllaç amb altres obres de referència de la llengua catalana

L’última novetat del diccionari en línia és que, quan fem una cerca en el diccionari pròpiament dit, trobem enllaços entre la definició que haguem buscat i altres obres de referència importantíssimes que ens poden acabar d’ajudar a perfilar la nostra cerca:Obres de llengua catalana, diccionari de la llengua catalana

Aquesta última novetat facilita molt la nostra feina com a traductors i ha estat molt ben acollida entre els professionals del sector, i també és d’una gran utilitat per a professionals i usuaris d’altres àmbits.