Etiqueta: diccionaris

L’Optimot: l’eina de consultes lingüístiques per excel·lència

Què és l’Optimot?optimot

Optimot, consultes lingüístiques, és un servei en línia que, des del 2008, ajuda a resoldre dubtes sobre l’ús de la llengua catalana. Consta d’un cercador i d’un servei d’atenció personalitzada (SAP). L’Optimot és un servei que ofereix la Direcció General de Política Lingüística, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT.

Quines obres de referència s’hi poden consultar?

L’Optimot és una eina imprescindible perquè té integrades una sèrie d’obres de referència de consulta obligada per a qualsevol professional de la llengua catalana. Són les següents:

  • Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2a edició).
  • Verbs conjugats de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2016).
  • Fitxes de l’Optimot: són fitxes que expliquen de manera didàctica i breu continguts relatius a l’ús de la llengua (fonètica i prosòdia, ortografia, morfologia, sintaxi, lèxic, fraseologia i refranys, antroponímia i toponímia, i altres aspectes convencionals o qüestions d’estil de la llengua).
  • Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans: recull la normativa ortogràfica vigent.
  • Diccionari català-castellà Diccionari castellà-català (4a edició) d’Enciclopèdia Catalana.
  • Diccionaris terminològics del TERMCAT: són els diccionaris elaborats pel Centre de Terminologia TERMCAT, que recullen lèxic especialitzat de diferents àmbits del coneixement.
  • Criteris Lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística: són monografies sobre aspectes convencionals de la llengua (majúscules, abreviacions, etc.) i sobre qüestions d’estil (criteris de redacció i de traducció, llenguatge no sexista, etc.).
  • Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya de la Comissió de Toponímia de Catalunya (2a edició).
  • Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord de l’Institut d’Estudis Catalans.

Quines funcions té el cercador de l’Optimot?

l'optimot, diccionaris, català, consultes lingüístiques

A més, l’Optimot inclou una opció de cerca avançada que permet escollir diversos filtres per precisar o limitar la cerca.

En primer lloc, podem decidir si volem que el cercador inclogui totes/alguna/cap de les paraules que introduïm o si volem que el cercador busqui la seqüència de mots exacta que hi anotem. Cal destacar que es pot emprar més d’un criteri alhora. Per exemple, si no recordem la paraula bugaderia, podem buscar-la introduint roba al camp amb totes les paraules i planxar o rentar al camp amb alguna de les paraules (perquè no sabem quines paraules es fan servir a la definició).

La segona opció és la que ens permet escollir les fonts on cercar la informació d’entre les que hem enumerat més amunt. Seguint amb l’exemple anterior, si no recordem bugaderia però sí lavandería, podem escollir la font Diccionari castellà-català.

Si ens interessa trobar alguna fitxa de l’Optimot que ens ajudi a resoldre dubtes, podem emprar paraules clau del tipus “relatiu”, “infinitiu”, “complement indirecte”, etc. D’altra banda, si el que volem és consultar totes les fitxes de l’Optimot, podem introduir text que no es correspongui amb cap paraula (****) i seleccionar la font Fitxes de l’Optimot.

A més, podem consultar les novetats normatives arran de la publicació de la nova Gramàtica de la llengua catalana i de l’inici de la vigència de l’Ortografia catalana (PDF) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) des del novembre del 2016.

Per últim, també volem destacar la funció divulgadora del Blog de l’Optimot, on es publiquen entrades sobre dubtes lingüístics habituals, i el servei d’atenció personalitzada, on us podeu registrar per enviar les vostres consultes lingüístiques.

Què són els diccionaris virtuals del Wordreference?

Tots coneixem el portal de Wordreference i ja n’hem tractat les funcions principals anteriorment. En aquesta entrada us volem explicar una funció de les que incorpora el portal: els diccionaris virtuals.

L’anglès com a llengua pont

Com que l’anglès és la llengua franca, és fàcil que proliferin a la xarxa diccionaris bilingües d’anglès a moltes altres llengües. El que no és tan habitual és trobar diccionaris en línia de consulta gratuïta d’altres combinacions que no passin per l’anglès, com ara castellà-grec o neerlandès-japonès, per exemple.

I Wordreference ha volgut omplir aquest buit amb els seus diccionaris virtuals.

diccionaris virtuals, wordreference, diccionaris en línia

Com funcionen els diccionaris virtuals?

Els diccionaris bilingües en línia són bases de dades que relacionen una paraula amb una altra, o sigui que Wordreference relaciona un mot amb el seu equivalent en un tercer idioma passant per la traducció en anglès. D’aquesta manera, les possibilitats de combinar idiomes són gairebé il·limitades.

Per exemple, si definición correspon a definition en anglès i definition és definição en portuguès, podem saber que definición és definição.

Els diccionaris virtuals són una font fiable?

Tot i l’aparent eficiència d’aquests diccionaris, no hem d’oblidar que es tracta de diccionaris creats a partir de relacions indirectes passant per l’anglès. Per tant, segurament no són tan fiables com altres diccionaris i aconsellem fer-ne un ús prudent. Per exemple, ens poden servir per fer una primer cerca i orientar-nos per després contrastar la informació en una altra font més consolidada.

Malgrat tot, aplaudim iniciatives com la dels diccionaris virtuals, i de Wordreference en general, que contribueixen a compartir els coneixements lingüístics a la xarxa.

I encara un parell d’eines més…

Us recomanem que feu una ullada a les llistes de Wordreference, que agrupen termes en anglès per temes. Tothom hi pot contribuir i són ideals si voleu ampliar vocabulari d’un tema determinat i veure’n la traducció a un altre idioma.

Finalment, per si no ho sabíeu, també podreu trobar-hi un conjugador de verbs en castellà, francès i italià.

 

Paraules oblidades: l’empobriment lèxic en català

La tardor ja és aquí i com sempre arriba acompanyada d’aquella malenconia tan pròpia d’aquestes dates en què el dia s’escurça inexorablement. Desem les bermudes i traiem les jaquetes de rigor, i els arbres comencen a groguejar fins que tot plegat acabaran ben pelats. La imatge de les fulles caduques em fa pensar, per allò del símil poètic, en l’empobriment lèxic de la llengua i en totes les paraules en desús que acaben bandejades i fins i tot acaben essent paraules oblidades pels seus parlants: les paraules en perill d’extinció.

paraules en perill d'extinció, tardor, fulles, empobriment lèxic

Què fa que algunes paraules acabin en desús?

D’entrada, podem pensar en dues raons principals per a la desaparició de paraules en la majoria de llengües: o bé allò que els mots anomenen ha deixat d’existir, o bé les paraules de nova creació substitueixen les existents.

Seria el cas d’algunes mesures de pes o de capacitat que eren d’ús habitual quan es comercialitzaven els productes agrícoles a granel abans de l’aparició dels envasos de mida estàndard i de la implantació del sistema cegesimal. Segurament alguns encara recorden què és un petricó, un picotí, una quartera o una arrova (que no una @). Més exemples de conceptes relativament obsolets: macip, junyir, clemàstecs, pubilla, fadrí

Algunes veus, com dèiem, perden la batalla i sobretot són les generacions més joves qui ja no les fan servir o fins i tot les desconeixen. Exemples: murga, xamós, surra, (beure a) galet, voraviu, dèria, enravenar, carallot, capsigrany, cabòries, treure cap, anar a missa...

Paraules oblidades: la reducció del lèxic d’ús habitual

paraules oblidades, paraules en desús, empobriment lèxic, mots encreuats
Els mots encreuats i sobretot llegir són un bon exercici per enriquir el vocabulari i rescatar paraules en desús.

Encara podríem anomenar un altre culpable de l’empobriment lèxic: la simplificació de la llengua, és a dir, la disminució del cabal de paraules que fa servir un parlant a favor de l’ús de «paraules comodí». En aquest sentit veiem com mots que es feien servir habitualment han quedat obsolets o bé restringits al llenguatge literari o culte. Exemples: debades, ensems, antany, adesiara, gambades, clepsa, de gairell, a gratcient, àdhuc, de bell antuvi, menester, guaitar, deixondir, paüra...

Contacte entre llengües i variants dialectals

A més, en el cas del català no podem passar per alt que aquest procés de pèrdua de lèxic propi es veu accentuat per l’adopció indiscriminada de paraules del castellà, per una banda, i de l’anglès, per altra, mitjançant la creació de neologismes que passen al català en forma de calcs i manlleus a vegades per sobre de paraules pròpies.

Finalment, la preeminència del català estàndard en els mitjans de massa i en les noves tecnologies el fan avançar en detriment de les variants dialectals. Així doncs, malauradament, alguns mots d’altres variants geogràfiques del català es van perdent amb la desaparició de les generacions més grans. Exemples: acotxar (en el sentit d’ajupir-se), espill, gitar, moresc, al·lot, arruixó, redol, fato, potxó

En definitiva, la llengua és un òrgan viu que evoluciona constantment i és lògic que incorpori paraules noves mentre que d’altres que designen conceptes obsolets acabin essent paraules oblidades. No obstant això, el que ens hauria de concernir a tots com a parlants és conservar les paraules que denominen conceptes del dia a dia, les que parlen sobre relacions entre persones i sobre el món, atresorar-les i tenir la llibertat d’anomenar aquests conceptes amb tota la riquesa de sinònims i expressions de què disposa la llengua catalana.

Pst! Ja ho saps tot sobre les onomatopeies?

L’onomatopeia és un mot format a partir de la imitació d’un so (és a dir, de la percepció acústica d’un soroll) i, com que aquesta percepció és força subjectiva, les onomatopeies poden variar molt en cada idioma. Vegem-ne alguns casos.

Onomatopeies: casos destacats

Les onomatopeies cobreixen un camp amplíssim que comprèn des del soroll que es fa en caminar fins al de les campanes, passant per un ampli catàleg de reproduccions sonores com ara el fregadís de la roba, el soroll dels mitjans de transport i moltes altres. Avui, però, parlarem de dos dels temes que més criden l’atenció: animals i còmics.

Sons d’animals
onomatopeies, gossos, idiomes
Font: Soundimals.

És curiós veure com s’escriuen els sons dels animals en diferents idiomes. Us en mostrem alguns exemples, tot i que hi pot haver altres opcions diferents per a cada idioma:

  • Ocell: alemany: tschiep, tschiep; japonès: pyu pyu; grec: tsiutsiu; anglès: tweet-tweet; francès: cui-cui; italià: cip cip; castellà: pío, pío; català: piu-piu o xiu-xiu.
  • Gall: alemany: kikeriki; neerlandès: kukeleku; francès: cocorico;  japonès: kokekokkoo; anglès: cock-a-doodle-doo; castellà: quiquiriquí; català: quicquiriquic.
  • Gos: alemany: wau-wau; francès: ouah-ouah; anglès: woof-woof; japonès: wan wan; italià: bau bau; castellà: guau, guau; català: bub-bub.
Còmics
paf, onomatopeies, asterix
L’Astèrix, el famós gal de les aventures de Goscinny i d’Uderzo.

El gènere del còmic té com a característica principal la reproducció de la llengua oral en format escrit, fins al punt que quan llegim tenim la sensació d’estar escoltant el que passa a les vinyetes. En aquest sentit, un dels elements clau d’aquest llenguatge «oral» són les onomatopeies. Algunes de típiques del gènere poden ser:

  • Expressió de dolor: francès: aïe, ouille; anglès: argh, ouch, augh; japonès: u; castellà: ay; català: ahaiohoiui.
  • Plor: francès: hiii-hiii, ouinn; anglès: boo-hoo; japonès: eeee, miiii, hu-e; castellà: buaaa; català: buaaà (o buààà).
  • Cop: francès: paf, baf; anglès: bam, sock, bash; castellà: ¡zas!, ¡paf!; català: clac, pof, pim-pam.

El «so simbòlic» del japonès

Un cas especial el trobem en el japonès i en el manga, és clar. En japonès es fa un ús molt abundant de les onomatopeies més enllà dels simples efectes sonors com ara el so d’un telèfon (ring o dring) o d’alguna cosa que cau a terra (patapam!).

Hi ha un nombre incalculable d’onomatopeies que també adopten funcions verbals i adverbials i que, en alguns casos, fan referència a accions, estats o emocions que no necessàriament tenen un so associat. Per tant, es tracta d’una mena de «so simbòlic» o fonosimbolisme, que és la idea d’atorgar un valor psicològic a les vocals i a les consonants. Així, tant podem trobar onomatopeies per a sons com la pluja (para para), com per a l’escalfor del sol (poka poka), per a la qualitat de «desendreçat» (gocha gocha) o per a l’adverbi «tímidament» (osoru osoru).

Sis apunts sobre les onomatopeies en català
  1. Els mots duplicats s’ajunten amb un guionet (xup-xup), mentre que els triplicats se separen amb comes (bla, bla, bla) o signes d’exclamació per a més èmfasi (oh! oh! oh!).
  2. En català, l’onomatopeia que representa el riure s’escriu correctament amb hac (ha, ha, ha), ja que si ho escrivíssim amb jota hauríem de pronunciar el so ge, com a joc o germen. També podem optar per he, he, he o hi, hi, hi per a riures més irònics o burletes.
  3. Pel que fa a l’allargament de la vocal amb voluntat d’exagerar, se’n solen posar tres o més. I en cas que hi hagi d’anar accent, s’ha d’escriure a l’última vocal (buaaà) o bé a totes (buààà).
  4. Les onomatopeies també participen en la creació de noves paraules: xiuxiuejar, dringuejar, raucar, piuladissa, miolar…
  5. Algunes són manlleus d’altres idiomes i, en aquests casos, és preferent la forma adaptada per sobre de grafies estrangeres. Per exemple, s’aconsella escriure esnif i no sniff.
  6. Similars a les onomatopeies, hi ha mots de creació expressiva que no imiten cap so però que suggereixen una idea a partir del valor psicològic de les seves vocals o consonants. Ex.: batzegar: sacsejar, remoure amb violència. En aquest mot de creació expressiva la presència de les consonants b, t i z evoca la idea de terrabastall.

Per a més informació, us recomanem que consulteu el Diccionari d’onomatopeies i mots de creació expressiva i el Diccionari d’onomatopeies i altres interjeccions, amb equivalències en anglès, espanyol i francès.

Aspirines, xiruques i les marques comercials

Denominacions procedents de marques comercials

La llengua és un òrgan viu que incorpora paraules noves constantment per adaptar-se a les necessitats comunicatives que sorgeixen arran de l’aparició de nous conceptes.

Un recurs lingüístic habitual per a la formació de nous mots és el pas de noms propis a noms comuns (derivació impròpia o transcategorització). En alguns casos, el noms propis que s’integren en la llengua i esdevenen noms comuns poden ser marques comercials.

marques comercials, marca registradaSovint els noms de marques comercials es popularitzen en la llengua general per designar un objecte determinat de forma genèrica (per una relació de metonímia) i no és estrany sentir-los fins i tot en els mitjans de comunicació. Això no obstant, els diccionaris solen trigar a registrar-los per diversos motius, com ara per assegurar que no es tracta d’usos efímers, per les reserves legals d’algunes empreses i per no discriminar altres marques que poden fer referència al mateix concepte.

En general, doncs, és preferible fer servir designacions descriptives o denominacions tradicionals, si n’hi ha, abans que marques comercials.

Tot i així, en alguns casos l’extensió d’ús, la documentació existent i la internacionalització del mot, entre altres criteris, poden fer aconsellable l’aprovació d’algunes d’aquestes denominacions.

Marques comercials a la llengua catalana

En alguns casos, la marca comercial s’ha integrat en la llengua i ha esdevingut un nom comú, de manera que l’haurem d’escriure amb minúscula.

Tot i així, no tots els diccionaris recullen els mateixos mots provinents de marques comercials. A continuació us mostrem una comparativa a mode d’exemple sobre el tractament d’alguns mots provinents de marques comercials en alguns diccionaris i recursos en línia: el DIEC, diccionari normatiu de referència de la llengua catalana; el GDLC de l’Enciclopèdia Catalana; el Termcat, el centre de terminologia de la llengua catalana; i l’Ésadir, el portal lingüístic de la Coorporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

 DIECGDLCTERMCATÉsadir
aspirina (Aspirina®)tic, ok, sitic, ok, sicreu, notic, ok, si
vamba (Wamba®)tic, ok, sitic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
jeep (un Jeep Cherokee®)tic, ok, sitic, ok, sicreu, notic, ok, si
xiruca (Chiruca®)tic, ok, sitic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
rímel (Rimmel®)tic, ok, sitic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
tefló (Teflon®)tic, ok, sitic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
fòrmica (Formica®)tic, ok, sitic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
piruleta (Piruleta®)tic, ok, sitic, ok, sicreu, notic, ok, si
cel·lo (Cello®)creu, notic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
wifi (organització Wi-Fi® Alliance, wireless fidelity)creu, nocreu, notic, ok, sitic, ok, si
velcro (Velcro®)creu, notic, ok, sicreu, notic, ok, si
clínex (Kleenex®)creu, notic, ok, si
*kleenex
creu, notic, ok, si
xibeca (la Xibeca® de Damm®)creu, notic, ok, sicreu, notic, ok, si
vespa (Vespa®, l’escúter)creu, nocreu, notic, ok, sitic, ok, si

En definitiva, abans de fer servir el nom d’una marca comercial seria convenient establir a quines fonts en trobem documentat l’ús i també tenir en compte la naturalesa del text on volem incorporar el mot.

Què ofereix el Diccionari de la llengua catalana?

El diccionari de la llengua catalana normatiu i de referència

El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans és el diccionari normatiu i de referència de la llengua catalana. És un diccionari monolingüe que estableix la forma i el significat de les paraules reconegudes com a pròpies i generals del català. Per tant, ha de constar entre les obres de referència de consulta habitual per a qualsevol professional que tingui com a eina la llengua catalana.

El precursor d’aquesta obra va ser el Diccionari general de la llengua catalana (1932) de Pompeu Fabra. Després d’anys de reedicions, el 1995 es va publicar el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. La segona edició (2007) es va fer consultable per Internet en accés lliure i des de llavors el diccionari s’ha anat enriquint amb nombrosos articles, subentrades i accepcions.

Afortunadament per a Ampersand i per a tots els usuaris de la llengua, el coneixement i la informació recollits pels lexicògrafs al llarg de tants anys es troben al nostre abast a un clic de ratolí i els podem utilitzar quan fem traduccions professionals.

Tipus de cerques

Consulta DIEC, diccionari de la llengua catalanaEl DIEC2 a Internet permet fer dos tipus de cerca: la consulta bàsica i la consulta avançada. La consulta bàsica preveu diverses condicions de cerca:

  • coincident,
  • començada per,
  • acabada en,
  • en qualsevol posició,
  • no començada per,
  • no acabada en i
  • que no contingui en cap posició.

D’altra banda, la consulta avançada disposa d’un bon nombre de paràmetres de filtratge addicionals:

  • entrada,
  • subentrada,
  • categoria gramatical,
  • llengua d’origen,
  • àrea temàtica (agricultura, geologia, química, música, literatura, etc.),
  • definició,
  • exemple,
  • marca valorativa (obsolet, en recessió, popularment, vulgarment, etc.) i
  • informació morfològica.

Com a resultat de la consulta, al costat esquerre de la pantalla apareixerà la llista de les entrades del diccionari que compleixen les condicions seleccionades. Si volem, podem imprimir o desar en un arxiu una entrada o la llista sencera.

Enllaç amb altres obres de referència de la llengua catalana

L’última novetat del diccionari en línia és que, quan fem una cerca en el diccionari pròpiament dit, trobem enllaços entre la definició que haguem buscat i altres obres de referència importantíssimes que ens poden acabar d’ajudar a perfilar la nostra cerca:Obres de llengua catalana, diccionari de la llengua catalana

Aquesta última novetat facilita molt la nostra feina com a traductors i ha estat molt ben acollida entre els professionals del sector, i també és d’una gran utilitat per a professionals i usuaris d’altres àmbits.

WordReference: l’èxit dels diccionaris en línia

Avui dia, quan tenim un dubte lingüístic, el primer que fem ja no és recórrer a un diccionari en paper, sinó que fem servir diccionaris en línia.

A Internet s’hi troba una bona varietat d’eines de consulta, i les grans obres de referència de la llengua no n’han quedat al marge. Tal com exposem en altres entrades d’aquest blog, algunes obres de referència com el Diccionari de la llengua catalana o el Diccionario de la lengua española han sabut valorar la immediatesa i la facilitat d’accés que ofereixen els suports en línia i s’han fet presents a la xarxa.

wordreference, diccionaris en línia

En aquest sentit, un dels primers portals gratuïts de diccionaris en línia que va aparèixer va ser WordReference.com el 1999, que encara es troba entre els llocs web més visitats del món i entre els 100 llocs més visitats de l’Estat espanyol. La pregunta, però, és: quina és la clau de l’èxit de WordReference amb la pila de diccionaris en línia que trobem a Internet?

Probablement, el motiu principal és que aplega en una sola pàgina recursos en 18 llengües diferents, entre els quals hi ha diccionaris bilingües, monolingües, de sinònims i fins i tot de conjugacions, la qual cosa converteix aquesta pàgina en una de les eines en línia més consultades per tota mena d’usuaris: des d’estudiants de llengües fins a traductors.

La pàgina també combina diccionaris de referència, com el Diccionario de la lengua española (2005) o el Collins Spanish Dictionary (2005), amb diccionaris propis de WordReference en constant expansió i revisió. Així, la varietat de fonts ens permet contrastar la informació que rebem.

Recentment, el diccionari ha incorporat una nova pestanya de cerca anomenada «WR reverse» que funciona de la manera següent: si busquem la traducció de bookworm en castellà, per exemple, a la pestanya «WR reverse» ens indicarà en quines entrades del diccionari en castellà apareix la paraula bookworm. Així, disposem d’una eina addicional per buscar equivalències en dos idiomes.

A més a més, des de l’estiu de 2015, gràcies a la proposta de la Direcció General de Política Lingüística, WordReference també disposa d’un diccionari monolingüe de català, el Diccionari manual de la llengua catalana (Vox, 2011). En un futur, es preveu incloure també un diccionari bilingüe anglès-català i català-anglès.

Finalment, una altra bona raó que explica l’èxit de WordReference és que, a part d’oferir diccionaris en línia, ofereix una eina molt valorada pels usuaris: els fòrums de consulta. Des del 2004, podem resoldre dubtes sobre l’ús de la llengua o sobre traducció tot preguntant a parlants nadius d’un munt de llengües. N’hi ha tot un reguitzell: sobre gramàtica, vocabulari o terminologia especialitzada fins a fòrums de consultes generals sobre idiomes com ara l’hongarès, el finlandès, l’hebreu, el coreà, l’àrab, el polonès, etc.