Etiqueta: diccionaris

Pst! Ja ho saps tot sobre les onomatopeies?

L’onomatopeia és un mot format a partir de la imitació d’un so (és a dir, de la percepció acústica d’un soroll) i, com que aquesta percepció és força subjectiva, les onomatopeies poden variar molt en cada idioma. Vegem-ne alguns casos.

Onomatopeies: casos destacats

Les onomatopeies cobreixen un camp amplíssim que comprèn des del soroll que es fa en caminar fins al de les campanes, passant per un ampli catàleg de reproduccions sonores com ara el fregadís de la roba, el soroll dels mitjans de transport i moltes altres. Avui, però, parlarem de dos dels temes que més criden l’atenció: animals i còmics.

Sons d’animals
onomatopeies, gossos, idiomes
Font: Soundimals.

És curiós veure com s’escriuen els sons dels animals en diferents idiomes. Us en mostrem alguns exemples, tot i que hi pot haver altres opcions diferents per a cada idioma:

  • Ocell: alemany: tschiep, tschiep; japonès: pyu pyu; grec: tsiutsiu; anglès: tweet-tweet; francès: cui-cui; italià: cip cip; castellà: pío, pío; català: piu-piu o xiu-xiu.
  • Gall: alemany: kikeriki; neerlandès: kukeleku; francès: cocorico;  japonès: kokekokkoo; anglès: cock-a-doodle-doo; castellà: quiquiriquí; català: quicquiriquic.
  • Gos: alemany: wau-wau; francès: ouah-ouah; anglès: woof-woof; japonès: wan wan; italià: bau bau; castellà: guau, guau; català: bub-bub.
Còmics
paf, onomatopeies, asterix
L’Astèrix, el famós gal de les aventures de Goscinny i d’Uderzo.

El gènere del còmic té com a característica principal la reproducció de la llengua oral en format escrit, fins al punt que quan llegim tenim la sensació d’estar escoltant el que passa a les vinyetes. En aquest sentit, un dels elements clau d’aquest llenguatge «oral» són les onomatopeies. Algunes de típiques del gènere poden ser:

  • Expressió de dolor: francès: aïe, ouille; anglès: argh, ouch, augh; japonès: u; castellà: ay; català: ahaiohoiui.
  • Plor: francès: hiii-hiii, ouinn; anglès: boo-hoo; japonès: eeee, miiii, hu-e; castellà: buaaa; català: buaaà (o buààà).
  • Cop: francès: paf, baf; anglès: bam, sock, bash; castellà: ¡zas!, ¡paf!; català: clac, pof, pim-pam.

El «so simbòlic» del japonès

Un cas especial el trobem en el japonès i en el manga, és clar. En japonès es fa un ús molt abundant de les onomatopeies més enllà dels simples efectes sonors com ara el so d’un telèfon (ring o dring) o d’alguna cosa que cau a terra (patapam!).

Hi ha un nombre incalculable d’onomatopeies que també adopten funcions verbals i adverbials i que, en alguns casos, fan referència a accions, estats o emocions que no necessàriament tenen un so associat. Per tant, es tracta d’una mena de «so simbòlic» o fonosimbolisme, que és la idea d’atorgar un valor psicològic a les vocals i a les consonants. Així, tant podem trobar onomatopeies per a sons com la pluja (para para), com per a l’escalfor del sol (poka poka), per a la qualitat de «desendreçat» (gocha gocha) o per a l’adverbi «tímidament» (osoru osoru).

Sis apunts sobre les onomatopeies en català
  1. Els mots duplicats s’ajunten amb un guionet (xup-xup), mentre que els triplicats se separen amb comes (bla, bla, bla) o signes d’exclamació per a més èmfasi (oh! oh! oh!).
  2. En català, l’onomatopeia que representa el riure s’escriu correctament amb hac (ha, ha, ha), ja que si ho escrivíssim amb jota hauríem de pronunciar el so ge, com a joc o germen. També podem optar per he, he, he o hi, hi, hi per a riures més irònics o burletes.
  3. Pel que fa a l’allargament de la vocal amb voluntat d’exagerar, se’n solen posar tres o més. I en cas que hi hagi d’anar accent, s’ha d’escriure a l’última vocal (buaaà) o bé a totes (buààà).
  4. Les onomatopeies també participen en la creació de noves paraules: xiuxiuejar, dringuejar, raucar, piuladissa, miolar…
  5. Algunes són manlleus d’altres idiomes i, en aquests casos, és preferent la forma adaptada per sobre de grafies estrangeres. Per exemple, s’aconsella escriure esnif i no sniff.
  6. Similars a les onomatopeies, hi ha mots de creació expressiva que no imiten cap so però que suggereixen una idea a partir del valor psicològic de les seves vocals o consonants. Ex.: batzegar: sacsejar, remoure amb violència. En aquest mot de creació expressiva la presència de les consonants b, t i z evoca la idea de terrabastall.

Per a més informació, us recomanem que consulteu el Diccionari d’onomatopeies i mots de creació expressiva i el Diccionari d’onomatopeies i altres interjeccions, amb equivalències en anglès, espanyol i francès.

Aspirines, xiruques i les marques comercials

Denominacions procedents de marques comercials

La llengua és un òrgan viu que incorpora paraules noves constantment per adaptar-se a les necessitats comunicatives que sorgeixen arran de l’aparició de nous conceptes.

Un recurs lingüístic habitual per a la formació de nous mots és el pas de noms propis a noms comuns (derivació impròpia o transcategorització). En alguns casos, el noms propis que s’integren en la llengua i esdevenen noms comuns poden ser marques comercials.

marques comercials, marca registradaSovint els noms de marques comercials es popularitzen en la llengua general per designar un objecte determinat de forma genèrica (per una relació de metonímia) i no és estrany sentir-los fins i tot en els mitjans de comunicació. Això no obstant, els diccionaris solen trigar a registrar-los per diversos motius, com ara per assegurar que no es tracta d’usos efímers, per les reserves legals d’algunes empreses i per no discriminar altres marques que poden fer referència al mateix concepte.

En general, doncs, és preferible fer servir designacions descriptives o denominacions tradicionals, si n’hi ha, abans que marques comercials.

Tot i així, en alguns casos l’extensió d’ús, la documentació existent i la internacionalització del mot, entre altres criteris, poden fer aconsellable l’aprovació d’algunes d’aquestes denominacions.

Marques comercials a la llengua catalana

En alguns casos, la marca comercial s’ha integrat en la llengua i ha esdevingut un nom comú, de manera que l’haurem d’escriure amb minúscula.

Tot i així, no tots els diccionaris recullen els mateixos mots provinents de marques comercials. A continuació us mostrem una comparativa a mode d’exemple sobre el tractament d’alguns mots provinents de marques comercials en alguns diccionaris i recursos en línia: el DIEC, diccionari normatiu de referència de la llengua catalana; el GDLC de l’Enciclopèdia Catalana; el Termcat, el centre de terminologia de la llengua catalana; i l’Ésadir, el portal lingüístic de la Coorporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

 DIECGDLCTERMCATÉsadir
aspirina (Aspirina®)tic, ok, sitic, ok, sicreu, notic, ok, si
vamba (Wamba®)tic, ok, sitic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
jeep (un Jeep Cherokee®)tic, ok, sitic, ok, sicreu, notic, ok, si
xiruca (Chiruca®)tic, ok, sitic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
rímel (Rimmel®)tic, ok, sitic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
tefló (Teflon®)tic, ok, sitic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
fòrmica (Formica®)tic, ok, sitic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
piruleta (Piruleta®)tic, ok, sitic, ok, sicreu, notic, ok, si
cel·lo (Cello®)creu, notic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
wifi (organització Wi-Fi® Alliance, wireless fidelity)creu, nocreu, notic, ok, sitic, ok, si
velcro (Velcro®)creu, notic, ok, sicreu, notic, ok, si
clínex (Kleenex®)creu, notic, ok, si
*kleenex
creu, notic, ok, si
xibeca (la Xibeca® de Damm®)creu, notic, ok, sicreu, notic, ok, si
vespa (Vespa®, l’escúter)creu, nocreu, notic, ok, sitic, ok, si

En definitiva, abans de fer servir el nom d’una marca comercial seria convenient establir a quines fonts en trobem documentat l’ús i també tenir en compte la naturalesa del text on volem incorporar el mot.

Què ofereix el Diccionari de la llengua catalana?

El diccionari de la llengua catalana normatiu i de referència

El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans és el diccionari normatiu i de referència de la llengua catalana. És un diccionari monolingüe que estableix la forma i el significat de les paraules reconegudes com a pròpies i generals del català. Per tant, ha de constar entre les obres de referència de consulta habitual per a qualsevol professional que tingui com a eina la llengua catalana.

El precursor d’aquesta obra va ser el Diccionari general de la llengua catalana (1932) de Pompeu Fabra. Després d’anys de reedicions, el 1995 es va publicar el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. La segona edició (2007) es va fer consultable per Internet en accés lliure i des de llavors el diccionari s’ha anat enriquint amb nombrosos articles, subentrades i accepcions.

Afortunadament per a Ampersand i per a tots els usuaris de la llengua, el coneixement i la informació recollits pels lexicògrafs al llarg de tants anys es troben al nostre abast a un clic de ratolí i els podem utilitzar quan fem traduccions professionals.

Tipus de cerques

Consulta DIEC, diccionari de la llengua catalanaEl DIEC2 a Internet permet fer dos tipus de cerca: la consulta bàsica i la consulta avançada. La consulta bàsica preveu diverses condicions de cerca:

  • coincident,
  • començada per,
  • acabada en,
  • en qualsevol posició,
  • no començada per,
  • no acabada en i
  • que no contingui en cap posició.

D’altra banda, la consulta avançada disposa d’un bon nombre de paràmetres de filtratge addicionals:

  • entrada,
  • subentrada,
  • categoria gramatical,
  • llengua d’origen,
  • àrea temàtica (agricultura, geologia, química, música, literatura, etc.),
  • definició,
  • exemple,
  • marca valorativa (obsolet, en recessió, popularment, vulgarment, etc.) i
  • informació morfològica.

Com a resultat de la consulta, al costat esquerre de la pantalla apareixerà la llista de les entrades del diccionari que compleixen les condicions seleccionades. Si volem, podem imprimir o desar en un arxiu una entrada o la llista sencera.

Enllaç amb altres obres de referència de la llengua catalana

L’última novetat del diccionari en línia és que, quan fem una cerca en el diccionari pròpiament dit, trobem enllaços entre la definició que haguem buscat i altres obres de referència importantíssimes que ens poden acabar d’ajudar a perfilar la nostra cerca:Obres de llengua catalana, diccionari de la llengua catalana

Aquesta última novetat facilita molt la nostra feina com a traductors i ha estat molt ben acollida entre els professionals del sector, i també és d’una gran utilitat per a professionals i usuaris d’altres àmbits.

WordReference: l’èxit dels diccionaris en línia

Avui dia, quan tenim un dubte lingüístic, el primer que fem ja no és recórrer a un diccionari en paper, sinó que fem servir diccionaris en línia.

A Internet s’hi troba una bona varietat d’eines de consulta, i les grans obres de referència de la llengua no n’han quedat al marge. Tal com exposem en altres entrades d’aquest blog, algunes obres de referència com el Diccionari de la llengua catalana o el Diccionario de la lengua española han sabut valorar la immediatesa i la facilitat d’accés que ofereixen els suports en línia i s’han fet presents a la xarxa.

wordreference, diccionaris en línia

En aquest sentit, un dels primers portals gratuïts de diccionaris en línia que va aparèixer va ser WordReference.com el 1999, que encara es troba entre els llocs web més visitats del món i entre els 100 llocs més visitats de l’Estat espanyol. La pregunta, però, és: quina és la clau de l’èxit de WordReference amb la pila de diccionaris en línia que trobem a Internet?

Probablement, el motiu principal és que aplega en una sola pàgina recursos en 18 llengües diferents, entre els quals hi ha diccionaris bilingües, monolingües, de sinònims i fins i tot de conjugacions, la qual cosa converteix aquesta pàgina en una de les eines en línia més consultades per tota mena d’usuaris: des d’estudiants de llengües fins a traductors.

La pàgina també combina diccionaris de referència, com el Diccionario de la lengua española (2005) o el Collins Spanish Dictionary (2005), amb diccionaris propis de WordReference en constant expansió i revisió. Així, la varietat de fonts ens permet contrastar la informació que rebem.

Recentment, el diccionari ha incorporat una nova pestanya de cerca anomenada «WR reverse» que funciona de la manera següent: si busquem la traducció de bookworm en castellà, per exemple, a la pestanya «WR reverse» ens indicarà en quines entrades del diccionari en castellà apareix la paraula bookworm. Així, disposem d’una eina addicional per buscar equivalències en dos idiomes.

A més a més, des de l’estiu de 2015, gràcies a la proposta de la Direcció General de Política Lingüística, WordReference també disposa d’un diccionari monolingüe de català, el Diccionari manual de la llengua catalana (Vox, 2011). En un futur, es preveu incloure també un diccionari bilingüe anglès-català i català-anglès.

Finalment, una altra bona raó que explica l’èxit de WordReference és que, a part d’oferir diccionaris en línia, ofereix una eina molt valorada pels usuaris: els fòrums de consulta. Des del 2004, podem resoldre dubtes sobre l’ús de la llengua o sobre traducció tot preguntant a parlants nadius d’un munt de llengües. N’hi ha tot un reguitzell: sobre gramàtica, vocabulari o terminologia especialitzada fins a fòrums de consultes generals sobre idiomes com ara l’hongarès, el finlandès, l’hebreu, el coreà, l’àrab, el polonès, etc.