Etiqueta: dia de la dona

Dones valentes: «Fets, no paraules»

igualtat8 de març, ja hi tornem a ser. I aquest any serà mogudet. Vet aquí que l’altre dia, mentre rumiava sobre la pertinència de la vaga feminista i el seu abast, em van venir al cap dues notícies que havia sentit unes setmanes abans (i, aparentment, inconnexes). La primera: un petit estudi indicava que les nenes tenen com a model homes i dones, però els nens només tenen homes. La segona: el 55% dels graduats universitaris de carreres de ciències són dones, però el percentatge es redueix a menys de la meitat pel que fa als llocs de feina rellevants de les empreses del sector, i les dades encara són pitjors si parlem del nombre de càtedres. Ara ve quan us imagineu que vincularé una notícia amb l’altra, però no ho faré perquè confio en la vostra habilitat per lligar caps.

Les dones valentes sempre han existit, tot i ser silenciades i menyspreades per la història.

Per això, en comptes d’enraonar sobre per què els nens no tenen referents femenins ni sobre per què les dones són aptes per estudiar però no per manar, m’estimo més recuperar alguns noms de dones valentes que van lluitar per ser lliures i no es van arronsar quan pintaven bastos. Dones cèlebres o anònimes que van contribuir a crear consciència del greuge al qual la meitat de la societat sotmetia l’altra meitat.

La cosa no ve d’ara: aviat farà 200 anys del naixement de Concepción Arenal (pionera del feminisme quan encara ni se’n sentia a parlar), i aquí seguim. Moltes dècades després van venir Clara Campoamor (sufragista i defensora de la no-discriminació per raó de sexe, del divorci i d’altres causes), Maria Aurèlia Capmany i moltes altres.

igualtatPerò la batalla per la igualtat estava activa en tots els fronts: la nadadora australiana Annette Kellerman va ser detinguda per indecent perquè va gosar nedar amb un banyador d’una sola peça, a principis de segle XX, sense enagos.
Més tràgic va ser el cas de la sufragista Emily Davidson, quan al Derby d’Epston de 1913 la va atropellar el cavall de Jordi V en esquitllar-se a la pista amb la intenció d’enganxar-li un cartell.

Pel que fa al menyspreu històric, tenim el cas de Las Sinsombrero: artistes de la Generació del 27 esborrades de la història oficial (com va passar amb María Teresa León, recordada només per ser la dona de Rafael Alberti) i que Tània Balló ha volgut recuperar en un llibre i un documental. Podem trobar casos en tots els sectors: tothom sap qui era Einstein, però pocs saben qui era Mileva Marić i desconeixen la seva aportació a la teoria de la relativitat.

Això no és un exercici de proselitisme, sinó de justa memòria. Els nens necessiten referents de dones valentes que ajudin a fer que les nenes de 6 i 7 anys deixin d’interioritzar els estereotips de gènere que la societat els inculca.
La làpida de l’Emily Davidson diu «Fets, no paraules». És per això que a Ampersand ens sumem a la lluita i #ensaturem.

dones valentes

Sobre el sexisme lingüístic: 8 de març i de marça

Sexisme lingüístic i no lingüístic

Casualment, el consell redactor de N. de la T. és totalment femení, o sigui que per fortuna estalviem saliva i tinta prescindint de duplicacions del tipus col·laboradors i col·laboradores, escriptors i escriptores, redactors i redactores… Bé, santes redactores, això sí. I en un dia com avui, ens avindrem a tractar un tema d’allò més terrenal: l’anomenat sexisme lingüístic.

Si bé la discriminació que el sexe femení ha patit tradicionalment a la nostra societat és un fet incontestable, mica en mica es van fent passos cap a un tractament equivalent en les possibilitats de desenvolupament personal i de presa de decisions entre homes i dones. Però no ens enganyem: encara queda molt camí per recórrer.

Com a traductores, en aquesta entrada ens centrarem en la llengua.

La llengua, reflex de la societat

La llengua no posseeix de manera intrínseca característiques sexistes, ni racistes, ni ideològiques, però és un òrgan viu que evoluciona i es transforma d’acord amb els canvis que el conjunt dels seus parlants experimenten com a societat. En aquest sentit, fa temps alguns oficis, professions o càrrecs eren considerats exclusivament femenins o masculins. Com a reflex d’això a la llengua, alcaldessa i jutgessa ja no s’entenen com la muller de l’alcalde i del jutge respectivament, tot i que encara podem trobar aquesta accepció en desús en alguns diccionaris.

Un altre exemple d’aquests canvis és el desterrament del tractament de senyoreta per a les dones no casades, ja que no es correspon amb el tractament masculí, que és de senyor en tots els casos amb independència de l’estat civil.

dia de la dona, sexisme lingüístic

Gènere i sexe

Des d’un punt de vista lingüístic, no hem de confondre el gènere amb el sexe. El gènere és una categoria gramatical que fa referència a les paraules i el sexe fa referència als éssers vius que es poden classificar en mascles o femelles.

Tradicionalment, el gènere no marcat, és a dir, la categoria genèrica per referir-se a persones el sexe de les quals no es vol especificar, ha tingut sempre la mateixa forma que el masculí. Però, de fet, el gènere tal com l’entenem nosaltres (masculí, femení i, en algunes llengües, també neutre) és una categoria inexistent en la gran majoria de les llengües del món, com per exemple en l’anglès. Això converteix necessàriament els parlants d’aquestes llengües en sexistes?

La flexió o l’absència de flexió de gènere no té connotacions sexistes implícites, és el contingut semàntic que els parlants associen al gènere el que pot traspuar aquest sexisme. De fet, aquest contingut semàntic és el responsable de les diferències de significat entre cortesà/cortesana, peixater/peixatera, home públic/dona pública, i altres parelles en les quals el tret distintiu és generalment despectiu.

L’economia del llenguatge i prioritzar la intel·ligibilitat

En els últims anys, organismes públics i institucions han proposat guies on s’aborden estratègies per evitar el sexisme lingüístic en el llenguatge de l’administració. Algunes de les recomanacions són l’ús de mots col·lectius i genèrics (personal o plantilla per treballadors), les formes despersonalitzades (Amb la col·laboració de: en comptes de Col·laboradors), els mots persona i part (persona interessada, part demandant) i com a últim recurs i amb limitacions, les formes duplicades senceres o abreujades segons el tipus de text (el secretari o la secretària, els ciutadans i les ciutadanes, funcionari/ària, catedràtic/a).

En general, considerem l’aplicació raonada d’aquestes mesures un fet positiu, si bé un abús d’aquestes formes pot anar en detriment de la concisió i la intel·ligibilitat d’un text, exposar-lo a malentesos no desitjats a causa de les concordances (psicòlegs i psicòlogues joves) i crear un efecte del tot encarcarat (Els pares i mares dels alumnes i les alumnes nous i noves volen conèixer els professors i professores).

dones al món laboral

En definitiva, tot i que algunes mesures per evitar el sexisme lingüístic i promoure el llenguatge políticament correcte són aconsellables, creiem prioritàries altres iniciatives per combatre la discriminació per raó de sexe a la nostra societat. Al cap i a la fi, sembla lògic pensar que si visquéssim en una societat totalment justa i equitativa, ben pocs (i poques!) s’entestarien a voler duplicar substantius i adjectius. Senzillament perquè no hi hauria cap raó per donar més visibilitat a la dona.

Per tant, si bé la llengua ha de tendir a ser respectuosa i alhora precisa, també cal tenir en compte que la funció bàsica del llenguatge és la comunicació. Cal trobar, doncs, el difícil equilibri entre la genuïnitat de la llengua, el principi de claredat i una expressió de les idees més justa i equitativa.

Dia Internacional de la Dona… traductora?

dia internacional de la donaAvui, 8 de març, celebrem el Dia Internacional de la Dona per reivindicar la igualtat de drets entre homes i dones, especialment en l’àmbit laboral. En el món de la traducció les dones som majoria; només cal donar un cop d’ull a l’alumnat de les facultats de Traducció i Interpretació per veure-ho. Així, doncs, avui no ens cal demanar que les dones tinguin més presència en el nostre sector, si bé la feminització de la professió també és indicadora de desigualtat.

Tot i això, hi ha una àrea en què sí que ens sembla que la feina de les traductores hauria de tenir més reconeixement: la traducció literària. D’una banda, cada vegada trobem més noms de dones com a traductores de llibres (per exemple, si mirem les novetats que ens ofereixen algunes editorials aquesta primavera, no són poques les obres que de ben segur serà un plaer llegir gràcies a la tasca de moltes traductores col·legues nostres), però, de l’altra, aquesta feina no té la repercussió que caldria esperar.

Malgrat que els traductors no tenim gaire visibilitat, a l’hora de rebre reconeixements per la feina els homes sempre destaquen: si mirem els guardonats amb els Premis Nacionals de Traducció que concedeix el Ministeri d’Educació i Cultura des de 1989, en la categoria de millor traducció només trobem el nom de 10 dones, mentre que d’homes n’hi apareixen 35, i pel que fa al premi a l’obra d’un traductor només l’han rebut 5 dones del total de 27 premiats.

Davant d’aquestes dades ens plantegem molts interrogants: Per què les traduccions fetes per dones no són prou bones per ser premiades? Les traductores dones fan una feina bona però els traductors homes fan una feina excel·lent que sí que és digna de premi? Realment hi ha molts més traductors literaris que traductores literàries? Potser tot és culpa de Sant Jeroni, que es va endur el mèrit de traduir la Bíblia mentre que les seves col·laboradores van quedar a l’ombra? La literatura i, sobretot, els premis són només cosa d’homes, com deia l’informe de l’Observatori Cultural de Gènere?

Sigui com sigui, esperem que la igualtat entre homes i dones avanci en tots els aspectes de la vida i que cada vegada puguem veure més dones en el món de la literatura, tant autores com traductores i, naturalment, guanyadores de premis de traducció.