Etiqueta: castellà

Pst! Ja ho saps tot sobre les onomatopeies?

L’onomatopeia és un mot format a partir de la imitació d’un so (és a dir, de la percepció acústica d’un soroll) i, com que aquesta percepció és força subjectiva, les onomatopeies poden variar molt en cada idioma. Vegem-ne alguns casos.

Onomatopeies: casos destacats

Les onomatopeies cobreixen un camp amplíssim que comprèn des del soroll que es fa en caminar fins al de les campanes, passant per un ampli catàleg de reproduccions sonores com ara el fregadís de la roba, el soroll dels mitjans de transport i moltes altres. Avui, però, parlarem de dos dels temes que més criden l’atenció: animals i còmics.

Sons d’animals
onomatopeies, gossos, idiomes
Font: Soundimals.

És curiós veure com s’escriuen els sons dels animals en diferents idiomes. Us en mostrem alguns exemples, tot i que hi pot haver altres opcions diferents per a cada idioma:

  • Ocell: alemany: tschiep, tschiep; japonès: pyu pyu; grec: tsiutsiu; anglès: tweet-tweet; francès: cui-cui; italià: cip cip; castellà: pío, pío; català: piu-piu o xiu-xiu.
  • Gall: alemany: kikeriki; neerlandès: kukeleku; francès: cocorico;  japonès: kokekokkoo; anglès: cock-a-doodle-doo; castellà: quiquiriquí; català: quicquiriquic.
  • Gos: alemany: wau-wau; francès: ouah-ouah; anglès: woof-woof; japonès: wan wan; italià: bau bau; castellà: guau, guau; català: bub-bub.
Còmics
paf, onomatopeies, asterix
L’Astèrix, el famós gal de les aventures de Goscinny i d’Uderzo.

El gènere del còmic té com a característica principal la reproducció de la llengua oral en format escrit, fins al punt que quan llegim tenim la sensació d’estar escoltant el que passa a les vinyetes. En aquest sentit, un dels elements clau d’aquest llenguatge «oral» són les onomatopeies. Algunes de típiques del gènere poden ser:

  • Expressió de dolor: francès: aïe, ouille; anglès: argh, ouch, augh; japonès: u; castellà: ay; català: ahaiohoiui.
  • Plor: francès: hiii-hiii, ouinn; anglès: boo-hoo; japonès: eeee, miiii, hu-e; castellà: buaaa; català: buaaà (o buààà).
  • Cop: francès: paf, baf; anglès: bam, sock, bash; castellà: ¡zas!, ¡paf!; català: clac, pof, pim-pam.

El «so simbòlic» del japonès

Un cas especial el trobem en el japonès i en el manga, és clar. En japonès es fa un ús molt abundant de les onomatopeies més enllà dels simples efectes sonors com ara el so d’un telèfon (ring o dring) o d’alguna cosa que cau a terra (patapam!).

Hi ha un nombre incalculable d’onomatopeies que també adopten funcions verbals i adverbials i que, en alguns casos, fan referència a accions, estats o emocions que no necessàriament tenen un so associat. Per tant, es tracta d’una mena de «so simbòlic» o fonosimbolisme, que és la idea d’atorgar un valor psicològic a les vocals i a les consonants. Així, tant podem trobar onomatopeies per a sons com la pluja (para para), com per a l’escalfor del sol (poka poka), per a la qualitat de «desendreçat» (gocha gocha) o per a l’adverbi «tímidament» (osoru osoru).

Sis apunts sobre les onomatopeies en català
  1. Els mots duplicats s’ajunten amb un guionet (xup-xup), mentre que els triplicats se separen amb comes (bla, bla, bla) o signes d’exclamació per a més èmfasi (oh! oh! oh!).
  2. En català, l’onomatopeia que representa el riure s’escriu correctament amb hac (ha, ha, ha), ja que si ho escrivíssim amb jota hauríem de pronunciar el so ge, com a joc o germen. També podem optar per he, he, he o hi, hi, hi per a riures més irònics o burletes.
  3. Pel que fa a l’allargament de la vocal amb voluntat d’exagerar, se’n solen posar tres o més. I en cas que hi hagi d’anar accent, s’ha d’escriure a l’última vocal (buaaà) o bé a totes (buààà).
  4. Les onomatopeies també participen en la creació de noves paraules: xiuxiuejar, dringuejar, raucar, piuladissa, miolar…
  5. Algunes són manlleus d’altres idiomes i, en aquests casos, és preferent la forma adaptada per sobre de grafies estrangeres. Per exemple, s’aconsella escriure esnif i no sniff.
  6. Similars a les onomatopeies, hi ha mots de creació expressiva que no imiten cap so però que suggereixen una idea a partir del valor psicològic de les seves vocals o consonants. Ex.: batzegar: sacsejar, remoure amb violència. En aquest mot de creació expressiva la presència de les consonants b, t i z evoca la idea de terrabastall.

Per a més informació, us recomanem que consulteu el Diccionari d’onomatopeies i mots de creació expressiva i el Diccionari d’onomatopeies i altres interjeccions, amb equivalències en anglès, espanyol i francès.

WordReference: l’èxit dels diccionaris en línia

Avui dia, quan tenim un dubte lingüístic, el primer que fem ja no és recórrer a un diccionari en paper, sinó que fem servir diccionaris en línia.

A Internet s’hi troba una bona varietat d’eines de consulta, i les grans obres de referència de la llengua no n’han quedat al marge. Tal com exposem en altres entrades d’aquest blog, algunes obres de referència com el Diccionari de la llengua catalana o el Diccionario de la lengua española han sabut valorar la immediatesa i la facilitat d’accés que ofereixen els suports en línia i s’han fet presents a la xarxa.

wordreference, diccionaris en línia

En aquest sentit, un dels primers portals gratuïts de diccionaris en línia que va aparèixer va ser WordReference.com el 1999, que encara es troba entre els llocs web més visitats del món i entre els 100 llocs més visitats de l’Estat espanyol. La pregunta, però, és: quina és la clau de l’èxit de WordReference amb la pila de diccionaris en línia que trobem a Internet?

Probablement, el motiu principal és que aplega en una sola pàgina recursos en 18 llengües diferents, entre els quals hi ha diccionaris bilingües, monolingües, de sinònims i fins i tot de conjugacions, la qual cosa converteix aquesta pàgina en una de les eines en línia més consultades per tota mena d’usuaris: des d’estudiants de llengües fins a traductors.

La pàgina també combina diccionaris de referència, com el Diccionario de la lengua española (2005) o el Collins Spanish Dictionary (2005), amb diccionaris propis de WordReference en constant expansió i revisió. Així, la varietat de fonts ens permet contrastar la informació que rebem.

Recentment, el diccionari ha incorporat una nova pestanya de cerca anomenada «WR reverse» que funciona de la manera següent: si busquem la traducció de bookworm en castellà, per exemple, a la pestanya «WR reverse» ens indicarà en quines entrades del diccionari en castellà apareix la paraula bookworm. Així, disposem d’una eina addicional per buscar equivalències en dos idiomes.

A més a més, des de l’estiu de 2015, gràcies a la proposta de la Direcció General de Política Lingüística, WordReference també disposa d’un diccionari monolingüe de català, el Diccionari manual de la llengua catalana (Vox, 2011). En un futur, es preveu incloure també un diccionari bilingüe anglès-català i català-anglès.

Finalment, una altra bona raó que explica l’èxit de WordReference és que, a part d’oferir diccionaris en línia, ofereix una eina molt valorada pels usuaris: els fòrums de consulta. Des del 2004, podem resoldre dubtes sobre l’ús de la llengua o sobre traducció tot preguntant a parlants nadius d’un munt de llengües. N’hi ha tot un reguitzell: sobre gramàtica, vocabulari o terminologia especialitzada fins a fòrums de consultes generals sobre idiomes com ara l’hongarès, el finlandès, l’hebreu, el coreà, l’àrab, el polonès, etc.

Demanda de traducció l’any 2013 i previsions per al 2014

Un any més, la demanda de traducció de les empreses espanyoles manté les tendències que ja marcava l’estudi ELAN de la Unió Europea, que ja vam comentar a la nostra entrada sobre els idiomes als quals tradueixen les empreses espanyoles. Així, doncs, els idiomes de destinació més sol·licitats per aquestes empreses durant el 2013 han estat l’espanyol i l’anglès, seguits pel francès, l’alemany i el portuguès.

Això reflecteix l’interès de les empreses per oferir la informació en els idiomes que arriben a més persones, com ara l’anglès i el francès. Aquest darrer està en auge, entre altres motius, per la gran quantitat d’empreses que, veient la dificultat que representa vendre en el mercat interior, han començat a exportar a antigues colònies franceses que els ofereixen oportunitats de venda. Entre aquests mercats destaquen Algèria i el Marroc.

Demanda de traducció

Per altra banda, també cal destacar l’augment de la demanda de traducció d’idiomes més exòtics com, per exemple, els de l’Europa de l’Est. Igual que en el cas anterior, vista la crisi espanyola, moltes empreses han detectat oportunitats de vendre els seus productes en aquests països i han començat a traduir la seva documentació al polonès, el romanès i el rus amb l’objectiu d’entrar en aquests mercats emergents. La demanda de traduccions al xinès també està pujant significativament, ja que la Xina s’ha posicionat com a segona economia mundial i moltes empreses espanyoles han començat a exportar al gegant asiàtic.

Per sectors, les empreses que més traduccions han sol·licitat han estat les enginyeries i les consultores, sense oblidar els fabricants industrials i les asseguradores, que continuen tenint un pes important com a clients de traducció habituals.

En general, les empreses han optat per traduir continguts comercials i publicitaris i documents financers i legals. Pel que fa a la documentació comercial i publicitària, els continguts més traduïts han estat, en primer lloc, els continguts de pàgines web, seguits per la traducció de catàlegs, material promocional i notes de premsa. Quant a la documentació financera i legal, els comptes anuals, les escriptures i els contractes continuen essent els documents més traduïts per les empreses espanyoles.

Les previsions per al 2014 són, d’una banda, el creixement de la demanda de traducció causat, al seu torn, per l’increment de les exportacions i la realitat d’un món cada vegada més globalitzat i, d’una altra banda, un increment de la diversificació dels idiomes utilitzats per les empreses en un intent d’adaptar-se als nous mercats emergents.