Categoria: Traducció

Els sectors de la moda i dels cosmètics: traduir per seduir

En el marc de la 080 Barcelona Fashion, que celebra la seva edició d’estiu aquests dies a Barcelona, hem volgut reflexionar sobre les especificitats dels sectors de la moda i dels cosmètics en relació amb les necessitats de traducció.

Bellesa a escala internacional

Vivim en una societat constantment preocupada per assolir un ideal de bellesa que les grans marques de productes cosmètics i de moda s’ocupen de vendre’ns diàriament. I se’n surten prou bé, perquè aquestes empreses obtenen grans ingressos i duen a terme les seves activitats a gran escala i internacionalment.

I, òbviament, tot el material que generen s’ha de traduir a moltíssims idiomes amb l’ajuda d’empreses de traducció estables, com Ampersand, que disposen de traductors nadius amb experiència en el sector i que coneixen les idiosincràsies dels seus països d’origen i, per tant, saben adaptar amb èxit el missatge de la marca.

Traduir per seduir, per convèncer

El llenguatge que es fa servir per vendre aquests productes és especial i molt característic, ja que es pretén apel·lar a les nostres emocions, seduir-nos perquè comprem.

cosmètics, bellesa. traducció publicitària, sectors de la moda i dels cosmètics

Posem per cas la promoció d’un perfum. Moltes vegades el missatge es relaciona, més o menys explícitament, amb la sensualitat i l’atracció que poden sentir altres persones gràcies al perfum. Però, com es percep això en les diferents societats?

En el cas dels països àrabs, com en altres llocs del món, el traductor ha de ser conscient dels cànons de bellesa, dels tabús i de les línies vermelles que cal no traspassar i pot aconsellar reformular el missatge, o fins i tot canviar el nom del producte, per adaptar-lo al públic objectiu i assegurar l’èxit de la campanya.

Un altre aspecte que cal tenir en compte és la importància de conèixer el públic objectiu per determinar l’idioma de la traducció. Un exemple clar és el del xinès, que, amb les seves variants, actualment és parlat per més de mil milions de persones al planeta. Ara bé, segons la regió a la qual vagi destinat el material que s’ha de traduir, optarem pel xinès simplificat o pel xinès tradicional.

L’etiquetatge i la importància de les regulacions internacionals

Tant en el sector dels cosmètics com en el de la moda, és imprescindible seguir el reglament sobre la producció i la comercialització dels productes. Per això, cal respectar aquestes normes a l’hora de traduir tota la informació que consta en les etiquetes de la roba i dels envasos dels productes.

sectors de la moda i dels cosmètics, etiquetatge, traducció comercial

La venda per Internet i altres materials en línia

Avui dia hi ha ben poques coses que encara no es venguin per Internet i, és clar, la moda i els cosmètics són dos dels tipus de productes que més es comercialitzen a la xarxa.

Per tant, les marques no s’ho pensen dues vegades a l’hora d’invertir en traduir les seves pàgines web, blogs i butlletins personalitzats. I és que han comprovat que el client se sent molt més còmode quan se l’atén en la seva llengua i, per tant, vendre en la llengua local incrementa les vendes considerablement.

A Ampersand col·laborem amb diverses marques dels sectors de la moda i dels cosmètics per ajudar-los a internacionalitzar els seus productes i complir amb les exigències legals per a la seva comercialització.

La traducció d’arxius InDesign

Heu de fer traduir un arxiu d’InDesign i no sabeu ben bé què és ni si es pot traduir tal qual. La solució fàcil és enviar-lo a una empresa de traduccions sòlida, com ara Ampersand, i deixar tot el procés a les nostres mans. Però també estaria bé saber què és aquest format, oi?

Què és l’InDesign? I el desktop publishing?

Qui més qui menys ha sentit a parlar alguna vegada del famós desktop publishing (abreviat DTP en anglès). Però… què és exactament? En català s’anomena autoedició i es tracta de la creació de documents fent servir eines específiques de composició i disseny per crear una gran varietat de material maquetat per publicar-lo. Per exemple, les pàgines d’un llibre o d’una revista (digitals o en paper), manuals d’instruccions, menús de restaurant, fulletons i cartells… Les possibilitats són il·limitades.

En aquest sentit, hi ha una gran varietat d’eines que, més enllà de les limitacions dels processadors de text, permeten crear documents posant un èmfasi especial en el disseny i la maquetació de la pàgina, l’estructura del text, les tipografies, les imatges, els enllaços i les referències, etc.

Adobe InDesign, logo, arxius InDesignUna de les aplicacions més conegudes del sector (i la que fan servir la majoria de dissenyadors i editors professionals per maquetar documents) és l’Adobe InDesign, que va sortir al mercat per primera vegada el 1999 com a resposta d’Adobe al programa de la competència QuarkXpress.

Tractament d’arxius InDesign

Quan encarregueu la traducció d’un arxiu InDesign, espereu que la peça us torni perfectament maquetada i encaixada, a punt per imprimir. Seria ideal, oi? No obstant això, heu de tenir en compte fins a on arriba el servei que us proporciona l’empresa de traduccions. A Ampersand, per exemple, us facilitarem un arxiu en el mateix format que ens hàgiu enviat, però cal que tingueu en compte alguns aspectes:

  • Si voleu que l’arxiu traduït es vegi complet i mantingui les característiques originals de fonts, gràfics i imatges, ens haureu de facilitar l’arxiu principal que conté l’estructura del document (extensió indd o idml) i també els arxius enllaçats (normalment les imatges i les fonts tipogràfiques).
  • És important tenir en compte que amb la traducció, i sobretot d’idiomes molt diferents, l’extensió del text pot haver variat i, en aquest cas, caldrà la feina posterior d’un maquetador per ajustar i ressituar les caixes de text en funció de la nova extensió. Aquesta feina no l’assumeix Ampersand, sinó que recau en el client.
  • No totes les persones que ens encarreguen traduccions d’InDesign tenen accés a una llicència d’aquest programa. En aquest cas, podem generar un PDF perquè veieu com queda l’arxiu final, tot i que si el text és més llarg que l’original és possible que no el veieu sencer al PDF, ja que cal fer els retocs que hem comentat més amunt.
  • Si per qualsevol motiu no disposeu de l’arxiu InDesign i només teniu, per exemple, un PDF, també podem fer-ne la traducció. En aquest cas, però, el que us enviarem és un document traduït en Word, sense imatges ni enllaços, i caldrà remaquetar-lo de cap i de nou. Evidentment, és més feina i més temps.

En resum, treballar directament amb els formats d’InDesign, ja siguin nadius o d’intercanvi, estalvia molta feina a totes dues bandes i és la manera ideal de traduir aquests textos. No obstant això, us quedarà una petita feina de retoc per adequar el nou document a la mida del text traduït: molta menys feina que si ho haguéssiu de maquetar de nou.

Si voleu fer traduir textos en aquest format, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres perquè puguem fer un pressupost i resoldre tots els dubtes que tingueu respecte del servei que us oferim.

Traduir arxius de llenguatge de marques: HTML, XML, XLIFF

Què és el llenguatge de marques?

El llenguatge de marques (markup language en anglès) és un sistema de codificar un document combinant text i etiquetes o marques que contenen informació addicional sobre l’estructura del text i la seva presentació.

La idea i el nom van sorgir de les anotacions que els editors escrivien als manuscrits amb instruccions de revisió i maquetació del document per a la impremta. De la mateixa manera, aquest concepte es va traslladar mitjançant el llenguatge de marques al món de la informàtica.

Tipus principals de llenguatge de marques per a la traducció

html, etiquetes, tags, llenguatge de marquesEl llenguatge de marques més estès i conegut és l’HTML (HyperText Markup Language, llenguatge de marques d’hipertext) i és la base de la World Wide Web, ja que es fa servir per indicar a un navegador de quina manera ha de visualitzar un document a la pantalla d’un ordinador.

L’XML (eXtensible Markup Language, llenguatge de marques extensible) és un llenguatge d’etiquetes desenvolupat pel World Wide Web Consortium (W3C) que no tan sols serveix per aplicar-lo a Internet, sinó també com a estàndard per a l’intercanvi d’informació entre diferents plataformes.

L’XLIFF (XML Localisation Interchange File Format) és un tipus d’XML específic per a l’intercanvi d’informació entre les diverses eines que intervenen en un procés de localització.

Altres formats traduïbles que contenen informació en etiquetes i que s’utilitzen sovint per a la programació d’aplicacions són els arxius PHP, PO i .strings.

Per a la traducció de pàgines web, és recomanable proporcionar el contingut al traductor en un d’aquests formats, ja sigui extraient un arxiu en format XML,  XLIFF o Excel des del gestor de continguts de la nostra web o descarregant directament els arxius HTML.

Traducció d’arxius amb format d’etiquetes

El principal inconvenient per a la traducció d’aquest tipus d’arxius és que el text que s’ha de traduir es troba barrejat entre tot d’etiquetes que no s’han de modificar si volem mantenir l’estructura i la presentació del text.
Aquí és on entren en acció les eines de traducció assistida per ordinador (TAO) com les que fem servir a Ampersand Traduccions, ja que aquests programes disposen de filtres que, en el moment d’importar un arxiu per traduir, en reconeixen l’extensió i oculten tot allò que no sigui text traduïble i que el traductor no hauria de modificar per tal que el format de l’arxiu traduït es mantingui intacte.

La traducció d’arxius en format PDF

Què és el PDF?

El format PDF (la sigla prové de l’anglès portable document format, format de document portàtil) és un format de fitxer per a documents digitals que manté el contingut d’un document, com ara les característiques de navegació, els gràfics i els formats de visualització, independentment del sistema en què es visualitzen.

Poden contenir text, elements multimèdia, com vídeos o so, i elements d’hipertext, com ara vincles, marcadors i enllaços. A més, permeten l’encriptació per protegir-ne el contingut i fins i tot es poden signar electrònicament.

El format PDF fou desenvolupat per Adobe per al seu sistema Acrobat a principis dels anys noranta i es va llançar com a estàndard obert el 2008. Es tracta d’un format independent dels dispositius, útil per transmetre documents a través d’internet.

La norma ISO 32000-1 (en anglès) de 2008 estableix que el PDF és el format estàndard per a l’intercanvi i la visualització de documents digitals.

Tipus de PDF

  • Extraïbles (basats en text): aquest tipus de PDF permet la cerca de paraules en el document, així com copiar i enganxar el text. Exemple: un document d’algun format de processador de text, com el MS Word, que s’ha guardat en format PDF.
  • No extraïbles (basats en imatges): aquest tipus de PDF es presenta com una imatge i no permet cercar per paraules ni copiar el text per enganxar-lo. Exemple: un escaneig d’un document guardat en PDF.

Tractament del format PDF per a la traducció

Per als traductors, el PDF no és un format ideal per treballar, ja que prové d’algun altre format original i, per les seves característiques de seguretat, és fa difícil d’editar. Per això, malgrat que sigui compatible amb moltes eines de traducció assistida, no és recomanable treballar-hi directament per traduir-los.

Si el client no ens pot proporcionar el document en el format editable original, haurem de buscar la manera d’extreure’n el text per traduir-lo intentant mantenir-ne les característiques en la mesura del possible.

Si es tracta d’un PDF basat en text, normalment en tindrem prou de seleccionar, copiar i enganxar el text en un processador de text, repassar-lo i arreglar-ne el format per tal que sigui similar a l’original.

En canvi, si hem de treballar amb un PDF no extraïble, necessitarem un programa de reconeixement de text (OCR: Optical Character Recognition, reconeixement òptic de caràcters), com l’ABBY FineReader, que detecti el text del document i ens permeti exportar-lo en un format editable. El resultat dependrà de la qualitat de la imatge i el més probable és que requereixi una feina d’edició considerable abans del procés de traducció.

ABBY Fine Reader, format PDF, OCR

No obstant això, en alguns casos, la qualitat de la imatge del PDF pot ser molt baixa o els documents contenen text manuscrit i, per tant, els programes no en reconeixen el text. Aleshores no hi ha més remei que traduir directament a la vista i posteriorment revisar a fons la traducció per comprovar que no hi falta res.

Correcció, revisió i galerades en PDF

Una funció interessant per als traductors és l’edició dels PDF extraïbles per a serveis de revisió i correcció. L’Adobe Acrobat, així com altres programes similars, permet la inserció de comentaris, subratllar, ressaltar i ratllar el text, inserir formes, etc. Aquestes opcions són compatibles amb la versió gratuïta (Adobe Reader) si el document ha estat habilitat amb aquesta finalitat per un usuari amb l’edició de pagament (Adobe Acrobat Pro).

Acrobat, Adobe, format PDF, comentaris, edició, galerades

Aquestes opcions són especialment útils quan ens encarreguen un servei de galerades o revisió d’art final. Les galerades es fan sobre traduccions que ja hem fet a l’empresa, i serveixen per donar el toc final a una traducció maquetada pel client. Solen aplicar-se a treballs publicitaris, que després poden convertir-se en cartells grossos, fullets de gran difusió, etc.

Vull una traducció al xinès: tradicional o simplificat?

- Ampersand, digui'm?
- Bon dia. Voldria una traducció al xinès.
- Cap problema. Xinès simplificat o tradicional?
- Eh... mmm...

Sí, aquest podria ser el principi d’una conversa entre les nostres gestores de projectes i algun client. En general, pensem que el xinès és un de sol, sense matisos, i que ve amb aquells dibuixets tan bonics que no entenem gens. Però la cosa no és tan senzilla.

Tot i que, en general, es considera que el xinès és una llengua única, està format per una sèrie de dialectes tan diferents entre ells que potser caldria valorar la possibilitat de dir que són llengües o geolectes diferents, però això ja és tema per a un altre article. Si voleu més informació sobre aquest tema, visiteu el document gratuït Guia d’estil per al tractament dels mots xinesos en català, elaborat pel Grup de recerca en traducció del xinès al català i publicat en línia amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística.

Nosaltres, però, no oferim serveis d’interpretació ni de mediació: només treballem amb la llengua escrita. Això ens facilita una mica la feina, ja que podem reduir la gran quantitat de variants del xinès a dues úniques variants: xinès tradicional i xinès simplificat.

Quina diferència hi ha entre el xinès tradicional i el xinès simplificat?

Una imatge val més que mil paraules, oi? Mireu aquesta taula: la primera columna són caràcters tradicionals i la segona, simplificats.

Els de la columna de l’esquerra volen dir el mateix que la seva parella de la dreta: escriure, escoltar, país (de dalt a baix). Ara bé, els de l’esquerra, que utilitzen la grafia tradicional, contenen més traços que els altres. Se’n diu escriptura tradicional perquè és la manera d’escriure que s’havia fet servir fins a mitjan segle XX: durant la dècada de 1950, el govern xinès va decidir eliminar una part dels traços dels caràcters per simplificar el procés de l’escriptura. Un exemple: en el primer cas, el caràcter tradicional tenia 15 traços, i el simplificat només en té 5.

Es fan servir totes dues variants? Qui les fa servir?

Sí, es fan servir totes dues escriptures. El xinès simplificat és el que té un ús més ampli, ja que es fa servir a la Xina continental i a Singapur. Pel que fa al xinès tradicional, es fa servir a Taiwan i Hong Kong. Els habitants d’un o altre lloc reben formació amb l’escriptura que els correspon, o sigui que, per exemple, la gran majoria de xinesos que viuen a la Xina continental difícilment entendrien un text escrit amb escriptura tradicional.

Conclusió: traducció al xinès tradicional o al xinès simplificat?

És important que sapigueu qui rebrà la documentació traduïda. Si es tracta d’una empresa establerta a la Xina continental, el més habitual és traduir el text fent servir l’escriptura simplificada, que és la d’ús oficial. En canvi, si voleu fer arribar els textos a Taiwan, per exemple, caldria traduir-los al xinès tradicional.

A Ampersand us oferim traduccions a totes dues variants del xinès escrit, ja que disposem d’un equip de traductors al xinès integrat per professionals de la Xina continental i de Taiwan que ens permet cobrir tots dos serveis. Així mateix, disposem d’una de les poques traductores jurades de xinès de Catalunya. Poseu-vos en contacte amb nosaltres per aclarir qualsevol dubte sobre aquest aspecte o per encarregar-nos una traducció al xinès i us atendrem amb molt de gust.

Us heu quedat amb ganes de saber més coses sobre aquesta llengua? Seguiu el nostre blog i us n’explicarem més.

 

 

Dia Internacional de la Traducció, celebrem-lo!

Avui, dia de Sant Jeroni, els traductors estem de celebració: és el Dia Internacional de la Traducció.

Aquí trobareu alguns dels actes que se celebren a Barcelona per commemorar aquesta data i intentar fer més visible la feina dels traductors.

Les amigues d’en Jeroni us desitgem un molt bon Dia de la Traducció!

dia del traductor dia del traductor dia del traductor suec, dia del traductor dia del traductor grec, dia del traductor dia del traductor dia del traductor

La postil·la de la Haia i la traducció jurada

Què és i per a què serveix una postil·la?

La postil·la de la Haia és una certificació que autentifica la firma dels documents als quals va adjunta i que els dota de validesa internacional, malgrat que no autentifica en cap cas la validesa del contingut del document per al qual s’ha expedit. La postil·la només certifica que la persona que firma està autoritzada i qualificada per firmar o segellar el document en qüestió.

 

traducció jurada, postil·la, traducció oficial, postil·la de l'HaiaLa postil·la eximeix de l’obligació de legalitzar el document per via diplomàtica, però només en el cas que el país emissor del document formi part de la llista de signants del XII Conveni de la Haia del 5 d’octubre de 1961. En cas contrari, s’haurà de legalitzar el document a l’ambaixada o el consolat del país emissor amb jurisdicció al país on es vol presentar.

  • Qui expedeix la postil·la de la Haia?

L’autoritat competent per postil·lar en cada cas depèn de la naturalesa del document:

  1. Documents emesos per les autoritats judicials: el secretari de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de la comunitat autònoma corresponent. A Catalunya: Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, pg. Lluís Companys, 14-16, 08071 Barcelona.
  2. Documents autoritzats notarialment i documents les firmes dels quals ha legitimat un notari: el degà del Col·legi de Notaris respectiu o un membre de la seva junta directiva.
  3. Documents de l’Administració Central (els ministeris i els seus organismes dependents): el cap de la Secció Central de la Subsecretaria del Ministeri de Justícia. El Ministeri de Justícia està ubicat a Madrid al carrer San Bernardo, 45, 28015, i la sol·licitud es pot fer de forma presencial o per correu.
  4. Documents públics de la resta d’administracions (delegacions i subdelegacions del Govern a cada comunitat autònoma i/o província i la resta d’administracions pròpies de les comunitats autònomes i les entitats municipals): les autoritats del punt 1 i 2 indistintament, és a dir, el secretari de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia o el degà del Col·legi de Notaris.

Postil·les i traduccions jurades

postil·la, apostilla, postil·la de l'Haia

El traductor jurat no és el responsable de dur a terme les gestions per obtenir la postil·la, sinó que és la persona interessada qui ha d’informar-se de si és necessari postil·lar el document i recórrer a l’autoritat corresponent per fer el tràmit.

  • Cal traduir les postil·les?

Legalment no és necessari traduir la postil·la, ja que en l’article 4 del Conveni de la Haia s’estableix que la postil·la pot estar redactada en la llengua oficial de l’autoritat que l’expedeixi. Això no obstant, és recomanable fer-ho, perquè podria ser que el funcionari de torn no n’estigués al corrent i rebutgés la traducció jurada.

  • Cal que dugui postil·la de la Haia la traducció jurada?

El que proveeix de validesa legal la traducció jurada són la firma i el segell del traductor, nomenat per l’Oficina d’Interpretació de Llengües del Ministeri de Assumptes Exteriors i Cooperació. A més, el traductor ha d’incloure una certificació en la qual fa constar que la traducció és completa i fidel al document original. Per tant, si la traducció s’ha de presentar a Espanya, no és necessari legalitzar la firma del traductor.

Malgrat tot, si la traducció s’ha de presentar davant d’un organisme estranger, s’haurà de consultar en cada cas a l’ambaixada o el consolat del país corresponent si la traducció que ha dut a terme el traductor jurat espanyol és vàlida per si mateixa allà. En cas contrari, s’haurà de legalitzar al Ministeri d’Assumptes Exteriors i de Cooperació.

Per a més informació sobre les postil·les en paper o electròniques, us podeu dirigir a la pàgina corresponent del Ministeri de Justícia.


Ampersand Traduccions tenim un equip de traductors jurats de diversos idiomes que compleixen tots els requisits per emetre traduccions jurades oficials segons les directrius del Ministeri d’Assumptes Exteriors i Cooperació.

Ampersand: traducció turística a Barcelona

Barcelona, una ciutat multilingüe

Ampersand Traduccions té les oficines al cor de Barcelona, una ciutat banyada pel mar i també, com a destinació turística de primer ordre, per les onades de turistes que la visiten cada any. Per això, coneixem de primera mà les necessitats de traducció i, des de fa més de 20 anys, us oferim els nostres serveis de traducció turística a Barcelona en una gran varietat d’idiomes.

La importància d’atendre el client en la seva llengua

Amb tants visitants i residents estrangers, i sabent que Barcelona és la tercera ciutat europea amb més despesa turística per darrere de Londres i París i que Catalunya va ser la comunitat autònoma on més diners es van gastar els turistes estrangers el 2015, és més rellevant que mai la idea que atendre el client en la seva llengua és una formalitat elemental en qualsevol tipus de negoci.

Llengües amb més necessitat de traducció

Pel que fa a les llengües a les quals hi ha més demanda de traducció, el rànquing del 2015 sobre les nacionalitats dels turistes que pernocten a Barcelona coincideix aproximadament amb les necessitats que hem detectat:

Turistes que van pernoctar a Barcelona l'any 2015Variació en relació amb l'any 2014
1. Estats Units: 725.285+10,6%
2. Regne Unit: 719.109+6,2%
3. França: 675.255-0,8%
4. Itàlia: 541.091+11,7%
5. Alemanya: 499.364+2,3%
6. Holanda: 234.122+5,2%
7. Japó: 169.247-1%
8. Suïssa: 167.442+9,3%
9. Bèlgica: 145.955-3%
10. Rússia: 140.975-29,2%

Traduir, per què?

traducció, turisme, Barcelona, traducció turística a BarcelonaOferir un servei o un producte a mida per als vostres clients no us servirà de res si el vostre públic objectiu no se n’assabenta. Si voleu que us trobin i que allò que oferiu tingui un abast mundial haureu de recórrer a la traducció. El vostre client us sabrà agrair l’esforç que feu per comunicar-vos-hi perquè:

  • El 80% dels consumidors esperen ser atesos en la seva llengua quan fan transaccions comercials.
  • Més de la meitat dels consumidors estan disposats a pagar un preu més alt per un producte o servei si la documentació i la informació complementària estan en la seva llengua.
  • Més de la meitat dels consumidors compren només en pàgines web en què la informació se’ls presenta en la seva llengua.
  • Els visitants d’una pàgina web són entre tres i quatre vegades més propensos a comprar si el contingut està en la seva llengua.
  • Els usuaris d’Internet passen el doble de temps en una pàgina web si té el contingut en la seva llengua.

Dia Internacional de la Dona… traductora?

dia internacional de la donaAvui, 8 de març, celebrem el Dia Internacional de la Dona per reivindicar la igualtat de drets entre homes i dones, especialment en l’àmbit laboral. En el món de la traducció les dones som majoria; només cal donar un cop d’ull a l’alumnat de les facultats de Traducció i Interpretació per veure-ho. Així, doncs, avui no ens cal demanar que les dones tinguin més presència en el nostre sector, si bé la feminització de la professió també és indicadora de desigualtat.

Tot i això, hi ha una àrea en què sí que ens sembla que la feina de les traductores hauria de tenir més reconeixement: la traducció literària. D’una banda, cada vegada trobem més noms de dones com a traductores de llibres (per exemple, si mirem les novetats que ens ofereixen algunes editorials aquesta primavera, no són poques les obres que de ben segur serà un plaer llegir gràcies a la tasca de moltes traductores col·legues nostres), però, de l’altra, aquesta feina no té la repercussió que caldria esperar.

Malgrat que els traductors no tenim gaire visibilitat, a l’hora de rebre reconeixements per la feina els homes sempre destaquen: si mirem els guardonats amb els Premis Nacionals de Traducció que concedeix el Ministeri d’Educació i Cultura des de 1989, en la categoria de millor traducció només trobem el nom de 10 dones, mentre que d’homes n’hi apareixen 35, i pel que fa al premi a l’obra d’un traductor només l’han rebut 5 dones del total de 27 premiats.

Davant d’aquestes dades ens plantegem molts interrogants: Per què les traduccions fetes per dones no són prou bones per ser premiades? Les traductores dones fan una feina bona però els traductors homes fan una feina excel·lent que sí que és digna de premi? Realment hi ha molts més traductors literaris que traductores literàries? Potser tot és culpa de Sant Jeroni, que es va endur el mèrit de traduir la Bíblia mentre que les seves col·laboradores van quedar a l’ombra? La literatura i, sobretot, els premis són només cosa d’homes, com deia l’informe de l’Observatori Cultural de Gènere?

Sigui com sigui, esperem que la igualtat entre homes i dones avanci en tots els aspectes de la vida i que cada vegada puguem veure més dones en el món de la literatura, tant autores com traductores i, naturalment, guanyadores de premis de traducció.

 

Com extreure el contingut d’una pàgina web

Extreure el contingut d’una pàgina web és el primer pas per traduir-la i, moltes vegades, es tracta d’un pas crític: malgrat que cada dia es tradueixen llocs web a tot el món, molts no han estat pensats perquè se’n pugui extreure fàcilment el contingut en un format editable que permeti traduir els textos d’una manera àgil i carregar-los posteriorment al sistema. A conseqüència d’això, és habitual acabar fent la temuda acció de «copia i enganxa» per enviar a l’empresa de traducció un document Word per traduir i, després, lliurar als programadors les traduccions en Word perquè les incorporin a la web d’una manera més o menys manual.

Com podem suposar, aquest procés, a més d’implicar temps i recursos, facilita la introducció d’errors perquè, com que es tracta manualment el contingut original i la traducció, és molt possible que ens descuidem textos o que introduïm algun error a la traducció. Per això, tot seguit expliquem algunes opcions per extreure el contingut d’una pàgina web que poden ser útils tant per al client de traduccions com per al traductor:

  • Extracció directa des del gestor de continguts. Si la pàgina web funciona amb un gestor de continguts (per exemple, WordPress o Blogspot) és molt probable que hi hagi l’opció d’extreure el contingut en un arxiu editable. Un dels més habituals és el format XML, tot i que determinats gestors permeten exportar el contingut a arxius XLIFF o Excel. En el cas de WordPress, per exemple, només cal fer uns quants clics i podrem exportar el contingut a format XML i reimportar el corresponent a entrades, comentaris, camps personalitzats, categories i etiquetes. Aquests arxius poden ser processats per l’agència de traducció, que pot traduir-los i retornar-los en aquest mateix format, de manera que l’usuari només ha d’importar el fitxer i s’estalvia el procés de remaquetació. En el cas de gestors de continguts més avançats, també és habitual la possibilitat d’extreure els continguts en un arxiu XML o d’altres formats (XLIFF, Excel), però és necessari contactar amb el programador del vostre gestor de continguts perquè us assessori sobre com podeu fer-ho.
  • Extreure el contingut d’un web mitjançant un gestor de descàrregues. Hi ha programes que permeten descarregar els continguts d’un lloc web. Amb aquests programes és possible descarregar els arxius HTML, PDF, PNG, JPG, etc., ubicats en un lloc HTTP. Una vegada descarregats els continguts que volem traduir només és necessari facilitar aquests arxius a l’agència de traducció perquè en faci la traducció i ens la torni en el mateix format, per tal que el programador carregui al nostre web directament el nou contingut.
  • Extracció en fitxers PO. La majoria de les aplicacions de software lliure (per exemple, Drupal o WordPress) fan servir arxius d’extensió PO, que són arxius de text estructurat. Algunes agències de traducció professional, com ara Ampersand Traduccions, treballen amb eines de traducció assistida que permeten editar arxius PO i lliurar les traduccions en aquest mateix format, per la qual cosa si heu de traduir aquests arxius PO només caldrà que els faciliteu a la vostra agència de traducció.

Extreure el contingut d'una web

Finalment, tal com comentàvem la nostra entrada Traducció de pàgines web: la importància del testing, després d’introduir el contingut traduït al lloc web és recomanable fer un testing per comprovar que tot sigui al seu lloc: que les opcions (botons, menús, etc.) mostrin el text complet, que els enllaços funcionin, que la longitud del text traduït no afecti la presentació de la web, etc.