Categoria: Llengua

Compte amb els spoilers: calcs i manlleus de l’anglès

No cal dir que l’anglès és molt present a les nostres vides. Els països anglosaxons són els principals exportadors de termes de totes les disciplines i àmbits (científic, econòmic, tecnològic, cultural, audiovisual, etc.) a les altres llengües. A més a més, l’anglès és la llengua vehicular per excel·lència que permet l’intercanvi comunicatiu a nivell mundial. I amb la globalització, és clar, ens arriben constantment conceptes i termes que incorporem com a calcs o manlleus sense tenir en compte que, de vegades, en català ja existeixen termes propis per referir-s’hi.

Calcs i manlleus de l’anglès al català

Així, de tant en tant podem sentir o llegir coses més o menys aberrants com ara:

«Hauríem d’engegar una campanya de crowdsourcing per customitzar el branding de la nostra companyia d’escuradents.»

O com aquesta:

«Pobre de tu que em facis un spoiler de la nova spin off de la sèrie de doctors sexys que m’agrada tant!»

En alguns casos es fan servir manlleus directament de l’anglès, tot i que de vegades en català ja hi ha termes equivalents, que el Termcat proposa i que podem emprar per evitar la denominació anglesa. En les frases de més amunt:

  • Customitzar: personalitzar o adaptar
  • Crowdsourcing: proveïment participatiu
  • Branding: construcció de marca
  • Spoiler: filtració (revelació involuntària o voluntària, és clar)
  • Spin off: sèrie derivada, esqueix
  • Altres exemples: e-mail per correu electrònic, sponsor per patrocinador, resort per complex turístic, training per formació o aprenentatge, tablet per tauleta tàctil, etc.

Altres casos d’interferència de l’anglès es deuen a calcs per traduccions literals que no són correctes en un context concret. A les frases de més amunt en veiem dos exemples:

  • calcs, manlleus, anglèsCompanyia: si bé company es pot traduir per companyia, el més habitual en català és «empresa», mentre que companyia queda restringit a casos concrets com ara «companyia d’assegurances».
  • Doctor: es fa servir com a vocatiu («És gaire greu, doctor?»), però en el sentit general és més correcte parlar de «metges».

Altres exemples de calcs semàntics

  • L’adjectiu «sexy» en català queda restringit a la connotació sexual, mentre que en anglès s’aplica a tota mena de contextos, com ara sexy project o sexy company. En aquests casos convindria traduir-ho per «atractiu», «llaminer», «interessant» o alguna cosa similar.
  • Copy: quan es tracta de llibres o discos, per exemple, s’hauria de traduir per «exemplar», no per còpia.
  • Evidence: en contextos judicials s’hauria de traduir per «indici» o «prova», no evidències. *Hi ha evidències de violència./ Hi ha indicis de violència.
  • Assume: en català assumim culpes i responsabilitats, però suposem o donem per fet (no assumim) que tot anirà bé.
  • Tribute: en anglès a les velles glòries els ofereixen tributes (Tribute to ABBA), però nosaltres els tributs els paguem a Hisenda i en tot cas a ABBA els fem un homenatge.

Per això, tot i que cadascú és lliure de fer servir la llengua com li convingui, en l’àmbit professional, i en aquest cas nosaltres ens ocupem de l’àmbit de la traducció, un professional ha de ser capaç de veure més enllà de l’equivalència aparent i saber trobar el mot indicat en cada cas.

Aspirines, xiruques i les marques comercials

Denominacions procedents de marques comercials

La llengua és un òrgan viu que incorpora paraules noves constantment per adaptar-se a les necessitats comunicatives que sorgeixen arran de l’aparició de nous conceptes.

Un recurs lingüístic habitual per a la formació de nous mots és el pas de noms propis a noms comuns (derivació impròpia o transcategorització). En alguns casos, el noms propis que s’integren en la llengua i esdevenen noms comuns poden ser marques comercials.

marques comercials, marca registradaSovint els noms de marques comercials es popularitzen en la llengua general per designar un objecte determinat de forma genèrica (per una relació de metonímia) i no és estrany sentir-los fins i tot en els mitjans de comunicació. Això no obstant, els diccionaris solen trigar a registrar-los per diversos motius, com ara per assegurar que no es tracta d’usos efímers, per les reserves legals d’algunes empreses i per no discriminar altres marques que poden fer referència al mateix concepte.

En general, doncs, és preferible fer servir designacions descriptives o denominacions tradicionals, si n’hi ha, abans que marques comercials.

Tot i així, en alguns casos l’extensió d’ús, la documentació existent i la internacionalització del mot, entre altres criteris, poden fer aconsellable l’aprovació d’algunes d’aquestes denominacions.

Marques comercials a la llengua catalana

En alguns casos, la marca comercial s’ha integrat en la llengua i ha esdevingut un nom comú, de manera que l’haurem d’escriure amb minúscula.

Tot i així, no tots els diccionaris recullen els mateixos mots provinents de marques comercials. A continuació us mostrem una comparativa a mode d’exemple sobre el tractament d’alguns mots provinents de marques comercials en alguns diccionaris i recursos en línia: el DIEC, diccionari normatiu de referència de la llengua catalana; el GDLC de l’Enciclopèdia Catalana; el Termcat, el centre de terminologia de la llengua catalana; i l’Ésadir, el portal lingüístic de la Coorporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

 DIECGDLCTERMCATÉsadir
aspirina (Aspirina®)tic, ok, sitic, ok, sicreu, notic, ok, si
vamba (Wamba®)tic, ok, sitic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
jeep (un Jeep Cherokee®)tic, ok, sitic, ok, sicreu, notic, ok, si
xiruca (Chiruca®)tic, ok, sitic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
rímel (Rimmel®)tic, ok, sitic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
tefló (Teflon®)tic, ok, sitic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
fòrmica (Formica®)tic, ok, sitic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
piruleta (Piruleta®)tic, ok, sitic, ok, sicreu, notic, ok, si
cel·lo (Cello®)creu, notic, ok, sitic, ok, sitic, ok, si
wifi (organització Wi-Fi® Alliance, wireless fidelity)creu, nocreu, notic, ok, sitic, ok, si
velcro (Velcro®)creu, notic, ok, sicreu, notic, ok, si
clínex (Kleenex®)creu, notic, ok, si
*kleenex
creu, notic, ok, si
xibeca (la Xibeca® de Damm®)creu, notic, ok, sicreu, notic, ok, si
vespa (Vespa®, l’escúter)creu, nocreu, notic, ok, sitic, ok, si

En definitiva, abans de fer servir el nom d’una marca comercial seria convenient establir a quines fonts en trobem documentat l’ús i també tenir en compte la naturalesa del text on volem incorporar el mot.

Errors comuns a les traduccions informàtiques

En aquesta entrada volem fer un resum a manera de taula d’errors comuns a les traduccions informàtiques, ja que és habitual navegar per una pàgina web o una aplicació i trobar expressions que, molt sovint, són traduccions literals de l’anglès al català o bé traduccions que en un altre context són correctes però que en el de la informàtica no ho són. Parlem del que es coneix com «falsos amics de la traducció informàtica»:

AnglèsTraducció no recomanadaTraducció recomanada
bannerbannerbàner
click (to)clickejar, cliquejarfer clic, clicar
dll libraryllibreria dll
biblioteca dll
onlineonlineen línia
passwordpassword
contrasenya
release
alliberament, llançament
distribució, publicació, lliurament, versió
remove
remoure (una aplicació)
treure, esborrar, eliminar, desinstal•lar
run
córrer (un programa)obrir, executar, iniciar
state-of-the-art
estat de l'art
tecnologia punta, d'avantguarda, d'última generació
supportsuportaradmetre, ser compatible amb

Tanmateix, en alguns casos, tot i que la normativa recomana fer servir una forma traduïda o adaptada al català, és possible que aquesta no tingui èxit entre els professionals del sector. Un dels motius d’aquest rebuig és que, en moltes ocasions, els organismes reguladors adopten una resolució contrària a l’ús ja establert i ja és massa tard per aconseguir implantar-la amb èxit.

Aquests són alguns exemples de termes d’aquesta categoria que cal tenir en compte per tal de no cometre alguns dels errors comuns a les traduccions informàtiques:

AnglèsTerme recomanatTerme utilitzat habitualment
cookiegaleta
cookie
hardwaremaquinarihardware
routerencaminadorrouter
softwareprogramarisoftware

Les traduccions d’aquesta taula són les propostes que ha fet el Termcat, organisme encarregat de sistematitzar i difondre la terminologia de la llengua catalana, en què participen la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística. Una altra font de consulta pel que fa a terminologia informàtica en català és Softcatalà, associació sense ànim de lucre que té l’objectiu de difondre l’ús de la llengua catalana en l’àmbit de la informàtica i evitar aquests errors comuns a les traduccions informàtiques al català.


El fet és que aquest és un camp del saber que evoluciona a una gran velocitat i de manera contínua. Per això, per aconseguir traduccions adequades, és necessari disposar de traductors professionals que dominin la terminologia informàtica, coneguin aquest camp i recorrin a eines i glossaris terminològics actualitzats i fiables.

 

Errors habituals en redactar cartes en català

En el desenvolupament de la nostra activitat professional com a agència de traducció, hem detectat alguns errors habituals en redactar cartes en català. Per això hem escrit aquest post en què expliquem breument quins són aquests errors comuns i com se solen corregir.

Errors habituals en redactar cartes en català:

1) Dates

En català, el nom dels mesos va sempre en minúscula, llevat que es trobi al començament de la frase. Així, doncs, quan posem una data en una carta hem d’escriure:

5 de gener de 2013

o

Gener de 2013

2) Adreces postals

En català, les adreces postals s’escriuen amb el nom comú genèric de la via en minúscula (o majúscula si es troba a l’inici de la frase) i el nom propi de la via en majúscula, seguit del número de l’edifici entre comes i, tot seguit, el pis o la planta. S’ha de destacar que, en el cas de les abreviacions del pis i la planta, només es posa una lletra i no va volada (7è 2a).

Pel que fa al telèfon, si fem servir l’abreviació és imprescindible posar un punt a continuació (s’ha de recordar que aquest punt és el que marca el final de l’abreviació) i, després, dos punts seguits del número de telèfon.

C/ Balmes, 195, 7è 2a

Tel.: 93 415 99 90

3) Salutació

Un altre dels errors habituals en redactar cartes en català es troba a la salutació. Molt sovint veiem escrita la salutació inicial seguida del nom de la persona i dos punts («Bon dia Sr. Ferrer:»). Tanmateix, s’ha de tenir en compte que en català:

  • La salutació es tanca amb una coma.
  • El tractament (senyor, senyora, etc.) s’escriu amb minúscula si s’escriu desplegat i amb majúscula si es presenta abreujat (Sr., Sra.).
  • En les salutacions més informals (bon dia, bona tarda, hola) cal posar una coma abans del nom del destinatari.

Vet aquí alguns exemples:

Benvolgut Sr. Ferrer,

Bon dia, senyor Ferrer,

Bon dia, Sr. Ferrer,

4) Càrrecs

Els substantius que designen càrrecs o ocupacions s’han d’escriure en minúscula llevat que es trobin al començament d’una frase.  

És director general d’Ampersand Traduccions.

Signat:

[xxxx]

Director general d’Ampersand Traduccions

Errors habituals en redactar cartes en català